Arxius de PSC | Diari La República Checa

REDACCIÓ18 Setembre, 2020
torra.jpg

El Parlament ha rebutjat aquest divendres les propostes de resolució del PSC, comuns i PP que demanaven al president de la Generalitat, Quim Torra, que convoqui eleccions a Catalunya el més aviat possible.

Les propostes no han sortit endavant després que Junts per Catalunya, ERC i la CUP hagin votat en contra que prosperin, davant els vots a favor de la resta de grups de l’oposició, tot i que els anticapitalistes s’han abstingut en la dels comuns.

Els republicans ja havien anunciat que no votarien a favor cap de les resolucions que demanen comicis a Catalunya perquè consideren que busquen “desgastar” a la Generalitat, mentre que la CUP ha assegurat que la seva demanda d’eleccions divergeix de la que fan la resta de grups de l’oposició.

 


REDACCIÓ16 Setembre, 2020
Pau-Delclòs-1280x740.jpg

El PSC vol que s’evitin les aglomeracions a les entrades i sortides dels col·legis en època de coronavirus. La portaveu del PSC a l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, ha manifestat la seva preocupació arran de les situacions viscudes durant els primers dies de col·legi, sobretot a les hores punta.

Ramos reclama una millor coordinació entre centres educatius, AFA’s, Guàrdia Urbana, Protecció Civil i la regidoria d’Educació: “La participació activa de la comunitat educativa és clau en aquest procés”, recorda.
El PSC demana que es tingui en compte i es compleixin els protocols per la Covid imposats per les autoritats sanitàries, sobretot el de la distància de seguretat.

Els socialistes proposen l’ampliació de les voreres als accessos dels centres escolars, a través de pilones i senyalitzacions a terra, com s’està fent a diferents municipis. També, proposen d’on no es pugui ampliar les vores, tancar els carrers per mantenir la distància entre nuclis familiars i facilitar zones d’estacionament als annexos dels col·legis i instituts.

“Si hem estat capaços de tallar carrers per ampliar les terrasses, hem de ser valents en les solucions per millorar les entrades i sortides dels centres educatius”, sustenta Sandra Ramos.

 


REDACCIÓ9 Setembre, 2020
foto_3692781.jpg

PSC i Comuns demanen a Torra eleccions

Els grups parlamentaris del PSC-Units i CatECP han demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, que convoqui eleccions. Quan falta una setmana per la vista de Torra al Suprem, Miquel Iceta i Marta Ribas han reiterat la petició per evitar que hi hagi una presidència en funcions.

Torra ha replicat que el focus s’ha de posar en el fet que un president pugui quedar inhabilitat “per defensar la llibertat d’expressió”, i no en les conseqüències de la possible inhabilitació. Torra també ha emplaçat socialistes i comuns a no preocupar-se per les eleccions sinó pels problemes “reals” de la ciutadania. Per la seva banda, el president del grup de JxCat, Albert Batet, espera que “tothom estigui a l’altura” si el Suprem inhabilita Torra.

Ribas ha preguntat al president el motiu del cessament de l’exconsellera Àngels Chacón, una petició que Torra ha rebutjat argumentant que és una facultat del cap de l’executiu. La dirigent de CatECP ha criticat que la destitució obeeixi només a “interessos de partit”, i ha tornat a exigir que convoqui eleccions perquè la ciutadania decideixi el futur del país.

Iceta també s’hi ha afegit i ha preguntat a Torra quin “benefici” pot tenir una presidència en funcions enmig de la lluita contra la pandèmia de la covid-19: “Demano que es comprometi, si és inhabilitat, que el Parlament triï un altre president o anar tots plegats a eleccions. El país no es mereix una presidència sotmesa a l’interès partidista, sinó un president i un Govern efectiu i eficaç”, ha argumentat Iceta.

El president tampoc ha respost, i ha preguntat al líder dels socialistes què beneficia el fet de mantenir “gent innocent” a la presó i a l'”exili”, i continuar la “repressió”. Torra ha dit que esperava “solidaritat” de PSC i comuns pel fet que se’l pugui inhabilitar per “defensar la llibertat d’expressió”. El president del Govern ha criticat a Iceta i Ribas que no facin cap pregunta sobre l’inici escolar i se centressin a demanar eleccions.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Setembre, 2020
foto_3664034.jpg

ERC i el PSC demanen que Calvet comparegui per Hard Rock

ERC i el PSC han registrat una petició de compareixença a la comissió de Territori del Parlament del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, perquè doni explicacions sobre l’operació de compravenda de terrenys on s’ha d’ubicar el projecte BCN World.

El diari ‘Ara’ ha avançat els contractes de l’operació que confirmen que el 80% dels diners per comprar els terrenys els avançarà l’Incasòl i Hard Rock els retornarà en tres terminis. A banda de Calvet, els socialistes també demanen que se citi el vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, mentre que els republicans volen que el director de l’Incasòl, Albert Civit, s’expliqui en seu parlamentària.

“Amb aquest model, ni un euro públic!”
Els republicans s’han mostrat molt contundents amb l’operació entre l’Incasòl i Hard Rock i han reclamat que no es doni “ni un euro públic” al projecte. “‘Ni un euro públic’, aquest és l’acord de Govern respecte a la compravenda de terrenys de La Caixa a Hard Rock, al qual ha donat suport ERC”, ha escrit a les xarxes socials la diputada Raquel Sans, que ha reclamat “transparència i claredat”.

El diputat republicà Ferran Civit, per la seva banda, ha alertat que aquest projecte ja va néixer “d’un paradigma erroni” i ha subratllat que ara “és hora d’enterrar-lo i dotar el Camp d’un altre model productiu, sostenible i social”. Prou! Portem una dècada marejant la perdiu i el territori!”, s’ha queixat.

“El Govern no pot destinar-hi recursos públics”
“El Govern no pot destinar recursos públics a aquest projecte, el Parlament ha aprovat diverses mocions, i de l’acord filtrat es desprèn la possibilitat que això es produeixi en diferit”, ha alertat el portaveu de Territori del PSC, el diputat Jordi Terrades, que també ha demanat que “s’aclareixi l’abast de l’acord amb Hard Rock”. “Veiem un cop més posicions diferents entre els socis de Govern”, ha afegit.

Segons Terradas, el Govern “no ha gestionat bé” els terminis del projecte. A més, també ha reclamat saber “els acords socials i ambientals que en el seu moment es van acordar amb el PSC”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Setembre, 2020
castillo1-1280x960.jpg

Carles Castillo va ser el protagonista de l’actualitat política en anunciar que deixaria enrere 27 anys de militància socialista. Les discrepàncies amb el partit liderat per Miquel Iceta i els canvis a la federació a Tarragona li han empunyat a la porta de sortida. Deixarà la vida parlamentària per dedicar-se a l’advocacia. No obstant, confessa que podria muntar un partit municipalista que es podria dir ‘Juliol del 78’. Després de criticar de forma àcida l’exalcalde Ballesteros aCarlesra reconeix que, si surt absolt del Cas Inipro, es convertiria en el millor alcaldable del PSC/Tarragona. En aquesta entrevista, Castillo explica com serà la seva nova etapa vital i política. Està dolgut que Assumpta Escarp no li hagi trucat i també té una espineta clavada amb Rosa Maria Ibarra. El tarragoní, que quan no és rebel és Kalimero, confessa que vol ser alcalde de Tarragona, però sobretot vol ser feliç. Castillo ha plorat molt aquests dies…

 

Com estan els ànims?
Va a estones. Avui una mica millor perquè la tensió s’ha rebaixat.

Què farà de la seva vida?
Viure, gaudir més de la família, organitzar-me perquè hauré de reunir-me amb els socis del meu despatx per poder incorporar-me com més aviat millor.

Però vostè es considera més advocat o més polític?
Bastant més polític.

Ha plorat aquests dies?
Sí, molt. Sobretot a causa d’alguna trucada que no me l’esperava i pels missatges d’afecte que he rebut.
Esperava alguna trucada que finalment no s’ha produït?
Sí, però encara confio que aquesta trucada es produeixi.

De qui estem parlant?
De l’Assumpta Escarp amb qui tinc una relació especialment afectuosa i de respecte. (S’emociona) Sé que ella em trucarà.

Li han trucat des del PSC Tarragona?
Estic molt dolgut perquè no he rebut cap trucada. I em sap molt greu perquè malgrat les diferències i de rebel·lia sempre he treballat de manera molt lleial.

Ha demostrat que és honest al decidir deixar l’escó i no anar Grup Mixt. Per què ho fa?
Perquè després de 27 anys en un partit que estimo i defensant que l’escó pertany al PSC, seria incoherència molt incòmoda no fer-ho. La meva dignitat i la meva estima al PSC val més que tot això.

Deixa amics al PSC?
Els que estimo marxen amb mi, no els deixo.

No estic desesperat
Vostè en les darreres declaracions públiques semblava que es venia al millor postor… Està de rebaixes?
No, ni de bon tros. Crec que no em vaig saber explicar. I odio la imatge que vaig transmetre. El problema és que no m’agrada mentir i això sembla molt revolucionari en política.

Està desesperat per trobar un lloc en la política?
No. Tot el contrari. Estic desesperat per trobat temps i gaudir-lo amb la meva família i reorganitzar la meva vida.

Quin partit s’ha posat en contacte amb vostè?
Un col·lectiu indeterminat format per sectors socials de la ciutat. Permeti que per respecte no concreti res més, almenys per ara.

Estic pendent d’una reunió amb els Comuns
Fins ara amb quins partits s’ha reunit?
Amb Esquerra i estic pendent de mantenir una trobada amb un altre d’esquerres.

Quin?
Només en queda un, si tenim en compte que la CUP de ben segur que no em trucarà.

Estem parlant dels Comuns?
Sí.

No sóc independentista
Amb ERC se sent còmode?
Clar que hi ha aspectes que em grinyolen com és el cas de la independència i la guerra que mantenen amb Junts Per Catalunya… Jo no sóc independentista i no ho seré.

Doncs, què vol fer a Esquerra?
No ho sé.

No se n’adona que abans d’entrar ja està posant ‘condicions’ o entrebancs?
Aclarim-ho: no vull entrar enlloc ni poso condicions. No descarto deixar la política.

Esperi… aleshores per què parla d’un projecte municipalista?
Si veig un projecte que m’atrau, és engrescador i representa una part de la societat, ho podríem parlar.

Si veig…? Però no va parlar de crear un partit? En què quedem?
Sí, sí que podem parlar de la possibilitat de muntar un partit municipalista. No he parlat de cavalcar sobre un partit ja existent… Però tampoc vull un projecte individualista.

Com es diria aquest partit?
Juliol del 78, és una possibilitat.

Per què aquesta designació?
Perquè és socialdemòcrata, té relació amb els ideals del socialisme a Catalunya…

Honestament crec que té alguna possibilitat com a alcaldable a Tarragona?
Segurament poques, però potser convertir-se en un projecte interessant i engrescador i pot significar un daltabaix a la ciutat de Tarragona que tradicionalment és molt conservador. Aquest projecte pot ser un esperó pels sectors que volen introduir canvis.

El seu somni és ser alcalde de Tarragona, oi?
Sí.

Ballesteros el millor candidat
Amb quins alcaldables li agradaria disputar unes eleccions?
Del PSC, ara mateix amb la situació existent, el millor candidat és, digui el que es digui, Josep Fèlix Ballesteros. Jo em podria entendre, sense cap problema, amb el Pep Fèlix.

Escolti, no hi ha qui l’entengui. Als dilluns diu una cosa i al dimecres la contrària. Fa poc va posar a parir l’exalcalde de Tarragona a causa del cas Inipro. Ara diu que és el millor alcaldable socialista. En què quedem?

Vaig dir que després de ser 12 anys alcalde de Tarragona, no entenc que passi a ser regidor a l’oposició. Si Ballesteros surt ‘net’ del judici del cas Inipro – ell té tots els números per ser absolt – sortirà reforçat i es converteix en el millor alcaldable del PSC a Tarragona.

I en relació amb els altres partits?
A nivell d’ERC, Pau Ricomà és un contrincant digne; Ciutadans: Rubén Viñuales que és una persona que estimo molt; Per part d’En Comú Podem, el candidat que triïn ja em va bé; del PP m’agradaria molt i seria fascinant enfrontar-me a les urnes amb Alejandro Fernández. Pel que fa a JxCAT, Dídac Nadal és una persona interessant i vàlida.

Acaba de celebrar el seu 45è aniversari. Que n’ha après? Com engega aquesta nova etapa?
He après que no puc pretendre que m’estimin sí o sí. T’has d’estimar a tu mateix i fer el que tu creus abans de cercar el reconeixement. Massa sovint he buscat que m’estimessin i em reconeguessin dins el PSC i potser aquest ha estat un dels errors. Em sorprenia molt i no sabia pair que em ‘fotessin tanta canya’. Em vaig sentir molt maltractat.

No m’han regalat mai res
Maltractat o castigat?
Alguns ciutadans segurament no ho entendran, ja que vaig ser diputat del PSC. Però volia que no s’oblidessin que no m’han regalat res. Jo vaig guanyar unes primàries. Crec que no se m’ha respectat. Se m’ha anat castigant a poc a poc, com la tècnica de la gota malaia. I això era molt incòmode.

Quina relació manté vostè amb la seva companya, la vallenca Rosa Ma. Ibarra?
Des de fa força temps res més enllà que saludar-nos.

I això?
Considero que ella no va tenir la generositat quan va perdre les primàries. No va tenir sensibilitat.

És rancuniós vostè?
Potser sí. A bones sóc un gatet, en les dolentes puc arribar a ser molt ‘cabró’.

Vostè va anar a visitar l’expresidenta Carme Forcadell i Oriol Junqueras a la presó. Ho tornaria a fer?
Sí, clar que sí. No em penedeixo d’haver anat a visitar els polítics presos. No suposa cap adhesió política. És un suport humà. Res més.

M’agrada el contacte amb la gent
Creu que va ser un bon diputat?
Vaig fer un bon treball. Mireu l’historial del meu Facebook. Feia moltíssims quilòmetres. Pregunti als sindicats dels Mossos d’Esquadra, de Bombers, de Protecció Civil… Crec que vaig fer bona feina.

I que diria a aquells que insisteixen a vendre la imatge que vostè és un dropo?
Són rumors que es fan corre de manera interessada i per fer mal. He de dir que el treball de despatx no m’agrada. Seure’m en una cadira, concentrar-me i treballar davant d’un ordinador em costa. M’agrada el contacte amb la gent, però això no vol dir que no treballo. Recordi que sóc expert en Dret Urbanístic, en Riscos Laborals…

Diu que tot ho publicava a les xarxes socials. No ha exagerat en la sobre exposició?
Potser sí. La meva filosofia era aconseguir la que la ciutadania veies la feina que jo feia, justament perquè alguns insistien a negar el treball que jo feia.

Amb quina edat espera ser l’alcalde de Tarragona?
No tinc cap pressa. I no em sentiré frustrat si no ho aconsegueixo. La meva ambició prioritària ara mateix és ser feliç.

A les xarxes va passar de ser ‘locaragirat‘ a ser el Carles de Tarragona…
(Riu) Sóc el Carles. Una persona rebel. Però no sóc un rebel sense causa.

Com a republicà com veu el què passant amb la família reial espanyola?
Fatal. És un error estratègic i una estupidesa el fet de pretendre salvar la monarquia amagant els problemes sota la catifa. Em sap molt greu que el PSOE no accepti una comissió d’investigació del rei emèrit.


REDACCIÓ4 Setembre, 2020
carles-castillo-1-1280x960.jpg

Carles Castillo ha revolucionat el PSC anunciant que es dóna de baixa com a militant i que deixarà l’escó al Parlament de Catalunya. L’infant terrible marxa per desavinences i discrepàncies amb la formació liderada per Miquel Iceta.

Castillo amb una pulsera on es pot llegir: ‘Nunca te rindas’

Castillo, en una entrevista exclusiva a larepublicacheca.cat – que serà publicada íntegrament dilluns vinent – avança quin serà el seu futur més proper i què pensa fer de la seva carrera política.

Al periodista Ricard Checa, el parlamentari tarragoní, que aquest dissabte complirà 45 anys, explica quin és el seu somni i quins partits i col·lectius s’han posat en contacte amb ell.

Castillo, que reconeix errors en les formes, assegura que engega una nova etapa vital, però promet que mai no defallirà a les persones que li han fet confiança.

Recorda que per honestedat personal i agraïment al partit que ha militat durant 27 anys, abandona l’escó i refusa protegir-se en el Grup Mixt del Parlament. El polític diu que no té pressa i que Tarragona continua sent la seva prioritat.

|

ENTREVISTA PARCIAL (Dilluns la publicarem íntegralment)


REDACCIÓ3 Setembre, 2020
castilo_iceta.jpg

Castillo en una cena amb Manuel Valls

Carles Castilo, que s’ha vist avui cara a cara amb Miquel Iceta després d’anunciar que trencava el carnet del PSC, ha explicat que, tot i no ser Lionel Messi, ha rebut moltes trucades d’altres plataformes polítiques.

El socialista republicà, a Tgn Ràdio, ha dit que després de deixar l’escó, en el proper plenari de la cambra catalana, “escoltarà el que m’han de dir”. També ha manifestat que no té cap problema de tornar al seu despatx d’advocat si, realment, no rep una proposta amb la qual s’identifiqui. “No vull anar d’estrelleta. Vull escoltar de manera educada”, ha avançat, tot dient que un altre col·lectiu l’han ofert la possibilitat de “muntar un partit municipalista”. És una “idea que m’agrada”.

No ha descartat tornar a la política municipal i ser, fins i tot, alcaldable.. De fet, ha incidit en el fet que “li agrada molt més la política municipal”, ja que és molt propera a la ciutadania. Carles Castillo, assegura que posa fi a 27 anys de militància, perquè se sent menystingut i castigat per un aparell socialista que “no m’ha perdonat mai” haver-hi guanyat unes primàries a Tarragona i que visités alguns presos independentistes com és el cas d’Oriol Junqueras i Carme Forcadell.

Carles Casstillo amb Pere Huguet de Ciutadans

No ha evitat carregar contra aquell PSC que “en els darrers temps has estat molt poc autocrític i molt crític amb els altres”. A nivell municipal, Castillo, que va ser regidor a l’Ajuntament de Tarragona, es manifesta decebut amb “algunes persones del PSC”, sobretot amb aquelles que no han tingut la humilitat de deixar pas a altres persones que vulguin fer coses. “En política no pots fer-ho sempre bé i els altres molt malament. Hem de ser autocrítics”, subratlla.

Carles Castillo abandona el PSC i el Parlament perquè en els darrers temps les discrepàncies eren massa evidents. Lamenta, per exemple, que Pedro Sánchez no hagi derogat encara la llei mordassa i revisat la legislació laboral. Castillo continuarà fent que parlar sobretot mentre no trobi un nou niu polític sempre pensant en la presidència del govern tarragoní. El temps ja ho dirà….

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ1 Setembre, 2020
castillo-i-forcadell-1280x1280.jpg

Continua la polèmica sobre l’abandó de Carles Castillo del Partit Socialista de Catalunya (PSC). Quan encara està en obert conèixer el futur professional i polític del diputat tarragoní, s’intenta saber quan es va escriure i qui és el seu autor. Després d’haver-se filtrat la carta a la premsa i que la diputada d’Esquerra Republicana, Raquel Sans, hagi donat suport a la decisió difícil i coherent de Carles Castillo, els rumors i les teories han estat incessants.

Castillo durant una de les visites a Forcadell

Durant el dia, han arribat a la redacció de larepublicacheca.cat informacions que podrien concloure que l’experiodista i actual parlamentària republicana havia tingut accés al document abans que el socialista l’hagués enviat a la cúpula del partit liderat per Miquel Iceta. Tot indica que Raquel Sans va modificar el contingut de la carta el dia 23 d’agost a les 12h40.

En declaracions al nostre digital, la diputada republicana ha confirmat que Carles Castillo li va fer arribar la missiva, però nega haver-la escrit. “Fa molts anys que el conec i en els darrers temps vam mantenir més contacte al coincidir amb les visites que ell va fer a la presidenta Forcadell”, explica Sans, afegint que en una de les visites a l’expresidenta del Parlament, Carles Castillo li va dir que estava passant un mal moment al partit i que “ja no pot més”.

El diputat va manifestar a Carme Forcadell la seva intenció de fer arribar una carta a alguns socialistes de la seva confiança per demanar la seva opinió sobre la possibilitat de donar-se de baixa del PSC. Passades algunes setmanes, Castillo es va posar en contacte amb l’experiodista vallenca i actual diputada d’ERC al Parlament de Catalunya per fer-li partícip de la missiva on argumentava la seva decisió de donar-se de baixa del PSC, posant així punt final a disset anys de militància. Raquel Sans assegura que només va corregir l’ortografia i estilística del text, sense haver-lo manipulat.

Instada a comentar sobre si hi ha la possibilitat que Carles Castillo pugui donar-se d’alta al partit d’Oriol Junqueras, la diputada tarragonina ha assegurat que “jo sàpiga, ara mateix no hi ha res de res”, però, personalment, està convençuda que al diputat socialista no li faltaran ‘nuvis’.

PUBLICITAT


REDACCIÓ19 Agost, 2020
oscar-sanchez-1280x925.jpg

El PSC està interessat a regenerar-se, de reinventar-se. A Tarragona també. De fet, el nou primer secretari de la Federació, l’alcalde del Vendrell, és una cara nova. Kenneth Martínez ha intentat formar una llista amb socialistes convençuts que poden aportar aire fresc a un partit que comença a ser qüestionat, sobretot entre els cercles independentistes. La vàlua humana del PSC és variada i els joves arriben amb força i molt ben preparats.

L’estratègia d’anar introduint ‘noves cares’ a l’executiva és positiva, ja que és una manera d’obrir el partit a una societat cada cop més allunyada de la vida política i sobretot dels polítics. Ens volem fixar en el jove alcalde de Constantí. Óscar Sánchez, humil i discret, és una persona que sap connectar amb la gent i sobretot entendre les inquietuds dels joves. Óscar està capficat amb la governança del seu municipi, on ha guanyat amb majoria absolutíssima en un moment en què el PSC, en diferents municipis, anava perdent regidors. Ha donat mostres que és un alcalde competent i estimat pels seus conciutadans…

El nom d’Óscar Sánchez sorgeix com un dels potencials líders socialistes en el Camp de Tarragona. En més d’una ocasió ha declinat la invitació per ocupar càrrecs directius al PSC. De moment, el jove alcalde de Constantí no es pronuncia, tot i que ja ha manifestat que la seva prioritat és el seu municipi. No seria de descartar que una persona jove, propera al ciutadà i amb idees ‘fresques’, sigui una aposta del partit de cara a les properes eleccions autonòmiques, sobretot en un moment en què Carles Castillo és baixa.

La bona feina, la discreció, la rectitud i la dedicació política han de ser premiades. Prou d’endolls i de buscar sortida a les velles glòries i vaques sagrades del partit que avui dia més que aportar… aparten. El que no seria una bona estratègia és recuperar l’exalcade del Vendrell com a candidat al Parlament de Catalunya. El PSC, de ben segur, sabrà estar a l’altura i donarà pas a sang fresca. El temps ja ho dirà…

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Agost, 2020
Xavier_Sabaté_opinió.jpg

Catalunya sense energia .- Catalunya no té pràcticament energia. Bé, sí, en té, però la majoria la llença, la malbarata: la provinent del sol, del vent, dels boscos, dels residus de tot tipus de procedència vegetal i animal. I encara la poca pròpia que aprofita d’alguna d’aquestes fonts i de l’aigua és en mans de grans empreses que la monopolitzen.

Però Catalunya prefereix importar gairebé tota l’energia ( més del 90 % ): el petroli i el gas dels mal anomenats països àrabs, l’urani de Rússia , Namíbia , Níger i Sudàfrica.

I tan feliços. L’energia és un dret. Encara no està reconegut però ho serà aviat. Al Parlament de Catalunya fins i tot a la dreta catalana – en tenim de dreta catalana, eh ?, no us penseu – de tant en tant se li escapa i ho reconeix. Jo ho he sentit en viu i és a les actes que això sí que es pot posar.

Així que Catalunya té energia. Renovable, que vol dir que no s’acaba mai. Neta , que vol dir que no fa mal als pulmons. Segura, que vol dir que no peta per entendre’ns i per dir-ho clar i català.

Hi ha qui diu que fa mal a la vista. Però jo no he vist mai ningú que hagi hagut d’anar a l’oculista per mirar unes plaques fotovoltaiques o un molí de vent. En canvi sí que veig milers de catalans i catalanes que moren cada any per les emissions de les energies brutes i contaminants. 4.500 aproximadament només a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Persones que se’n van a l’altre barri prematurament. Un amic em va dir un dia “ són morts però prematures….”. I li vaig respondre: “ molt bé, però si un dels dos ha de morir prematurament, millor que et moris tu encara que sigui prematurament…. “

A mi també m’agradava més veure les muntanyes sense molins. Ep ¡¡, però també el Salou sense edificis a la part de mar que encara vaig veure de petit; Ascó i Flix sense desenes de torres elèctriques ni l’edifici del reactor ni el de refrigeració de les nuclears d’Ascó. El mateix que tot el Baix Llobregat i Barcelona per on passo cada dia. ´

També m’agradava més parlar amb la gent de FECSA i ENHER, entre ells el meu avi Ibarz. Però quan vàrem començar a usar de forma massiva l’energia als 70 vaig començar a sentir parlar de Westinghouse  i General Electric i encara més recentment d’ENDESA comprada per la italiana ENEL. Per no parlar perquè em posa molt nerviós, de com Espanya paga 75.000 € al dia per tenir residus nuclears a França. I com que això ja fa tres anys, ja portem pagats uns 80 milions i fins al 2023 pel retard del magatzem nuclear.

Així que tenint com tenim la possibilitat de bastir un sistema energètic propi, preferim continuar amb el vell i centralitzat i oligopolístic sistema energètic mentre discutim si les comarques que han contribuït un cop més al desenvolupament del país – les del Sud de Catalunya  – diuen que ja en tenen prou i les del Nord es continuen fent les sueques – o les ornis en millor català – i deuen pensar que tota la vida els enviarem l’energia des de la Catalunya buida(da).

En fi, poso uns ulls de plat quan he de discutir al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre una moció que firmen els partits que donen suport al Govern demanant que s’aturin els projectes d’energia renovable i dient que hi ha pobles que “pateixen” instal·lacions d’energia renovable en lloc de parlar d’oportunitats en una comarca que en té tan poques.

Per altra banda, si algú creu que les multimilionàries inversions que s’han d’abocar per substituir l’actual sistema energètic centralitzat i oligopolístic, vindran del gairebé desaparegut empresariat català que ha preferit vendre’s el patrimoni i viure dels fons d’inversió , va arreat que diria la meva àvia.

Esperar que sigui el govern actual de la Generalitat, tan distret en altres causes tan respectables com inútils, també és tan inútil com esperar pomes de la perera.

Que hi ha remei , sí. Que l’energia pot organitzar-se d’una altra manera, descentralitzada, en mans de la ciutadania i/o dels ajuntaments si no totalment al menys en part, sí. Que es pot fer amb criteri, amb seny però amb determinació i sabent que haurem de dedicar entre un 1,5 i un 2 % de la nostra petita nació catalana a l’aprofitament d’energia, també. Que hi haurà de col·laborar cada municipi amb un percentatge mínim del seu terme municipal, és de calaix. Però això ja ho tocarem un altre dia.

Xavier SABATÉ
Regidor del PSC a Flix

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter