Arxius de ajuntament de tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Gener, 2023
FnZv9NmWIAEnmLD.jpg

Els terrenys de la futura Ciutat Esportiva (Marc Colilla)

Llum verda a la construcció de la Ciutat Esportiva del Nàstic. L’Ajuntament de Tarragona i el club han signat aquest dijous la concessió dels terrenys. L’acord té una validesa de 50 anys i inclou un cànon econòmic en cas que el club faci una explotació econòmica de l’espai. També haurà de reservar l’ús gratuït de les instal·lacions en favor del Patronat Municipal d’Esports per desenvolupar qualsevol activitat d’interès públic.

A banda, el concessionari haurà de fer activitats anuals en cadascun dels àmbits d’esport i educació, cohesió social i formació i promoció turística de la ciutat. Segons el conseller de Territori a Tarragona, Xavier Puig, es tracta d’unes instal·lacions esportives que gestionarà el Nàstic “al servei de la ciutat”.

PUBLICITAT




REDACCIÓ26 Gener, 2023
robertHernandez_valents-1280x720.jpg

“Ara toca tenir un govern de ciutat valent”. Aquesta és una de les reivindicacions fetes per Robert Hernández, l’alcaldable de Valents a l’Ajuntament de Tarragona. En una trobada amb periodistes, el tarragoní ha exposat les raons que el van portar a fer un pas endavant en la política activa i partidària. Hernández no ha volgut entrar en detalls programàtics, però ha recordat que Tarragona és una ciutat adormida i el més treu és que els tarragonins assumeixen que “és el que hi ha”. Valents arriba amb ganes de representar el sector constitucionalista, la “gent del carrer” i els autònoms que amb molt de sacrifici tiren endavant els seus negocis.

Robert Hernández, acompanyat de la plana major del partit a nivell territorial, pretén revertir la situació de desgovern de la ciutat i de letargia permanent. Vol dedicar-se a la política des de la proximitat i amb sinceritat. El principal objectiu de la seva formació és guanyar la confiança dels ciutadans “ressabiats” i que no hi creuen en els polítics. Vol començar a treballar des dels barris i reforçar el sentiment de pertinença de ciutat.

Està convençut que hi ha projectes de ciutat que només es podran solucionar amb la col·laboració dels inversors privats. “Volem inversió publicoprivada perquè ens ajudi a fer créixer la ciutat”, ha dit Hernández, recordant que els Valents estan preparats perquè Tarragona recuperi la seva autoestima i capitalitat. De fet, ha dit que si acaba tenint representació al saló de plens, no tindrà cap inconvenient en demanar el suport a totes les administracions estiguin ubicades a Barcelona, Madrid o Brussel·les. Si cal, farà de “Paco Martínez Soria – amb la seva maleta – per anar a buscar recursos per Tarragona”.

Si cal farà de Paco Martínez Sória per anar a buscar recursos per a Tarragona

Lamenta que siguem la província que menys s’ha beneficiat dels fons Next Generation. Ha avançat que li agradaria crear una oficina de projectes municipal per poder captar inversors privats. Ha anat una mica més enllà dient que alguns dels edificis municipals tancats com pot ser el Banc d’Espanya podria ser gestionat per privats. Un exemple d’èxit és la Tàrraco Arena.

Robert Hernández instat a parlar de possibles pactes postelectorals, ha deixat clar que l’independentisme és la línia vermella del seu partit. Pactaria amb Vox? L’alcaldable de Valents diu que és un escenari que vol evitar si és per governar, però no descarta arribar a acords puntuals amb els ultradretans. Ha alertat els ciutadans per a un possible acord entre ERC i PSC, també a l’Ajuntament de Tarragona. Valents no descarta cap pacte amb partits constitucionalistes sempre que Tarragona i els tarragonins estiguin en el centre de les propostes. “No venim a dir sí a tot. Venim a fer polítiques que siguin capaces de rellançar i despertar la ciutat”, ha recordat.

El cap de llista de Valents també ha estat molt dur amb el departament de contractació de l’Ajuntament de Tarragona, liderat pel regidor Jordi Fortuny. Diu que és lamentable que el contracte de la brossa (“la joia de la corona”) quedi desert. Assegura que amb Valents aquest desgavell no es produiria. “Valents – amb la col·laboració inequívoca dels tècnics – farà que les licitacions no acabin desertes ni als jutjats”, ha promès, assegurant que també es canviarà la manera de governar i de tractar amb (més humilitat) temes crucials per a la ciutat. El candidat ‘valent’ ha defensat la reestructuració de l’ajuntament, la digitalització de tots els serveis per facilitar tots els tràmits i la formació dels treballadors en aquest àmbit.

Hernández alerta per a un possible pacte postelectoral entre PSC i ERC a Tarragona

Robert Hernández també ha parlat de seguretat i de turisme. Seran dos capítols que mereixeran un abordatge profund en les properes setmanes. Reconeix que s’han fet “coses” en l’àmbit de la seguretat ciutadana, però la percepció d’inseguretat persisteix i això “s’haurà de solucionar”.

El candidat ha deixat clar que “el fet que Valents arribi a Tarragona no és una casualitat”.

VÍDEOS

PUBLICITAT









REDACCIÓ24 Gener, 2023
cablejat-1280x960.jpg

A l’Ajuntament de Tarragona li ha costat gairebé 200 mil euros els 18 robatoris de cablejat elèctric que s’han produït a la ciutat des del passat mes de setembre. Aquests furts, generalitzats a tot el territori, a banda dels perjudicis econòmics, malmeten les instal·lacions elèctriques municipals, atenent que es danyen portelles de registre i caixes de connexió.

D’acord amb govern municipal, els robatoris en l’enllumenat públic estan valorats en més de 65 mil euros. El darrer succés va tenir lloc el passat cap de setmana, quan uns individus van sostreure cablejat de la passera per sobre de l’A7 del carril bici educatiu. És la segona vegada que furten aquest cablejat, el qual ja van sostreure el 16 de gener.

La Guàrdia Urbana està treballant en la investigació d’aquests delictes que solen produir-se durant la nit i en zones allunyades d’habitatges, i que ja han robat 5.779 metres de cablejat.

Un altre dels punts de la ciutat que també ha patit robatoris de cablejat elèctric ha estat el camp de futbol de Bonavista i l’estadi d’atletisme de l’Anella Mediterrània.

El passat mes de novembre van robar components elèctrics que van suposar una despesa extraordinària de més de 128 mil euros. També a finals de l’any passat la ciutat va patir un nou acte vandàlic amb el robatori de cablejat elèctric al vial d’accés al Camp del Nàstic i al voltant de l’estació d’inspecció de vehicles de la ITV, al Camí de la Budellera.

En aquest punt es va detectar que s’havien sostret nous trams de cables soterrats entre diferents punts de la instal·lació elèctrica de la zona.

PUBLICITAT









REDACCIÓ19 Gener, 2023
Xavi-Puig4-1280x960.jpg

Tarragona es troba immersa en un procés participatiu per decidir les seves normes urbanístiques. El regidor de Territori i protagonista d’aquesta entrevista, Xavi Puig, sempre diu allò de “fer que tothom dibuixi la seva Tarragona ideal”. En l’article d’avui, ho defensa diverses vegades, però sempre des del punt de vista de millorar la ciutat. Això de “ciutat”, també inclou els barris, molts dels quals es troben desconnectats del centre del municipi per motius històrics. Puig explica per on passa aquesta unió, que no serà immediata, i que requerirà d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) a l’altura, així com de la col·laboració amb el sector privat i altres administracions. Ja en clau estrictament política, el també portaveu d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament es refereix unes quantes vegades al partit que es preveu el seu màxim rival, el PSC, i precisament no els menciona amb paraules d’amistat. I és que les eleccions, s’hagin vostès adonat o no, ja són gairebé a tocar. Entre aquests temes polítics, Puig parla de la polèmica generada amb l’alberg de la Ciutat Residencial. Alhora, també demana una legislatura més al Govern per executar projectes grans com la transformació del Banc d’Espanya o la Tabacalera. 

 

Com es troba en aquest punt del mandat?
En un moment intens. Dolç, a nivell personal i polític. De cop i volta estic en una oportunitat on puc decidir moltes coses per a la meva ciutat i no cal que estigui escrivint articles des de la barrera. És un període vital que vull aprofitar al màxim.

Com veu Tarragona?
La veig com probablement la ciutat més bonica de Catalunya, amb un potencial infinit, i que tradicionalment ha estat poc bolcada a creure’s-ho, però que cada cop té més ingredients per fer-ho. Tarragona està en un procés de transformació que durarà uns quants anys més. Ha de durar més de 4 anys perquè no dóna temps a fer tots els canvis profunds.

Com és aquesta transformació? Què s’està transformant?
S’estan transformant moltes peces de diferents àrees, que totes elles acaben incidint en una millora del sentiment de pertinença i l’autoestima tarragonina. Per citar alguns exemples: des del punt de vista cultural s’estan fent molts més actes arreu de la ciutat i no només al centre; des del punt de vista de l’educació en Manel Castaño està fent un munt d’accions que mostren una ciutat bolcada en la seva infància; des del vessant de Serveis Socials s’està treballant a tot gas per mitigar les circumstàncies de les crisis econòmiques que s’han acumulat; i des de les àrees que porto jo, en mobilitat s’ha fet una aposta molt forta cap a una transició amb més importància pels vianants, la mobilitat tova i sostenible, i el transport públic.

També s’està engegant un procés de debat i discussió sobre el paper del vehicle privat a la via pública. Crec que durarà uns quants anys… Des del punt de vista urbanístic, si teníem un POUM on tot estava en venda, ara ja no. Ara tenim unes normes que reverteixen la crisi generada per una sentència.

Permetem el desenvolupament econòmic, social i urbà de Tarragona. No s’atura res, hi ha seguretat jurídica i la ciutat tira endavant. Alhora, treballem en un procés participatiu immens que fem valdre, que en alguns moments s’ha intentat que no es produís, però que ara ja està en marxa. Està funcionant com un coet. Més enllà del debat polític, que sigui la ciutadania i les entitats les que parlin. Com a mínim, aquest Govern té la voluntat de creure’s allò que surti d’aquest procés ciutadà.

Vull aprofundir en la teva pregunta. El canvi es nota molt en les transformacions de l’espai públic, no dels planejaments, sinó dels projectes. L’aposta de ciutat és arreglar la placeta que tens a prop de casa, no fer un gran macroesdeveniment que fa que obviem tota la resta, i que si no surt bé ens quedem xafats. Això es veu amb el carrer Canyelles, Ixart, Orosi i el barri del Serrallo en general, la plaça Catalunya, amb el desencallament de la cinquena promoció, el carril bici que serveix per unir els dos campus de la URV i l’estació d’autobusos, la rotonda d’Icomar… També amb el Pla Parcial, que vam dubtar si frenar-lo o tirar-lo endavant. Podria seguir amb molts més exemples, però avorreixo a les cabres. Són obres que pretenen millorar la vida de la gent i facilitar l’activitat econòmica.

Quines iniciatives resten pendents?
Alguns projectes d’aquesta seixantena no es podran acabar abans de les eleccions. Estaran en un estat avançat, però hauran de continuar durant la següent legislatura. Batallarem per començar les obres de la cinquena promoció abans de les eleccions, per tal d’assegurar-les. El desmuntatge i reaprofitament del mamotreto també tindrà lloc l’any vinent, però gràcies a la feina que hem fet ara. Les pantalles acústiques de l’A-7 són un altre exemple.

Un altre tema que mereix continuïtat són aquests grans equipaments que hem desencallat. És cert que no són tots, i no sé si alguna vegada arribaríem a tots, perquè en tenim molts. Parlo del nou Hospital Joan XXIII; la ciutat judicial; la ciutat residencial, que serà l’alberg juvenil més gran de Catalunya i que té una relació idònia amb l’entorn natural i la futura ruta mediterrània de cicloturisme. Òbviament, això no acaba aquí, ho farà la legislatura que ve.

Hi ha determinades intervencions de transformació de ciutat que moltes tenen a veure amb el centre, que també succeiran durant els 4 anys vinents. Entre altres coses, perquè ens vam trobar amb una disjuntiva quan vam entrar a governar. Si ara fem dos o tres grans projectes, podem tenir molts problemes per tirar endavant d’altres petits o mitjans, i davant d’aquest dilema vam preferir començar per aquests darrers. La legislatura vinent ha de ser una de projectes de gran importància, d’aquests que cal pensar-los, compartir-los i fer-los amb la ciutat. El canvi no pot durar 4 anys, pots frenar-lo i tornar a on érem, però la nostra proposta és continuar per fer una Tarragona cohesionada, sostenible i pròspera.

Quins són aquests projectes de la següent legislatura?
Tabacalera, Preventori de la Savinosa, Banc d’Espanya… Són projectes que en cap cas estan aturats, però la gent ha d’entendre que porten una feina prèvia per a poder-los activar. En el cas de la Savinosa, la propietària és la Diputació, i nosaltres tan sols vam aturar una iniciativa que enteníem que no era bona per a la ciutat. Tenia un gran impacte urbanístic en un entorn natural sensible i que no assegurava que persistís com a equipament pròpiament públic. La Generalitat i nosaltres vam fer esmenes amb bon criteri, la Diputació les va recollir i ara està treballant en un projecte interessant que té el seu esdevenir a la legislatura vinent.

Pel que fa a la Tabacalera, és nostra i és molt gran. Requereix una intervenció amb mirada integral i global, i segurament amb una suma d’obres que faci un projecte conjunt. La Tabacalera té una capacitat dinamitzadora molt gran, i és l’equipament que assenyala el camí, perquè es va construir obert al riu. Aquí això és estrany, perquè hem viscut d’esquena al riu i al mar. La nostra proposta vol obrir els ulls i els braços tant al riu com al mar. S’està treballant en la Tabacalera perquè és un punt estratègic, però no puc entrar massa en detall.

Quant al Banc d’Espanya, ja tenim el projecte executiu i, per tant, està en una fase madura. Pel que fa al finançament, va tenir problemes perquè el Govern anterior ho va fiar tot a un FEDER. A l’hora de fer el projecte executiu és quan es veu realment quant valen les coses, i valien molt més del que havia previst l’anterior executiu. Ara es tracta de cercar un finançament a l’alçada, ja que el FEDER es quedava realment petit. El Banc d’Espanya és bona carn de canó per a un Next Generation. Cal batallar un finançament que eviti l’endeutament de la ciutat. En això està treballant el conseller Jordi Fortuny.

Tornant a la Ciutat Residencial, per què creu que hi ha una part del veïnat que mostra el seu rebuig cap a aquest projecte?
Crec que hi ha una barreja de posicions de bona fe i certa instigació per part d’alguns partits polítics. Baso això en què quan es va fer l’altre projecte ja va sorgir el rumor de què si seria un centre de menes. I si fos un centre de menes? No ho és, però el racisme subjacent en aquesta reivindicació ens té a nosaltres a l’altre costat perquè defensem unes altres idees polítiques. No volem reforçar ni la xenofòbia ni el racisme. Dir que no pot haver-hi un centre de menors estrangers és un problema de racisme. El projecte de la Ciutat Residencial s’ha explicat moltes vegades, qui vol escoltar ho fa, i qui no vol no ho fa.

Inclús hi ha qui alimenta que no es vulgui escoltar. Si com a ciutat renunciem a això, allò quedarà parat durant 15 anys. No ens preguntaran com volem gastar-nos els 15 milions d’euros de Next Generation que hi ha per fer aquest projecte. Hi ha dues posicions: els que volen que la ciutat avanci i els que volen parar-ho tot. Nosaltres ho tenim clar, volem que la ciutat avanci.

La Ciutat Residencial és un centre d’alberg juvenil i familiar, obert a tothom que vulgui pernoctar en un espai emblemàtic. Tindrà un ús que és el que ja tenia. Ara serà gestionat per la Generalitat i s’adaptarà als temps actuals. No poso en el punt de mira a persones, però sí a idees. Quan dic que m’oposo frontalment, és a una idea i a un discurs que em sembla xenòfob. Hi ha d’altres que ataquen les persones, jo no.

El PSC queda en un partit que està fent el mateix que el PP, intentar que Vox no li guanyi terreny

Ens sembla molt irresponsable que per part d’alguns partits, i en particular del PSC, s’hagi alimentat aquest discurs. Ho entenem per part del PP i de Vox, que són els que anaven a algunes manifestacions. Encaixa amb el seu ideari que està a les nostres antípodes. També ho podem entendre de Ciutadans. Inclús amb la por que té el PP perquè Vox se li mengi el terreny, i llavors han de fer més de Vox que el mateix Vox. Però que el PSC entri en aquest joc… Des del punt de vista d’esquerres ens sembla un error garrafal. El PSC queda en un partit que està fent el mateix que el PP, intentar que Vox no li guanyi terreny. Amb qui estan competint i rivalitzant?

També hi va haver certa discordança amb l’avantprojecte del POUM i el procés participatiu…
Va caure l’anterior POUM. Nosaltres som els de la solució. Perquè no s’aturi res, vam tramitar en temps rècord les normes urbanístiques que ens van permetre continuar amb tot el que contemplava el POUM anterior, a excepció dels plans parcials. Això portava molta feina. A l’hora d’aprovar-ho encara ens demanaven retirar el punt de l’ordre del dia perquè hi havia dubtes. Tornàvem a estar en la tessitura d’avançar o quedar-nos paralitzats.

Amb el procés participatiu surten i diuen que l’avantprojecte no els hi agrada, i no ens expliquen per què. Vam tenir un debat monogràfic al ple on no vam sentir res de model de ciutat per part de l’oposició. No van fer ús de cap torn de paraula. Els socialistes només van dir que se’ls havia informat poc. La seva proposta era esperar a després de les eleccions perquè deien que era massa perillós. Qui li té por a les eleccions? Un procés participatiu, que empodera la ciutadania, entra en contradicció amb uns comicis? Tenir por a això és mostrar les cartes, unes males cartes, i ens sembla un error…

Tampoc podíem esperar un any més perquè el POUM l’hem de fer en el termini de vigència de les normes. Per tant, hem de ser eficients. Queden dos anys i resta molta feina per fer. Necessitem col·laboració, i no pals a les rodes. Tinc la impressió que a can PSC tenen molt de temps, amb raó van estar 13 anys per fer un POUM. Nosaltres no farem això.

Llavors quan està previst que s’enllesteixi el nou POUM?
Tenim dos anys i escaig. La seva aprovació correspondrà al pròxim govern. Per tant, estem fent totes les tasques prèvies pensant en clau de ciutat, no d’immobiliàries o elits. Un cop aprovat l’avantprojecte, ara estem immersos en el procés participatiu, que per a mi -i malgrat ser republicans- és la joia de la corona. A la legislatura vinent s’aprovarà inicialment el POUM. Les fitxes quedaran fixades.

A la legislatura vinent s’aprovarà inicialment el POUM

Com es pot cohesionar Tarragona?

Creure que els barris s’han de cohesionar és un  error molt ‘tarragonacentrista’. És Tarragona la que s’ha de cohesionar. El francolí és el punt de trobada en el triangle de població més gran de la ciutat. A llevant s’ha d’impulsar una estratègia diferent perquè no és el mateix unir indrets on viu molta gent que altres ubicacions amb baixa densitat. A Tarragona li manquen molts punts de trobada.

A Tarragona li manquen molts punts de trobada

Entre el centre i Ponent, un primer punt és transformar les carreteres, que tenen un no menystenible estat d’abandonament. La T-11 és una autopista, té més carrils que el carrer Aragó. Els ponts, en el seu moment va ser la millor opció que van trobar sense desafiar el cotxe. Ara podem guanyar molts espais pels vianants. Es pot aconseguir amb més voreres i carrils bici que permetin anar a qualsevol punt de la ciutat. També amb arbrat, ombres i bancs. Fins i tot es pot cohesionar amb el tramvia.

Ara bé, això no acaba aquí perquè és molt fàcil dir que s’han d’arreglar les carreteres. Val molts milions d’euros. Ho ha de pagar l’Ajuntament? No pot. Quedarà en una promesa escrita que no succeirà, i estem aquí perquè sigui una realitat. Com es fa? Amb espònsors. Un tram el pot fer l’Ajuntament, i un altre una empresa privada perquè vol instal·lar-se en una zona determinada. És el que va passar a la rotonda d’Icomar amb Obramat. A l’N-340, negociarem amb el sector privat quan vegem una oportunitat per a obtenir l’avinguda que volem.

Quan fem un pla parcial, és a dir, una nova àrea de creixement de la ciutat, nosaltres volem que tingui sentit cohesionador. Els barris han d’estar justificats, s’hi ha de poder anar a peu. El barri de l’Horta, entre la T-11 i l’N-340, era tot urbanitzable. Nosaltres no volem un macrobarri. Només han d’haver-hi barris que generin un interès de ciutat, i aquest ho és, especialment per a ponent i el centre. Si ho urbanitzem, finançarem les voreres de la T-11 i l’N-340. Ara bé, hi ha un problema de xabolisme. La gent parla molt sense haver trepitjat mai el terreny. Hem de revertir aquesta situació social complicada. L’objectiu és ampliar l’avinguda Roma.

Per cohesionar també cal generar continuïtat urbana, passar d’un lloc a l’altre sense tenir la sensació d’estar canviant de ciutat. Això s’aconsegueix amb placetes, carrers, zones verdes i casetes. A l’Horta no s’han de construir torres altes. Heretem una ciutat molt disgregada i bastant trencada. Hem de cosir tot això. Entre el centre i Ponent, no només parlem de distància geogràfica, també de distància social, d’orígens, de llengües… Ens hem barrejat poc. Podem assolir-ho amb les polítiques de mobilitat, les de cultura, les educatives, etc. Però n’hi ha una que les influeix totes, que és el mateix disseny urbà.

I què me’n diu de Llevant?
El que t’he dit val per a Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. Hem de mirar molt cap a aquella banda de la ciutat. En el cas de Llevant, no tindria sentit envair l’espai natural. A Boscos no volen la Budellera. L’estratègia a Llevant passa per l’N-340. Volem apostar fort per la pacificació de la carretera amb un passeig per a persones i bicicletes. És un espai prou ampli perquè convisquin els dos. Alhora, apostem per un transport públic potent i equipaments revulsius que necessita el veïnat. La ciutat residencial n’és un.

Com està l’acord per a la cessió de carreteres?
Està fet, d’igual manera que el projecte. Cal preguntar-los en quin punt estan per tirar-ho o no endavant. Depèn d’ells. Cal signar-lo i licitar les obres. Tenim pressa perquè com abans tinguem aquesta associació, millor per Tarragona i ells s’estalvien abans el manteniment de les carreteres. Ara hi ha consens polític.

Per a l’anterior Govern no era una prioritat. Nosaltres vam posar damunt la taula el carril bici de Llevant, l’ampliació del pont del Francolí i les pantalles acústiques. Les prioritats del Govern anterior eren una rotonda a Torreforta que ja hem fet a través de la col·laboració publicoprivada; una altra rotonda a Cala Romana que considerem poc oportuna perquè era perillosa pels vianants, ho hem arreglat amb un semàfor de 100.000 euros, que no era barat, però sí més econòmic que una rotonda; finalment, coincidim amb les pantalles acústiques a l’A-7.

Què opina d’apropar la Laboral a Tarragona?
Els equipaments poden ajudar a barrejar-nos. Quan diem que entre Campclar i Bonavista hi ha d’anar la Laboral, estem proposant una zona verda amb vida, amb activitat econòmica i educativa, amb persones que vindran d’arreu del territori per estudiar. Estem donant un revulsiu econòmic i social important a l’àrea. Crec que és la proposta més ambiciosa que ha rebut Ponent en dècades.

Tindria un impacte molt major que els Jocs del Mediterrani o l’Anella Mediterrània. Van ser un desastre, per a oblidar-se’n. La humiliació de ciutat que van suposar uns jocs on eren l’exèrcit i Espanya, però no hi era Tarragona… Una vergonya majúscula. I veure l’estadi amb totes les entrades gratuïtes que van tenir col·lectius feixistes… La primera vegada que vaig veure una persona de Vox va ser allí, al camp del Nàstic. Aquells Jocs van ser el punt d’inflexió d’un règim. Ara bé, valoro l’Anella Mediterrània i la feina de la consellera Mary López per reactivar-la i resoldre el ‘pufo‘ que ens van deixar amb el Palau d’Esports.

