REDACCIÓ22 Setembre, 2021
No està sent una Santa Tecla a l’ús. És evident que la pandèmia segueix causant estralls en les entitats que formen part i participen de la setmana gran de tots els tarragonins. Però hi ha brots verds, després d’aquesta aturada estem davant d’un inici per recuperar la majoria d’actes. Conversem amb en Jan Magarolas, periodista tarragoní que ha tractat amb totes les entitats festives i que, com a professional de la comunicació, ha viscut l’època de joia, l’aturada i la reactivació cultural. Parlem sobre les polèmiques d’aquestes festes, amb entrades i aforaments. Ens descobreix com es va enamorar de la Santa Tecla festiva i parla sobre la necessitat del fet que els joves reivindiquem les festes i les fem més nostres. En definitiva, parlem de la màgia festiva.
Com estàs vivint aquestes Festes de Santa Tecla?
Doncs d’una manera molt diferent de la que estava acostumat, tot sigui dit. Pot ser també per qüestions d’edat i perquè també canviem molt nosaltres (rialles). Però és evident que la pandèmia ha fet molt, així i tot veus com s’estan començant a recuperar actes, tornes a haver de quadrar horaris per intentar assistir, i que ens recorda a altres temps on sí que es produïa aquella explosió d’identitat festiva tarragonina que tant ens agrada.
Què és allò que has notat diferent d’aquest programa festiu adaptat a la pandèmia?
El sentiment festiu i identitari i és, malgrat que la pandèmia segueix present. No podem fer unes festes com les hem entès fins ara. Hi ha molts actes que s’han deixat de fer, sobretot aquells tan massius com la Baixada de l’Àliga, el Cafè, Copa i Puro… Crec que tots ho entenem que no es facin. No és que et sàpiga greu, acabes entenent que no es pot fer i ja està, però es troben a faltar.
Quins serien els actes que es podrien haver fet d’una altra manera?
Dins del món de la festa tarragonina, hi ha molts actes que són molt ‘sentits’. Un exemple és el Correfoc, una explosió d’orgull i la traca final a les festes. Clar, no sé fins a quin punt era factible poder fer-lo. Sobre aquells actes que es podrien haver fet o no, el que sabem és que l’Ajuntament ha estat treballant, que les circumstàncies han canviat molt recentment, on s’han tret moltes restriccions. Però la logística és la que és i en dos dies no es poden canviar les coses. No pots dir de sobte, fora entrades, fora aforaments i tots al carrer. Seguim marcats per una pandèmia. Vull pensar que l’Ajuntament ho ha fet el millor que ha pogut i entenc que hi hagi actes que no s’hagin celebrat o que s’han reformulat.
Hi ha una part dels tarragonins que celebra aquesta represa, però l’altra ho porta a l’extrem per desgastar el govern municipal
Segurament. No sé si amb la voluntat o no de desgastar el govern de la ciutat. Es percep una certa negativitat. Però he de dir que comparteixo alguna de les crítiques que es puguin fer. Al cap i a la fi com a espectadors de la festa i participants actius, crec que hem de demanar exemplaritat a l’Ajuntament. I això passa perquè el sistema d’entrades funcioni, perquè l’organització sigui més bona i tothom tingui accés a les festes. Un exemple seria si algú s’ha quedat fora d’algun acte per les seves capacitats físiques, això seria imputable a l’Ajuntament. O el tema del sistema de venda d’entrades, que ha col·lapsat en alguns moments, ens ha saltat la cua i això podia provocar que no entressis a l’acte. O el tema de guardar certes entrades per a les entitats del Seguici. Per una banda és comprensible, ja que ells fan la festa. Però també s’hauria d’establir un ordre de prioritats i buscar un equilibri.
El Seguici Popular ha de ser per tothom i tots n’hauríem de poder gaudir. Però cal recordar que les circumstàncies les marca una pandèmia global i em sembla que tots hem de fer una mica l’esforç d’entendre que no és possible fer un seguici al carrer.
En aquesta línia. Seguici Popular per tothom, o només per uns quants? És el que més s’està criticant d’aquestes festes
El mateix nom ho diu. El Seguici Popular ha de ser per tothom i tots n’hauríem de poder gaudir. Però cal recordar que les circumstàncies les marca una pandèmia global i em sembla que tots hem de fer una mica l’esforç d’entendre que no és possible fer un seguici al carrer. A tothom ens hauria agradat i n’estic segur que no hi ha ningú dins l’Ajuntament que pensi que s’ha de fer un Seguici a la plaça de la Font perquè algú en concret es quedés fora. S’ha fet així perquè no es pot fer d’altra manera. Ara, el fet que molta gent no el podrà veure és una conseqüència d’aquesta pandèmia. Crec que s’ha plantejat el millor possible, per garantir que el Seguici tornés a actuar. Són 800 persones les que assistiran als quatre passis, unes 4.000 en total i a més hi ha una cobertura per part dels mitjans públics per veure-ho des de casa. Que no és el mateix, és evident, però hem d’entendre que estem en pandèmia.
En el cas del Retaule de Santa Tecla, vam poder veure com les millors entrades estaven reservades a les autoritats i la resta de gent s’havia de mirar de lluny l’espectacle. És just?
Partint de la base que el Retaule era un acte gratuït i les entrades no eren numerades i el primer que entrava era el primer que seia. Des d’un punt de vista simbòlic, crec que els representants del poble han de ser-hi, però per la meva manera de pensar, allunyat del pensament més catòlic, crec que s’hauria de reformular l’assistència d’alguns representants eclesiàstics.
Com descobreix el Jan el Seguici de Tarragona?
Els primers records de la festa els tinc des del balcó familiar al carrer Major, envoltat de cosins i cosines. És un balcó d’un primer, on veus passar els gegants, on pràcticament pots tocar alguns elements, com el turbant del Gegant Moro (rialles). Quan sentia els tres petards d’inici del Seguici, corria de pressa cap al balcó. Després ens hem fet grans i els he conegut millor, però el meu primer contacte és com a espectador.
Com prens la decisió de dir, ep, vull dedicar-me a escriure sobre les festes?
Per un sentiment de pertinença i d’identitat molt fort. No estic dient que només el tingui jo (riu). Sóc periodista i la meva feina és escriure i parlar d’això i sobretot de temes dels quals en saps. No parlaré d’una cosa que no en tinc ni idea, per una qüestió de responsabilitat periodística. Sempre m’he sentit identificat amb el Seguici i amb les entitats de la Festa. Tarragona és com una gran família, si no coneixes a un, coneixes l’altre. La meva feina és explicar això i és un orgull per mi.
Quin és l’acte de Santa Tecla més especial pel Jan?
Uf. És una pregunta que em faig sempre. Crec que el moment de l’entrada del Braç de Santa Tecla. Probablement és el més espectacular i emotiu de les festes, per la seva simbologia, veient com totes les entitats s’acomiaden de la relíquia, amb joia i dient-li “fins a l’any que ve”. Un altre és els Pilars Caminant. Aquests dos moments són els que tothom hauria de veure alguna vegada.
Un lloc especial per veure el Seguici?
La Baixada de la Misericòrdia és un bon lloc, tant si va de pujada com de baixada. Alguna vegada m’hauria agradat veure’l des de les escales de la Catedral, però ha estat impossible (rialles).
Com expert en el món de la festa. Hi ha garantida una pedrera de petits ‘teclers‘ que garanteixi la continuïtat de la festa, després de l’aturada de la pandèmia?
Et responc amb un rotund sí. Per sort la continuïtat de la festa està garantida per molts anys més perquè té una gran capacitat d’atracció, tant pels tarragonins com per a les persones que no són de Tarragona i que no han viscut des de petits aquesta manera de viure la festa, ja que a les seves localitats les festes majors no es viuen amb aquest sentiment identitari. Només cal veure amb quina joia es viu la Santa Tecla petita. Moltes vegades la viuen amb més goig que els adults.
Hi ha dues Tarragones, la que se sent part de la festa i la que no?
Sí. Hi ha una Tarragona que se sent atreta pels actes festius i en forma part i l’altra que no se sent cridada per diferents raons, siguin polítiques, socials o geogràfiques, que es poden sentir apartats del que és la ciutat.
Com a jove, reivindico que aquells que se senten allunyats, que facin un esforç, que intentin viure tots aquells actes, no només concerts i revetlles.
I els joves, s’hi senten identificats?
Abans hem parlat que amb els infants tens una pedrera garantida i una continuïtat. Si parlem de joves i adolescents, probablement si sents aquest sentiment de pertinença, probablement formes part d’alguna de les entitats del Seguici o de la festa o vàries. Però hi ha molts joves que no se senten cridats a això. Com a jove, reivindico que aquells que se senten allunyats, que facin un esforç, que intentin viure tots aquells actes, no només concerts i revetlles. Hi ha un gran patrimoni popular i la tradició ens ha portat fins on estem ara.
Hi ha relleu generacional dins les juntes de govern de les entitats?
Tinc la sensació, i no les conec totes, que això va en funció de cada entitat. S’ha de tenir en compte que les festes es van recuperar fa més de quaranta anys i clar, en moltes entitats hi ha hagut una renovació necessària en aquests anys. Si en aquell moment tenies 20 anys quan vas començar, ara implica que pots tenir 60. Parlem d’una renovació necessària. Crec que a més la majoria estan obertes a la renovació i a acceptar els punts de vista dels joves, perquè la festa és un element viu que ha d’anar canviant.
PUBLICITAT
Torredembarra gaudirà de la Festa Major de Santa Rosalia amb un format adaptat a la pandèmia. En aquest sentit, del 26 d’agost al 5 de setembre es podrà assistir a multitud d’actes segurs amb aforament limitat i reserva prèvia. Desgraciadament, no hi haurà cercaviles del Seguici Festiu ni revetlles. Un dels plats forts serà el concert que oferirà Oques Grasses a la Zona Esportiva Municipal el proper 4 de setembre.
Més de 15 mil persones han passat per la Tàrraco Arena Plaça durant la primera edició del Tarragona Music Festival. L’absència d’incidents és remarcable sobretot en un moment que la pandèmia del coronavirus marca tota la nostra dinàmica quotidiana.
El director del certamen, Sergi Solis, valora molt positivament la iniciativa, assegurant que la música en directe “era és necessària que mai”, tot i estar subjecta a les limitacions sanitàries. El promotor d’un dels sectors més castigats per la pandèmia és positiu i recorda que els resultats són encoratjadors, un fet que convida a treballar en la confecció del cartell de l’edició que se celebrarà el 2022.
Després de dotze dies de Festa Major, el Morell encara respira música, cultura popular, retrobades de carrer, ganes de passar-ho bé… Una Festa Major de Sant Abdó i Sant Senén que ha estat un èxit en pràcticament tots els aspectes, que s’ha sabut adaptar a les circumstàncies i que morellenques i morellencs han viscut intensament, agafant-se al peu de la lletra el lema, “Refestivem!”.
Un altre dels èxits d’aquesta Festa Major ha estat la cultura popular, i és que l’Associació Embruix ha buscat noves fórmules per poder sortir al carrer, celebrar els 30 anys de la Zeuzera Pyrina amb una exposició, reviure cercavila i seguici, tornar a gaudir de l’acte central de la nostra cuca pràcticament com abans de la pandèmia, o recitar els versots dels diables, si no fos pels aforaments limitats i el públic assegut.
El pregó d’en Peyu, novetat d’enguany, i el nou recorregut de la cursa ciclista “també van funcionar molt bé”, indica l’altra regidora, Mònica Casas, “ja que van cridar l’atenció del públic”. També recorda que es mirarà de reprogramar els dos concerts que es van haver de suspendre a causa de la pluja de dissabte al vespre, el de l’orquestra Metropol i el de The Goliards Collective. I, com sempre, actes com el tir al plat, la concentració de cotxes clàssics, la missa cantada o el concert de cobla, que van aportar el punt de tradició al programa.
La Festa Major cohesiona, uneix i fa viure la cultura i moure la tradició. La pandèmia ha fet que els ciutadans estiguin esgotats de tantes restriccions i aïllament. Per aquesta raó, l’ajuntament de Constantí, liderat pel jove socialista 
Efectivament, aquesta Festa Major ens produeix una ambivalència de sentiments; allò que avui dia se’n diu “sentiments trobats”. De la mateixa manera que tenen un regust una mica nostàlgic, són especials perquè les hem pogut recuperar, encara que només hagi pogut ser una part i en condicions que no són les més desitjades. Fins a darrera hora no hem tingut massa clar si tot allò per què havíem treballat ho podríem presentar a la nostra ciutadania. Finalment i amb clares evidències de complir estrictament les mesures que ens ha indicat el Procicat, hem pogut portar endavant almenys un cap de setmana en què els constantinencs i les constantinenques podran gaudir de diversos espectacles, escollits per a totes les edats i per a gustos diferents.
Hem hagut de tenir-ho tot en compte. Havíem de satisfer les ganes de Festa Major de les convilatanes i els convilatans, buscant activitats que es poguessin realitzar o es poguessin adequar al compliment de la normativa covid, pensant a fer activitats per als diferents grups d’edat de la nostra població. Han estat molt importants les aportacions i col·laboracions de les nostres entitats, més del que és habitual, adequant-se als nous espais i modificant les formes de fer per poder desenvolupar les activitats. També el pressupost, ja que hem de tenir present que les modificacions realitzades en els diferents capítols per poder fer front a la crisi social i econòmica que ha comportat la pandèmia han afectat de manera important l’àrea de festes. Vaja, crec sincerament que no ens hem deixat cap serrell pel camí.
Tan de bo jo pogués preveure quan podrà passar això. Com bé diuen les autoritats sanitàries, primer hem de veure el comportament del virus un cop tinguem una majoria suficient de població vacunada, cosa que ara per ara no succeeix encara. A partir d’aleshores, suposo que de mica en mica i quasi sense adonar-nos-en anirem recuperant certs hàbits. De totes maneres, estic segur que hi haurà canvis que hauran vingut per quedar-se, perquè de vegades comproves que funcionen millor que els que teníem per costum.
