Arxius de PSC | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Novembre, 2020
576_1421932154ibarra.jpg

Garratibada. Així és com em vaig quedar després d’escoltar Pere Aragonés (ERC) en plena sessió parlamentària. Interpel·laven al senyor Aragonés sobre el vodevil que protagonitzen cada dia ERC i Junts per Catalunya al Govern de Catalunya acusant-se mútuament de deslleialtat.

Aquell dia havíem viscut un episodi sense precedents com ho és el fet que els consellers d’ERC havien abandonat la reunió del seu propi executiu per “protestar” contra les filtracions que presumptament havien dut a terme els seus socis de Govern (elegits per ells, consensuats amb ells i amb voluntat de continuïtat després de les eleccions, segons ells mateixos juren i perjuren cada dia.)

Doncs bé, potser perquè no sabia quina cara posar per justificar tant de despropòsit el senyor Aragonès es va despenjar amb una afirmació que devia fer tremolar les parets de totes les facultats de periodisme del país. Literalment va dir: “que ningú faci cas de les filtracions, i si hi ha mitjans de comunicació que les critiquen que no les publiquin. Demanem responsabilitat als mitjans.”

Parin màquines, amics i amigues! El matrimoni de conveniència i el mal Govern d’ERC i dels incondicionals del senyor Puigdemont fa aigües per tot arreu i la culpa de tot és dels… periodistes que publiquen les filtracions. No és de qui interessadament mou les filtracions –que com han recordat molts periodistes n’hi ha per triar i remenar entre les mateixes files d’ERC-, no és d’un Govern incapaç que no té ni el bri de coherència mínima de demanar lleialtat i confidencialitat als seus mateixos membres, no, no. La culpa de tot és dels mitjans de comunicació que publiquen les filtracions… La culpa dels seus errors sempre és dels altres, aquesta és la resposta dels líders independentistes a tots els desgavells que provoquen. En aquest cas, dels periodistes i dels mitjans de comunicació catalans.

De traca! Potser sorprendrà al senyor Aragonès però la filtració és una de les receptes bàsiques del periodisme com sap qualsevol alumne de primer curs de ciències de la informació. El que hauria de saber i fer un responsable polític (més si vol ser president de la Generalitat) és que si no confia en el Govern del que forma part el que hauria de fer és exigir lleialtat política als membres d’aquest Govern i si manté la desconfiança sortir d’aquest Govern en lloc de carregar contra les filtracions i contra el periodisme independent que es limita a explicar allò que els membres del seu Govern li han filtrat.

Fixeu-vos si tot plegat és trist que els mateixos dirigents d’ERC que qualifiquen a Junts per Catalunya de ser els representants de “la dreta catalana” i d’acusar-los constantment de deslleialtat volen tornar a pactar i governar després de les eleccions amb aquesta mateixa “dreta catalana” i amb aquests “deslleials que no són de fiar” i a més presentar-ho “com un projecte d’esquerres”. Potser després diran que la culpa de tot és dels periodistes però caldria exigir a un responsable polític un mínim de coherència. Quina imatge, quina poca exemplaritat, estan donant als seus mateixos votants?

Què és el que volen en realitat? Seguir la batalla campal que protagonitzen amb Junts per Catalunya des del Govern quatre anys més? No diuen que són la dreta i que no són de fiar? No són de fiar i són de dretes però és vol seguir governant amb aquesta dreta deslleial en nom d’un projecte progressista… En què quedem?

Com a diputada socialista vull reiterar el compromís del PSC amb una societat catalana cívica i plural amb mitjans de comunicació independents. I fixeu-vos que no he dit mitjans de comunicació “amics” com fan els independentistes, sinó mitjans de comunicació independents que fiscalitzin amb rigor al poder polític, element essencial del que ha de ser una democràcia desenvolupada.

I també el compromís del PSC amb un Govern que mereixi aquest nom, que governi per millorar la vida de la gent, que ja toca a Catalunya. Un Govern amb un president que no culpi de les filtracions als periodistes sinó que sigui capaç d’oferir un Govern amb un mínim de coherència i de responsabilitat polítiques, condició sine qua non per fer quelcom de positiu. Un Govern de progrés, en definitiva, liderat per Miquel Iceta.

Rosa Maria IBARRA
Diputada al Parlament del PSC per Tarragona


REDACCIÓ25 Novembre, 2020
pau-Ricoma-1280x722.jpg

Pau Ricomà (imatge d’arxiu)

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, s’ha pronunciat respecte als 114.000 euros que l’Estat reclama a la ciutat pels Jocs del Mediterrani del 2018. El batlle ha arremès contra l’anterior Govern municipal, format pel PSC i el PP: “Diria que les coses no les van fer bé i que és un nyap més dels Jocs”.

D’altra banda, Ricomà ha reclamat al president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, que compleixi amb el desenvolupament del Plaseqta. L’edil qualifica la mesura “d’imprescindible” per la seguretat dels tarragonins i dels ciutadans propers al complex químic. Alhora ha titllat “d’incoherent” el fet que des del Departament d’Interior s’afirmi que no hi ha pressupost per tirar endavant el pla, quan l’anterior conseller d’Interior, Miquel Buch, va mostrar el “seu compromís” a assolir-lo. 

PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Novembre, 2020
ajuntament-tarragona.jpg

L’alcalde Pau Ricomà

Matí mogut al Consell Plenari virtual de l’Ajuntament de Tarragona. A excepció d’una moció presentada per la CUP, la resta propostes presentades han estat aprovades. La iniciativa rebutjada pretenia instar a la Generalitat a cancel·lar el cas ‘Hardrock‘, per motius molt diversos que ha explicat la regidora cupaire, Laia Estrada: destrucció de medi ambient, focus de ludopatia, projecte de “poc interès general”, etc.

La regidora de la CUP, Laia Estrada

El debat més gran del Ple ha estat en aquesta idea. Tot i així, l’encreuament de paraules pujades de to s’ha donat durant tot el matí, especialment entre Estrada i la regidora socialista, Begoña Floria. Les altres mocions, que sí que han estat aprovades, són la del PSC en relació amb la gestió i capitalitat del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; la del PP que vol donar les competències de l’anella mediterrània i del Palau d’Esports de Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona; la de la CUP envers la situació “empitjorada” de les dones víctimes de violència masclista; i la del PSC, l’única moció aprovada per unanimitat, per la creació d’un casal per a dones. Cal recordar que el grup municipal de Junts per Tarragona no ha presentat cap proposta com a reivindació, perquè consideren que en la majoria de casos el Govern de Pau Ricomà no les executa.

Les darreres mocions aprovades han estat de la CUP per la lluita contra la pobresa energètica; i la de ERC, CUP i En Comú Podem en suport del poble sharawi.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ18 Novembre, 2020
Alberto-Bondesio-e1605725751337.jpg

Enguany es conmemoren els primers 70 anys de la Declaració Schuman, o el que és el mateix, la primera pedra de la construcció europea. Un 9 de maig de 1950 el Ministre d’Afers Estrangers francès, Robert Schuman, va pronunciar la Declaració que havia d’encetar un període de cooperació, solidaritat i democràcia enmig d’una Europa desolada després de l’atrocitat de la Segona Guerra Mundial.

70 anys més tard, Europa es troba inmersa en una voràgine de pandemies: la de la covid19, la del populisme, la del canvi climàtic, la de la desigualtat, o la dels nacionalismes, entre d’altres. Com poder fer front a totes elles inclouria un nivell d’anàlisis tant extens que caldrien milers de pàgines per aproximar-nos-hi al detall. Però, segurament, totes les possibles solucions acabarien fent referència i girant al voltant d’una sola idea: Europa. I és que la singularitat de la solidaritat europea com un dels fonaments de la Unió en conforma en resposta als reptes actuals, incloent-hi la pandemia i les seves conseqüències sanitàries, econòmiques i socials. Només podem fer front als reptes globals de forma conjunta i solidària.

Si bé és cert que la Unió pot fer només allò sobre el que té competències, tendim a nacionalitzar èxits europeus i a europeïtzar fracassos nacionals. D’aquí aquella màxima tan injustament estesa de “Europa no fa res”. Evidentment, tot és millorable, i Europa també. Pero cal recordar que en aquesta pandemia la Unió Europea no només ha respost,  per exemple, coordinant equipament sanitari amb 380 milions d’euros, o amb l’establiment de l’Ajuda Temporal per Mitigar el Risc d’Atur en situació d’emergència (SURE) amb 100 mil milions d’euros, que ajuda a protegir llocs de treball afectats per la pandèmia. Però, sobretot, ho ha fet a nivell institucional, i mirant cap al futur amb el Pla de Recuperació Europeu. Aquest Pla inclou un pressupost europeu pel període 2021-2027 d’1,1 bilions d’euros i el fons Next Generation EU, amb 750.000 milions d’euros de pressupost.

Aquest fons Next GenerationEU té 3 grans pilars: el de recolzar els Estats membres en la seva recuperació econòmica, el d’estimular i recolzar la inversió privada i, per últim, el de millorar la capacitat de reacció a crisis sanitàries amb el que hem après de l’actual, reforçar el mercat únic i accelerar la doble transició digital i ecològica.

La rellevància d’aquests Fons no és només pressupostària. Aquests són fruit d’una voluntat de cooperació intergovernamental per fer front a aquesta crisi de forma solidària i efectiva, i defineixen la sortida de la crisis apostant per un futur sostenible, en el sentit més ampli. Aquests fons han d’impulsar una transició econòmica justa cap a un model més ecològic i menys contaminant per fer front a la crisi climàtica, garantint llocs de treball i igualtat social. Aquests fons aposten per la digitalització de la nostra economia, que ha de ser vanguardista a nivell mundial. Aquests fons han de recolzar el Pilar Social Europeu i la Cohesió Territorial, que garanteixi nivells de vida dignes en tot el territori de la Unió, acabant amb les bosses de pobresa existent. Aquests fons, han de garantir la igualtat de gènere i la no discriminació en aquest impuls cap al nou futur.

Si abans de la crisi no hi havia temps a pedre per fer un canvi de rumb, ara no hi ha excusa! A nivell estatal, la traslació d’aquests objectius europeus és una realitat, i s’està negociant amb Comunitats Autònomes i Ens locals la seva execució. Cal, doncs, una alineació d’objectius i una planificació estratègica que ens permeti també, a Cataluya i al Camp de Tarragona, de sumar-nos a aquest nou futur comú. Hauríem, doncs, de tenir un Govern capficat en definir com Catalunya fa front a aquests reptes, i no centrat en la innacció amb preteses excuses nacionalistes. Hauríem de tenir un Govern que liderés com transformem el nostre teixit productiu, com conservem la nostra biodiversitat, com garantim la igualtat de gènere i com reduïm la pobresa. També, haurem de liderar des d’aquesta segona àrea metropolitana de Catalunya com volem generar riquesa de forma sostenible, com fem front a la crisi del sector turístic, com millorem les nostres infrastructures i les fem més netes o com despleguem el nostre potencial com a territori en, transformant sectors consolidats i creant de nous.  Haurem, doncs, de plantejar-nos com volem fer front a aquests reptes comuns: com volem aprofitar els recursos i com volem contribuir a aquest nou futur comú que no pot esperar més.

En definitiva, aquests instruments seran a nivell econòmic una mena de Pla Marshall del segle XXI, que disten de les receptes neoliberals del 2008 que van tenir al Govern de la Generalitat com alumne aventatjat. Però a nivell hisòric, aquests Fons són una resposta solidària i ambiciosa que no només ha d’ajudar a la recuperació econòmica i a la sortida de la pandèmia, sinó que també han d’impulsar la transformació ecològica i social per aconseguir un futur més igualitari i més just, on ningú quedi enrera. Són, doncs, l’oportunitat de fer història i pavimentar el nostre futur més inmediat. No desaprofitem aquest moment. Si fa 70 anys es va començar a bastir una nova Europa sobre les cendres d’una guerra, bastim ara un nou futur més verd i més just sobre les conseqüències d’un virus. Un nou futur que sigui marcada i genuïnament europeu.

Alberto BONDESIO MARTÍNEZ
Assessor de la Presidenta del Grup Socialista i Demòcrata al Parlament Europeu

 

 

 


REDACCIÓ17 Novembre, 2020
Pere-Aragonès.jpeg

Rosa María Ibarra

El PSC, a través de la diputada Rosa Maria Ibarra, ha arremès durament contra el Govern de la Generalitat. El motiu és l’actual estat de les llistes d’espera per accedir als serveis de la llei de dependència, ja que, segons Ibarra, 20.000 persones de la demarcació de Tarragona es troben en aquesta situació. La diputada vallenca ho ha qualificat “d’intolerable i inadmissible”.

Ibarra ha explicat que “la pandèmia ha atacat amb una especial virulència a les persones grans, sobretot a aquelles que viuen en residència. Precisament, en la gestió de la crisi en aquestes residències la gestió del Govern ERC-Junts ha estat més negligent de l’habitual. De fet, la crisi ha evidenciat les conseqüències de les retallades socials que tant la dreta com els independentistes han aplicat els darrers anys.”

D’altra banda, la diputada socialista ha destacat que el Govern de Pedro Sánchez vol augmentar les inversions destinades a dependència en els pressupostos generals de l’Estat per al 2021. “Quan governem els socialistes es prioritza l’atenció domiciliària en l’atenció a la dependència i es redueixen les llistes d’espera d’entrada en residències de gent gran i d’accés a les prestacions per dependència”, afirmava Ibarra.

Finalment, la candidata del PSC ha promès que si el seu partit arriba al Govern de la Generalitat, restabliran els programes d’atenció de prestació econòmica. A més, declara que impulsaran un sistema excepcional de prestació econòmica a fi i efecte de garantir una plaça pública residencial a les persones més necessitades.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Novembre, 2020
jordi-fortuny-e1605554064810.jpeg

Jordi Fortuny

Els grups municipals de Ciutadans, PP i PSC han deixat plantat el regidor de Serveis Econòmics de l’Ajuntament de Tarragona.

Jordi Fortuny havia convocat tots els grups amb representació municipal per a una trobada relacionada amb els pressupostos. A la reunió, que tenia com a principal objectiu “expressar els dubtes oportuns”, hi ha participat dels serveis tècnics de pressupostos, intervenció i tresoreria. No obstant això, el govern ha manifestat la seva perplexitat davant el plantó dels representants del PP, Ciutadans o del PSC.

Jordi Fortuny lamenta l’absència d’aquests grups de l’oposició a una reunió de treball “on hem explicat tècnicament la situació econòmica present i futura de l’Ajuntament de Tarragona i les dificultats de finançament tant del corrent com de les inversions de cara al 2021”.

El regidor encarregat elaborar els comptes municipals per l’exercici 2021, ha recordat que la trobada d’avui tenia molta importància si es pretenia “entendre, tècnicament, la greu situació que està patint” el consistori.

Fortuny ha canviat d’estratègia i per evitar que el tornin a deixar plantat, ha decidit convocar individualment a cadascun dels grups polítics per començar a treballar en els pressupostos.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Novembre, 2020
pauRicoma_ballesteros.jpg

Sandra Ramos (foto d’arxiu)

El Partit Socialista Català (PSC) a Tarragona a tornat a insistir en la “incapacitat” del Govern municipal d’elaborar uns pressupostos “seriosos”. Novament, ha estat la portaveu del grup encapçalat per Fèlix Ballesteros, Sandra Ramos, la que ha manifestat les queixes.

“Ciutats com Lleida, també governada per ERC, o Reus, ja tenen els comptes municipals tancats per poder treballar-los, i és molt inquietant i una mala notícia per la ciutat que a Tarragona encara estiguem amb declaracions d’intencions i sense projecte de ciutat”, declarava Ramos.

La portaveu socialista no entén les “excuses” que manifesta la coalició de Ricomà: “la falta de concreció de l’aportació per part del Govern de l’Estat” i la situació sanitària. Des del PSC no es veu coherent que En comú Podem critiqui al Govern de l’Estat, del qual formen part. D’altra banda, la situació de pandèmia és “un aspecte que la resta de ciutats viuen igual que Tarragona”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Novembre, 2020
sandra_ramos-1280x904.jpg

El PSC exigeix que l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, convoqui les taules de treball per negociar els pressupostos per l’exercici 2021. En una roda de premsa telemàtica, la portaveu socialista, Sandra Ramos, ha denunciat la “incompetència” del cap del govern tarragoní per presentar els comptes municipals.

Preocupada amb la situació de l’economia tarragonina i de les arques públiques, Ramos titlla d’estrany que Ricomà no s’hagi reunit encara amb els partits i els agents socials per debatre i elaborar els pressupostos.

En l’opinió dels socialistes, l’alcalde no s’ha assegut amb les forces polítiques perquè no té planificació estratègica de ciutat. “L’actual paràlisi és una mostra més de la incapacitat de gestió de la coalició d’ERC i Comuns”, insisteix Ramos, recordant que en altres municipis semblants a Tarragona, com Sabadell o Santa Coloma, ja estan negociant i presentant pressupostos mentre que “aquí els tenim paralitzats”.

D’altra banda, la regidora socialista lamenta que només s’hagin executat el 8% de les inversions que hi havien destinades per aquest any i l’aprovació per silenci administratiu de dues planificacions urbanístiques creant “inseguretat jurídica” (Mas d’En Sorder i la residència a la Vall de l’Arrabassada).

Per a Ramos, aquests “nyaps“, juntament amb els reiterats canvis de cartipàs i la manca de voluntat per a desenvolupar uns pressupostos participatius, denoten aquesta incapacitat de gestió que denuncien els i les socialistes. “La situació social i econòmica de la ciutat és crítica. Aquest govern és incapaç de liderar la ciutat i gestionar la realitat tarragonina”, conclou Sandra Ramos.

PUBLICITAT



REDACCIÓ2 Novembre, 2020
pensions_1.jpg

Els Pressuposts Generals de l’Estat (PGE) contemplen un increment d’un 0’9% de les pensions públiques, i un 1’8% de les no contributives. Pel que fa a les comarques tarragonines això beneficiarà a 171.447 jubilats que perceben una pensió i als 8.045 que reben la pensió no contributiva.

El diputat socialista per Tarragona, Joan Ruiz, ha declarat que “augmentar les pensions, les beques, les prestacions per dependència, etc. no és cap “despesa”, al contrari, és una inversió que garanteix que ningú es quedi enrere i que la societat no caigui en nivells paupèrrims de desigualtat social”. En total, els PGE proposen una inversió de més de 411 milions d’euros a les comarques Tarragonines.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Novembre, 2020
DolorsCarreras-e1604315000493.jpg

Seguim immersos en una crisi sanitària sense precedents, una crisi que encara és lluny de ser controlada i que ja s’ha cobrat moltes víctimes.

Durant tot aquest temps s’han establert diferents  protocols que dipositen el gruix de la responsabilitat en els propis ciutadans,  instant-nos bàsicament a mantenir la distància social.

Però a nivell sanitari, aquesta pandèmia ens ha mostrat el millor i el pitjor del sistema.

El millor, sense cap dubte, son els seus professionals. Homes i dones que són a primera línia lluitant contra un virus que ha posat tot cap per avall.

El pitjor? El desmantellament de la sanitat pública que s’ha anat produint durant els últims anys i que s’ha accentuat aprofitant aquesta pandèmia per part de la Generalitat de Catalunya.

Un 27% menys de recursos i 920 facultatius menys és el resum de la gestió duta a terme per part del govern català als últims anys. Uns recursos econòmics i humans que ara més que mai es fan palesa la seva necessitat, especialment si tenim en compte que la diana d’aquestes retallades han estat els centres d’atenció primària, els centres de més proximitat pels ciutadans.

Aquí la Conselleria de Benestar Social també hi hauria d’haver dit la seva, doncs aquestes retallades han suposat un problema especialment important pels col·lectius més vulnerables. Estem enmig d’una pandèmia, si. Però la resta de malalties no han desaparegut i els ciutadans necessitem un servei de proximitat donat que molta gent no pot desplaçar-se a centres llunyans per  seguir amb els seus controls i tractaments rutinaris.

Per això, crec que la Conselleria de Salut hauria d’assumir la seva responsabilitat i reobrir tots aquells centres d’atenció primària tancats o que (com en el cas de Cunit) han vist retallats els seus serveis, a més de dotar-los dels recursos humans i materials necessaris. Ara més que mai necessitem uns CAP reforçats que facin de primera línia d’atenció ciutadana, ajudant a accelerar els processos de detecció de la covid-19 i sense descuidar la resta de necessitats sanitàries de la població.

Fins ara, gràcies a la implicació i responsabilitat del nostre personal sanitari, hem anat fent front a les envestides d’aquest virus que ha canviat les nostres vides. Però ja és hora de que la Generalitat sigui responsable i estigui a l’altura de la situació. Deixin d’aprofitar-se de la vocació del personal sanitari i escoltin la seva crida!

Dolors CARRERAS
Coordinadora comarcal del PSC al Baix Penedès 

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter