26. Abril 2024

Arxius de corrupció | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Abril, 2023
mercat_tgn-1280x960.jpg

Aquest dimecres al matí, agents de la Unitat d’Investigació dels Mossos d’Esquadra  han visitat les instal·lacions de l’empresa pública de Mercats de Tarragona, Espimsa, per requerir documentació, especialment informació de comptabilitat com factures. La policia ha obert dilgències per un cas de presumpta corrupció que s’està investigant als jutjats.  

Fonts municipals confirmen la presència policial a l’oficina de Mercats i asseguren que s’ha col·laborat amb els agents, facilitant la documentació sol·licitada (uns 7 expedients). Fonts policials també confirmen l’actuació dels agents, tot i no voler facilitar cap detall sobre la informació requerida. 

Els responsables del Mercat han facilitat la documentació sol·licitada per la policia

La visita ha estat inesperada i sorprenent, ja que no s’hi havia informació prèvia. Els agents, que anaven de paisà i actuant com a policia judicial, han estat molt discrets respecte al motiu de la investigació i què s’està investigant. De moment, es desconeix el motiu que ha originat aquesta actuació policial. Aquest fet ha generat expectació i preocupació, sobretot a un mes de les eleccions municipals.

De moment, no hi ha hagut cap declaració oficial ni de l’Ajuntament de Tarragona, concretament de la Regidoria de Comerç, tutelada per Dídac Nadal, ni dels Mossos d’Esquadra. El mutisme és absolut.

El nostre digital ha intentat conèixer la versió del regidor Dídac Nadal, però els nostres esforços han resultat infructífers.

Continuarem informant

PUBLICITAT














REDACCIÓ12 Maig, 2022

El juez Joaquim Bosch llega este jueves 12 de mayo para presentar su última obra, ‘La patria en la cartera. Pasado y presente de la corrupción en España‘. El magistrado valenciano nos explica los fundamentos de este libro que viene a reflejar un problema endémico que sufre el país, la corrupción. Bosch, presentará esta obra en un acto que se celebrará este jueves, en el Colegio de Abogados de Tarragona, a las siete de la tarde. Desde larepúblicacheca.com, conversamos con el juez para que nos desgrane su nueva obra.

¿Qué encuentra el lector en su libro?
El lector encontrará una reflexión argumentada sobre los orígenes históricos de la corrupción en nuestro país y sobre las medidas institucionales para combatirla en la actualidad. También podrá conocer el enorme daño económico que causan las prácticas corruptas a nuestra vida diaria. Los economistas nos dicen que, si a la muerte de Franco hubiéramos cortado con la corrupción que venía de la dictadura, ahora tendríamos una renta per cápita muy superior a la media europea y cercana a la de Finlandia. Podríamos suprimir las bolsas de pobreza y disponer de mejores servicios públicos y prestaciones sociales.

¿A qué tipo de lector recomendaría su obra?
A cualquier persona interesada en los problemas de nuestra sociedad. No se trata de una obra académica de tipo especializado. Pretende ser un ensayo dirigido al gran público, con los rasgos propios de este género. Aborda una visión transversal sobre la corrupción, desde la historia, el derecho, la política criminal, la ética o la sociología. Además, puede gustar a lectores con curiosidad sobre la evolución histórica de nuestro país: la corrupción es un buen hilo conductor para comprender nuestro pasado y presente.

¿Por qué España tiene tantos casos de corrupción?
La razón principal se encuentra en la deficiente configuración de nuestras instituciones. Fallan los mecanismos de prevención, control y castigo de estos delitos. El origen histórico hay que buscarlo en la enorme implantación de prácticas corruptas durante los cerca de cuarenta años del franquismo. Las circunstancias de la Transición no posibilitaron una ruptura frontal con la corrupción heredada del régimen anterior. Después nuestro sistema democrático asumió la corrupción como un mal aprovechable. Y se convirtió en un instrumento funcional, porque sirvió para financiar a los principales partidos y para favorecer el enriquecimiento personal de determinados políticos y de tramas empresariales. Por eso ha llegado hasta nuestros días. No ha existido una voluntad política suficiente para acabar con la corrupción.

Las circunstancias de la Transición no posibilitaron una ruptura frontal con la corrupción heredada del régimen anterior. Después nuestro sistema democrático asumió la corrupción como un mal aprovechable.

¿Qué se puede hacer para reducir la corrupción en nuestro país?
La prevención es muy importante. Necesitamos que no sea tan fácil adjudicar los contratos públicos a las tramas corruptas. También resulta más que aconsejable que haya en las administraciones más controles internos imparciales. Deberíamos generar más mecanismos de transparencia y construir infraestructuras éticas. La democratización de los partidos es fundamental en la lucha contra la corrupción, al igual que reforzar la separación de poderes y dotar de más medios a la justicia.

¿Es utópico pensar en la erradicación de la corrupción política?
No es utópico en absoluto. Lo demuestran los países que han conseguir situar la corrupción en niveles muy bajos, como Dinamarca, Alemania, Suiza o Nueva Zelanda, entre otros. Las medidas que han funcionado en otras partes serían muy útiles igualmente aquí. Lo que sí es utópico es pensar que, sin cambiar la configuración de las instituciones, la corrupción va a desaparecer de forma espontánea. Eso no ocurrirá y la seguiremos sufriendo.

¿Qué representa para usted este libro?
Representa la oportunidad de realizar una aportación que intenta generar un debate necesario sobre este tema. Se trata de una reflexión cívica para que la ciudadanía tenga más información, porque la información es poder. Y también otro objetivo del libro es que las fuerzas políticas analicen con más profundidad estos problemas y acometan las reformas estructurales adecuadas. Ojalá algún día veamos un gran pacto de estado contra la corrupción.

PUBLICITAT


REDACCIÓ24 Març, 2022
roldán-2.jpg

Luís Roldán ha tornat al centre de la polèmica, després de conèixer la notícia de la seva mort, aquest dijous 24 de març, amb 78 anys, en un centre hospitalari de Saragossa, la seva ciutat natal. El polèmic exdirector de la Guàrdia Civil i home de confiança de Felipe González -inclús postulat com a possible ministre d’Interior- té un lligam corrupte i obscur amb una localitat tarragonina.

I és que Cambrils té una gran importància per l’ex-alt càrrec de la benemèrita. Entre les seves propietats -que va finançar malversant diners públics i prevaricant amb la seva posició política- figuren cinc xalets a la vila de la Costa Daurada un al seu nom i quatre a nom de la seva esposa, valorats en 100 milions de pessetes de l’època, uns 600.000 euros en l’actualitat, però que s’han revalorat amb el temps.

En total, Roldán va adquirir 900 milions de pesetes en patrimoni i propietats a Espanya i a l’estranger, mentre va ostentar diferents càrrecs de confiança, especialment durant l’època dels anys 90, durant el mandat de Felipe González, i va ser acusat de malversació de fons públics i va desaparèixer de l’Estat.

El 1995 va ser lliurat a les autoritats espanyoles a l’Aeroport de Bangkok, a Tailàndia, i posteriorment va ser condemnat a 28 anys de presó per malversació, suborn, frau fiscal i estafa. Va passar 10 anys a la presó de Brieva, a Àvila, i després va ser traslladat a la de Torrero, a Saragossa, abans d’obtenir permisos.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ23 Gener, 2022

És cas per dir que no hi ha un pam de net.  El jutjat d’instrucció número 14 de Barcelona ha imputat set alts càrrecs dels Bombers de la Generalitat per un cas de presumpta corrupció en els contractes de manteniment dels camions. En una investigació, els Mossos d’Esquadra han trobat nombroses factures duplicades o triplicades i indicis de comissions de fins a un 2%.

Entre els investigats hi ha l’actual director general dels Bombers, Joan Delort, i el seu antecessor en el càrrec, Manel Pardo, que estan citats a declarar el proper divendres davant la jutgessa.

En un comunicat, el Departament d’Interior ha mostrat la voluntat d’aportar tota la documentació requerida i nega que cap funcionari s’hagi “beneficiat econòmicament”. El cas de presumpta corrupció es va destapar l’abril del 2021 quan el cap del servei tècnic dels Bombers va informar que el contracte amb l’empresa Grupo Iturri per al manteniment de la flota de camions ja no disposava de saldo. De fet, el 2020 es va tancar amb un deute d’1,7 MEUR que es va voler corregir amb factures al gener, febrer i març del 2021. Això va fer saltar les alarmes i es va forçar una reunió urgent entre el llavors cap dels Bombers, Manel Pardo, i una lletrada d’Interior. Segons el rotatiu barceloní, Pardo va assegurar que el contracte estava “històricament mal dimensionat” i va ensenyar un document amb les factures, on hi va anotar una xifra d’un +2% tot al·legant “no ens podem queixar, ja que abans la xifra a pagar era més gran”.

La funcionària va considerar els fets de gravetat, va aprofitar un descuit de Pardo per aconseguir el document i va elevar la situació al seu superior, Francesc Claverol. El cas va arribar al llavors conseller d’Interior, Miquel Sàmper, i es va iniciar una investigació interna. Només amb una primera anàlisi, els lletrats ja van descobrir nombroses irregularitats: factures de revisions fetes diverses vegades al mateix vehicle, reparacions a vehicles amb matrícules que no es corresponien i factures sense conceptes. L’informe va arribar finalment a la Fiscalia i el jutjat d’instrucció número 14 –amb la magistrada suplent Miriam de Rosa al capdavant- va iniciar una investigació secreta amb diverses intervencions telefòniques i atestats de Mossos.

El secret d’investigació es va aixecar a finals de desembre i de Rosa va citar a declarar com a imputats tota la cúpula anterior de Bombers (cinc alts funcionaris), a més de l’actual director, Joan Delort, i el gerent d’Iturri a Catalunya, Eduardo José Díaz Hervás. De fet, l’empresa concessionària ja està implicada en altres casos similars de corrupció a Andalusia, les Balears i Madrid.

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena

Interior vol “revertir” la situació
Per la seva banda, el Departament d’Interior ha fet públic un comunicat on ha volgut expressar la seva voluntat d’aportar tota la documentació requerida per esclarir els fets. “Pel que sabem fins ara no hi ha cap indici que algun funcionari s’hagi beneficiat econòmicament ni que hagi maniobrat per afavorir l’empresa Iturri”, ha volgut deixar clar Interior. No obstant això, el departament liderat per Joan Ignasi Elena ha reconegut que treballa per “revertir la situació” amb una sèrie de mesures que passen per una millora en la gestió dels circuits de control de l’execució del contracte, una proposta de licitació que millori la concurrència d’altres empreses i una dotació econòmica suficient “en relació a les necessitats reals del servei”.

De fet, Interior ha precisat que el plec de clàusules del nou contracte de manteniment dels camions per a l’any 2022 compta amb una dotació de 4,8 MEUR, un 46% més que la dotació de 2021, i s’ha atorgat una part d’aquest contracte a una empresa diferent d’Iturri S.A., per primera vegada en els darrers 20 anys.

PUBLICITAT

 






REDACCIÓ13 Desembre, 2021

El rei emèrit, Joan Carles I, en una imatge d’arxiu

El fiscal suís Yves Bertossa ha tancat la investigació sobre la donació de 100 milions d’euros de l’Aràbia Saudita al rei emèrit Joan Carles I. Segons ha avançat el diari suís Tribune de Genève i ha confirmat el ministeri públic en un comunicat, la fiscalia ha arxivat la investigació i així ho ha traslladat aquest dilluns a les parts.

La fiscalia de Suïssa tenia oberta aquesta investigació per blanqueig de capitals contra l’examant del monarca Corinna Larsen, que va rebre una transferència de 65 milions d’aquesta donació d’origen saudita, així com els gestors dels fons de l’emèrit Dante Canónica i Arturo Fasana i el banc suís Mirabaud. Els investigats queden, per tant, exonerats.

“La instrucció no ha permès establir de forma suficient un lligam entre la quantitat rebuda de l’Aràbia Saudita” i les presumptes comissions il·legals pels contractes de construcció de l’AVE a la Meca, conclou la fiscalia en el comunicat. Per això, arxiva parcialment el procediment.

D’altra banda, el banc Mirabaud ha estat condemnat a pagar una multa per haver violat l’obligació de comunicar els moviments a les autoritats competents davant els indicis que hi havia sobre el “caràcter inhabitual” dels fons rebuts per Corinna Larsen.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Agost, 2021

Pere Segura va assumir la presidència de l’Ajuntament de Vila-seca intentant marcar un estil propi després de les majories absolutes de totpoderós Josep Poblet. Segura és un jove polític que té les coses molt clares, sobretot quin projecte de ciutat vol. És una persona preocupada amb els seus conciutadans, majoritàriament els que més dificultats estan passant a causa de la pandèmia. De fet, tornar a la ‘normalitat’ social i econòmica és una de les seves prioritats. En aquesta entrevista confessa que va viure moments difícils i de molta tristesa i impotència. És un alcalde que intenta mantenir el diàleg i el consens. Pere Segura no sap si es presentarà a la reelecció, encara que tot apunta que sí, sobretot perquè – ha dit – el seu projecte municipal no està acabat. També opina sobre el PDeCAT i el que pretén del govern de Pere Aragonès. Per cert, l’edil vila-secà és partidari de l’amnistia pels líders independentistes que van ser empresonats. Sobre la corrupció diu que serà intransigent. 

 

Quin balanç fa d’aquests dos anys?

L´alcalde de Vila-seca durant l´entrevista

És molt positiu. Han estat dos anys intensos, els quals han posat a prova la nostra capacitat d’adaptació, de resiliència i de buscar solucions per a la pandèmia. Ha estat un any accidentat, no podem oblidar que hem hagut de fer font a l’accident d’Iqoxe, de les tempestes Glòria i després la Covid. Hem fet molta feina, tots plegats, i ara veiem que els resultats comencen a fructificar.

Vol donar algun exemple?
Vaig començar el mandat amb força complexitat i incògnites. Volia fer un govern més ampli i no va ser possible i vam estar en minoria. Això ens obligava a reforçar el diàleg i les negociacions i crec que finalment vam decidir prioritzar els interessos del municipi i dels ciutadans.

Vostè va ser regidor i ara és alcalde. En quin paper se sent més còmode?
M’ho vaig passar bé fent de regidor i és cert que sempre teníem el superior jeràrquic que ens defensava i rebia l’última estovada. Fer d’alcalde també és molt interessant, però hi ha el vertigen d’haver de decidir i que en moltes situacions tens la darrera paraula. Cada funció té la seva responsabilitat i la seva part bonica i complexa.

Amb quina es queda?
Ser alcalde del teu poble és l’honor més gran que et poden concedir.

S’ha sentit sol en aquests dos anys?
No. Tinc un gran equip que està molt bé compenetrat. És cert que de vegades hi ha moments de solitud quan has de prendre decisions rellevants i que t’envaeixen els dubtes.

Un dels moments més polèmics va ser assistir a l’entrada dels Mossos d’Esquadra a causa d’una investigació… Com ho va viure?
Vaig tenir una sensació d’incredulitat. No sabia que estava passant i sobretot el perquè. Però estava tranquil. Sóc molt curós en les decisions que prenc i confio en el meu equip. Tenia la consciència tranquil·la.

Va intentar saber què va passar? Va parlar amb els implicats?
No. La policia va al·legar secret d’actuacions i encara estem a l’espera de conèixer el contingut de la instrucció.

Durant el confinament vam intentar no fallar als nostres conciutadans i fer que ells notessin que ens tenien al seu costat

Com va viure i va intentar aportar solucions a la pandèmia i a la gent afectada directa o indirectament?
Mai no estem preparats per a aquestes situacions tan extremes. No havíem viscut mai una pandèmia. I per a nosaltres parlar de pandèmia ens resultava molt llunyà. Quan passa te n’adones que tot ho trasbalsa i que ho canvia tot. Hem vist que una simple mascareta – un complement poc propi de la nostra cultura – ara és una realitat i la fem servir com una peça de roba o un complement més. Vam intentar durant el confinament donar el servei més essencial a tots aquells que ho necessitaven. Vam intentar no fallar als nostres conciutadans i fer que ells notessin que ens tenien al seu costat.

Quan vostè va començar a veure i a sentir històries dramàtiques, què va fer? Impotència, oi? Molta gent ho va perdre tot…
L’impacte social de la pandèmia és el més frapant. La covid ha fet mal a molta fent, sigui a nivell de salut o econòmic. S’han vist abocats a Ertes o a l’atur. Han vist trencada tota la seva perspectiva de futur. Això impacta molt i provoca convulsions socials, familiars… L’Ajuntament ha intentat estar al costat de la seva més fragilitzada. Va ser molt dur i molt trist. A mi m’ha trasbalsat personalment i com a alcalde. Hem de reforçar tots els sectors vitals i serveis bàsics, no només a nivell de beneficència però també pel que fa a dignitat de la persona.

Però això es fa amb voluntat i diners. D’on es treuen els diners?
Vam fer un expedient de modificació de crèdit històric, vam habilitar els estalvis – uns 11 milions d’euros – per fer-los servir com a escut social. Tota la corporació va actuar amb responsabilitat i sentit comú. Vaig trobar una oposició exigent i constructiva.

Vostè ha arribat a plorar?
Vaig estar tocat. La impotència i la tristesa em consumien.

I ara com es recupera el que s’ha perdut?
Caldrà un esforç per part dels diferents sectors i molta empenta de l’administració. Quan se surti de la pandèmia, l’activitat econòmica haurà d’emergir i amb força. Les persones que estan en Erto hi hauran de passar a l’activitat econòmica i que no es consolidi com a atur. Si no és així, el futur serà molt magre.

En Josep Poblet sempre m’ho ha posat fàcil. Ell sempre em va dir que estaria per tot allò que fos estrictament necessari, però sempre ha evitat les intromissions

Què es va fer amb les residències, un sector fortament sacsejat per la crisi sanitària?
La nostra residència, que és medicalitzada, va estar molt afectada per la Covid, tot i que no va ser alarmant. La situació dels nostres avis va ser dolorosa. Era trist veure com traspassaven en solitud sense poder acomiadar-se dels seus familiars.

Com es reactiva l’activitat del petit comerç i dels autònoms?
És complicat. Hem aprovat ajudes econòmiques – que som ampliables – perquè alguns tinguessin un respir. Sé que són quantitats que no ajuden massa, però és el que podem fer amb el pressupost que tenim.

Vila-seca congelarà els impostos i taxes?
No incrementarem els impostos fins a final del mandat.

Vostè substitueix en l’alcaldia una persona que ha deixat petjada. Com ho fa per tenir una marca pròpia?
En Josep Poblet sempre m’ho ha posat fàcil. Ell sempre em va dir que estaria per tot allò que fos estrictament necessari, però sempre ha evitat les intromissions i això s’agraeix.

Manté contacte amb l’alcalde Josep Poblet?
Clar. És un referent polític i una persona que estimo molt.

Es presentarà a les properes eleccions municipals?
No vull fixar una temporalitat. L’important és gaudir i aportar. El dia que jo cregui que ja no aporto res marxaré cap a casa.

Està gaudint i aportant?
La política ben utilitzada pot ser un element transformador i em sento molt realitzat. Ara caldrà saber que pensa la gent.

Doncs, entenc que vostè serà candidat…
Ni si, ni no, ni todo lo contrario. Avui dia m’ho passo bé i els reptes són enormes.

Si demà se celebressin eleccions seria candidat a l’alcaldia?
Sí.

El concepte independentista no m’aclareix massa. Crec que les societats modernes han de decidir quin ha de ser el seu futur

Creu que el seu projecte polític finalitza en quatre anys o caldrà més temps?
Hi ha projectes que es culminen els quatre anys i d’altres que necessiten 12.

El seu…?
Té a veure amb molts àmbits no només amb la visió de ciutat. Pensi que per prendre la decisió de candidatar-me no depèn només de mi. La família també té una paraula a dir. Si depengués de la meva parella, jo no estaria en política. La política és com un forat negre que si no poses límits, ho consumeix tot. Quan tens tres fills, que és el meu cas, has de fer algunes reflexions.

Quin llegat vol deixar als seus fills després de ser alcalde?
Parlaria més de valors. M’agradaria que es comprometessin amb la societat que els envolta, abraçant projectes positius d’interès col·lectiu.

Encara se sent identificat amb el seu partit (PDeCAT)?
(Riu) Amb quin? Vaig entrar quan érem convergents, després vam passar per Junts i ara he donat suport al Partit Demòcrata des d’una visió independent. Jo em sento identificat amb una visió de centre del país i moderada. El concepte independentista no m’aclareix massa. Crec que les societats modernes han de decidir quin ha de ser el seu futur (d’una manera pactada i dialogada).

Si depengués de la meva parella, jo no estaria en política. La política és com un forat negre que si no poses límits, ho consumeix tot

Hi ha molta pressió política…
Cal descomprimir i haurem de caminar cap a una desescalada de la tensió política. Independència sí o independència no és un element instrumental.

Si hi hagués unes eleccions per decidir que Catalunya serà independent, què votaria?
La veritat és que no ho sé. El dia que passi faré una reflexió i votaré en conseqüència. Però el més important és saber quina és la proposta de país que oferim.

Quina és la seva?
Una Catalunya pròspera, rica, innovadora i amb una visió europeista.

Fora d’Espanya?
Per a això estan els governs de Catalunya i d’Espanya per prendre decisions.

I quin projecte té per a Vila-seca?
Quan ets alcalde intentes fer el millor per a la teva ciutat, millorant la qualitat de vida de les persones i que sigui una ciutat que generi oportunitats per als seus conciutadans.

Està d’acord amb els indults o s’estimaria més l’amnistia?
Amnistia.

Però els presos independentistes han violant algunes normes o no?
No mereixien estar a la presó. HI ha altres alternatives a la privació de la llibertat.
Què té Vila-seca que us diferencia de la resta dels municipis de l’entorn?
Tenim un projecte coherent des de fa 40 anys i això ha permès anar fent realitat un somni.

Està preocupat amb la inseguretat al municipi?
No. Hem baixat els nivells de delinqüència i això ens convida a continuar treballant perquè aconseguir un grau de seguretat important.

Tarragona va viure no fa pas gaire l’accident petroquímic, amb l’explosió d’Iqoxe. Què s’ha de fer amb la petroquímica?
Amb la petroquímica s’ha de ser exigents i que tenim dret a defensar sense pors ni tabús el sector industrial que, per cert, genera riquesa i llocs de treball qualificats i estables i té una trajectòria i una projecció important. No ens hem de posar cap bena als ulls i admetre que hi ha coses que són francament millorables. Ha de ser compatible viure en un territori pròsper però alhora segur. No podem renunciar a les dues coses, però sempre tenint com a objectiu principal la seguretat. La gran majoria de les empreses del sector petroquímic és responsable i aposta per la seguretat. Les administracions, però, han de tenir les eines per fer controls reals i creïbles. Som un exemple d’un territori amb economies tan disperses com la química i el turisme i això ho hem de convertir-lo en una fortalesa, però hem de ser exigents.

Amb la petroquímica s’ha de ser exigents i que tenim dret a defensar sense pors ni tabús el sector industrial que, per cert, genera riquesa i llocs de treball qualificats i estables

Qui és Pere Segura?
Fill d’un torner i una mestra, nascut a Vila-seca. De petit, em van educar amb la importància de la política com a element transformador i avui és l’alcalde de Vila-seca.

Quins són els seus principals valors?
Intento ser bona persona.

Com pretén ser recordat?
No pretenc ser recordat.

Què espera del seu poble?
Espero ser mereixedor del seu respecte i confiança.  Intento que la covardia no em bloquegi.

Què no trobem en l’Ajuntament sent vostè alcalde?
Tinc molt clar els meus valors d’honestedat. Seré implacable amb la corrupció. Però tampoc són ingenu. Avui dia es ‘fabriquen‘ casos de corrupció que acaben en no res. Quan estàs en política, està en el ‘disparadero‘ i pots ser que et vulguin implicar en algun problema legal. Però en relació amb la meva tranquil·litat personal seré inquebrentable.

Es mantidrà al PDeCAT?
Sí, des del punt de vista independent.

Creu que el govern de Pere Aragonès esgotarà la legislatura?
Crec que sí. Aquest país necessita un govern fort perquè els projectes tirin endavant. Estem endavant de projectes globals i hem de començar a fer polítiques d’un cert recorregut. Competim amb tot el món i no podem quedar enrere.

 

PUBLICITAT




REDACCIÓ8 Maig, 2021

El clan Pujol-Ferrusola anirà a judici. El Ministeri Públic demanarà nou anys de presó per a l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol pels delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals, i 29 anys per al seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, pels mateixos delictes que el pare i els de falsedat documental, cinc delictes contra la hisenda pública i frustració de l’execució, segons han informat diversos mitjans.

Les peticions de pena per a la resta de la família van dels vuit anys -per Pere, Oriol, Oleguer, Mireia i Marta Pujol- als catorze, per a Josep Pujol. L’exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironès, s’enfronta a 17 anys de presó, i diversos dels empresaris investigats, a cinc anys.

Segons el relat de la Fiscalia, els Pujol van ocultar “una quantitat ingent de diners” a Andorra almenys des de 1991 fruit d’afavorir determinats empresaris que guanyaven concursos públics de la Generalitat. De fet, el fiscal del cas Pujol apunta que l’expresident va aprofitar la seva posició política -va ser president durant 23 anys- per crear una xarxa clientelar d’empresaris afins a CDC. La pena més elevada és per al primogènit, l’encarregat de gestionar els fons de la família a Andorra i també de distribuir-los a la resta de germans, segons apunta també el jutge José de la Mata.

La mecànica per ocultar i fer aflorar els fons passava per la creació de nombroses societats en paradisos fiscals

El ministeri fiscal sosté que l’expresident i la seva dona van acordar que els fons procedents d’activitats il·lícites es distribuïssin “en comptes oberts” a noms d’ella i dels set fills en bancs andorrans. Concretament a Banca Reig, que després es va fusionar amb Banc Agrícula i va esdevenir Andbank. L’acusació apunta que Pujol i Ferrusola van designar en Júnior la gestió dels fons. El patrimoni obtingut “va ser ocultat a Hisenda” i va aflorar mitjançant “operacions sistemàtiques de blanqueig on van intervenir els membres de la família de manera coordinada al llarg de molts anys”.

Qui no s’asseurà al banc dels acusats és l’esposa de Pujol perquè està molt malalta

El matrimoni, segons el fiscal, dirigien les operacions d’ocultament i aflorament i el primogènit i la seva exdona en gestionaven els beneficis. La mecànica per ocultar i fer aflorar els fons passava per la creació de nombroses societats en paradisos fiscals, comptes oberts a nom de terceres persones, i transferències i ingressos en efectiu que van permetre repartir els fons il·lícits i disposar-ne mitjançant càrrecs als comptes d’Andorra.

L’Audiència Nacional va proposar al juliol jutjar Jordi Pujol, Marta Ferrusola i els set fills pels delictes d’organització criminal, falsedat documental, delictes contra la hisenda pública, blanqueig de capitals i falsedat documental. Qui no s’asseurà al banc dels acusats és l’esposa de Pujol.

El jutge ha decidit arxivar la causa contra Ferrusola per la demència que pateix. De fet, la Fiscalia no la fa constar en el seu escrit d’acusació.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Desembre, 2020
laia9-1280x1707.jpg

La corrupció és una xacra tan estesa a l’Estat espanyol que la majoria de la població ha acabat assumint-la com a tret característic de l’esfera política i econòmica. I si avui en dia podem dir que aquest Estat sembla podrit de corrupció és per tres elements que es retroalimenten.

En primer lloc, arrosseguem una normalització de les pràctiques corruptes que molt probablement és part de l’herència franquista, com la sacralització de la «unidad del reino» i el Borbó.

A principis d’any, l’organització no governamental Transparència Internacional, que cada any publica un índex de percepció de la corrupció, alertava el govern espanyol del seu nivell greu de corrupció. I és que allò que la població percep no està gens allunyat de la realitat.

El 2016 la CUP impulsava un atles de la corrupció fruït d’un extens treball d’investigació en relació a les 1700 causes obertes en l’àmbit polític i econòmic. A finals de 2018, Els Verds/Aliança Lliure Europea quantificaven en 90.000 milions d’euros anuals el cost de la corrupció. Però xifres com aquestes lluny d’indignar la població acaben sent assimilades gràcies al mantra «tots els polítics són iguals, tothom qui té poder, roba», com si es tractés d’una mena de llei física.

El segon element és que es parla molt de la corrupció, però massa poc de la seva companya fidel i indispensable de viatge: la impunitat. Si bé és cert que s’obren processos judicials, es duen a terme investigacions i fins i tot detencions, la majoria de corruptes ni tornen el que han robat, ni trepitgen la presó o ho fan per molt poc temps, en comparació a la majoria de pobres que omplen les presons espanyoles, el que demostra un biaix clarament classista. I la trista explicació rau en el paper del propi aparell judicial que busca i/o permet una estratègia de dilació planificada perquè al final els casos prescriguin (un exemple clar i proper és el cas del (no)pàrquing Jaume I). I si no és així, arriba el moment desacomplexat dels vergonyosos indults.

Per últim, quan parlem de corrupció pensem en aquelles pràctiques delictives, il·legals, tipificades penalment. Tanmateix, en l’àmbit polític l’hauríem d’entendre com tota aquella conducta i decisió que representa una desviació del deure de servei públic. L’amnistia fiscal aprovada pel PP el 2012 va permetre que «afloressin» i es regularitzessin 40.000 milions d’euros que romanien ocults en paradisos fiscals. Posteriorment, va ser declarada inconstitucional, però en cap cas va comportar cap conseqüència per als més de 30.000 contribuents que s’hi van acollir ni per als càrrecs polítics que la van promoure. Aquest és un cas claríssim de corrupció que no està considerat delicte, però n’existeixen molts més, com l’opacitat, la connivència amb els poders fàctics, el clientelisme subtil i ordinari o el malbaratament de recursos públics en projectes de partit que en cap cas són de ciutat.

Combatre totes les cares de la corrupció i la seva impunitat no és fàcil. És un desgast econòmic, i emocional, que en molts casos comporta vendettes per a les persones o les organitzacions denunciants. Algunes ho sabem del cert perquè ho hem viscut en primera persona. A vegades, algunes de les causes tiren endavant i permeten rendir comptes, obliguen a assumir responsabilitats, però són l’excepció, mai la norma. I tot i així, combatre la corrupció és acte de dignitat i un deure de tothom qui aspiri a construir una societat realment democràtica.

Laia ESTRADA
Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona


REDACCIÓ6 Desembre, 2020

El Ministeri Públic demana per l’exalcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, més de 5 anys de presó per la seva implicació en l’escàndol de corrupció, més conegut com a cas Inipro. Es tracta, segons la justícia, d’una trama il·legal ordida per finançar el PSC a través del pagament de factures irregulars.

La Fiscalia també demana presó per la que va ser portaveu del govern liderat per Ballesteros, la regidora Begoña Floria, actualment a l’oposició.

La petició de penes per part del Ministeri Fiscal és fonamental perquè pot marcar les línies del judici. La CUP, en el seu escrit d’acusació va demanar importants penes de presó per l’exedil tarragoní. El pas següent del cas és conèixer la data del judici oral, moment en què tots els acusats podran defensar la seva innocència. Cal recordar que l’Ajuntament de Tarragona també es va personar a la causa com a acusació.

Alguns dels delictes són prevaricació, malversació de cabals públics, frau i falsedat documental

Josep Fèlix Ballesteros i la resta d’acusats han defensat sempre la seva innocència i han rebutjat amb vehemència la seva participació en cap cas de corrupció. Estan en causa gairebé 300 mil euros de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST), els quals, segons la investigació duta a terme per la Guàrdia Civil, van servir per finançar irregularment el PSC. S’havia sol·licitat treballs a una empresa afí al PSC que sembla que no va fer els treballs sol·licitats. Ballesteros assegura que té la consciència tranquil·la. La resta dels acusats diu el mateix.

La Fiscalia manté una altra versió del que ha passat. Entén que els pagaments són constitutius de delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, frau i falsedat documental. En base a un contracte signat l’any 2010, l’empresa Inipro havia de prestar serveis a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST) per promoure l’associacionisme de col·lectius desfavorits, com la població d’origen immigrant.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Novembre, 2020

Laia Estrada

La CUP, després de les detencions dels màxims directius de les empreses Messer Ibérica i Carburos Metálicos,  exigeix al govern de la Generalitat que es personi en “aquest cas de corrupció” que investiga el Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona. Els cupaires també demanen que es fiscalitzi d’una vegada per totes l’activitat del Complex petroquímic en la seva totalitat i demostrar, així, la fi de la connivència política imperant.

En l’opinió de la regidora Laia Estrada, cal endurir la legislació pel que fa al control ambiental, les mesures de seguretat i les condicions laborals, i garantir-ne el compliment mitjançant una tasca d’inspecció real, exhaustiva i regular. Alhora, però, és imprescindible encetar el debat sobre el model de desenvolupament econòmic a les nostres comarques, en pro d’avançar a cap l’anomenada “química verda”.

Folgado és un dels investigats

La detenció dels dirigents de les dues petroquímiques – ja estan en llibertat amb càrrecs – “evidencia el que fa temps que portem denunciant la CUP: el Complex Petroquímic de Tarragona està envoltat de corrupció, opacitat i impunitat, gràcies a la connivència política de la que gaudeix”.

Cal recordar que les detencions s’han efectuat per les sospites dels Mossos d’Esquadra que la planta de Messer Ibèrica, al Polígon Nord, es va construir sense llicència. A més, els sis detinguts són sospitosos d’una estafa multimilionària per haver falsificat, presumptament, dades per a obtenir un contracte més avantatjós amb la companyia elèctrica que subministra a aquestes plantes químiques.

PUBLICITAT