REDACCIÓQuan ja ha passat la Setmana Santa i continua el guirigall del sempre controvertit i ara accidentat Saloufest, el casament de conveniència al consistori salouenc sospira d’agonia.
El trio FUPS-CiU-PP es va unir amb la voluntat de proporcionar als salouencs estabilitat política, quelcom que no passava des de l’època del batlle Ferran. Ja fa temps que es parla de les esquerdes, cada cop més visibles i notòries, entre els socis de l’executiu local. La relació comença a donar senyals d’esgotament i evidencia una desconfiança letal. No és la primera vegada que l’alcalde Pere Granados es veu obligat a intervenir per, diplomàcia o interessadament, “apagar focs” i “suavitzar” algunes insensibilitats o relliscades d’alguns regidors populars.
La darrera polèmica a l’entorn del regidor d’Acció Social va crispar encara més l’ambient ja caldejat i va refredar la relació. És cert que Granados no pronuncia la paraula “trencar” (el pacte), però també és veritat que repeteix per activa i per passiva que, per davant dels interessos partidaris, estan els interessos de la ciutat. És a dir, que podria engegar a rodar el pacte amb el PP i governar en minoria si l’estabilitat política així ho requereix.
Granados vol evitar un panorama semblant al que va viure Esteve Ferran. Encara queden 17 mesos perquè Pere Granados cedeixi la presidència al popular Mario García. Malgrat tot, no és un absurd sospitar que Granados no deixarà l’alcaldia, tot i que aquesta decisió pugui provocar un terratrèmol polític. No és cap disbarat pensar que si el PSC dóna suport a la decisió, Granados podria optar pel divorci amb el PP. Els populars, com a conseqüència, no tindran pietat dels seus socis de govern i faran mans i mànigues per deteriorar la imatge de la FUPS i del mateix Granados, a qui se l’acusa d’un egocentrisme exacerbat i d’una ambició descontrolada.
El fet que l’alcaldia tingui el seu propi gabinet de comunicació i els populars un assessor de comunicació (de vegades, es posa en evidència la rivalitat o manca de comunicació entre els “dos” gabinets de premsa) és la prova provada de la desconfiança existent.
És un dels casos més escandalosos. És cert que en política res és el que sembla i que, avui, una veritat a crits pot convertir-se, demà, en un absurd i en una mentida en majúscules. Davant l’actual escenari polític, és més que probable que Granados estigui estudiant un divorci sense grans conseqüències per a la ciutadania.
Però governar en minoria no és la seva intenció, òbviament. Els socialistes poden desenvolupar un paper determinant en l’estabilitat política del municipi. Si volen, és clar. Resta saber quines cartes amaguen els populars, en cas de divorci, per intentar entorpir la carrera de Granados. Alejandro Fernández ja va mantenir contactes amb el PSC per abordar la temàtica salouenca. El líder provincial del PP hauria intentat demanar suport als socialistes perquè Mario García pugui presidir l’alcaldia. Sembla que els del PSC no volen, de moment, “casar-se” amb ningú. Escolten tothom, però, sense compromís.
No podem oblidar tampoc que Granados no travessa els millors moments de la seva relació amb CiU, ja que està enfrontat a un dels barons del partit a causa dels impostos de PortAventura.
Ricard Checa
Periodista
REDACCIÓ
