REDACCIÓTenir paciència és la clau. Avui dia tothom es permet el luxe de demanar paciència a totes hores. El ciutadà sempre ha estat, i serà, el que rep abans que ningú. Facis el que facis et toca rebre, però: Ull! Paciència, que tot s’arreglarà. Tothom que és usuari de la sanitat pública sap que tenir paciència és primordial. Aconseguir que et visiti un determinat metge costa el seu temps. El dia que necessites que et visiti algú ho portes clar. Primer de tot, el protocol, per a la majoria dels mortals, és passar, abans de res, pel metge de capçalera. Ell és el que decideix què s’ha de fer, si derivar-te a un especialista o simplement acomiadar-te, amb una recepta sota el braç. Tot això està molt bé i s’ha d’entendre que som moltes persones al món i d’alguna manera ens hem d’organitzar. Però el problema no és aquest. El problema és el següent: un cop has passat la primera fase d'”inspecció” del metge de familia, et toca demanar hora per l’especialista. Aquí ja has d’agafar aire i… tenir paciència. Vas al taulell i l’únic que sents és: “ja està a la llista, quan el Doctor tingui un foradet ja li trucarem”. Ni tan sols un bon dia. Però bé, ja hem avançat una mica i, més o menys, marxem satisfets. Hem anat al metge, ens han derivat i ja tenim el torn demanat. Passats uns mesos, que poden arribar a l’any, reps una trucada. Una veu fineta a l’altre costat et diu que el mes següent tens hora a l’especialista. Un mes en el millor dels casos. Fins ara, tot ha anat bé, només és paciència i temps, molt de temps. Ara bé, després de tanta PACIÈNCIA i de moltes “visites successives” a l’especialista, si el pacient s’oblida d’anar-hi, ja ha begut oli. Sí, perquè tornaria a la llista negra mentre un “paciència” li arriba a cau d’orella. El tractament s’interromp. Hem de tornar a començar. Voleu dir que no som tots humans i que tots ens equivoquem? Per oblidar una cita en dos anys és prou greu com per fer-te esperar un any? En fi, prenem-ho amb paciència!
Dani Martínez
Periodista
REDACCIÓ
