Arxius de josep lluis trapero | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Març, 2019
trapero3.jpg

L’excap dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero – imputat per rebel·lió – ha explicat, al tribunal que jutja el procés, que dos dies abans de la declaració d’independència del 27-O ja tenien a punt un dispositiu per detenir l’expresident Carles Puigdemont i els consellers si els ho ordenava la justícia.

A preguntes de la defensa de l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, Xavier Melero, el major ha explicat que a les dues del migdia del dia 27 d’octubre va trucar el fiscal en cap i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per dir-los que, en vistes del que havia passat al Parlament i “desconeixent la transcendència jurídica” dels fets, es posaven a la seva disposició.

Era una cosa de certa gravetat i ens posàvem a disposició de l’òrgan judicial per si ordenaven algun tipus d’acció

“Era una cosa de certa gravetat i ens posàvem a disposició de l’òrgan judicial per si ordenaven algun tipus d’acció”, ha explicat.

Fins i tot, ha deixat clar que des dels Mossos ja havien previst la situació i que tenien el pla a punt des de dos dies abans.

Trapero no tenia una altra alternativa si volia defensar la imatge i professionalitat del cos dels Mossos d’Esquadra.

 


REDACCIÓ15 Març, 2019
trapero3.jpg

El major Trapero durant el judici

27 d’octubre de 2017. Dues hores abans que el Parlament català aprovi la DUI, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, truca al fiscal superior de Catalunya i al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). “Els comento per telèfon que el cos està a disposició tant de Fiscalia com de l’òrgan judicial”.

El “Cos de Mossos”, diu al tribunal que enjudicia als 12 líders  independentistes, tenia preparat un dispositiu per detenir Carles Puigdemont i els seus consellers perquè el que anava a succeir al Parlament era “d’una certa gravetat”.

La bomba informativa arriba passades tres hores de la declaració de Trapero com a testimoni en la jornada 17 del judici. L’excap policial, tranquil, segur, ho explica l’advocat de l’exconseller Joaquim Forn, que aquest dijous tria seure darrere del lletrat, i no a la banqueta, per escoltar les paraules de qui va ser el seu subordinat.

Forn, recolzat per una sala de vistes plena amb alguns dels seus familiars, escolta atent, fa gestos de reprovació, enarca les celles, es frega la cara i mira al sostre davant les paraules del major, que en les seves cinc hores com a testimoni davant el Suprem intenta desfer-se de responsabilitats i carregar-les en els polítics, en la jutge del TSJC i, finalment, a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Ell no va recolzar la celebració de l’1-O (el dubte “ofèn”), va avisar el Govern dels perills del referèndum (hauria “conflictes greus”) i els va advertir que ells complirien la llei ( “no s’equivoquin amb nosaltres”) .

Distàncies entre Mossos i governants que marca des del moment en què trepitja la tarima de la sala de vistes. Ni un gest, ni una mirada, ni per descomptat una salutació, als acusats asseguts a la banqueta.

Amb el seu discurs ben preparat, l’ombra de la seva advocada asseguda al costat i un judici en potència per rebel·lió a l’Audiència Nacional, el major segueix un guió del qual no aconsegueix treure-li ningú, ni el fiscal, ni l’advocada de l’Estat, ni Vox , acusació que protagonitza la ficada de pota processal més sonada del judici.

Trapero estava “incòmode” al Govern de Puigdemont i li sembla “ofensiu” que es dubti de la seva intenció d’impedir un “acte il·legal” que, si no es va aconseguir frenar, va ser perquè “algú” va trencar la coordinació dels cossos de seguretat i perquè la jutgessa no va especificar bé el que calia fer.

El major ha estat molt contundent

“Ningú va dir res, senyoria”, que calia desallotjar els centres de votació els dies previs, ocupats per famílies les 24 hores en activitats “lúdiques” que, afirma, no tenien res a veure amb el referèndum.

Hi havia passat això alguna vegada? No, però els Mossos no van pensar que tenien relació, contesta un “naïf” Trapero, per a qui “a toro passat” és fàcil interpretar que les festes de pijames i els tallers d’observació d’estrelles eren “actes preparatoris” de l’1-O.

El moment més tens de la jornada, per a uns, i més gratificant, per a altres, arriba quan tots s’adonen de la relliscada de Vox: el secretari general del partit d’extremadreta, Javier Ortega, s’ha deixat al tinter una de les preguntes clau, la de la reunió del 28 de setembre amb Puigdemont, Forn i Oriol Junqueras on se’ls va avisar de la violència si seguien amb els seus plans.

L’ensopegada es materialitza quan un implacable fiscal Javier Zaragoza es disposa a abordar el tema. L’hàbil advocat de Forn, Xavier Melero, li talla. Segons la Llei d’enjudiciament criminal, Zaragoza no pot preguntar més enllà de Vox, ja que la Fiscalia no ha reclamat el seu testifical.

Desconcertat, el president del tribunal, Manuel Marchena, parla amb els magistrats a la seva dreta, a l’esquerra, i anuncia la suspensió del judici per deliberar.

El fiscal Javier Zaragoza

Dues hores després, un legalista tribunal decideix per unanimitat no permetre aquestes preguntes, però es guarda un as en la màniga.

El fiscal continua, li dedica alguna perla a Vox ( “aquí sí que sembla que l’interrogatori de l’acusació popular ha estat més extens”) i aconsegueix treure-li el 28 de setembre esquivant la paraula reunió: Trapero ratifica que aquell dia va avisar els polítics.

Però quan, acabat l’interrogatori cap als volts de les set de la tarda, es dóna per perduda l’ocasió, Marchena torna a citar la llei. El tribunal pot fer les preguntes que vulgui per aclarir els fets. Doncs bé:

– Vostè ha declarat sobre una reunió que promou en la qual estan responsables polítics i de mitjans de la força que vostè dirigia (…) Quin missatge vol transmetre i quina resposta obté?
– La reunió del 28?

I Trapero explica per fi que se’ls va dir que “el cos de Mossos evidentment no anava a trencar mai amb la legalitat i la Constitució” i que Puigdemont va respondre que fessin “la feina que hagin de fer”. Una de freda i una de calenta.

MT

 


REDACCIÓ22 Gener, 2019
trapero3.jpg

L’Audiència Nacional celebrarà el pròxim 5 de febrer la vista per resoldre les qüestions prèvies plantejades per les defenses dels acusats en el judici per l’1-O contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero i tres persones més.

En una diligència, la secció primera de l’Audiència ha fixat per a aquell dia la vista d’article de previ pronunciament, anterior al judici en si i en què es tractaran les qüestions prèvies plantejades per l’exsecretari general d’Interior César Puig, un dels acusats, i a les quals s’ha adherit algun encausat més.

Després d’aquesta vista, que serà pública, el tribunal haurà de resoldre aquestes qüestions i, després, les defenses presentaran els seus escrits en els quals proposaran proves. Després es fixarà la data del judici, en què Trapero s’enfronta amb una petició fiscal d’11 anys de presó per rebel·lió.

 


REDACCIÓ2 Novembre, 2018
puig-soler-e1541156324468.jpg

Trapero, Forn, Puig i Soler, tots estan imputats pel procés

El vallenc Cèsar Puig podria passar 11 anys a la presó si resulta condemnat del delicte de rebel·lió que sol·licita la Fiscalia, en el seu escrit d’acusació en relació al ‘procés’. El Ministeri Públic demana per l’exsecretari general d’Interior els mateixos anys que pel major dels Mossos Josep Lluís Trapero i l’exdirector general de la policia catalana, Pere Soler.

Fins ara, tots tres estaven processats a l’Audiència Nacional per delictes de sedició i organització criminal però ara el ministeri públic ha unificat criteri amb la resta d’encausats al Tribunal Suprem, on manté la rebel·lió.

L’única excepció és la de la intendent Teresa Laplana, a qui el Ministeri Fiscal manté l’acusació per sedició i demana 4 anys de presó.

 


REDACCIÓ20 Octubre, 2017

Trapero ha aparegut  sense medalles en l’uniforme en un acte, on les absències dels representantes de les policies de l’estat, de la judicadura i Ministeri Públic, s’han fet notar

Enguany el lliurament de medalles de l’acte d’obertura del curs acadèmic de l’Institut de la Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) ha estat força diferent dels anys anteriors. Un cop més el gran protagonista, encara que involuntàriament, ha estat el major dels Mossos, Josep Lluis Trapero. Per dos motius: la gran ovació que els presents li han brindat i perquè a la jaqueta del seu uniforme no exhibia cap de les medalles que lluïa fins fa poc. Ara per ara es desconeixen oficialment les causes.

Cal destacar que, durant l’acte d’aquest matí, l’absència dels representants judicials i del Ministeri Fiscal, de la Policia Nacional, Guàrdia Civil i Exèrcit ha estat força notòria.

De fet, aquest dijous, la Fiscalia de Barcelona va anunciar que no enviarà cap més subordinat a fer classes a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Els que sí han volgut assistir a l’acte han estat l’intendent major de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez i representants de Protecció Civil, dels Agents Rurals i dels Bombers.

Trapero ha estat ovacionat pels assistents

Cal recordar que tant Trapero com la intendent Teresa Laplana estan sent investigats per l’Audiència Nacional per un delicte de presumpta sedició.

Tots dos estan en llibertat condicional i no poden absentar-se del país sense autorització judicial.

De fet, Trapero i Laplana ja han lliurat els seus passaports i tenen l’obligació de comparèixer periòdicament al jutjat més proper del seu domicili.

 


REDACCIÓ15 Octubre, 2017

En aquesta ocasió, la magistrada de l’Audiència Nacional podria dictar mesures cautelars contra els investigats. S’ha recomandat al cap dels Mossos que es presenti a l’Audiència Nacional sense uniforme

Trapero arribant a l’Audiència Nacional

Josep Lluis Trapero, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez hauran de tornar, aquest dilluns, a Madrid, més concretament a l’Audiència Nacional, on hauran de respondre a les preguntes de la jutgessa Carmen Lamela sobre el delicte de sedició i sobre el contingut del nou informe elaborat per la Guàrdia Civil.

La titular del Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional  torna a citar el major dels Mossos d’Esquadra, i els president d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, després d’incorporar-se un nou atestat de la Guàrdia Civil a la causa que investiga els incidents ocorreguts a Barcelona el 20 i 21 de setembre i que apunta que els investigats pel delicte de sedició formaven part de l’organigrama del Govern català per promoure la independència.

A més crida a declarar en qualitat de testimonis a la secretària judicial del Jutjat nombre 13 de Barcelona i a dos agents de la Guàrdia Civil en relació amb els incidents ocorreguts aquests dies durant els registres i detencions a alts càrrecs del govern català pel referèndum suspès pel Tribunal Constitucional celebrat el passat 1 d’octubre.

Fonts policials asseguren que des de l’Audiència Nacional han aconsellat el major Trapero a viatjar a Madrid sense l’uniforme policial.

 

 


REDACCIÓ4 Octubre, 2017

La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela ha citat per aquest divendres com a investigats,  per un delicte de “sedició”,  al cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; al president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez; al d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; i a una intendent de la policia catalana.

El major Trapero, a Cambrils

La jutgessa Carmen Lamela els ha cridat a declarar a petició de la Fiscalia, que va sol·licitar la seva imputació una vegada que va examinar l’atestat de la Guàrdia Civil en relació als disturbis ocorreguts arran de la detenció dels dos més estrets col·laboradors d’Oriol Junqueras.

Després del setge, la Fiscalia va denunciar els fets com a constitutius d’un delicte de sedició i la jutge la va admetre a tràmit l’entendre que la finalitat última dels disturbis és el d’una ruptura de la forma de Govern.

La citació és per a divendres que en relació al setge de la Conselleria d’Economia de la Generalitat el passat 20 de setembre mentre les forces de seguretat duien a terme un registre al seu interior.

 


REDACCIÓ30 Setembre, 2017

El sindicat de Mossos d’Esquadra USPAC s’ha querellat contra el director general de la policia catalana, Pere Soler, per haver instaurat “de facto una situació d’emergència” sense tenir en compte els drets laborals dels agents, que fan torns de 12 hores quan no tenen “cap ordre ni res a fer”.

Pere Soler i el conseller Forn

La denúncia de la Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC), presentada als jutjats d’instrucció de Barcelona, ​​es dirigeix ​​expressament contra Soler i també contra “aquelles persones que puguin resultar responsables dels fets”, entre els quals el sindicat adverteix que podria estar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero.

En l’escrit, es destaca que els Mossos tenen el dret de no canviar la planificació dels efectius si no és amb una resolució que declari la necessitat de fer-ho i únicament poden ser mobilitzats tots ells quan es declari la situació d’emergència.

Entre altres coses, el sindicat denuncia que de cara al referèndum convocat demà i suspès pel Constitucional s’ha canviat la planificació dels horaris a alguns agents i “es donen situacions en determinades regions policials on hi ha 20 patrulles donant voltes en horaris de 12 hores sense cap instrucció, ni cap ordre ni res a fer “.

“D’aquesta manera s’intenta justificar l’injustificable perquè el Major no sigui delegat a un segon pla per falta d’actuació policial, tot això abusant de la situació de necessària obediència que han de tenir tots els efectius del cos”, afirma la demanda judicial.

 


REDACCIÓ29 Setembre, 2017

Els Mossos d’Esquadra aniran als col·legis electorals per a desallotjar i tancar els locals i intervenir urnes, paperetes i cens, segons una ordre del major, Josep Lluís Trapero, en la qual advoca per la “mediació” i estudia demanar reforços a altres cossos si els concentrats impedeixen el seu pas.

Així consta en una ordre interna que Trapero ha dictat per donar compliment a la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els ordena tancar els col·legis electorals, en què també estableix que el ús de la força policial en cas de “desobediència passiva” quedarà restringit al “acompanyament” de les persones fins a l’exterior dels locals, sense fer servir les porres.

El més gran dels Mossos insisteix que l’actuació dels agents s’ha de basar en els principis de “congruència, oportunitat i proporcionalitat” i que haurà d’imperar la “contenció i mediació” per contribuir a facilitar “el manteniment de la pau social i la convivència “.

“En tots els casos, abans d’adoptar cap resolució que comporti l’ús de la força, s’haurà de tenir en compte quines poden ser les conseqüències d’una possible intervenció policial, evitant generar un mal major que el que es tracta d’evitar, especialment quan entre les persones concentrades hagi presència de menors, ancians o altres col·lectius vulnerables “, al·lega Trapero.

Les directrius del major estan vigents des de les 14.00 hores d’avui i fins a les 21.00 hores del proper 1 d’octubre, i preveuen que, amb caràcter genèric, es presenti una dotació uniformada als centres previstos de votació que estiguin ubicats en un edifici o local públic o que, sense ser-ho, acullin qualsevol tipus de servei públic.

Si en els locals s’està duent a terme alguna activitat relacionada amb la preparació del referèndum de l’1-O, suspès pel Tribunal Constitucional, els Mossos han d’identificar als responsables i requisar el material relacionat amb la votació, com urnes, paperetes o llistes de cens que es localitzessin, ja fos a l’interior de l’edifici oa punt de ser introduït.

Els Mossos també han de comunicar a les persones que es trobin a l’interior del local que l’han de desallotjar abans de les 6.00 hores de l’1 d’octubre, amb l’única excepció de les que estiguin prestant algun tipus de servei públic.

En cas de poder desallotjar en aquest moment el col·legi i, un cop intervingut el material electoral, els Mossos procediran a tancar l’edifici, amb l’única excepció que aquest no tingui previst acollir cap activitat de servei públic durant el cap de setmana, davant el que s’advertiria a les persones que ho ocupessin que no es pot fer servir per al referèndum.

dig

Segons les directrius de Trapero, que avui ha reunit la cúpula de la policia catalana per establir aquestes ordres, si hagués persones concentrades a l’exterior o l’interior dels col·legis que impedissin l’accés de la dotació policial o no permetessin que els agents poguessin identificar-los, ho haurien de comunicar a la sala de comandament, detallant el nombre de persones, la seva actitud i, especialment, si hi ha menors, gent gran o col·lectius vulnerables.

En funció del nombre de persones concentrades, l’estat de la situació i la presència o no de persones responsables en les escoles amb els quals es pugui o no dialogar, els Mossos s’activarien més recursos de seguretat ciutadana i de mediació i, si els efectius de ordre públic propis no fossin suficients, es valoraria l’activació de recursos d’altres cossos, com a Policia Nacional i Guàrdia Civil, com preveu l’ordre del TSJC.

Per l’1 d’octubre, Trapero detalla en el seu ordre que els agents uniformats es posicionaran en l’accés al local per impedir la seva obertura i que, si quan els agents arriben al lloc ja hagués persones a l’interior, se’ls identificar, es requisaran paperetes , llistes de cens, urnes i també els ordinadors usats per gestionar la votació i se’ls desallotjarà del local.

Un cop buidat el centre, segons la instrucció, els Mossos procediran a tancar el col·legi electoral, amb l’excepció dels que acullin un servei públic, que es podran seguir prestant amb l’advertiment que no està permès preparar o executar el referèndum suspès.

Si el dia de la votació les persones concentrades a l’exterior o l’interior del col·legi electoral impedeixen l’accés de la dotació policial o no els deixen requisar el material, els agents ho han de comunicar a la sala de control, igual que si, per exemple , la “presència massiva” de concentrats desbordés la dotació i aconseguís obrir el centre.

La sala de comandament s’encarregaria d’activar més recursos de seguretat ciutadana, de mediació o d’ordre públic i també de demanar reforços a altres cossos policials.

 


REDACCIÓ11 Setembre, 2017

L’ofensiva judicial contra el referèndum continua. Després dels darrers escorcolls a la impremta de Constantí i la redacció del setmanari de Valls, la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha citat el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.

Trapero en una visita a Cambrils

El Ministeri Públic vol interrogar el cap de la policia catalana en el marc de la investigació oberta sobre els preparatius del referèndum d’autodeterminació convocat pel govern de la Generalitat de Catalunya. Trapero haurà de personar-se a l’edifici del TSJC aquest dimarts al matí.

Aquesta citació sorgeix dies després que el fiscal general de l’estat, José Manuel Maza, hagi advertit que la fiscalia actuaria, “sense complexos” contra tots aquells que participin activament en la consulta sobiranista.

Cal recordar que el major Josep Lluis Trapero és un dels alts càrrecs que van ser advertits de les conseqüències penals de no acatar les ordres del TC o de permetre la celebració del referèndum.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter