Arxius de josep lluis trapero | Pàgina 2 de 4 | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Gener, 2020
trapero_JUDICI_COTXE-1.jpg

Si hi havia algun dubte, el major dels Mossos, Josep Lluis Trapero, ha volgut dissipar-lo. S’ha desmarcat del tot de l’anterior govern de la Generalitat, presidit per Carles Puigdemont.

El major Trapero durant el judici

Ha confessat al tribunal, que el jutja per rebel·lió arran del referèndum independentista, que la seva relació amb Puigdemont, actualment resident a Waterloo, no era ni bona, ni dolenta, ni estreta. Però, al major Trapero, que sol parlar sense tabús, ha anat més enllà i ha decidit revelar que se sentia incòmode amb algunes de les decisions que l’executiu de Puigdemont va prendre la tardor del 2017 i també amb algunes de les resolucions de la cambra catalana. Ha titllat de “barbaritat” algunes de les decisions.

També, amb la personalitat que el caracteritza, ha negat les acusacions de passivitat que li atribueix la Fiscalia. “Em vaig sentir incòmode. Molt”, ha relatat: “Diverses vegades li vaig dir als consellers que què estaven fent, que on anaven”. A més, ha destacat que va comunicar als seus superiors polítics que no trencaria la legalitat. “Els Mossos faran sempre el que els diguin els jutges”, ha postil·lat, després de recalcar que “no tenia una relació estreta amb Carles Puigdemont”

Durant 5 llargues hores d’interrogatori, el fiscal Miguel Ángel Carballo ha intentat trobar-lo en alguna contradicció, però Trapero ha “aguantat el tipus”. En més d’una ocasió ha demanat al representant del Ministeri Públic que li deixés contestar o que no treies il·lacions errònies de les seves declaracions. Ha negat qualsevol implicació en els preparatius del referèndum il·legal i ha manifestat no tenir res a veure amb el projecte independentista projectat pel govern de Puigdemont.

“Parlar de passivitat … No ho puc assumir. No es pot inferir que no volíem fer res”, ha contestat Trapero en referència, per exemple, al 20 de setembre, quan una multitud de 40.000 persones va envoltar la conselleria d’Economia a durant el registre de la Guàrdia Civil: “Dono la cara pels comandaments que hi eren i pels comandaments del cos”. “Vam fer tot el que vam poder o se’ns va ordenar”, ha afirmat també el major sobre la jornada de l’1-O.

Els fiscals que participen en el judici

D’aquesta manera, davant del relat de la Fiscalia, l’excap dels Mossos ha insistit que es van mobilitzar a tots els agents disponibles el dia del referèndum i en què no hi va haver deixadesa de funcions durant els dies previs.

Encara que, per molt que ha repetit Trapero la mateixa idea, sembla no haver convençut Carballo, que ha incidit en la mateixa direcció: “Però, què es va fer? Va posar en marxa alguna unitat policial, alguna investigació concreta, quan vostè és conscient que es van dur a terme accions il·legals, i que el seu deure és impedir abans que l’hi digui cap jutge?”, li ha etzibat el fiscal. “Això ho ha de comptar la Comissaria General d’Informació (de Mossos)”, s’ha escudat el major davant la petició que precisés mesures concretes

Això sí, la declaració de Trapero no ha quedat aquí. El responsable policial ha volgut llançar aquest dilluns el missatge clar que no estava alineat amb la Generalitat. Per això, segons ha assegurat, es va queixar en diverses ocasions a la Generalitat sobre la posició en què col·locava als Mossos i sobre com es podia danyar la imatge de la policia catalana.

RC

 


REDACCIÓ20 Gener, 2020
Dolors-Ferre.jpg


Josep Lluis Trapero ha arribat al polígon de San Fernando de Henares acompanyat de la seva defensora i els altres tres processats. A l’exterior de l’Audiència Nacional, hi havia desenes de càmeres i fotògrafs que volien captar la imatge del dia.

L’alcaldessa de Valls, asseguda en la quarta fila

Les temperatures eren baixíssimes. Amenaçava nevar. Cap independentista esperava el major dels Mossos per donar-li suport. Ni una crida, ni una pancarta, ni un llaç groc, ni una estelada. Res de res. Tampoc hi havia cap representant del govern de la Generalitat, liderat per Quim Torra. En el judici dels líders polítics que va tenir lloc al Suprem sí que hi van acudir. El president Torra, també.

