ÓSCAR SÁNCHEZ: A Constantí no podíem passar un altre any sense Festa Major

La Festa Major cohesiona, uneix i fa viure la cultura i moure la tradició. La pandèmia ha fet que els ciutadans estiguin esgotats de tantes restriccions i aïllament. Per aquesta raó, l’ajuntament de Constantí, liderat pel jove socialista Óscar Sánchez, ha ideat un programa que, tot respectant les directives del Procicat, fa possible el retrobament ciutadà. L’alcalde confessa el poble no podia passar un altre any sense Festa Major i en dir això no està pensant no només en la ‘gresca’ sinó en la màgia de la cultura i de la tradició. Óscar Sánchez està convençut que amb seny i responsabilitat individual, la Festa Major serà segura i exitosa.

– És de suposar que aquestes festes tenen un ‘sabor’ i un sentit especial sobretot quan vivim en temps de pandèmia, oi?
Efectivament, aquesta Festa Major ens produeix una ambivalència de sentiments; allò que avui dia se’n diu “sentiments trobats”. De la mateixa manera que tenen un regust una mica nostàlgic, són especials perquè les hem pogut recuperar, encara que només hagi pogut ser una part i en condicions que no són les més desitjades. Fins a darrera hora no hem tingut massa clar si tot allò per què havíem treballat ho podríem presentar a la nostra ciutadania. Finalment i amb clares evidències de complir estrictament les mesures que ens ha indicat el Procicat, hem pogut portar endavant almenys un cap de setmana en què els constantinencs i les constantinenques podran gaudir de diversos espectacles, escollits per a totes les edats i per a gustos diferents.

– Malgrat les restriccions, el poble vol recuperar el contacte tant amb la cultura, la tradició com amb els veïns. Ha costat molt planificar aquestes festes?
La veritat és que sí. Nosaltres portem ja un parell de mesos organitzant actes, sobretot culturals, i hem comprovat que les persones estan necessitades d’activitat, de contacte – encara que sigui amb les limitacions establertes -, de participació… Per això hem gosat a programar uns actes diferents dels que estàvem acostumats. Hem hagut de deixar per a més endavant, per exemple, els balls, les sardanes, les barraques i fins i tot les activitats infantils hauran de ser diferents, sense aigua i sense escuma, que és el que més els agrada. Ens dol moltíssim, però no hem tingut altra opció: o ho fèiem així, sempre tothom assegut, amb distància de seguretat, amb registre d’assistència, etc. o no podíem fer res. Per tant, després de pensar-nos-ho molt, hem pres la decisió de tirar endavant, perquè no podíem passar un altre any sense Festa Major.

– Què s’ha tingut en compte a l’hora d’organitzar-les?
Hem hagut de tenir-ho tot en compte. Havíem de satisfer les ganes de Festa Major de les convilatanes i els convilatans, buscant activitats que es poguessin realitzar o es poguessin adequar al compliment de la normativa covid, pensant a fer activitats per als diferents grups d’edat de la nostra població. Han estat molt importants les aportacions i col·laboracions de les nostres entitats, més del que és habitual, adequant-se als nous espais i modificant les formes de fer per poder desenvolupar les activitats. També el pressupost, ja que hem de tenir present que les modificacions realitzades en els diferents capítols per poder fer front a la crisi social i econòmica que ha comportat la pandèmia han afectat de manera important l’àrea de festes. Vaja, crec sincerament que no ens hem deixat cap serrell pel camí.

– Què tenen d’especial de les que s’han celebrat amb anterioritat?
Si et mires el programa, possiblement pensaràs que els actes són similars als que s’anaven realitzant els darrers anys. En falten molts, evidentment, perquè no s’han pogut organitzar amb les garanties màximes de seguretat. Possiblement el que les fa especials no són els actes en si mateixos, sinó, per exemple, poder-les condensar en només tres dies, ja que això ens dificulta en gran manera les tasques que realitzen, per exemple, els treballadors de la Brigada Municipal. També trobo especials els canvis d’ubicació, que potser no seran del gust de tothom, però per desgràcia no ens ha quedat altra opció. La ciutadania té uns hàbits adoptats des de fa anys i ara, encara que ens espanti una mica, hem hagut d’adoptar decisions importants. Però estem convençuts que les constantinenques i els constantinencs ho sabran entendre.

– Creu que les festes majors continuen cohesionant els sectors culturals i associatius del municipi així com la majoria dels ciutadans?
I tant que sí. Com et deia abans, els sectors culturals i associatius han estat al nostre costat des del primer moment. Han fet aportacions molt valuoses; han estudiat i valorat una vegada i una altra l’oportunitat i la manera de poder dur a terme els actes que pretenien i que preteníem. De debò que estic molt i molt satisfet de la companyia i l’empenta que ens ofereixen, sense signes d’esgotament i amb molta valentia i prudència. La seva empenta és realment envejable!

– Distància personal, mascareta, gel hidroalcohòlic i molta prudència, aquests ara són els ingredients per a les festes majors de la nova normalitat. Quan creu que es podrà recuperar les festes com se celebraven aleshores?
Tan de bo jo pogués preveure quan podrà passar això. Com bé diuen les autoritats sanitàries, primer hem de veure el comportament del virus un cop tinguem una majoria suficient de població vacunada, cosa que ara per ara no succeeix encara. A partir d’aleshores, suposo que de mica en mica i quasi sense adonar-nos-en anirem recuperant certs hàbits. De totes maneres, estic segur que hi haurà canvis que hauran vingut per quedar-se, perquè de vegades comproves que funcionen millor que els que teníem per costum.

– Quin missatge enviaria a la ciutadania en aquests moments difícils?
Doncs el mateix que transmeto des que va començar la pandèmia: prudència, molta prudència, però no pas por. Cal que confiem en el que ens dicten les autoritats en la matèria i no relaxar-nos. Sé que és complicat. Són molts mesos de sacrificis, de tancaments, de prohibicions i d’obligacions, però hem de resistir en aquest últim tram. Crec sincerament que la fi és a prop i no és ara el moment de defallir. I, per sobre de tot, CUIDEM-NOS.

– I als joves en concret…?
Aquesta és la generació que em preocupa profundament. Han estat castigats, gairebé mutilats, de la seva vida social, la que els enriqueix, la que els ensenya i els enfronta a la societat adulta. A la companyia, a les confidències; en definitiva, a tantes coses…! D’alguna manera es podria entendre que, un cop s’han aixecat les restriccions més dures, hagin sortit al carrer en massa. Però això no significa màniga ampla. Cal que respectin i que es respectin a ells mateixos. Els demano si us plau que siguin forts una mica més de temps. Que pensin sobretot en els seus familiars: pares i mares, avis i àvies, etc. que, encara que estiguin vacunats, són susceptibles de contagis i de complicacions, bàsicament per les malalties pròpies de les seves edats. Vosaltres ens heu demostrat que podeu ser forts; no defalliu ara!

PUBLICITAT