No obstant això, em sembla molt més transcendent el trasllat de la Laboral. El mateix centre guanyaria, perquè ara està desconnectat, ja que és difícil fer passar el carril bici per aquell pont perquè hi intervenen moltes administracions.

Quin paper jugarà l’Anella Verda?
És la quarta pota per cohesionar. La Laboral, l’Anella Mediterrània, el PP-9 darrere de la Floresta, la urbanització de la T-11, l’Horta, el Pont del Diable, Sant Simplici… Totes aquestes zones tenen o tindran zones verdes. Aquesta Anella Verda unirà Tarragona sense adonar-nos-en. Hem d’impulsar estratègies per fer que arribi a Ponent. No passarà l’any que ve. El POUM és una estratègia pels propers 20 anys.

Canviant de tema… Com està la situació amb les empreses de lloguer de bicis elèctriques a Tarragona?
S’està treballant en el plec per licitar un operador de bicis elèctriques compartides a Tarragona. L’objectiu és tenir un model com el dels patinets. Es licitarà una sola empresa que proveirà el servei sota unes condicions pactades amb l’Ajuntament: preus assumibles, seguretat, ordre… De fet, exigim que s’aparquin els vehicles als aparcabicis, per això vam posar tants. No tenim el model de Madrid, on aparques el patinet on vols.

Al principi ens va costar, va haver-hi moments de patiment. Ho hem endreçat molt i en termes generals els patinets estan on toca. Hem disciplinat una bèstia. Era una nova tecnologia que utilitzava tothom i que no sabíem per on havia de circular. Ara tenim unes normes clares.

Tarragona quan tindrà servei de lloguer de bicicletes elèctriques?
Aquest 2023, no puc dir mesos.

Què me’n diu de la peonització de la Part Alta?
Des de fa uns anys hi ha una estratègia per reduir la circulació de vehicles a la Part Alta. Es fa de tal manera que permeti la convivència amb alguns equipaments que necessiten la circulació. El cotxe ja està prou exclòs. És bo peonitzar un barri, però pot ser dolent treure tota possibilitat de conviure amb cotxes. Perquè hi ha gent gran, hi ha comerços que necessiten zones de càrrega i descàrrega, serveis d’emergències, etc. El barri ha de tenir vida. La Part Alta guanyarà molt quan s’enllesteixi l’ampliació a l’aparcament de Torroja.

Per tant, quan l’ampliació del pàrquing de Torroja estigui enllestida, el cotxe privat deixarà de circular per la Part Alta?
Es generaran més espais per a vianants. Quants espais i com es restringirà la circulació… Ara no t’ho sé dir. No entro a dir-te què farem amb el vial de circumval·lació. Encara no ho sé.
PUBLICITAT




REDACCIÓ13 Gener, 2023
brossa.jpg

Molt s’ha parlat i es parlarà de la nova contracta de la brossa de Tarragona. Qui està en l’epicentre de l’assumpte és l’omnipresent Jordi Fortuny. Ell va decidir portar personalment el procés de preparació de la licitació i, ara mateix, el que havia de ser la seva pujada al santuari dels oracles, s’ha convertit en una baixada als inferns.

Hem de dir que Fortuny és el pal de paller de l’actual equip de govern. Totes les decisions importants passen per la seva taula. Les seves àrees carreguen amb un 70% de la gestió del govern de Ricomà i cada dia s’enfronta a problemes de tota mena, que ell assumeix amb una gran capacitat de treball. Però, aquesta posició nuclear de Fortuny comporta riscos crucials i, en el cas de la nova contracta de la brossa, perills suplementaris.

Ara mateix, les explicacions donades per Fortuny a l’absència d’empreses que presentessin oferta a la licitació no han estat convincents. De la sèrie de reunions mantingudes amb les empreses no ha transcendit més que dues conclusions, les dues un pèl peregrines: la primera, defensada per l’interventor municipal, que veuria una mena de conxorxa empresarial per millorar les expectatives econòmiques de la licitació. La segona conclusió, explicada per Fortuny, seria que els requisits tècnics i les innovacions incorporades al plec de condicions representen un llistó massa alt per a les empreses.

No s’entén massa que Fortuny estigui contactant amb empreses que no es van interessar per la nova contracta, animant-les a presentar-se a la que hauria de venir

La teoria de la conspiració empresarial no s’aguanta més enllà de l’enrabiada reacció d’un alt funcionari contrariat. La segona, més plausible, tampoc té massa recorregut, perquè altres ciutats estan licitant els seus serveis de sanejament urbà amb altes exigències tecnològiques i de control de gestió i les empreses es donen bufetades per fer-se amb les contractes.

I ara què?
Fortuny es troba davant d’una patata calenta: si presenta una nova estructura de costos rebaixada d’exigències tecnològiques i de gestió, però amb el mateix cost global de 19,5 milions d’euros, donarà la raó a les empreses. Si, altrament, manté les exigències, però augmenta el cost, donarà la raó al Comitè d’Empresa, que ha argumentat errors de càlcul de costos per part de Fortuny. Si rebaixa exigències i augmenta el cost, les dues coses a la vegada, la tomacada a Fortuny estarà servida.

Tampoc s’entén massa que Fortuny estigui contactant amb empreses que no es van interessar per la nova contracta, animant-les a presentar-se a la que hauria de venir. No és habitual que un responsable polític municipal faci d’agent comercial i, en el cas que una d’aquestes empreses acabés emportant-se la contracta, no seria d’estranyar que alguns manifestessin suspicàcies al respecte. Mala pesa al teler.

També sobta la creuada de Fortuny contra el Comitè d’Empresa i, particularment, contra el seu president, Martín de Sande. Fa pocs dies es va produir una reunió entre l’alcalde Ricomà i aquest líder sindical en la que no va estar present Fortuny.

D’aquesta absència ja es poden treure algunes lectures. No ha transcendit el contingut de les converses, que es van allargar dues hores. Però, el cert és que després d’aquesta reunió, els representants sindicals van modificar el seu discurs, arraconant la petició de dimissió de Fortuny i la sol·licitud d’una auditoria, centrant-se a demanar una nova contracta que fos operativa perquè es presentin empreses amb pedigrí en el sector de sanejament urbà.

Fortuny, potser, veu massa enemics envoltant-lo, però faria bé de recordar les sàvies paraules de Churchill sobre on s’asseien els seus veritables enemics polítics

No sembla aquesta una reivindicació sindical esbojarrada, malgrat que Fortuny vulgui submissió sindical a canvi d’una cosa que és per llei, no per generositat de ningú, com és la subrogació dels llocs de treball. Al contrari, fes l’efecte que Ricomà va aconseguir treure-li a Fortuny del damunt el pressing directe del Comitè d’Empresa i Fortuny encara no s’ha assabentat.

En definitiva, Fortuny s’ha ficat ell sol en un embolic a pocs mesos de les eleccions municipals i amb un Ricomà que volia presentar-se davant els electors com un alcalde seriós, tranquil i pragmàtic. La relliscada de Fortuny amb la Lotobrossa i la seva insistència a forçar les coses per tal de no reconèixer el seu error pot acabar incomodant seriosament al candidat Ricomà. I Fortuny, potser, veu massa enemics envoltant-lo, però faria bé de recordar les sàvies paraules de Churchill sobre on s’asseien els seus veritables enemics polítics.

Inspector FORTPUNY ✍🏽

PUBLICITAT










REDACCIÓ5 Gener, 2023
ines-sole_2.jpg

Inés Solè durant el seu discurs

La màgia de la nit de reis és contagiant. És el moment en què, sobretot els més petits escriuen en una carta els seus desitjos per, l’any que comença i, de retruc, alguns dels regals que més il·lusió fa. Als adults també surtin esquitxats per aquesta màgia i, independentment de si ets republicà o monàrquic, acabes fent un seguit de propòsits que desitges que es compleixin al llarg de l’any.

La regidora de Cultura de Tarragona, la cupaire Inés Solé, en el seu discurs de benvinguda a Ses Majestats de l’Orient, ha confessat que “no sempre és fàcil aconseguir la unió necessària per construir una ciutat millor, la que tots volem”.

La responsable de la Regidoria de Cultura ha demanat als reis “cabassos d’imaginació, tolerància i paciència”. Ingredients imprescindibles per cosir la ciutat i assolir que la convivència harmònica sigui una realitat.

VÍDEO

PUBLICITAT









REDACCIÓ4 Gener, 2023
photo1672749002-2.jpeg

El tauler electoral es va conformant a Tarragona. A mesura que passen les setmanes, els partits van revelant la identitat dels seus alcaldables a la capital de la província. El primer a anunciar la seva candidatura va ser Esquerra Republicana (ERC), anunciant que Pau Ricomà està en condicions de presentar-se a segon mandat. PSC, Ciutadans, Junts per Tarragona, la CUP i Valents són altres de les formacions que ja estan confeccionant la seva llista electoral.

Francisco Javier Gómez

VOX també presentarà el seu candidat a les eleccions municipals del 28 de maig a l’Ajuntament de Tarragona.  Segons ha pogut saber larepublicacheca, es tracta de l’advocat Francisco Javier Gómez. Així ho ha deliberat el comitè nacional executiu del partit de Santiago Abascal. Per a Vox, el tarragoní, soci fundador el despatx d’advocats ‘Tarraco-legal’ és la persona més adequada perquè Tarragona recuperi el temps i els valors perduts.

Gómez, que va exercir, entre altres professions, de monitor en una escola d’educació especial, es declara com un “etern enamorat” de Tarragona, un dels principals motius que el van empènyer a fer un pas endavant i a postular-se com candidat al despatx presidencial de la Plaça de la Font.

PUBLICITAT









REDACCIÓ3 Gener, 2023
parc-e1672737219735.jpeg

Parc Central i l’Ajuntament de Tarragona impulsen una campanya per donar una segona vida als arbres de Nadal. Del 9 al 20 de gener es disposarà un punt de recollida d’arbres al pàrquing del terrat del centre comercial.

Les persones que vulguin donar el seu podran fer-ho de 9 a 21h. Un cop s’acabi la recollida, la regidoria de Parcs i Jardins els replantarà i, en cas que no sigui possible, els convertirà en compost per al manteniment de la vegetació de la ciutat.

PUBLICITAT



REDACCIÓ30 Desembre, 2022
FlNimQ0X0AAj9pn-1280x853.jpg

El plenari d’aquest divendres (@TGNAjuntament)

El Govern de Tarragona salva una altra bola de partit, novament gràcies a En Comú Podem. En aquest sentit, l’executiu del republicà Pau Ricomà ha aprovat els pressupostos de 2023 amb l’abstenció dels comuns i el vot en contra de la resta de l’oposició (PP, Ciutadans, PSC i dos regidors no adscrits). El pacte amb la formació morada s’ha acordat in extremis a canvi -entre altres- d’apujar tan sols 10 cèntims el bitllet senzill de l’autobús, amb un nou preu d’1,6 euros. I és que el Govern pretenia incrementar el cost dels viatges fins a 1,9 euros.

Pel que fa al debat dels comptes, la portaveu de la CUP, Eva Miguel, ha admès que “surten coixos d’inici”, i que s’haurà de treballar durant tot l’any per acabar de definir-los. Miguel ha culpabilitzat el “context” i les crisis per les quals travessa Europa. D’altra banda, tant el primer tinent d’alcalde i regidor d’Hisenda, Jordi Fortuny, com el portaveu de Junts per Tarragona, Dídac Nadal, han agraït l’esforç d’En Comú Podem per salvar els projectes de la ciutat.

El plenari d’aquest divendres (@TGNAjuntament)

Per un altre costat, la portaveu del PSC, Sandra Ramos, ha titllat el Govern de Ricomà de “fracàs”, apuntant que els comptes manquen d’ambició i d’idees. “Estan atestats en fer de Tarragona un poble”, ha expressat de manera contundent. La seva homòloga de Ciutadans, Lorena de la Fuente, ha declarat que les partides s’agafaven “amb pinces, un dels principals motius pel qual han votat en contra.

“Aquest pressupost és de final d’etapa, (…) d’una ciutat sense direcció”, ha detallat el portaveu del Partit Popular, José Luis Martín. Sigui com sigui, Tarragona tindrà pressupostos per a l’any d’eleccions. Fortuny ja va avisar que la ciutat podria “perdre coses” si no s’aprovaven uns comptes i, per tant, es prorrogaven un any més les partides de 2021. Entre aquestes “coses a perdre” hi havia uns 11 milions d’euros d’ingressos, així com subvencions dels fons europeus.

PUBLICITAT



REDACCIÓ27 Desembre, 2022
ricomà-1-1280x720.jpg

L’alcalde de Tarragona reconeix que la “gent no està contenta de com està la ciutat” en relació amb el servei de la brossa. I aquest fet es deu a “molts aspectes”. Entre ells, destaca Pau Ricomà, l’antiguitat del contracte i la maquinària de la recollida de la brossa.

Endinsant-se en el tema del polèmic contracte de la brossa – que va quedar desert –, el cap de l’executiu tarragoní s’ha posicionat a favor de l’equip del departament municipal de neteja perquè “està fent una bona feina” i ha recordat que el plec de condicions és molt bo que diversos ajuntaments l’estan ‘adoptant’.

Ricomà destaca la bona feina del departament municipal de la neteja i el bon plec de condicions del contracte

En aquests moments, l’ajuntament està mantenint contactes directes amb les empreses interessades per si hi ha la necessitat de reveure i modificar les clàusules del contracte.

“Estem en un moment de volatilitat de preus i davant un contracte llarg és normal que les empreses s’ho repensin”, ha esmentat l’alcalde, remarcant que l’objectiu implica apostar per una millora tecnològica i per augmentar les eines de control. Pau Ricomà assegura que a ningú se li escapa que en un contracte de 200 milions és importantíssim crear mecanismes i tenir eines de control.

Sobre el fet que el comitè d’empresa sol·liciti la dimissió del regidor Jordi Fortuny, el batlle ha avançat que va mantenir converses amb el secretari general de la UGT, el responsable de serveis i el president del comitè d’empresa.

En aquest contacte, Ricomà ha insistit que els drets dels treballadors i les seves condicions laborals estan assegurats. “És una condició inapel·lable”, per tant, “els treballadors podran estar tranquils”.

 

VÍDEOS

PUBLICITAT













RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter