REDACCIÓ27 Maig, 2021
La Audiencia Nacional ha dictado sentencia, com más de 1.000 folios, sobre los atentados que el 17 de agosto de 2017 segaron 16 vidas en Cambrils y Barcelona. Los jueces han decidido condenar a Mohamed Houli Chemlal (53 años y medio), a Driss Oukabir (46 años y medio) y a Said ben Iazza (8 años) por colaborar con los miembros del grupo terrorista que fallecieron en Alcanar o posteriormente abatidos por los Mossos d’Esquadra. Un total de 107 años de cárcel.
Los magistrados consideran a los dos primeros como autores de delitos de pertenencia a organización terrorista, tenencia de exposivos, estragos y lesiones. En el caso de Ben Iazza se le condena a ocho años de cárcel por colaboración con grupo terrorista. Los condenados también tienen prohibido entrar en Alcanar en una década y el cumpimiento máximo de las condenas, en el caso de Houli y Oukabir, será de un máximo de veinte años entre rejas.
El juicio contra los tres acusados de formar parte de la célula terrorista de Barcelona y Cambrils quedó visto para sentencia en la Audiencia Nacional el pasado mes de febrero. Los fiscales Ana Noé y Miguel Ángel Carballo hicieron firmes sus peticiones de condena para Driss Oukabir (36 años de cárcel), Mohamed Houli (41 años de cárcel) y Said ben Iazza (8 años de cárcel) asegurando que el fallecido imán de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, era “el líder de la célula terrorista”. Las condenas son, por tanto, en algunas ocasiones más altas que las pedidas por la Fiscalía: la Audiencia sí les considera responsables también de 29 delitos de lesiones a cada uno.
Los atentados de Barcelona y Cambrils de agosto de 2017 dejaron 16 víctimas mortales y en torno a 150 heridos. Después de que la explosión de la casa de Alcanar diese al traste con los planes originales del grupo de atentar en el Camp Nou o la Sagrada Familia, fue Younes Abouyaaqoub el que cogió una furgoneta y se dirigió al centro de Barcelona donde perpetró un atropello masivo, mientras que su hermano Houssiane se fue a Cambrils con Said Aalla y Moussa Oukabi donde mataron a una mujer, cayendo después bajo los disparos de los Mossos d’Esquadra.
Los atropellos masivos
La sentencia detalla cómo los integrantes del grupo fueron trazando sus planes para atentar en lugares emblemáticos primero de Barcelona – como el campo del FC Barcelona o la Sagrada Familia, además de diversas discotecas – aunque buscando otros sitios como la Audiencia Nacional. Y también cómo finalmente, tras la explosión de Alcanar, optaron por los atropellos masivos que finalmente perpetraron.
Lo que revela la sentencia es que Youness Abouyaaqoub tomó la decisión por su cuenta, dirigéndose con la furgoneta al centro de Barcelona. Se enteró de la explosión y “motu propio y sin decírselo ni a Mohamed Hichamy, ni a su hermano, quienes infructuosamente tratan de contactar con él (…) decide dar la vuelta y dirigirse hacia Barcelona para allí, imitando lo ocurrido en otros atentados de corte yihadista, atropellar al mayor número posible de personas, en un lugar céntrico y así generar un estado de alarma y miedo entre la población, todo ello guiado por las consignas propagandísticas de la organización Estado Islámico”.
Sentencia recurrible
La sentencia no es firme y por tanto todavía se puede recurrir en primer lugar ante la sala de apelaciones de la propia Audiencia Nacional y después, si así lo deciden las partes, ante la sala de lo penal del Tribunal Supremo. El ponente de la sentencia ha sido el magistrado Alfonso Guevara, que dirigó el juicio junto con Carolina Rius y Carlos Fraile.
Los tres acusados negaron su implicación en la preparación de los atentados durante el juicio. Houli, que grabó personalmente vídeos de los miembros del grupo preparando explosivos, aseguró que siempre ha mostrado “mi voluntad de colaborar y mi arrepentimiento”, Oukabir aseguró que “yo no era una persona ni religiosa ni practicante” y Ben Iazza afirmó que sólo conocía a los terroristas por ser clientes de su tienda.
PUBLICITAT
El màxim responsable dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero, podria tornar a seure en la sala de vistes de l’Audiència Nacional a Sant Fernando de Henares. 
Però, aquest cop, ocuparia la zona reservada al públic, ja que la seva visita és, essencialment, per donar suport a la feina feta pels mossos per investigar els atemptats terroristes de l’estiu del 2017 a Barcelona i Cambrils, segons informa Quico Sallés.
El conductor que va patir un accident el 17 d’agost del 2017 a les tres de la tarda per l’impacte d’una Renault Kangoo conduïda per un dels terroristes que unes hores després seria abatut a Cambrils, el va perseguir per demanar-li explicacions. Marc W. ha explicat que el vehicle el va colpejar per darrere en sortir del peatge.
Un testimoni protegit ha situat el segon principal acusat al judici del 17-A, Driss Oukabir, a la casa d’Alcanar on la cèl·lula de Ripoll fabricava explosius. A la sessió d’aquest dimecres a l’Audiència Nacional, el testimoni ha recordat veure’l “cada dia” durant un període de l’estiu del 2017.
L’advocat de Driss Oukabir ha preguntat per detalls de la fesomia del xalet d’Alcanar -com el material de la barana o la seva alçada- per contraposar-los amb la fotografia de la casa. El testimoni ha dit que tenia una barana metàl·lica amb una alçada inferior a la d’un cotxe la qual cosa no correspon amb la imatge que s’ha mostrat.
Ha dit que no recordava alguns detalls de converses que va declarar al seu dia. Per exemple havia dit que la família de Driss «no mostrava tristesa» després dels atemptats o que Driss li havia dit que era l’imam que «l’havia liat» i que sabia alguna cosa però s’havia fet enrere.
Els propietaris d’Industrial Sabonera han explicat que els joves van comprar peròxid de nitrogen i es van identificar com a Saïd Ben Iazza, el tercer dels acusats en el judici.
Un altre botiguer, en aquest cas d’una empresa de Tortosa, ha explicat que va vendre 25 litres d’acetona a alguns dels terroristes, que no van voler factura. Li van dir que farien servir el producte per la neteja de treballs de fusta.
La primera testimoni d’avui al judici del 17-A ha estat una treballadora d’una joieria de Vinaròs, on alguns membres de la cèl·lula van anar a vendre or poc abans de l’atemptat. “Vaig veure que hi havia coses que no coincidien amb les dades del DNI”, ha detallat a preguntes de la Fiscalia. Hi va anar un altre dia perquè la botiga no tenia prou diners per comprar-li totes les joies. Un altre dels joves no duia DNI i la treballadora va sospitar. “No li vaig voler comprar”, ha explicat. La testimoni ha identificat els documents que acrediten la compra d’or.
En la sessió d’avui, el vigilant de seguretat i una treballadora de la sala de jocs Las Vegas de Salou han explicat al tribunal que els membres de la cèl·lula terrorista visitaven freqüentment el casino. “Eren uns 7” i van visitar l’establiment “diverses vegades” abans de l’atac a Cambrils. Eren persones conflictives, ja que van provocar més d’un contratemps.
La mossa va ser reconeguda com a víctima del terrorisme, mentre que el seu company – que va viure el mateix que la seva companya – no. El seu expedient, tres anys després, encara està pendent de resolució per part del Ministeri d’Interior.
El cotxe dels terroristes finalment ha impactat contra els genolls de la mossa. Ell va poder esquivar-se. Va desenfundar la seva arma reglamentària i va començar a disparar fins a buidar el carregador, relata. En la gàbia, un dels acusats no parava de moure’s. Gesticulava i mostrava el seu desacord. Driss Oukabir estava afectat perquè el seu germà va perdre la vida en aquell atac al ser abatut pels Mossos. L’agent seguia el seu ‘calvari’, descrivint el drama viscut. Un dels gihadistes se li acostava amb una destral cridant ‘Al·là és gran’. El mosso va respondre a l’amenaça amb el seu subfusell sense tenir consciència de quantes bales va tirar. “Vaig disparar fins a abatre’l”, ha dit denotant el seu nerviosisme. “Quan cau, vaig veure tres persones més corrents cap a la meva posició, amb la intenció d’atacar-me, em desplaço corrent cap a la dreta, ja no tenia munició al subfusell, agafo la meva arma reglamentària, venien a per mi i vaig disparar”, ha confessat.
Confessa que des d’aleshores sent por, inseguretat i li pertorba que li reconeguin al carrer i “m’ataquin”. També diu tenir un sentiment de culpa per com tot això ha afectat la seva família. El mosso continua de baixa, però (incomprensiblement) encara no ha estat reconegut com a víctima del terrorisme.
En recuperar-se, comunica, via emissora, que “hi ha hagut un atemptat, tirotejos” i que està ferida. Sol·licita la presència d’una ambulància. Se n’adona que l’escenari és dantesc. Observa un home amb una ferida important a la cara. Va intentar tranquil·litzar i socórrer a les víctimes del Passeig Marítim de Cambrils. Quan van reforços reforços, l’agent va ser traslladada a l’hospital de Sant Cugat a causa de la gravetat de les ferides. Va estar una setmana ingressada. Tenia un traumatisme cranioencefàlic i trencament de tíbia i esquinç de turmell.