A la sala de vistes, l’únic càrrec electe que hem pogut veure ha estat l’alcaldessa de Valls, Dolors Ferré (Junts per Catalunya) i dues regidores del consistori. Les polítiques s’han desplaçat a l’Audiència Nacional per donar suport a l’exsecretari d’Interior, el vallenc Cèsar Puig.

TRAPERO: Tenia indicis que (per a aquest tipus de coses) no confiaven en mi. Tot el contrari. Desconfiança? No, el següent

La batlle vallenca i les dues membres del seu equip de govern han assistit a la jornada del matí i ha tornat a Catalunya a la tarda per imposició de la seva agenda institucional.

Es desconeix si l’absència de personatges destacats de la política catalana entre el públic assistent és una estratègia o és perquè, tal com ha dit Trapero durant el seu interrogatori referint-se als governants: “tenia indicis que (per a aquest tipus de coses) no confiaven en mi. Tot el contrari. Desconfiança? No, el següent”. També hi ha la possibilitat que els acusats hagin fet saber que la presència de polítics els pot perjudicar.

 


REDACCIÓ20 Gener, 2020
trapero4.jpg

 

 


Després de resoldre alguns dubtes i sol·licituds plantejades per les defenses, el tribunal ha decidit començar la ‘segona part’ del judici del ‘procés’ independentista català, que es prolongarà fins el proper 19 de març

A les 12h16, la presidenta del tribunal, la magistrada Concepción Espejel, ha donat llum verda perquè el Ministeri Públic comencés a interrogar el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluis Trapero.

Lluint un vestit negre, el que fou el màxim comanament de la policia catalana durant els preparatius del referèndum de l’1 d’octubre ha deixat el enrere els altres tres processats – i dos agentes de la Policia Nacional – per seure’s a la tauleta que hi ha al mig de la sala per contestar a les preguntes del fiscal Miguel Angel Carballo.

La sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares – edifici remodelat el 2009 – és sòbria. Una fotografia del rei Felip VI (amb toga), dues banderes (la d’Espanya i Europa) i sis pantalles ‘decoren’ la sala.

La Fiscalia ha començat l’interrogatori intentant esbrinar si l’ascens de Trapero de comissari en cap a major ha estat una decisió política, sobretot una voluntat per part de l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont

El representant de la Fiscalia ha començat l’interrogatori intentant esbrinar si l’ascens de Trapero de comissari en cap a major ha estat una decisió política, sobretot una voluntat per part de l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

El responsable policial ho ha negat. Ha volgut deixar clar que la proposta li havia fet l’exdirector dels Mossos, Albert Batlle, l’any 2016. De fet, ha dit que la seva relació amb Puigdemont “no era ni bona, ni dolenta, ni estreta. Era el president”.

El fiscal també ha insistit moltíssim en el paper que havia assumit – d’interlocutor entre els manifestants i els Mossos – l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez. En aquest capítol, el fiscal ha recordat que Sánchez, president de l’ANC que va convocar la manifestació, va ser també la persona a la qual els responsables policials catalans van posar com “mediador” entre els manifestants i els guàrdies civils que estaven dins de l’edifici.

Segons Trapero, no va ser ell qui el va elegir sinó que l’exconseller d’Interior Joaquim Forn qui el va avisar telefònicament que Jordi Sánchez interlocutaria entre els concentrats i els cossos policials.

En les pràcticament dues hores d’interrogatori, el fiscal Carballo ha intentat trobar alguna contradicció en les declaracions del major. S’ha insistit molt en el descontrol – el fiscal ha utilitzat la paraula ‘desmadre’ – en la manifestació davant de conselleria d’Economia el dia 20 de setembre de 2017, fet que va obligar a la comitiva judicial – que escorcollava el departament – a sortir escortada o per la teulada de l’edifici. La Fiscalia entén que tot això va succeir a causa de la “inacció” i la “passivitat” dels Mossos d’Esquadra.

El fiscal Carballo

Trapero ha culpat d’aquesta situació a la Guàrdia Civil per no avisar – prèviament de l’operació policial que tenien prevista al centre de Barcelona i ha afirmat que els Mossos no tenien efectius suficients per cobrir tots els punts “calents” que van sorgir aquell dia. “Però vostè sap que hi havia secret de sumari. No sap que hauria afectat el secret d’actuacions? “, ha preguntat Carballo. “No crec que hagués afectat el secret d’actuacions que ens haguessin comunicat: “Demà tenim operacions policials que requeriran reforços de Mossos d’Esquadra i poden afectar l’ordre públic'”, ha puntualitzat el major.

Trapero s’enfronta a 11 anys de presó per un presumpte delicte de rebel·lió en la seva responsabilitat en el setge a la conselleria d’Economia i la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, ja que la Fiscalia, encara que oberta a modificar la qualificació contra ell d’acord amb la sentència del Procés, ha deixat la decisió per al final del judici.

Imatge de la manifestació davant Economia

Preguntat per la falta de Mossos al lloc on van arribar a concentrar fins a 40.000 persones i sobre per què no van dissuadir els manifestants ni van muntar el cordó policial requerit per la Guàrdia Civil perquè la comitiva judicial pogués entrar i sortir de l’edifici des de primera hora matí, el més gran dels Mossos d’Esquadra va afirmar que “no era l’únic escenari. Teníem focus a Terrassa, a Sabadell, en quatre o cinc llocs més a Barcelona… No teníem manera de saber on anava a ser la concentració i en aquest moment estàvem intentant enviar recursos d’ordre públic a tots aquests llocs. No podíem fer 5 cordons de 40 metres amb els efectius d’ordre públic que tenim”.

El Ministeri Públic sosté que Trapero al no ordenar un cordó policial que dissuadís als manifestants o protegís a la comissió judicial, la va posar en perill. La lletrada d’administració de justícia que estava duent a terme l’operació, va haver d’abandonar l’edifici per la teulada, segons va reflectir en el seu informe, quan va acabar la comissió ja que a l’exterior hi havia 40.000 persones cridant “No passaran, no sortiran ! ». La comissió tampoc va poder sortir durant el dia.

Així ha quedat uns dels cotxes de la Guàrdia Civil

Segons Trapero, “ningú peticionó voler sortir a menjar. Si ella es va fer la seva reflexió que no sortiré a menjar … jo no ho sé. A nosaltres ningú ens va dir la comissió judicial vol sortir a menjar, no se’ns va dir”. Sobre si “van garantir d’alguna manera la sortida de la comissió judicial”, Trapero va bolcar la responsabilitat en els seus subordinats. Va afirmar que haurien de respondre els que van estar allí perquè “jo parlo pel que m’explica”.

No crec que hagués afectat el secret d’actuacions que ens haguessin comunicat: “Demà tenim operacions policials que requeriran reforços de Mossos d’Esquadra i poden afectar l’ordre públic

Els milers de manifestants que es van concentrar davant de la conselleria d’Economia catalana al llarg del dia van envoltar un vehicle de la Guàrdia Civil sobre el qual van acabar pujats els condemnats en la sentència del Procés Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, a què els manifestants van punxar les rodes i que tenia armes de el cos policial al seu interior. “Vam estar vigilant el vehicle des de l’helicòpter. Des del Centre de Coordinació, quan es va veure que algú estava ficant la mà al vehicle, és quan es va donar l’ordre d’actuar”.

El fiscal Carballo ha preguntat: “No li va semblar greu la situació que estigués el cotxe amb les armes dins durant hores?”. “Vam estar vigilant el vehicle des de l’helicòpter. Des del Centre de Coordinació, quan es va veure que algú estava ficant la mà al vehicle, és quan es va donar l’ordre d’actuar”, ha respost Trapero.

 


REDACCIÓ20 Gener, 2020
trapero_AN.jpg

Són les vuit del matí. L’arribada de vehicles és frenètica. Hi ha desenes de trípodes instal·lats just a la porta de la seu de l’Audiència Nacional, ubicada al polígon de San Fernando de Henares a Torrejón de Ardoz, a uns 20 quilòmetres del centre de Madrid.

L’expectació és màxima davant (i dins) l’Audiència. Els càmeres i fotògrafs capten els moviments més importants de la jornada. Els periodistes passen el control de seguretat i recullen les seves acreditacions. Els agents de policia s’afanyen a tenir la ‘zona’ controlada i ‘neta’. Les sales de premsa estan a rebentar. Els redactors i locutors es preparen per a una jornada que es preveu intensa. Comencen les primeres connexions en directe.

Josep Lluis Trapero, el major dels Mossos d’Esquadra, accedeix a les instal·lacions de l’Audiència Nacional – on es va celebrar el judici del cas Gürtel – acompanyat de la seva advocada i de l’exsecretari general d’Interior, el vallenc Cèsar Puig. A l’exterior de l’edifici judicial, al contrari del que va passar en l’anterior judici celebrat al Tribunal Suprem, no es va veure cap manifestació o concentració d’independentistes per encoratjar el que va ser l’home fort de la policia catalana i que ara s’asseu a la banqueta dels acusats per un presumpte delicte de rebel·lió.

Trapero després de passar per l’arc de seguretat de l’Audiència Nacional, espera en el hall dels jutjats amb la resta de processats (Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig). L’inici del judici està previst per les 10 del matí. Comença aquest matí i té previst allargar-se fins al proper 19 de març, en sis setmanes de dilluns a dijous, principalment els matins. Estan citats 100 testimonis, molts dels quals ja van declarar durant el judici del procés que va tenir lloc al Suprem.

El Ministeri Públic acusa Trapero i Laplana de no haver fet més per permetre una sortida normal de la comitiva judicial de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre del 2017

La fiscalia sol·licita 11 anys de presó i 11 d’inhabilitació per a Trapero, Soler i Puig per rebel·lió. i quatre de presó i 11 d’inhabilitació a Laplana per sedició. El Ministeri Públic acusa Trapero i Laplana de no haver fet més per permetre una sortida normal de la comitiva judicial de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre, i a Trapero, Puig i Soler els considera responsables del dispositiu “ineficaç” de l’1-O per tal de no impedir efectivament el referèndum independentista.

El ministeri públic considera Trapero, Puig i Soler càrrecs subalterns i per això, com que la forquilla de les penes que es poden sol·licitar és de 10 a 15 anys, la fiscalia es decanta per la franja baixa. No obstant això, podria modificar la qualificació a l’inici o al final de la vista oral, ja que el Tribunal Suprem va descartar la rebel·lió per als líders del procés. En aquesta causa l’única acusació l’exerceix la fiscalia, ja que no hi estan personats ni l’Advocacia de l’Estat ni Vox (com sí que va passar al Suprem).

 

 


REDACCIÓ27 Desembre, 2019

El major dels Mossos Josep Lluís Trapero serà jutjat per l’Audiència Nacional a partir del 20 de gener del 2020. El judici està previst que duri dos mesos, fins al 19 de març. Seran unes 25 sessions que se celebraran a la seu de San Fernando de Henares.

Trapero està acusat d’un delicte de rebel·lió per facilitar, suposadament, la celebració del referèndum de l’1-O i per no frenar “el setge” -la concentració de protesta- del 20 de setembre del 2017 davant del Departament d’Economia.

Les declaracions dels acusats està previst que es facin, superades les qüestions prèvies, entre el 20 i el 23 de gener. El judici es reprendrà al febrer amb les compareixences dels testimonis.

La secció primera de la sala penal de l’Audiència Nacional també jutjarà Pere Soler, exdirector dels Mossos, César Puig, exsecretari general d’Interior, i Teresa Laplana, intendent dels Mossos.

La Fiscalia demana 11 anys de presó per a Trapero, Soler i Puig, acusats de rebel·lió, i quatre per a Laplana, acusada de sedició.
En concret, el fiscal Pedro Rubira assegura que Trapero, Soler i Puig, “cadascun des del seu càrrec i responsabilitat, es van sumar al pla secessionista, posant a disposició d’aquest l’actuació del cos policial”.

“La seva capacitat investigadora i intimidatòria al servei de l’organització i de les finalitats independentistes era imprescindible per protegir les accions dirigides a la celebració del referèndum, dedicant-se a funcions impròpies d’un cos policial com la realització de seguiments a altres cossos policials, entorpir la seva tasca i, en alguns casos, fins i tot oposar-s’hi físicament”.

En el seu escrit de defensa, en què demanava l’absolució a l’Audiència Nacional, Trapero assegura que “no ha participat, no ha intervingut i no ha compartit” de cap manera en el pla independentista. I remarca, com ja va fer en la seva declaració com a testimoni davant del Tribunal Suprem, que va alertar el govern que l’1 d’octubre del 2017 hi podia haver “problemes greus d’ordre públic”.

 

 


RICARD CHECA18 Desembre, 2019
trapero.jpg

El judici contra dos comandaments dels Mossos d’Esquadra que, presumptament, van entorpir una investigació contra agents de la policia local de Vila-seca acusats d’haver apallissat de forma salvatge un jove de 19 anys, en 2013, continua donant molt a parlar. És com una novel·la de corrupció policíaca, però amb baix pressupost.

L’intendent Jaume Morón i el sergent Xavier Cunillera, durant el judici – que va quedar ‘vist per a sentència’ el passat dilluns – han insistit en la teoria de la conspiració. Morón va parlar obertament d’un assetjament orquestrat pels aleshores cap i sotscap de la regió policial, Jaume Giné i Rafel Comes, respectivament. Aquesta guerra bruta, segons va dir al tribunal, tenia com a principal objectiu la seva destitució. Les declaracions de Jaume Morón han posat en relleu un malestar que va tenir coneixement el mateix major Josep Lluis Trapero.

Em sento com si no tingués forces, com m’haguessin apunyalat i anés perdent sang i vida

En una carta, que larepublicacheca.cat ha tingut accés, l’intendent Jaume Morón va informar el màxim responsable de la policia catalana que estava sent objecte d’una situació “motivada per una voluntat clara d’involucrar-me en algun tema greu i tenir una argumentació per demanar la meva destitució”. En la missiva, diu que l’estratègia de cap i sotscap de la regió “ha pogut funcionar, però això té unes conseqüències negatives molt importants per a la meva persona, el meu prestigi professional, però també pel nostre cos de policia” que serà objecte “d’atacs malintencionats i de repercussió pública negativa”.

Morón, en el document de quatre pàgines enviat a Trapero, confessa estar “vivint la pitjor etapa” de la seva carrera i que l’envaeixen sentiments com la impotència, la tristor o la incomprensió. “Em sento com si no tingués forces, com m’haguessin apunyalat i anés perdent sang i vida”. Assegura que durant la seva dilatada trajectòria professional sempre ha complert les seves responsabilitats de forma escrupolosa i que mai no ha realitzat cap conducta digna de perjudicar els Mossos o els seus superiors.

Morón està convençut que estem davant d’un cas de persecució laboral i posa noms i cognoms de qui l’assetjava: el cap de la regió

En relació amb el cas dels policies de Vila-seca, l’intendent qualifica d’incomprensible que l’hagin obert una informació reservada i expedient disciplinari sense que “ni un sols comandament superior m’hagi preguntat o hagi volgut contrastar cap possible incorrecció o errada per la meva part en la gestió d’aquest afer que era molt complex… (…) Ningú no ha parlat amb mi ni m’ha pres declaració”. Morón està convençut que estem davant d’un cas de persecució laboral i posa noms i cognoms de qui l’assetjava: el cap de la regió. Una persecució i animadversió que diu que “he assumit amb resignació i amb lleialtat institucional i respecte”.

El judici va tenir repercussió mediàtica

Jaume Morón informa també al major Trapero que és innocent dels fets que l’acusen. És més: assegura que mai no va donar cap ordre il·legal de fer o deixar de fer cap investigació i esclareix que no coneix els agents de la Policia Local de Vila-seca implicats en la pallissa i que com a cap de l’Àrea Bàsica Policial no es dedica a investigar. Insisteix també en què la supervisió de les investigacions no les fa el cap de l’ABP sinó el responsable de l’Àrea d’Investigació Criminal.

L’intendent, per a qui la Fiscalia demana presó i inhabilitació, recorda que “el cap de la regió (Jaume Giné) ja va intentar involucrar-me en un expedient disciplinari on va implicar el cap de la unitat d’investigació” amb l’objectiu clar de “relacionar-me”. Tot i no haver-hi cap informació “que l’afectés, va argumentar-ho per demanar la meva destitució”.

Morón acusa el cap i sotscap de la regió, Jaume Giné i Rafel Comes, de “pressionar” al cap de l’AIC perquè es fes servir” la visió de la caporala Ester Mas en els expedients per aconseguir així “involucrar-me i al cap de la unitat d’investigació”, però, “pel que sé el cap de l’AIC va mantenir que no havia d’entrar en les diligències”.

Algun periodista ha demanat parlar amb mi per incidir en el tema (de la persecució), però jo sempre ha declinat qualsevol valoració

Però a Jaume Morón li resulta difícil entendre l’obertura d’un expedient disciplinari contra un membre d’escala superior” “sense desobeir cap ordre”. “No em consta un fet similar als Mossos”. Tampoc li quadra instar una investigació interna sobre unes diligències presentades i finalitzades amb detenció dels presumptes autors “sense cap requeriment o queixa judicial, ni de la víctima, ni d’indicis delictius”. “Això és inèdit” i “excepcional”.

En la carta enviada a Josep Lluís Trapero recorda que la seva trajectòria professional és exemplar. Insisteix en el respecte que sempre he tingut vers el cos policial i la prudència. “Algun periodista m’ha demanat parlar amb mi per incidir en el tema (de la persecució), però jo sempre he declinat qualsevol valoració”. Insisteix que mai no ha tingut cap incidència com a cap de l’ABP, “excepte les derivades” amb Jaume Giné.

En l’escrit, Morón sol·licitava al major “empara” i “que em tracti com es fa amb els agents que tenen algun problema”: protegir-los. Convençut que ha estat ‘carn de canó’, l’acusat es pregunta: “Per quin motiu l’intendent cap de Tarragona, en gestions realitzades amb motius de la seva responsabilitat professional, ha de ser diferent? A qui beneficia aquest descrèdit?”

Arriba al punt de dir que els caps de Tarragona van aconseguir el seu propòsit relegant-lo a la comissaria de Gavà. Tanmateix, sol·licitava a Trapero que algú avalués les “accions que han realitzat i reconduir-les”.

Al finalitzar, Morón confessa que està preocupat amb el linxament mediàtic. “Em trenca el cor que els meus fills” vegin en els mitjans que “el meu cos de policia ha demanat que m’imputin quan jo he donat tot per aquesta institució amb lleialtat”.

 

 


REDACCIÓ28 Novembre, 2019
foto_3470828.jpg

Trapero serà jutjat a Madrid pròximament

La defensa de l’excap dels Mossos Josep Lluís Trapero ha demanat a la Fiscalia que aclareixi si finalment l’acusarà per rebel·lió o per sedició. Els advocats maniobren d’aquesta manera després que al Tribunal Suprem caigués la rebel·lió en la sentència contra els líders independentistes.

Precisament, la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, constatava dijous passat la “transcendència” del text de l’alt tribunal en el cas contra l’excap dels Mossos que se segueix a l’Audiència Nacional. En aquest sentit, la defensa de Trapero considera que si finalment hi hagués un canvi de qualificació del ministeri públic, l’Audiència Nacional ja no seria competent per jutjar-lo, i caldria traslladar el cas a l’Audiència Provincial de Barcelona.

A l’escrit que la defensa de Trapero ha adreçat a la Fiscalia, es recorda que el Suprem ha establert que els fets atribuïts als líders independentistes són “legalment constitutius d’un delicte de sedició, sense que puguin tenir encaix en el delicte de rebel·lió”.

“Fonamentalment, perquè la concurrència de la violència que es declara provada no és funcional, preordenada o instrumental” i perquè la finalitat del projecte dels processats “no era vincular als seus actes l’efectiva proclamació de la República” sinó “convèncer el Govern d’Espanya perquè negociés amb el Govern de la Generalitat la convocatòria pactada d’un referèndum d’autodeterminació”.

És per això que, tenint en compte que hi ha una sentència ferma del Tribunal Suprem que pontifica que els fets en els quals es relaciona Trapero són constitutius d’un delicte de sedició, la defensa de l’excap dels Mossos demana a la Fiscalia que manifesti si manté o modifica les conclusions provisionals “amb anterioritat a l’inici de les sessions del judici oral”.


REDACCIÓ9 Juliol, 2019

El major Josep Lluís Trapero

L’Audiència Nacional ja ha fixat data pel judici contra el major José Lluís Trapero i l’excúpula dels Mossos d’Esquadra. Serà el 20 de gener del 2020.

La secció primera de l’Audiència Nacional jutjarà el comanament policial de rebel·lió, arran dels esdeveniments del 20 de setembre del 2017 i de la jornada del referèndum independentista, considerat il·legal pel Tribunal Constitucional.

També seran jutjats pels mateixos delictes l’exsecretari d’Interior, el vallenc César Puig i l’exdirector dels Mossos d’Esquadra, Pere Soler. La intendent Teresa Laplana serà jutjat pel delicte de sedició.

Es preveu que el judici que se celebrarà a Madrid es prolongui fins al 19 de març, coincidint amb el Dia del Pare.

 


REDACCIÓ5 Juliol, 2019

La Sala d’Apel·lació de l’Audiència espanyola ha ratificat la competència del tribunal per a jutjar el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, l’ex-secretari general d’Interior  César Puig, l’ex-director dels Mossos Pere Soler i la intendent Teresa LaplanaLa fiscalia espanyola acusa els tres primers del delicte de rebel·lió i de sedició a Laplana, pels successos del 20 i 21 de setembre de 2017 i la jornada de l’1 d’octubre.

En una sentència, els magistrats de la Sala d’Apel·lació desestimen el recurs plantejat per César Puig, al qual es va adherir Pere Soler, contra la interlocutòria de la Secció Primera de la Sala Penal del passat 22 de febrer, que va confirmar la seva competència per enjudiciar els fets.

La resolució, que no entra a considerar la veracitat o no dels fets, fa seus els  arguments ‘molt encertats i fundats’ exposats amb ‘enorme profusió’ en la resolució de la Secció Primera i recorda que la competència legal perquè la Sala Penal de l’Audiència enjudiciï presumptes delictes de rebel·lió.

En relació amb l’aclariment denunciat en el recurs pel suposat canvi de criteri respecte d’altres resolucions dictades en el passat per la Sala Penal de l’Audiència espanyola, el Tribunal exposa que l’acte recorregut funda la competència d’aquest òrgan de manera correcta en les normes esmentades, que ‘són les que expressament se li atribueixen sense caràcter extensiu algun, com una manifestació clara de l’especialització de l’Audiència espanyola en matèria de delinqüència grupal organitzada’.

‘En conseqüència, la seva doctrina, única impugnable en aquest recurs que versa sobre delicte de rebel·lió i connexos a ell (les sedicions que persegueixen fins rebels són igualment competència d’aquesta Audiència espanyola) és plenament encertada, havent de procedir a la seva confirmació, precisament per exercir la funció unificadora a què respon el recurs d’apel·lació davant aquesta Sala d’apel·lació, que és la primera vegada que es pronuncia sobre aquest tema’, conclou la sentència.


REDACCIÓ15 Març, 2019

L’excap dels Mossos d’Esquadra, el major Josep Lluís Trapero – imputat per rebel·lió – ha explicat, al tribunal que jutja el procés, que dos dies abans de la declaració d’independència del 27-O ja tenien a punt un dispositiu per detenir l’expresident Carles Puigdemont i els consellers si els ho ordenava la justícia.

A preguntes de la defensa de l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, Xavier Melero, el major ha explicat que a les dues del migdia del dia 27 d’octubre va trucar el fiscal en cap i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per dir-los que, en vistes del que havia passat al Parlament i “desconeixent la transcendència jurídica” dels fets, es posaven a la seva disposició.

Era una cosa de certa gravetat i ens posàvem a disposició de l’òrgan judicial per si ordenaven algun tipus d’acció

“Era una cosa de certa gravetat i ens posàvem a disposició de l’òrgan judicial per si ordenaven algun tipus d’acció”, ha explicat.

Fins i tot, ha deixat clar que des dels Mossos ja havien previst la situació i que tenien el pla a punt des de dos dies abans.

Trapero no tenia una altra alternativa si volia defensar la imatge i professionalitat del cos dels Mossos d’Esquadra.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter