Es manté. Un dels grans actes de les Festes Decennals de Valls, la Trobada Castellera finalment es tornarà a realitzar, tot i la realitat marcada per la pandèmia, a l’espera de superar el pic d’aquesta sisena onada, amb la variant òmicron com a protagonista i que ha obligat ala organització a adaptar-se de nou a la realitat.
D’aquesta manera, el pròxim diumenge 30 de gener estan cridades fins a 81 colles de tot el món casteller que es donaran cita al passeig de l’Estació de la capital de l’Alt Camp, en una nova jornada històrica de retrobament. Per contra, dues colles potents de la zona no tradicional, els Minyons de Terrassa i els Capgrossos de Mataró; i els Castellers de Santpedor han declinat la seva participació en l’esdeveniment.
Malgrat tot, des de l’Ajuntament de Valls i l’organització han garantit la “màxima seguretat i responsabilitat”. “Amb més mesures de les que caldrien”, ha dit l’alcaldessa Dolors Farré aquest dimecres al passeig de l’Estació, la nova ubicació de l’esdeveniment.
No es limita el nombre de castellers per colla, però tots hauran de dur mascareta FFP2 i l’actuació no podrà excedir dels 15 minuts. Farré ha destacat l’amplitud de l’espai -10.000 m²- i ha volgut apel·lar a la singularitat de la jornada arran el degoteig de colles que s’han desmarcat de la trobada.
L’organització determinarà una ubicació específica per a cada colla, amb ordre d’entrada, i establirà diferents punts d’accés. S’informarà amb servei de megafonia. Les colles s’estendran per la calçades i la coca del passeig. Cada colla tindrà llibertat per enlairar les tres construccions que consideri -un pilar de 4 com a mínim-, si bé les colles locals opten per la prudència, sobretot sense assajos previs.
Pel que fa a les colles vallenques, el cap de colla de la Vella, Albert Martínez i la presidenta de la Joves, Montse Solé; han instat a aquestes colles a replantejar-s’ho i no fallar a la cita. “No entenem desistir a vindre; l’important no és el castell, sinó ser-hi i participar-hi”, han afirmat.
Compte enrere a Valls per les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela 2021+1. “Les Decennals de Valls no perillen, a hores d’ara tiren endavant, estem preparant unes festes segures”, ha declarat l’alcaldessa Dolors Farré.
Quan falta just un mes per a la celebració de la Candelera, la ciutat vol transmetre imatge de tranquil·litat i confiança, amb una fotografia de grup de tots els artistes vallencs que prendran part en les festes, feta aquest dilluns al matí a la plaça del Pati, davant la simbòlica escultura de ‘la Dona que es pentina’.
L’Ajuntament garanteix que s’adaptaran les mesures sanitàries que es vagin marcant. De moment no s’aplicaran restriccions als actes de carrer mentre als interiors hi ha el límit del 70% d’aforament.
Durant els deu dies de la Candela s’habilitaran fins a un total de vuit espais. El més ampli serà la vela instal·lada al barri del Fornàs, destinada a actuacions per a grans públics. Amb una capacitat total de més de 5.000 persones, de moment es limita l’aforament a un 70%, una xifra susceptible de variar en funció de possibles restriccions per part del Procicat.
Es realitzaran dos oficis en honor a la Mare de Déu
Els actes religiosos de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela 2021+1 arriben amb algunes novetats destacades. Cada deu anys, l’església arxiprestal de Sant Joan acull milers de persones que assisteixen en alguns dels actes que se celebren durant els deu dies de les Festes o simplement venen a visitar la imatge de la Candela, extraordinàriament ubicada fora del seu cambril.
El context pandèmic ha obligat a modificar l’organització d’alguns dels actes centrals. Així, les Decennals 2021+1 comptaran amb dos oficis el dia 2 de febrer, festivitat de la Candela, per esponjar el potencial públic assistent. Un serà a les nou del matí i l’altre a les onze, precedits en els dos casos per la tradicional benedicció de les candeles.
El primer ofici serà concelebrat i presidit pel pare Joan Font, rector de la parròquia del Lledó de Valls. Per la seva banda, el segon serà concelebrat per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas. Al voltant d’aquesta darrera missa és sobre la qual pivotarà l’estructura festiva ritual, amb l’Anada a Ofici del Seguici Cerimonial, l’entrada de la bandera de la ciutat i les autoritats, l’enlairament d’un pilar de cinc per part de les dues colles castelleres vallenques en homenatge a la Mare de Déu de la Candela, les balladetes de la Sortida d’Ofici i la diada castellera.
Ambdós Oficis seran amb l’aforament limitat i per poder accedir-hi caldrà fer la pertinent reserva per correu electrònic. En el cas del segon ofici, a més, es retransmetrà per internet, a través del canal de youtube de les Decennals, creat expressament per Tac12 i la Fundació.
Fins a 81 colles castelleres es donaran cita a Valls
Fins a 81 colles del món casteller participaran el pròxim diumenge 30 de gener en la Trobada Castellera de les Festes de la Mare de Déu de la Candela Decennals 2020 +1, amb un total de més de 8.400 castellers, en un esdeveniment únic que tornarà a reivindicar el fet casteller, després de més d’un any i mig d’aturada.
L’activitat, que vindrà precedida d’un cap de setmana casteller amb el 10è Simposi Casteller de Catalunya i la 10a Fira Castells, tindrà lloc a l’aparcament de l’Hort del Carme, un espai diàfan i de gran format, però alhora proper al Centre Històric, amb tota la simbologia i compromís de què suposa ser “el quilòmetre zero casteller”.
Cada colla convidada serà acompanyada per un membre del Voluntariat, procedent de les dues colles dels Xiquets de Valls. Per primer cop també tindrà un gran protagonisme la música, amb dos escenaris de matí i tarda pels quals passaran diferents formacions de gralla i timbal, en formats tant tradicional com electrònic.
D’altra banda, la plaça del Blat quedarà reservada perquè aquelles colles que ho desitgin al llarg de tota la jornada puguin desplaçar-s’hi i fer, lliurement, un pilar. Les quatre colles tarragonines, els Xiquets de Tarragona, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau es donaran cita en l’esdeveniment casteller.
La Pegatina, una de les apostes per a les Decennals
Valls celebrarà del 28 de gener al 6 de febrer de 2022 les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela 2021+1. Des de fa més de dos segles, tots els anys acabats en ‘1’ la ciutat ha celebrat de manera ininterrompuda les conegudes com a ‘Festes de la Llum’. A conseqüència de la pandèmia, l’any passat la seva celebració es va haver d’ajornar d’any per primer cop.
Aquest 2021 se celebraran en cinc escenaris i amb unes 500 activitats amb Oques Grasses, Beret, Rosario, DonPatricio, Rozalén, La Oreja de Van Gogh, Macaco i La Pegatina entre algunes de les propostes. La programació tindrà com a eix la llum, que inclourà la creació d’un passeig de llum, a més a més d’un ‘mapping‘ i una Trobada de Colles Castelleres.
El concert ’10 de les Decennals’ comptarà amb Buhos, Els Amics de les Arts, Els Pets, ItacaBand, Joan Dausà, Manel, Miquel del Roig, Maria Jacobs, Suu i Zoo. També hi haurà MaríaBayo, Vivancos, Mayumana, ‘Quejío‘ en el seu cinquantenari, els musicals ‘La filla del mar’, ‘El Petit Príncep’ i ‘Bye Bye Monstre’, i la producció operística pròpia ‘La flauta màgica’ salpebren les arts escèniques.
D’altra banda, el diumenge 30 de gener se celebrarà com cada deu anys la Trobada de Colles Castelleres, una cita que reuneix cada deu anys les colles castelleres existents en un únic lloc, espai i dia, amb un esperit no competitiu i que “és un repte”. “Serà un termòmetre de com està el món casteller, amb 35 colles inscrites ara”, ha dit Bertran, respecte a les 57 colles que hi va acabar havent en la darrera celebració.
Valls destinarà 3 milions d’euros a les festes
Bertran ha recordat que no és una trobada competitiva, sinó que el que interessa és que hi participin les colles. A més, en aquesta ocasió serà el retrobament després d’un any i mig d’aturada per la pandèmia. Durant la trobada, la major part de colles castelleres catalanes es reuniran a Valls per gaudir d’un cap de setmana casteller: diada castellera, Fira Castellera i un Simposi Casteller.
L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, ha detallat que les festes enguany tenen un pressupost de 3 milions d’euros, com les que es van celebrar el 2011, un terç del qual provinent dels fons municipals locals invertits durant la darrera dècada, i la resta configurat a partir de patrocini privat, aportacions d’altres administracions públiques i venda d’entrades. “Són unes festes d’emoció i sentiments i de la represa econòmica de la ciutat”, ha destacat.
Les Festes Majors de Santa Tecla 2021, ja són història. Els actes i activitats de la setmana gran dels tarragonins ha deixat milers d’imatges pel record. I, sobretot, ha tornat a aparèixer una de les polèmiques que, any rere any, tornen a sorgir, un cop que l’últim ‘amparito‘ ha deixat de sonar: “La Festa abandona els barris”.
Però anem a pams. Tradicionalment la majoria d’actes es donen a la Part Alta o el centre de la capital. Això no és cap anècdota. Però en un programa de ‘retrobament’, on la maquinària festiva ha tornat a engegar-se, la sensació entre els tarragonins dels barris perifèrics de la ciutat, és la de cada any. Se senten allunyats del sentiment festiu del centre de la ciutat, com si fossin ciutadans de segona categoria.
Enguany, els actes i activitats és cert que han vingut marcats per la pandèmia. Fortes mesures de seguretat, aforaments i entrades (aquestes últimes hi han afegit més sal a la ferida dels descontents), han estat la tònica habitual d’enguany. La Santa Tecla, l’activitat dirigida a les escoles sí que s’ha apropat als centres escolars dels barris. Però ja no en tenen prou i se senten abandonats per la Festa.
L’alcalde ha incomplert la moció que des del seu govern mateix van aprovar sobre la descentralització de les Festes de Santa Tecla
“Els barris també existim”
Sobre tot això, des de la repúblicacheca.cat hem volgut preguntar a una de les líders veïnals dels barris de Ponent. En aquest cas, Loli Gutiérrez, presidenta de l’Associació de Veïns de Bonavista, ha lamentat que una vegada més les Festes Majors de Santa Tecla hagin passat de llarg pel barri.
“Jo el que destacaria és que l’alcalde ha incomplert la moció que des del seu govern mateix van aprovar sobre la descentralització de les Festes de Santa Tecla. Els barris de Tarragona també existim”, ha declarat amb contundència la líder veïnal tarragonina, que va viure com els seus veïns patien un dels cops més forts vist mai, arran de l’explosió d’IQOXE.
“És curiós que ara estant ell al govern, no l’hem vist per cap barri parlant d’aquest tema”
“Una vegada més no s’ha comptat amb els barris per Santa Tecla”
Per la seva banda, LuísTrinidad de l’AVV de Sant Pere i Sant Pau, ha volgut destacar que no ha estat fàcil realitzar unes festes de Santa Tecla enguany i ha assegurat que s’ha pogut veure “un esforç per part de les entitats per tirar endavant amb els actes”, posant com a exemple l’acció castellera de Santa Tecla.
Sobre la descentralització de la festa ha estat taxatiu. “Una vegada més no s’ha comptat amb els barris per organitzar els actes de Santa Tecla”, ha destacat, carregant contra el regidor Hermán Pinedo, de qui assegura que criticava l’anterior executiu tarragoní, per la manca d’actes als barris. “És curiós que ara estant ell al govern, no l’hem vist per cap barri parlant d’aquest tema”, ha etzibat.
Trinidad entén per una banda que la majoria d’actes se celebrin a la ciutat, però també demana al consistori que sigui “més permissiu”, amb els actes que se celebren als barris per les seves festes majors “ja que moltes vegades ens trobem amb les mateixes traves”, ha assegurat. La polèmica es veu diferent, inclús als barris i el debat segueix vigent.
Les Festes Majors de Santa Tecla 2021, les Festes del “retrobament”, ja han passat a la història. Des de l’equip de la República Checa volem conèixer l’opinió dels tarragonins i tarragonines sobre com valoren la gestió dels actes i l’organització de l’Ajuntament durant aquestes festes patronals.
Tots els nostres lectors ja poden votar en el tuit que adjuntem al final de la pàgina durant tot el dia d’avui, fins a les 9 del matí d’aquest 28 de setembre; o directament al compte de Twitter del nostre mitjà, @DiariRepCheca. La vostra opinió ens importa!
ENQUESTA
📊ENQUESTA: T’han agradat les festes de Santa Tecla 2021? Com valoraries la gestió dels actes per part de l’Ajuntament?
I, per fi, el dia ha arribat. La plaça de la Font ha tornat a veure castells en el seu dia gran, després de dos llargs anys on la pandèmia ens ha privat de poder gaudir d’un dels actes culturals més especials de les Festes de Santa Tecla, que una vegada més ha obrat el miracle i ha desfet els núvols plujosos que amenaçaven en arruïnar la tornada dels castellers tarragonins a l’actuació.
Les colles castelleres tornen a plaça
I això que el dia ha començat de la pitjor manera possible. L’aiguat ha obligat a cancel·lar les matinades i el passi de la Tanda de Lluïment del Seguici. La pluja ha deixat pas a un sol de justícia, típic de les grans jornades castelleres. Tots els ingredients estaven sobre la graella, només faltaven les colles a plaça. El públic, com ja és habitual en aquesta Santa Tecla esperava impacient a les taules i cadires.
A tres quarts de dues, sonen les gralles des de la bocacalle. Els primers a entrar els Xiquets, com mana la tradició. Els més petitons presideixen l’entrada de totes les colles, que a poc a poc van tenyint de camises amb ratlles rosades, blaves, verdes i liles la plaça tarragonina, una fotografia enyorada des de fa dos anys.
Obren l’actuació la colla més antiga, els Xiquets de Tarragona amb un tres de set nerviós que s’alça sense problemes. En segon lloc la Colla Jove Xiquets de Tarragona hi planten un tres de set tancadet i ben plantat, lluitat en la descarregada. En tercer lloc, els Xiquets del Serrallo alcen un quatre de sis amb agulla. Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau tanquen la ronda amb un bon tres de set, castell límit de l’acció castellera.
Però el moment més especial ha estat la ronda de pilars. Concebuda l’acció castellera com una diada a l’antiga, les quatre colles tarragonines han alçat quatre pilars de cinc de manera simultània. La plaça esclatava en una ovació que recordava les grans fites castellístiques, que veia les quatre aletes pràcticament a l’hora.
L’anècdota l’han protagonitzat a l’acomiadament els de la camisa ratllada, quan un dels seus dos pilars ha fet llenya, sense conseqüències greus pels seus castellers. Toc de vermut i cap a casa. Cap casteller ha donat positiu en els tests practicats. Felicitat plena i dinar de festa major. Santa Tecla marca el camí de la represa, amb el desig de tornar a viure grans diades castelleres.
Quarts de nou del vespre. Al Cós del Bou, un dimarts previ a la Diada de Santa Tecla, al local de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona l’activitat és frenètica. Maleïda pandèmia. Una cua formada pels castellers liles espera pacient a què els facin tests per poder actuar amb seguretat. Els més petits acaben l’assaig i esperen que comenci el dels més grans. Amb aquesta bogeria ens rep el Jordi Alomà, amb qui tenim una conversa castellera. Parlem de passat, de present i futur, dies abans del seu debut com a cap de colla. El casteller tarragoní s’obre amb nosaltres i se l’il·lumina el rostre parlant de Santa Tecla, amb l’esperança que tota la colla, una de les masses socials castelleres més compromeses del país, pugui tornar a casa seva a fer castells.
Com està la colla després del nou canvi de protocol?
Estem contents, però no satisfets del tot. Aquesta és la sensació que tenim. Com ja sabràs no hem tornat tots. També t’he de dir que ara mateix estem treballant amb el protocol que vam pactar les colles castelleres amb l’Ajuntament de Tarragona i la Xarxa Santa Tecla, que marca que som 140 persones assajant. És un protocol que pot demostrar un estudi que pot assentar unes bases de cara a una tornada més ampla, encara que sigui més restrictiu que el nou protocol aprovat per cultura.
Com ha estat aquest procés d’agafar les regnes de la Colla Jove en plena pandèmia?
Doncs estrany (rialles). Segurament és molt diferent del que ens haguéssim trobat en una temporada normal. Però ja sabíem de la dificultat d’aquesta ‘temporada’, no només pel que fa a la pràctica castellera, sinó també social, de planificacions… La pandèmia no ens permetia poder planificar. Havies d’anar dia a dia i fent i refent per arribar al moment de la reactivació en les millors condicions. Estem preparats i amb la faixa a punt per engegar.
Jordi Alomà, cap de colla de la Colla Jove
Com està la massa social de la colla? Una de les més compromeses del món casteller
La massa social està amb moltes ganes. Però llastimosament no hi som tots. Estem limitats, en aquest cas per l’actuació de Santa Tecla amb només 140 castellers. Vam explicar a tota la colla tot el protocol per aquesta actuació i vam fer una reunió i una consulta per poder veure quina era la disponibilitat i quina direcció havíem de prendre. Vam decidir tots tirar endavant acceptant aquesta situació i anar assajant. Però la colla està amb ganes de tornar tothom i poder omplir el local de gom a gom. Nosaltres estem treballant perquè hi siguem tots.
La Colla Jove en té prou amb aquest protocol?
No. Nosaltres en tindrem prou quan ens autoritzin a tornar a tots. Fins al moment ens podem anar adaptant i treballant, però entenem que és una cosa provisional i que no s’estengui gaire en el temps. Esperem que gràcies als estudis que s’estan fent es pugui comprovar que l’assaig casteller és segur, que les colles treballem amb seny i que donin peu de forma ràpida a què tornem tots a assajar. No podem estar contents si no hi som tots. Si d’una activitat en poden participar 160 persones, també ho poden fer 300, 500 o 800. N’estem segurs.
La colla està amb ganes de tornar tothom i poder omplir el local de gom a gom. Nosaltres estem treballant perquè hi siguem tots.
Us heu sentit ignorats per les administracions?
A veure, la situació sanitària és la que és. A vegades el nostre plantejament pot semblar egoista el dir que no se’ns ha fet cas. Tots coneixem a algú que ha perdut a algun ésser estimat. A la colla mateixa hem perdut companys. Però creiem que s’havia d’haver treballat d’una manera més oberta i transparent, per anar informant de quins passos s’anaven fent. També tenir un protocol de tornada molt més clar, que ens permetés saber en cada moment totes les dades covid per nosaltres poder organitzar-nos. Però bé, sembla que les dades actuals són bones i esperem que aquest nou protocol només sigui l’inici per poder tornar tots al local. Així i tot, sí, creiem que hem estat una mica deixats per part de les administracions. Els hi demanem que ens escoltin i ens tinguin en compte.
Quan et trobes que no hi ha cap entitat que estigui al capdavant de la tornada castellera, entren aquests nervis
Creus que el fet que hi ha hagut diferents protocols de reactivació castellera, on alguns ajuntaments i colles han volgut fer la seva, ha ajudat a fer que hi hagués més incertesa sobre la tornada a plaça?
Clar, és que aquí hem de veure una cosa, i és el que parlàvem abans. No teníem cap protocol de reactivació únic per totes les colles definit. Algunes colles han decidit treballar de manera independent, segurament amb l’objectiu de traslladar els resultats dels seus protocols per a tot el món casteller. Però quan et trobes que no hi ha cap entitat que estigui al capdavant de la tornada castellera, entren aquests nervis. Realment no teníem cap més opció que fer una mica la guerra pel nostre cantó, treballant amb un protocol determinat amb una entitat sanitària i un ajuntament coordinant-ho. De veritat, no teníem altres eines.
Assaig a Cós del Bou / @JoveDeTarragona
Em ve al cap la polèmica amb la Coordinadora. El fet que estigui més en dubte que mai ha agreujat aquesta situació?
Sense dubte. Segurament aquests dubtes que hi ha amb el lideratge de la Coordinadora han fet que les colles decidíssim treballar de forma ‘paral·lela’ o ‘independent’ a les seves decisions o reunions. També et dic que des de la Coordinadora s’han adonat d’aquesta situació i penso que treballaran d’una manera diferent ara.
Seguiu formant-ne part?
Sí, seguim formant part. Hem deixat de formar part de la seva junta. Creiem que hi ha hagut decisions que no formaven part o que no coincidien amb la visió que tenim de l’entitat des de la nostra colla i vam decidir fer un pas al costat dins la seva junta. Però seguim formant-ne part del que és la Coordinadora.
Què significa Santa tecla per Jordi Alomà?
Santa Tecla per mi significa festa major (rialles). Evidentment és un d’aquells dies que tinc marcat en vermell al calendari, molt especial on vols donar tot. Segurament com a casteller vols que tot surti bé i deixar-ho tot a plaça. T’aixeques ja amb nervis al matí, l’esmorzar amb els companys i l’última reunió amb tots els castellers al local. Després l’entrada a la plaça de la Font plena de gom a gom. Al final és un dels cims de la temporada.
L’actuació de Santa Tecla és una primera passa perquè l’any que ve, el 23 de setembre, siguem tota la colla a la plaça i poder tornar a fer grans castells
Què podem esperar d’aquesta primera ‘diada’?
En primer lloc, no és una ‘diada’ com la coneixem. És arribar a la part final de l’estudi que estem realitzant de cara a Santa Tecla. Esperem que tot vagi bé, que totes les colles descarreguin tots els castells i els seus pilars. I, el més important, que no es detecti cap positiu entre castellers, ja que ens donarà molta força de cara a tornar tots a plaça. L’actuació de Santa Tecla és una primera passa perquè l’any que ve, el 23 de setembre, siguem tota la colla a la plaça i poder tornar a fer grans castells.
Castellers testejant-se / @JoveDeTarragona
Estem parlant que ‘debutaries’ com a cap de colla de la Jove?
Tècnicament ja vaig debutar amb els pilars de Sant Magí (riu)
En una ‘diada’ de format a l’antiga amb castell i pilar, em referia
Sí, podríem dir que seria el debut (rialles). Evidentment no és el debut que hagués volgut. Però bé és el que ens ha tocat i amb això treballem.
Un moment per la colla que destacaries per Santa Tecla?
Uf, hi ha molts! El moment segurament és quan vam aconseguir aquell punt d’inflexió amb el cinc de nou i el nou de vuit descarregat, que en aquell moment només l’havia descarregat la Vella. Aquell nou va ser el primer gamma extra de la història i va marcar que poguéssim descarregar uns dies més tard el cinc. Destacaria aquell punt d’inflexió que va tenir la colla, un pas de qualitat endavant.
Aquell primer cinc de nou descarregat, és el castell del Jordi Alomà?
Crec que és el castell de la Colla Jove (somriu). El cinc de nou amb folre és el castell que ens ha donat més mals de cap, però també és el que més alegries ens ha donat.
Com es presenta el futur?
Una mica incert, amb la incògnita de saber quanta gent podrem tenir al local, com estarà la nostra canalla, com estarà la gent de tronc… Moltes incògnites que anirem desvetllant a mesura que aquestes setmanes anem assajant i veient la seva evolució. La paraula és incertesa, però també confiança. Confio en les ganes que tenen els castellers de la colla i que en breu serem molts per poder treballar de nou per assolir grans fites.
La vacunació ajudarà en aquest procés?
Ajudarà i ens està ajudant. Segurament serà una de les claus per a la tornada.
Just avui s’ha sabut que hi ha prevista la Diada del Mercadal a Reus el 3 d’octubre, què ens pots avançar com a colla participant?
Que evidentment la Colla Jove hi serà present. Sembla que serà una diada més ‘normalitzada’ pel que fa als castells i el seu funcionament i amb ganes de trobar-nos amb les colles a plaça, començar a tirar endavant i a normalitzar les actuacions castelleres. El treball anirà enfocat a trobar de nou sensacions amb la canalla, rodatge dels castellers de tronc. Segurament no trobem el nivell casteller que tenia el Mercadal, però hem d’iniciar el que per nosaltres seria la planificació que tindríem els mesos de març i abril.
Per últim, veus possible un Concurs de Castells 2022?
Sí. El veig possible i crec que se celebrarà.
Encara tinc la pell de gallina. Després d’uns dies frenètics i intensos, on no ha faltat cap al·licient en aquestes Festes de Santa Tecla de la “reactivació”, avui he gaudit com un nen petit. Però baixant de la plaça tinc sentiments contradictoris. Entenc que avui no hi eren tots els que havien de ser. Els que la maleïda pandèmia s’ha emportat. Els que no han aconseguit la punyetera entrada. No és just.
El Ball de Diables de TGN, obrint el Seguici
Però la vida ha de seguir. I ens hem de tornar a aixecar després d’una caiguda. I de ben segur que tots els que han participat avui a la primera Tanda de Lluïment del Seguici, ens tenen a tots presents. Els que no hi són i s’ho miren des d’allà dalt i els que s’han quedat sense entrada per veure’ls. Tots ells han estat presents i recordats.
El dia ha començat, com les festes. La pluja amenaçava de deixar-nos sense la tornada dels elements més estimats pels tarragonins. Però la Santa patrona, ha obrat el miracle i ha fet que el cel s’obrís i sortís aquell sol de les grans tardes de setembre, quan el Seguici plena de llum i color els carrers de la Part Alta.
Avui, però, ens hem hagut de conformar a veure-ho asseguts en taules a la plaça de la Font. La imatge era estranya i històrica a la vegada. Els més petitets corren entre les taules, neguitosos, mentre sentien els acords dels pasdobles de la Banda de la Unió Musical de Tarragona, que amenitzava els minuts previs a l’inici del Seguici.
La megafonia sona anunciant l’inici de l’acte. Les colles de Diables tarragoninesomplen de foc i fum l’escenari. Les primeres taules s’aparten de les espurnes que cauen sobre el públic, el pa de cada dia veient-los. Com es trobava a faltar. De sobte ja entra l’Àliga i el públic embogeix. L’Amparito sona. Tots ballen. Carai, que ja és Festa Major!
A poc a poc, el sol va baixant, amagant-se darrere de l’edifici de l’Ajuntament. Gegants i Nanos, Bastonaires i Pastorets, Cavallets i Turcs… tots tornen a actuar davant els seus ciutadans, els nens somriuen. Els pares i avis s’emocionen. La plaça de la Font esclata de joia. Que privilegiat he estat de veure com avui, de nou el Seguici ha fet somriure els tarragonins. Visca Santa Tecla!
REDACCIÓ12 Gener, 2022
I, per fi, el dia ha arribat. La plaça de la Font ha tornat a veure castells en el seu dia gran, després de dos llargs anys on la pandèmia ens ha privat de poder gaudir d’un dels actes culturals més especials de les Festes de Santa Tecla, que una vegada més ha obrat el miracle i ha desfet els núvols plujosos que amenaçaven en arruïnar la tornada dels castellers tarragonins a l’actuació.
Quarts de nou del vespre. Al Cós del Bou, un dimarts previ a la Diada de Santa Tecla, al local de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona l’activitat és frenètica. Maleïda pandèmia. Una cua formada pels castellers liles espera pacient a què els facin tests per poder actuar amb seguretat. Els més petits acaben l’assaig i esperen que comenci el dels més grans. Amb aquesta bogeria ens rep el Jordi 
