REDACCIÓ
Els Jocs Mediterranis de Tarragona són un gran homenatge als serials radiofònics dels anys 50 del segle passat: cada capítol obre noves incògnites i d’aquí que capti l’atenció dels oients o, en el cas de Tarragona, de la premsa. Són, en definitiva, els mitjans els que segueixen amb morbosa atenció la seqüència d’esdeveniments i ensurts d’aquesta història, encara que, pel que fa als ciutadans, ja fa temps que van canviar de dial. Cal tornar a recuperar la il·lusió i la confiança de la gent. Engrescar-la si l’objectiu és tenir uns èxits participatius i exitosos.
El nou secretari d’estat per l’Esport, José Ramón Lete està a Tarragona. Elegant, diplomàtic i home de poques paraules compromeses. Porta la lliçó molt ben apresa i, veritablement, ha estat genial en la interpretació del seu paper: cordialitat, bones paraules i prometatge ferm en comprometre’s de debò amb els Jocs. Un laberint que només ha deixat convençut a qui més necessitava vendre convenciment: l’alcalde Ballesteros.
Tot igual?
Després de tres mesos des de la marxa de “l’energùmen” (expressió utilitzada per l’alcalde per referir-se a Cardenal), i ara amb la visita de Lete, les coses estan pràcticament igual pel que fa al Consejo Superior de Deportes i al govern de Madrid: es podria sense por a equivocacions que tot continua en les bones intencions, els compromisos verbals, un brindis al futur… i poca cosa més.
Sánchez Vs Villamayor
Pel que fa a Tarragona, sí que s’han produït canvis en relació a l’etapa de Miguel Cardenal: s’ha arraconat a Javier Villamayor en diferit i s’ha condecorat a Víctor Sánchez (COE) de director general, això sí, després de que aquest abandonés el Patronat de la Fundació Tarragona 2018 per evitar responsabilitats econòmiques, fiscals i jurídiques. Qüestió de confiança? Hi ha diferents parers.
Sense lletra petita – ni majúscula – per llegir, no hi ha altra opció que conformar-se amb les paraules (farcides de bones intencions) dels protagonistes de la trobada: Ballesteros i Lete. I és curiós que qui ha assumit de facto la direcció i màxima responsabilitat en l’organització dels Jocs, el Comitè Olímpic Espanyol, es conformés ahir amb un paper secundari de figurants.
Alejandro Blanco no estava para massa conversa. Un problema als ulls l’obligava a munir-se d’ulleres de sol, però, potser li ha anat bé. Segurament ha vist coses que ningú s’ha fixat. El temps ho dirà. Victor Sánchez tampoc ha volgut figurar en la foto. “Estava a dalt, treballant”, s’ha justificat l’home fort del nou ‘Tarragona 2017’.
A què ha vingut, Lete?
Durant la roda de premsa (ver vídeos), l’alcalde ha repetit exactament el mateix que ja va dir quan va visitar Tarragona l’anterior secretari d’estat per l’Esport, Miguel Cardenal. I també el mateix que va explicar quan el rei d’Espanya, el borbó S.M. Felip II va venir a assumir les funcions de president d’Honor: “Els Jocs ara sí que sí”.
Ballesteros també va donar fe que els Jocs es faran peti el que peti, amb igual convicció i èmfasi que quan afirmava rotundament que els Jocs es celebrarien al 2017… a poques setmanes abans d’informar del seu ajornament.
La pregunta que tothom formula és: que ha vingut a dir el Sr. Lete? Doncs que l’estat estarà a l’alçada de la situació. Allò que ningú explica és qui determinarà quina és la “situació”. I també ha dit que l’Estat ja ha posat diners i va donar facilitats (fiscals) i que ell està pel diàleg i el compromís. Però d’aquí no va passar i no passa.
Molts dubtes…
Els dubtes són molts. Ni la visita del secretari d’estat ha estat capaç de dissipar els dubtes. El CSD assegura la viabilitat econòmica dels Jocs o només es comprometrà a “ajudar” en allò que estigui al seu abast? L’aportació al pressupost operatiu serà dinerària o a compte dels beneficis fiscals prorrogats? El CSD entrarà a la Fundació directament o caldrà un procés de reformulació estatutària de la mateixa? 
El Comitè Organitzador diu tota la veritat i només que la veritat o amaga alguns “detalls menors”? Quines empreses públiques es faran càrrec del pressupost necessari per celebrar els jocs?
Fins a dia d’avui, cada cop que els Jocs de Tarragona s’han trobat en una cruïlla d’esdeveniments, els més pessimistes i malfiats han guanyat totes les apostes.
Però alguna cosa sí que ha canviat i no és menor, per què a Ballesteros no li queden més comodins. És difícil pensar que Madrid donarà els 13 milions i pico que demanava l’alcalde si escoltem atentament les paraules del secretari d’estat, però, tot i això, Lete podria posar damunt la taula una oferta a mig camí que situés la pilota a la teulada de Ballesteros.
La manca de concreció i les evasives del gallec secretari d’estat en la seva compareixença davant els mitjans de comunicació tarragonins no permeten abonar-se a l’optimisme cofoi del batlle i la seva afirmació de que “els Jocs ara sí que sí”, més bé aconsellen molta prudència amb alguna dosi d’escepticisme.
La metàfora de la llum al final del túnel se li pot girar en contra si Madrid acaba donant una resposta ‘a la gallega’, sobretot tenint en compte que tant Lete com Rajoy són, curiosament, de la pàtria gallega.
La cimera esportiva d’encorbats, en termes de tranquil·litat pels tarragonins i tarragonines, va ser decebedora. Ningú ha ensenyat la cartera ni s’ha vist cap talonari o maletí.
A partir d’aquest punt, es possible sumar-se a la versió La La Land de l’alcalde, a l’escala gallega de Lete o, també, es pot arribar a una conclusió: abans portarem ciris a Sant Magí i Santa Tecla, que la torxa olímpica a l’estadi del Nàstic, on s’haurà de fer la cerimònia d’inauguració dels millors Jocs Mediterranis de la Història.
El guió dels jocs continua en obert….
REDACCIÓ
