Arxius de Tarragona 2018 | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Juliol, 2018

30 de juny

Medalla d’Or per aquells que van comprar entrades a preus gens barats i després han vist com es regalaven a milers.

Medalla d’Argent per l’Armada espanyola i la naturalitat amb la qual s’han presentat a Tarragona.

Medalla de Bronze pels regidors que s’han deixat veure sovint per les competicions, sense estar allí per donar medalles, simplement pel gust de fer costat als Jocs amb la seva presència.

Penjoll de Llauna pels regidors que no s’han vist a les competicions. Algú hauria de passar llista.

Penjoll de Plàstic per alguns accessos a les instal·lacions esportives que no estan pensats per a persones amb mobilitat reduïda.

Penjoll de Cartró … Avui deixem aquest penjoll sense víctima com mostra d’alegria per haver estat una jornada sense ensurts, que se sàpiga.

 


REDACCIÓ28 Juny, 2018

Como algo mágico y de hechizo de ritual solemne y deportivo, o como el alquimista que encanta el deporte más ilustrado y de alto nivel, se ha presentado este año, asomándose como a una ventana diáfana al mar los Juegos del Mediterráneo en la ciudad de Tarragona, que son una mezcla  entre lo  mitológico y la virtud del deporte de alta cota que acontecen durante estos días en la milenaria ciudad de Tarraco, donde en estas jornadas es organizadora de estos eventos tan biselados como tan deseados por los países ribereños mediterráneos, anhelados y queridos  como en aceite de iris que deja su estela marina, con la sana misión de unir culturas y de la noble intención de  ilustrar y fusionar diferentes civilizaciones  a través del deporte.

Tarragona es ciudad bañada por el antiguo y anciano mar Mediterráneo, que es un mar con tanta historia como de misterios y leyenda de lo que fue: una antigua ciudad romana hace ya muchos de años. Tarragona tiene el noble título de Patrimonio de la Humanidad de la Unesco que ostenta con presuntuosa humildad,  pero siempre con un progreso y florecimiento contemporáneo en su alma y en sus gentes, y como el agua salada y cristalina de su mar es como un puente de luz que ilumina el esplendoroso mare nostrum: “mar nuestro”, que dicho así, en latín, igual queda mejor porque es lengua culta.

Tres aros entrelazados representan la bandera que ondea; osada y decidida, durante estos días de celebración regular del deporte en su estado más sano, puro y competitivo. Son los Juegos del Mediterráneo, donde se compite en diversas disciplinas atléticas, algunas milenarias y todo, adornándolo todo ello con una correcta y suave disciplina en su organización y entrega de estos juegos multideportivos, cubiertos de complicidad sosegada y, a la vez, de inquieta hospitalidad del pueblo tarraconense que abre con vitalidad y empuje las puertas de su ciudad para la realización de este evento tan atlético como de cultural condición, donde se  enseña a trabajar en equipo, ser responsable y a tener una actitud más fuerte en la vida.

Es como una educación deportiva que se mueve entre lo erudito de la competitividad atlética, fusionada todo ello con la educación que busca fomentar el proceso de estructuración del pensamiento y de las formas de expresión. Pues en esta sociedad contemporánea del siglo XXI, tan exigente y avasalladoramente pragmática, donde la tecnología debe de ayudar sí, pero que no debe de ser el icono principal al que sucumbir. Pues el deporte cubre con su anillo mediterráneo estos días la sonrisa que embellece los rostros atléticos y competitivos que son maravilla de verlos.

Tarragona tiene estos días de deporte de alto nivel olímpico  la sana oportunidad de mostrarse reverente al mundo, con su buen hacer y su disposición de mostrarse diáfana como un templo con cúpula de transparente cristal imaginario, que es su hábitat natural de su cielo litoral que cubre la ciudad con su propia personalidad y un esplendor profundamente vivo. Tan humilde como insigne, que incluso se podría premiar con una corona de acebuche al atleta que cumple su promesa, pues tal  rama de  olivo es el símbolo ordinario de la paz que tanto se hace de rogar en nuestros días tan materialistas, egoístas y prosaicos.

Unas olimpiadas de este calibre deberían de ser un ejemplo de humildad, y también de la praxis de la tolerancia social mostrada al mundo, tan flexible como condescendiente de la igualdad y de los valores; de los cuerpos, formas y apariencias que se muestran compitiendo en un escenario que intenta fomentar la buena salud, tanto deportiva como cultural,  donde se complementa también el espíritu competitivo y deportivo con la hospitalidad del pueblo tarraconense. Y todo ello, junto y bien enervado, lleva a un despertar de la empatía con el resto de culturas y civilizaciones que les visitan y que están de paso, con esa sana armonización y concordia del verdadero progreso humano: el deporte de alto nivel. Y por muy diferentes a veces parece que seamos las personas y culturas al final nuestras semejanzas son más que razonables y de humana condición que de lejanas intenciones de hacer este mundo mucho más tolerante, que es tan genuina como una gran verdad buscarla en corazón ajeno. Pues esto del sano deporte siempre viaja en las gentes de buena voluntad, de bondadosas intenciones y acometimiento y superación humana.

Tarragona tiene este verano la oportunidad de mostrarse al mundo desde su balcón mediterráneo que toda cultura se manifiesta en una sociedad plural y diversa, vestida de heterogeneidad e historia social que no le falta ni carece, a lo cual, cabe decir que un pueblo es igual a la cultura que representa. Pues probablemente son la misma cara de una misma moneda que igual hasta los Dioses del Olimpo se acercarán como notarios del buen hacer para comprobar que la moderna, pero también ancestral Tarragona, cumple con su cometido de hacer simbiosis con este reto que se le ofrece. Es una oportunidad de mostrarse al mundo que tarragona no puede rechazar ni tampoco quedar al margen de la virtud de exhibirse como una ciudad moderna, flamante y reformada, mostrándose como un manto de sana acogida de colectivo universal donde todas las culturas  asistentes y visitantes se encuentran, se abrazan y quieren hacer el instante eterno ofreciendo una infinidad y repertorio de encantos deportivos y artísticos a la vez.

¡Gracias por todo ciudad de Tarragona! Felicidades y haced de vuestro muro mediterráneo un sólido peldaño cultural y atlético que pueda mostrarse al mundo orgulloso como un espejo que refleja tres pilares fundamentales: el deporte, el arte y la educación.

Sergio Farras, escritor tremendista.

 

AYUDA

– ilumina el mundo” con………-el deporte puede que sea la columna vertebral de la …………….. – de los viejos pescadores un arribo a puerto” – cualquier lugar es tu hogar – fomento de la salud – meta vital – haced de vuestro muro un peldaño – La sonrisa embellece los rostros – El mundo no es tan obvio como pensamos – Mirada y sueño – la luz del alma en la mirada…………

Sergi FARRAS
Escriptor i columnista de La Vanguardia

 


REDACCIÓ28 Juny, 2018

Alguns veus crítiques recorden a l’alcalde Ballesteros que és incoherent voler passar el missatge que ‘Tarragona 2018’ són uns jocs de la pau i oferir una recepció/sopar als comitès olímpics, a bord d’un vaixell de guerra

Tarragona acollirà aquest divendres el vaixell més gran de guerra dissenyat i construït íntegrament a Espanya: el LHD Juan Carlos I. El seu desplaçament a Tarragona s’emmarca en la commemoració dels XVIII Jocs del Mediterrani. A bord del buc de guerra, està previst, que s’ofereixi una recepció oficial, amb pica-pica inclòs, als representants dels comitès olímpics. Un fet que pot contradir el president del comitè organitzador dels jocs del Mediterrani, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, quan titlla aquest esdeveniment esportiu de “jocs de la pau”

El vaixell, amb més de 27.000 tones de desplaçament i 232 metres d’eslora, suposa una eina de l’Armada per garantir la capacitat de resposta i influència global a disposició del poder polític, en suport a la creixent projecció internacional d’Espanya. Es tracta d’una unitat tecnològicament avançada, interoperable, ensinistrada i allistada, la qual pot actuar amb garanties d’èxit en escenaris molt variats.
Va ser construït la drassana de Navantia Ferrol, va ser botat el 10 de març de 2008 i lliurat a l’Armada el 30 de setembre del 2010.

 


REDACCIÓ27 Juny, 2018

Des d’avui i fins que s’acabin els jocs, els responsables organitzatius tenen previst una trobada diària amb la premsa, amb l’objectiu de minorar que la criítica mediàtica guanyi protagonisme a l’espectacle esportiu.  De moment, no inclouen en el seu vocabulari la paraula autocrítica

El director executiu i el regidor comissionat dels jocs han convocat els periodistes per a una trobada d’emergència. Han citat la premsa, dues hores abans. La concorreguda roda de premsa ha tingut lloc a la sala vip del Pavelló d’Esports Catalunya. Els dos responsables de l’esdeveniment esportiu han explicat als periodistes que, a nivell d’instal·lacions i d’organització, els jocs estan sent tot un èxit.

Victor Sànchez ha titllat d’anècdotes els errors que estan sent excessivament mediatitzats. Tots dos han lamentat que aquestes “anècdotes” s’estiguin emportant tot el protagonisme i deixant enrere les proves esportives i la categoria dels atletes que hi participen. De fet, tant Villamayor com Sánchez han repetit per activa i passiva que l’èxit dels jocs es base en el rècord de participació (amb 600 atletes més del previst), la qualitat dels participants i en el fet que estem vivint l’edició amb més medallistes de la història dels jocs mediterranis.

Confrontats amb el incidents dels darrers dies, els quals els responsables s’estimen més anomenar-los d’inconvenients, Víctor Sánchez els ha justificat per l’excés de participants. La improvisació es deu al fet que els serveis estaven previstos per a menys afluència.

“En una organització d’aquesta naturalesa, sempre sorgeixen qüestions, incidents, coses que s’escapen fonamentalment del que és normal” -ha sostingut-, i ha lamentat el “ressò” que obtenen “anècdotes” que “no tenen res a veure amb l’essència dels Jocs”.

També ha elogiat que són uns “Jocs molt treballats, molt esperats, que van haver de posposar-se un any en circumstàncies molt especials” i ha agraït la tasca dels voluntaris que és d’una gran entrega i implicació.
La roda de premsa ha estat realment tensa, sobretot quan alguns periodistes detallaven els errors. Víctor Sánchez no ha pronunciat mai la paraula autocrítica i sempre que calia ‘mullar-se’ en aspectes relacionats amb l’assistència, la venda d’entrades o el poc públic, passava la pilota a Javier Villamayor, qui intenta desfer-se de l’embrolli el millor que podia.
Tots dos han defensat també que “hem vist participació alta en moltes competicions i, en altres molt baixa”, en passar els Jocs de 15 dies a 10 i celebrar “moltes competicions simultànies”.

 

VIDEOS
La roda de premsa de Víctor Sánchez i Javier Villamayor (alguns moments són realment tensos)

 


REDACCIÓ24 Juny, 2018

Hi ha proves on el nombre d’assistents no ultrapassa la trentena. Els organitzadors confien que de cara a les finals, la venda d’entrades serà milor

La mísera afluència de gent en les diferents proves esportives dels Jocs del Mediterrani és el tema de conversa a tota la ciutat. Ni l’exhibició de la campiona Mireia Belmonte ha estat prou al·licient per atraure públic. Gran part dels assistents són aficionats a la modalitat esportiva que es disputa, alumnes d’alguns centres educatius i familiars dels voluntaris.

Els organitzadors esperen que la venda d’entrades millori de cara a les finals, posant remei a la buidor de les grades dels diversos equipaments on tenen lloc les proves olímpiques. Tant dissabte com el diumenge, l’afluència d’assistents és realment escassa. Les entrades s’estan venent tímidament. Amb les altes temperatures que s’estan fent notar a Tarragona, molts ciutadans s’estimen més gaudir d’un dia de platja.

Cal recordar que els Jocs del Mediterrani, que comptem amb la participació de més de 3.600 esportistes, finalitzarà l’1 de juliol després que aquest divendres se’n fes la inauguració oficial al Nou Estadi. La cerimònia de clausura, a càrrec de l’empresa Focus, tindrà el proper 1 de juliol al Camp del Nàstic.

VIDEOS


REDACCIÓ23 Juny, 2018

La ceremonia inaugural de los XVIII Juegos Mediterráneos Tarragona 2018 no llegó ni a fiesta mayor de pueblo: gradas vacías (por mucho que intenten hacer ver lo que no vimos ninguno), ausencia total de símbolos de Tarragona – a nadie se le ocurrió repartir banderitas de Tarragona entre los asistentes-, no hubo castells, ni gegants, ni diables.

Para cantar una canción de Serrat, quien mejor que el propio Serrat, aunque fuese en playback, como Lucrecia. Utilizaron a centenares de niños y niñas como escudos humanos para evitar la crítica sobre las coreografías y, de paso, como dice la Biblia adaptada, “dejad que se acerquen a mí los niños… que detrás vienen los padres comprando entradas”.

A la ceremonia le ha sobrado 15 minutos. El ritmo lo han dejado para el final. No ha habido alardes tecnológicos audiovisuales emocionantes. Un voluntariado plagado de jubilados – con todo el respeto –, sin uniformidad ni etiqueta, con camisetas XXL y botones desabrochados. Lo mismo que el coro asambleario de niños y niñas cantores, cada uno con uniformidad diferente, según hubiesen comprado la camiseta del Tarracus o no previamente.

No entraré a analizar la parte político-institucional, pues sobre este aspecto ya son legión los periodistas que han dedicado su trabajo. Me voy a ocupar de la ceremonia y de la jornada inaugural. El espectáculo ha sido bonito para otra ocasión que no para unos juegos olímpicos de una pequeña ciudad de la Mediterránea.

Las gradas medio vacías y un público sobrexcitado políticamente son la muestra más clara del momento que vivimos y de la enajenación del Comité Organizador con relación a la ciudad que acoge “sus” Juegos. Ayer quedó demostrado que estos son los Juegos de los políticos, de las instituciones, pero no de la ciudadanía de Tarragona.

Entre las subsedes y la capital no fueron capaces de llenar el estadio, los medios de comunicación más importantes focalizan su información en el conflicto institucional, pero lo que se dice ceremonia inaugural, fracaso mediático rotundo, a pesar del enorme esfuerzo de los locutores de RTVE por dar sentido y emoción a lo que ocurría en el césped del Nàstic.

Nadie puede dudar de que Lidia Valentín o Mireia Belmonte son un referente deportivo y social y merecen todo el foco de los Juegos, pero ningún deportista tarraconense tuvo un minuto de gloria. Ninguno.

Los videos de Almería 2005 están en youtube para quien quiera comparar: no hay color. La de Almería fue una inauguración espectacular, la de Tarragona, simple y llanamente sin identidad tarragonina. Lo primero que llamó la atención fue el entorno del estadio, sin elementos que calentasen el ambiente. Dentro, un recinto apenas engalanado como merecía la ocasión.

Díganme ustedes, sufridos lectores y lectoras, si esta ceremonia inaugural de los Juegos aguantará en nuestras memorias más allá del próximo lunes… apuesto a que no. Y les diré más, casi mejor olvidarla cuanto antes. Y lo siento por el sufrido Javier Villamayor.

JAMES FONT

 


REDACCIÓ23 Juny, 2018
ricardCheca.png

Vaig ser una de les persones que vaig tenir el privilegi d’assistir, en un lloc preferent, la cerimònia d’inauguració dels jocs del Mediterrani. A la sortida més d’un em va preguntar que m’havia semblat. He de confessar que tinc sentiments encontrats. Si per un costat he de dir que l’empresa Focus mai decep, per l’altre no puc evitar de comentar que sembla més un espectacle – un poti poti d’actuacions i música – que no pas una cerimònia inaugural d’uns jocs d’una petita ciutat de la Mediterrània. La posada en escena i el treball de Focus ha estat impecable. Com sempre.

El meu dubte rau en la seva adequació a una ciutat com a Tarragona i Patrimoni de la Humanitat. No sóc de Tarragona i per tant no em podran acusar de fer capelletes. Vaig trobar a faltar ingredients que poguessin ‘identificar’ Tarragona. No he vist per enlloc aspectes de la seva tradició, del seu patrimoni ni de la seva cultura.

Tarragona ha desaprofitat una finestra oberta al món. S’ha estimat més vendre paracaigudistes de l’exèrcit espanyol que no pas un castell o exhibir alguns dels seus capgrossos o fins i tot gladiadors. He de dir que la política ha emporcallat un espectacle que hauria de ser exclusivament esportiu. La presència de banderes han enterbolit un acte que reunia tots els ingredients per ser impecable.

Per què no se li ha acudit als organitzadors repartir banderes tarragonines o dels jocs? La imatge podria impressionant. Lamento que l’organització no hagi tingut en compte aquest (petit, gran) detall. Espero que es corregeixi aquesta situació de cara a la cerimònia de clausura. Coincideixo amb aquella gent que ha trobat a faltar més ‘tarragonisme‘ en la gala. És natural i normal que l’alcalde Ballesteros estigués radiant. Tenia motius per estar-hi. S’havia tret un pes de sobre. A l’organització li hem de reclamar que no oblidi Tarragona en la propera cerimònia. I sobretot li hem d’exigir que vengui totes les entrades. No podem tornar a veure les ‘calbes’ a l’estadi, fet que fa de mal veure i no contribueix a una bona imatge de la ciutat. També hem d’exigir que convidi, sí o sí, els membres de l’excandidatura (que ens han portat fins aquí) i representants de les federacions esportives.

No sé què guanyen transmetent una imatge d’overbooking quan la veritat ha posat en evidència una crua realitat. Amb aquests errors no prestigiem l’esdeveniment ni engresquem la ciutadania. La improvisació han estat una enemiga d’aquesta organització. Les acreditacions i les invitacions cursades a última hora, els oblits imperdonables, la intromissió de la política (barata) en uns jocs televisats al món.

Insisteixo que l’espectable, com a tal, ha estat excepcional en l’àmbit tècnic i d’execució. No obstant això, el moment mereixia quelcom més tarragoní. S’hauria d’haver apostat més pel nostre patrimoni, per la Marca Tarragona i no per vendre Espanya al món. No era el lloc ni el moment. Ho sento, però ho podríem fer molt millor.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ22 Juny, 2018
villamayor_1-e1529652511896-1280x661.png

Javier Villamayor és tinent d’alcalde i el comissionat del Jocs del Mediterrani. Porta a l’esquena tota la responsabilitat organitzativa de l’esdeveniment internacional més important que s’ha celebrat mai a Tarragona. En l’entrevista concedida al nostre digital, Villamayor confessa que hi han hagut moments difícil, jocs de cintura per assolir grans equilibris polítics. Confia que seran un èxit i convida la ciutadania a exhibir l’orgull tarragoní.



Falten 24 hores per la cerimònia dels jocs. Molts nervis?
Els nervis, que hi són, vénen motivats per estar en l’esprint final d’un enorme esforç organitzatiu. Tinc moltes ganes que arribi el moment de viure tots plegats els nostres Jocs Mediterranis.

Ha somiat amb aquest moment?
Somiar, somiar no… He dormit poc i malament i he tingut molts mal de caps a causa de tots els entrebancs que ens hem anat trobant pel camí. Però estic segur que quan un cop acabats tot haurà valgut la pena.

Semblava impossible… oi?
Hem treballat molt per fer-los possibles.

Ha estat difícil arribar fins aquí?
Ha estat més complicat i més llarg del que esperàvem, però ja sabíem que no seria gens fàcil. La conjuntura que ha envoltat el projecte des de la designació no ha estat gens fàcil.

Què sent quan es passeja per la ciutat i veu banderoles anunciant els jocs?
Sento moltíssima emoció! Espero i desitjo que la ciutadania els visqui en primera persona, que siguin el reflex del què ha estat tot el projecte: implicació, esforç, il·lusió i col·laboració entre moltes persones i institucions.

Com seran les cerimònies d’inauguració i cloenda?
Estic convençut que seran espectacles de molta qualitat i que viurem moments que recordarem per sempre. Seran una excel·lent carta de presentació per Tarragona.

Què passarà a la ciutat durant aquests 10 dies de competicions?
Es viuran ja plenament els Jocs: competicions, esportistes, voluntaris, visitants, premsa . Hi haurà molta activitat, molt de moviment i sobretot moltes persones involucrades o participant del mateix objectiu comú: garantir l’èxit dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018.

La societat notarà aquesta ‘moguda’?
Bona part de la societat de Tarragona i el territori fa molt que “viu” els Jocs. Tarragona i les seus estan plenes de petites històries humanes en relació a l’esdeveniment: ciutadans que fan de voluntaris; nens i nenes que han assajat la cançó; mestres que han treballat a les escoles en el projecte educatiu… La “moguda” ja l’han notat moltes cases, famílies, centres escolars, i aquests dies, es notarà molt més.

Ha volgut la pena tot l’esforç?
La meta era organitzar els XVIII Jocs Mediterranis i el repte està assolit. Quan un assoleix l’objectiu, l’esforç que hi ha posat queda enrere. Pel camí ja hem anat aconseguint fites importants; la creació de la nostra mascota, el Tarracvs; la nostra cançó, “Juguem per Viure”, amb participació de milers de nens; el Programa Cultural, nodrit per aportacions de diferents administracions i involucrant també ciutats seus; finalització d’obres en instal·lacions pròpies i veïnes, i tot, amb perfecta entesa. Sens dubte: haurà valgut la pena.

Si pogués canviar alguna cosa que seria?
No puc parlar d’hipòtesis o condicionals. M’hauria agradat que alguns esdeveniments no haguessin desviat l’atenció respecte al projecte. En l’àmbit de la feina, li asseguro que sóc molt autocrític i crec que ens hem esforçat al màxim i, sobretot, que qualsevol decisió s’ha pres posant Tarragona al davant, pensant sempre en la millor opció per la nostra ciutat.

S’està fent política amb els jocs?
La política està present a les cases, al carrer i a les converses sempre i és senyal de societats avançades, i més especialment en aquests darrers temps en què hem viscut situacions totalment inusuals, inesperades, complicades… Estic segur que els dies pròpiament dels Jocs seran el mateix exemple d’unió i col·laboració que ens ha permès superar tots els obstacles i seran, sobretot, un gran espectacle esportiu.

Tarragona podria passar també a la història per ser l’escenari de la primera trobada entre el rei, president del govern espanyol i de la Generalitat. És un dels moments més esperats mediàticament parlant… És conscient?
Doncs sí. Tarragona 2018 pot ser l’escenari ideal per a una primera trobada que permeti fer passes cap a un diàleg fructífer que tothom troba necessari.

Està satisfet de ser el comissionat dels jocs?
Estic sobretot agraït. La meva vocació de servei públic em va portar a treballar des de l’Ajuntament per la meva ciutat. M’he deixat la pell per tal que l’encàrrec rebut (col·laborar en l’organització dels Jocs Mediterranis en qualitat de Comissionat) fos assolit, tot i les moltes dificultats.

Seran un èxit?
Estic convençut. Són uns Jocs de rècord. Rècord de voluntaris, rècord d’esportistes, rècord de ciutats seus implicades, rècord de participació, etc. i un èxit pel que fa a la captació de patrocinis.

I l’èxit serà de tots o només d’alguns?
L’èxit és de tothom, de moltes persones que han treballat braç a braç per assolir aquesta fita.

– Què passarà després dels jocs?
Això ara mateix no és el que ha d’ocupar-nos.

Farà alguna autocrítica?
Totes les que calgui.

Agafarà vacances després dels jocs?
Ara mateix no puc pensar en res més que no siguin els Jocs, que siguin un èxit i que Tarragona, Catalunya i Espanya demostrin el que hem estat capaços d’aconseguir plegats. Quan tingui un respir evidentment dedicaré uns dies a gaudir de la família i desconnectar.

Si els jocs són un èxit, podria repensar la seva continuïtat en política?
Com li he dit, ara mateix estic concentrat al màxim en els Jocs. És un esdeveniment d’una magnitud tal que no hem de desviar l’atenció en altres assumptes. Ara mateix el que importa són els Jocs, l’Esport, la Cultura, la participació, la convivència … Tarragona. Un cop passats, serà el moment de parlar d’altres escenaris.

Què espera de la cobertura mediàtica?
Que reflecteixi tot el que s’està vivint a la ciutat, a les seus, a les pistes esportives. Que transcendim a altres assumptes i que Tarragona i les seus siguin per uns dies capitals de l’esport, de riquesa cultural i turística, de convivència entre persones de diferents nacionalitats, i sobretot de fites esportives d’alt nivell dutes a terme per homes i dones que fa mesos que estan entrenant de valent per arribar a bon nivell a aquesta competició. En definitiva, que es posi de manifest la nostra capacitat d’organitzar un esdeveniment fins ara reservat a grans ciutats i que hem estat capaços de dur a terme de forma austera.

Quin titular no li agradaria llegir?
Sempre penso en positiu.  M’agradaria llegir: Els XVIII Jocs Mediterranis Tarragona 2018 han estat els millors de la Història. 

 

 

 


REDACCIÓ11 Juny, 2018

L’associació d’exregidors de Tarragona han presentat a l’organització dels jocs del Mediterrani una proposta innovadora, la qual pretén col·laborar amb l’esdeveniment esportiu i donar a conèixer els indrets i racons més bonics de la ciutat patrimoni de la Humanitat als atletes i personalitats que es desplaçaran a Tarragona

Uns 13 exregidors s’han ofert com a ambaixadors de la ciutat de Tarragona durant la competició dels Jocs del Mediterrani. Formen part de l’Associació dels exconsellers democràtics de Tarragona i han fet saber als organitzadors de l’esdeveniment esportiu internacional, que tindrà lloc del 22 de juny a l’1 de juliol, que estan disponibles per fer d’amfitrions i ‘guies turístics’ de les autoritats i personalitats que es desplaçaran a Tarragona. La idea és que els exregidors, independentment del color polític, puguin, en sintonia amb el departament de Protocol de l’ajuntament, rebre i acompanyar les individualitats que vulguin conèixer els indrets més emblemàtics de la ciutat.

L’associació, presidida pel socialista Manuel López Pasca, pretén, amb aquesta iniciativa, “arribar on” els membres del govern de Josep Fèlix Ballesteros no hi arribaran. “No és el mateix que les personalitats que visiten Tarragona siguin rebudes per voluntaris que per exregidors. Qui pot ser millor ambaixador que algú que ha estat representant Tarragona?”, qüestiona un dels càrrecs polítics que subscriu aquesta proposta.

Els exregidors que s’han adherit a aquesta iniciativa coneixen indrets i racons de la ciutat i disposen de temps lliure per poder acompanyar els il·lustres visitants. Els distingits  ‘guies’ farien servir els seus vehicles particulars, un fet que no tindria cap cost per a la Fundació Tarragona 2017 o per l’erari públic. La proposta encara no ha rebut resposta per part del comitè organitzador, tot i que la veuen amb bons ulls. Només està pendent saber com es podrà posar-la en pràctica.

Cal recordar que l’objectiu d’aquesta associació és promoure la ciutat a l’exterior; fent-se ressò de les seves potencialitats siguin culturals, turístiques o econòmiques; fomentar intercanvis d’experiències i relacions amb altres associacions similars a l’estat i a Europa; i finalment, fomentar les relacions amb les nostres ciutats agermanades. La Junta de l’entitat està formada per Manuel López Pasca (president), Raül Font Quer (secretari) i Lluís Maria Pagès (tresorer). Actualment a Tarragona hi ha 98 homes i dones que tenen la condició d’exconsellers municipals.

 

 


REDACCIÓ5 Juny, 2018

El fill de l’home que va dissenyar el logotip del 25è aniversari de Repsol ha donat a conèixer el Tarracus, propietat de la petroliera, pintat amb motius dels jocs del Mediterrani. El jove, Nil Bartolozzi, a l’hora de personalitzar la mascota va intentar que representés una espora que es menja el poliuretà en el procés d’absorció del plàstic.

El nou Tarracus ha estat apadrinat per la campiona d’Espanya de llançament de martell, la torrenca Berta Castells, la qual competirà en els jocs del mediterrani després que la selecció espanyola ho confirmi oficialment.

El regidor responsable dels Jocs Mediterranis, Javier Villamayor, ha donat a conèixer els indrets de la ciutat on hi seran presents els clons de la mascota oficial dels jocs: estació de Renfe i de busos, la Llotja del Serrallo, les Escales Reials del Port i a l’aeroport.

L’objectiu d’aquest ‘ninot’ és recordar-nos que “estem davant d’una cita històrica i donar la benvinguda” als milers de turistes i visitants que voldran gaudir d’aquest esdeveniment esportiu únic en la història de Tarragona.

La presentació de la nova figura s’ha fet de forma distesa. Els presents, entre els quals hi eren els alcaldes de Perafort i de la Pobla de Mafumet, han dit que estan convençuts de l’èxit dels jocs. Creuen que a mesura que s’apropi la inauguració i les competicions, els ciutadans s’hi abocaran i s’implicaran.

El director de Repsol a Tarragona, Josep Francesc Font, ha recordat que s’apropen dies de molta intensitat i que hem de fer els possibles per gaudir d’aquest moment històric. De fet, tal com a dit el director de comunicació de la companyia, Josep Bertran, Repsol sempre ha fet costat als jocs, pràcticament des dels seus començaments.

Bertran, en to jocós, i tenint en compte que la inauguració de la piscina olímpica s’ha hagut d’ajornar a causa de l’expulsió de Rajoy del govern, s’ha ofert per inaugurar-la.

VIDEOS




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter