CARLA AGUILAR: Som un govern cohesionat i coordinat

 No es pot dir que el primer any de govern de Carla Aguilar – Cunill al capdavant de les àrees més socials de l’Ajuntament de Tarragona hagi estat fàcil. Des de l’acord de la Casa del Mar, el pacte de governabilitat amb Esquerra Republicana i l’accés al govern, s’han hagut d’enfrontar a una sèrie d’esdeveniments inesperats que han obligat a reaccionar a correcuita. Segons Aguilar se senten forts governant en minoria, assegura que compliran amb els pactes d’investidura i parlem amb ella de les últimes conseqüències marcades per la pandèmia del coronavirus.

Un any al capdavant del govern de la ciutat, quin és el balanç?
Políticament ha estat un any molt dur, en el que com a govern ens hem hagut d’enfrontar a situacions inesperades, molt greus i que mai havien passat. Sobretot ha estat un any molt exigent. En l’àmbit personal ha estat un any on he tingut molts reptes, però sobretot molt aprenentatge, a correcuita, de tot i que, des d’En Comú Podem crec que també ens ha servit per créixer molt.

Van tenir sempre la clau de la governabilitat. Com ho van viure?
Aquell moment va ser un moment de canvi per Tarragona, sobretot el que es va decidir a l’assemblea de la Casa del Mar. Sobretot per dues qüestions, d’una banda la decisió de liderar un canvi i en segon lloc per la manera amb la qual vam prendre la decisió. Va ser una decisió presa en conjunt, que ha acabat marcant l’inici d’una nova etapa per la ciutat i per l’Ajuntament de Tarragona.

Se senten còmodes treballant amb ERC?
Molt còmodes. Creiem que som un govern cohesionat en què anem contínuament parlant i coordinant cada dia, de fet s’ha vist que durant el confinament això s’ha estretit molt més i la veritat és que les circumstàncies ens han fet agafar forces entre tots i tirar endavant amb tot el que ha passat.

Com és governar en minoria?
És governar d’una manera nova en què, tant a Tarragona com en general, és una forma de govern en la que necessites parlar amb tothom molt més i això significa que es poden generar oportunitats de participació per a la resta de grups municipals i una oportunitat de participació per a poder transformar la ciutat. Quants més agents participen en molts casos fa que s’enriqueixin les polítiques i els resultats. És una manera de governar molt més exigent i més difícil però que també et genera altres oportunitats.

Per la coalició d’En Comú Podem ha afectat la situació interna de Podem amb Hermán Pinedo?
Nosaltres hem seguit treballant com una mateixa coordinadora i totes les decisions les hem pres en comú. Això ha afectat més directament a ell però a l’hora hem seguit treballant com a grup municipal. Ha afectat més en l’àmbit supramunicipal que en el govern, però ha servit per enfortir-nos i per dir que som un mateix equip, amb una proposta conjunta. És una candidatura que neix a Tarragona de forma conjunta, ha estat un camí que hem iniciat junts i per tant fa que el projecte es basi en la unitat.

Preocupa el discurs de la CUP dient que no estan complint amb el pacte d’investidura?
Crec que durant l’any han tingut diferents moments on han estat més properes a la gestió que estàvem fent i altres on això no ha passat. Tenim reunions amb elles molt seguides per veure com estan els acords del pacte d’investidura. Penso sincerament que és una cosa que en alguns dels acords necessitem més temps, però que els tenim al cap. Som un govern d’esquerres i estem d’acord en fer-ho, crec que ha estat ocasional. En general penso que tenim una bona relació.

Per tant, compliran els acords?
Sí, anirem complint els compromisos que hem adquirit amb elles.

Estan oberts a ampliar el govern, que entrin Junts per Tarragona i la CUP?
Sempre podem parlar de tot. Però avui dia creiem que tenim un govern que té la capacitat de ser flexible, per poder arribar a pactar amb altres forces i això ens fa forts. Però en política mai se sap. Aquest any hem estat capaços de tirar endavant els projectes, amb una bona fórmula i cal seguir treballant.

Se senten còmodes sent 9 regidors
Sí.

Amb la marxa de Laura Castel vostè agafarà més competències?
Probablement no. Crec que les regidories que porto he aconseguit que tinguin una bona sinergia entre elles, de fet segueixen totes una mateixa línia, que és tot allò que té a veure amb les persones i els grups més vulnerables. Per tant les competències que tinc estan relacionades entre elles. Ara mateix estic bé tot i que si hagués necessitat, es podrà veure.

Sempre ha repetit, tant en campanya com ara al govern, que vol una ciutat feminista i cuidadora. Què significa?
Ha estat un dels lemes de campanya. El fet de voler ser una ciutat cuidadora implica que la ciutat ha de canviar la mirada cap a la seva ciutadania i cap a la gent que hi viu, que sigui una ciutat acollidora, amable i una ciutat on es pugui viure bé, siguis qui siguis. Des del feminisme, a més parlem sempre que allò que definim com ‘normal’ sempre té un gènere i sempre té altres atribucions. Per exemple, quan fem un edifici, no sempre pensem en les persones discapacitades. O quan es fan polítiques, no es tenen en compte totes les situacions de les poblacions. La ciutat cuidadora vol que ningú es quedi enrere ni fora. Crec que a poc a poc anem canviant cap aquesta mirada i generant pedagogia.

I des de la banda feminista?
Volem fer una ciutat que sigui capaç de generar ni reproduir aquelles jerarquies i desigualtats i que són violències. Necessitem polítiques que abordin aquest problema i que no el reprodueixin.

La campanya ‘Respecta’, tornarà a ser ‘Respecta’m’?
No. Ha sigut un canvi que simplement és un pas endavant. Hi havia una campanya que va funcionar molt bé (Respecta’m), a partir d’ara el que fem és mantenir-la, canviant-li el nom, perquè volem canviar també la direcció de la política i que no és un canvi que sigui gratuït ni que sigui un invent. Tampoc pretén dilapidar la gestió anterior. El canvi l’entenem perquè el feminisme també evoluciona i que també té demandes noves. Des de l’Ajuntament tenim un document que es va fer en el seu moment, on es preguntava a la gent que pensaven de la campanya i moltes asseguraven que no veien bé que fossin les mateixes dones les que s’haguessin de defensar, dient-li ‘Respecta’m’ a l’agressor. Aquest canvi es fonamenta en aquest sentit i ens permet arribar a tothom, sent més inclusiva.

Entrant en altra de les seves àrees, com a regidora de Salut Pública, està satisfeta amb els serveis que ofereix la ciutat?
Crec que hi ha moltes coses a millorar. Veiem com ara hi ha moltes concentracions i manifestacions per exigir millores en el sistema de salut i cerc que aquest moment és clau. Hem de treure de totes les crisis oportunitats. Les coses bàsiques s’han de valorar, on hem de tenir un sistema de salut públic i de qualitat en el que capiguem tots i on estem tots ben cuidats, inclosos els mateixos treballadors. Penso que la paga extra a les persones que han lluitat en primera línia durant la pandèmia està bé però ha de ser un altre.

Que hi ha de la demanda de l’ampliació de l’Hospital Joan XXIII?
L’estem lluitant. Des del nostre espai polític i des del Parlament, on també s’ha de treballar més. Nosaltres des d’aquí hem de defensar el nostre territori i els nostres hospitals, però també en l’àmbit català s’ha de buscar que això estigui ben blindat i protegit.

Està pressupostat per la Generalitat
Un pressupost que vam ajudar a aprovar i que és a canvi que fos més social i estirar-lo una mica.

Preocupa que no es faci, ja que Reus ha cedit l’Hospital Sant Joan?
Aquest argument sempre hi és i aquest és el que probablement ens diran. Crec que com a Regió Sanitària també hi ha una planificació territorial. Això està bé però com a ciutat hem de defensar que la població ha d’estar ben atesa.

Per què no veuen bé el projecte de Mas d’en Sorder?
Des d’en Comú Podem Tarragona apostem per un urbanisme sostenible, d’una ciutat compacta, i que fomenti l’habitatge social. Celebrem que la Generalitat aposti per revisar i replantejar aquest projecte i el de la Budellera. Ens sembla una bona decisió que reafirma la nostra aposta al municipi per un urbanisme sostenible i equitatiu

Què es va trobar a Serveis Socials quan va arribar?
Em vaig trobar amb un equip amb moltes ganes de fer coses. Sobretot amb ganes de fer coses noves, i això ens ha permès connectar amb l’objectiu d’establir nous reptes per anar més enllà del que es feia tradicionalment. S’ocupaven molt de les qüestions materials i qüestions econòmiques i de fer els acompanyaments, però també volíem integrar aquelles qüestions que no són materials, per vetllar per les persones més vulnerables. Projectes com evitar la soledat de les persones grans, amb ‘Radars’, als barris de Ponent, on es detecten a les persones grans en solitud; i amb ‘Àpats en companyia’. Queden encara molts reptes, però la pandèmia ens ha frenat.

Estava preparada l’àrea de Serveis Socials per la crisi del coronavirus?
Ningú estava preparat pel que ha acabat venint. Hem sigut un equip amb molta resiliència. En una setmana van estar preparats per reconvertir un servei absolutament presencial per fer-lo telemàtic i agilitzant els tràmits burocràtics per accelerar els tràmits el màxim possible. Sempre hem tingut clar que la pandèmia afectaria els sectors econòmics i els equips de Serveis Socials han treballat molt, fent un gran esforç amb molta professionalitat i bona resposta.

Quantes persones s’han atès?
Aquesta passada setmana vam presentar les dades i veiem com des de gener fins al maig es van quadruplicar les persones ateses, més de 5.000 persones. Aquest augment ha estat escalonat, on com més durava el confinament, més gent hi havia afectada i que necessitava ajudes.

Preocupa que això només sigui l’inici d’una nova crisi social?
El problema és que no hem tingut un antecedent d’una crisi d’aquestes característiques. És difícil saber què passarà en un futur, pel fet que directament encara no sabem com estarem d’aquí a un mes, ni com evolucionarà la mateixa pandèmia en l’àmbit de la salut. Depenen de la seva evolució per determinar el futur, però així i tot hem aconseguit que en aquesta crisi s’actués ràpidament, oferint ajudes i estan al costat de la gent. La situació és molt complicada per moltes famílies.

S’ha musculat Serveis Socials?
Sobretot s’ha augmentat en personal, que és molt important. En l’àmbit pressupostari també hem augmentat. Hem fet un nou modificatiu per poder dotar de més pressupost per l’àrea i de moment l’estat d’aquesta àrea és bo, però hem de seguir reforçant-la amb més personal, amb equipaments socials i amb mètodes d’ajuda.

Quin pressupost té Serveis Socials?
Exactament, 11.276.106 euros

Està preparada Tarragona per tornar a confinar-se?
Crec que la població en el seu dia va saber respondre. També hem tingut sort i la responsabilitat ciutadana ha fet que vagi tot bé. Si és necessari ho haurem de fer. Ja ho hem fet un cop i ja sabem què és i si la pandèmia va a més hauríem de tornar-ho a fer. L’àrea de Serveis Socials, com ja he dit abans està més preparada, tenim la intenció de contractar més gent i que facilitaran la feina i acceleraran el procés. Crec que estem millor preparats, amb més experiència i més personal. Estem preparats.

Van ser pioners habilitant el pavelló del Serrallo per als sense sostre
El pavelló del Serrallo ha suposat una important experiència que va posicionar Tarragona en el mapa de ciutats que van donar resposta a les persones sense sostre. Amb la col·laboració de Creu Roja, Joventut i Vida i Bona Nit, vam ser la primera ciutat de Catalunya en posar-lo en marxa i la segona d’Espanya. L’experiència que hem tingut amb el pavelló durant l’estat d’alarma ens ha donat l’oportunitat de tenir una experiència de treball molt intensa amb aquesta part de la nostra població. Aprofitarem aquesta experiència per reforçar els projectes que tenim i les intervencions en coordinació amb la resta d’entitats.

Tornarien a habilitar-lo?
Si tornés a haver un estat d’alarma, es tornaria a plantejar la possibilitat. Precisament ha estat un recurs que ha fet possible que tothom tingués un lloc on poder confinarse en condicions de seguretat i amb accés a menjar i necessitats bàsiques.

Com veuen des de Serveis Socials la situació amb els menors no acompanyats?
Nosaltres quan vam entrar al govern ja vam veure que des de Serveis Socials era una qüestió que s’havia d’abordar. Al gener vam contractar un equip de tres educadores socials que es dediquen exclusivament a abordar aquesta qüestió. És un primer pas per començar i iniciar polítiques. Sabem que això també parteix d’unes polítiques de la Generalitat i de l’Estat (lleis d’estrangeria), que ens imposa un marc de regulació en el moment que aquestes persones arriben al nostre país. Són qüestions que ens agradaria canviar, però des del municipi no podem. El problema també ve quan just arriben a la majoria d’edat i es troben de la nit al dia, sense llar, sense feina i sense papers, havent estat dins del sistema. Ens sembla que són problemes molt greus, d’una injustícia estructural brutal. L’Ajuntament no té competències directes en aquest àmbit, però sí que volem abordar-les perquè és una qüestió que ens afecta.

I els preocupa també els últims episodis d’inseguretat?
Sí. A més aquests conflictes amb els menors contribueixen a generar més estigmatització i els hi genera encara més problemes per poder integrar-se o poder ser acollits en la nostra societat. Estem destinant recursos i busquem formes de intervenir. Ara com a mínim tenim un seguiment de les persones que hi ha.

La seva àrea, Serveis Socials, és l’origen del cas Inipro, han trobat relació?
Avui dia en la meva gestió no. És una qüestió que ja ha quedat en mans dels jutges i serà la justícia qui ens anirà dient, però jo no he observat res. Ens hem trobat una organització post Inipro, una nova generació.

Quins són els seus objectius durant el mandat?
Per una banda, aconseguir que la ciutadania percebi que estem fent coses pel benestar animal. És una qüestió que estava molt oblidada i que són polítiques que s’han de fer i que fins ara no s’havien fet. També m’agradaria que es consolidés el reforç de l’Institut de Serveis Socials, que tingui més capacitat i més equip. Sobre feminisme, volem aconseguir que Tarragona canviï i que la mirada de gènere sigui transversal. Tot just estem començant i en aquesta matèria és un camí llarg i difícil. Hem aconseguit integrar les polítiques LGTBIQ+ en les polítiques feministes i que aquesta mirada ens fa estar a l’altura de les demandes de la ciutadania.