BLANCA ROMEO: Odina m’ajuda a compartir coses personals amb la gent que no conec

Li traiem un temps súper valuós i això s’ha d’agrair. Avui entrevistem a Blanca Romeo, més coneguda artísticament com Odina, l’última sensació musical formada a Tarragona, però que s’ha vist obligada a emigrar a Londres, com els grans artistes del món de la música, per perseguir el seu somni. Talent musical tarragoní en estat pur, que torna a casa per presentar el seu nou treball a tot un gran espai com és la Fàbrica Damm i la Sala Cool, un dels temples de la música indie de Madrid, desitjant també l’oportunitat de tocar a Tarragona, a la Sala Zero, algun dia. Amb tots vostès, Odina.

Com comences en el món de la música?
Des de ben petita sempre m’he sentit atreta per la música, tot i que ningú de la meva família és músic ni res per l’estil. Quan tenia 3 o 4 anys volia tocar l’acordió (com ‘Pingu‘ dels dibuixos animats), i vaig demanar als meus pares poder fer classes. Com que no van trobar professor d’acordió a Tarragona vaig començar amb el piano, l’instrument més semblant. I des d’aquí ha sigut tot una evolució progressiva on cada cop em sentia més atreta per la música i sentia que és el que volia fer.

És vocacional? És a dir, com definiries la professió?
És una professió molt dura on guanyar-se la vida és molt difícil, sobretot quan vols guanyar-te la vida de la teva música pròpia, així que en el meu cas diria que és 100% vocacional.

Com neix Odina?
Odina és el meu primer projecte musical, neix fa un parell d’anys quan començo a treure cançons de manera independent, amb el meu primer EP ‘Broken‘. Feia temps que estava escrivint cançons, però per mi la decisió de treure-les amb el nom d’Odina marca un punt on començo a prendre’m la música de manera més seriosa, amb un projecte i un so concrets.

Perquè Londres i no Espanya, per començar la carrera musical?
Molts músics que m’inspiraven estaven basats a Londres o a Anglaterra (com per exemple Daughter o Lucy Rose) i per això m’atreia marxar. La música és una de les indústries més importants a Anglaterra (només cal mirar al nombre de grups que han exportat des dels Beatles a Elton John…) i crec que la música es valora molt més allà, que no pas aquí. De totes maneres, independentment de tot això avui en dia es pot fer música des de qualsevol lloc i que s’escolti a tot el món gràcies a internet. Però viure en una ciutat on hi tanta música com Londres m’ha inspirat de manera increïble, per tota la gent i tots els músics que he conegut, i crec que per mi és el que fa que vulgui continuar vivint allà encara una temporada més en comptes de tornar aquí.

Londres m’ha inspirat de manera increïble, per tota la gent i tots els músics que he conegut, i crec que per mi és el que fa que vulgui continuar vivint allà encara una temporada més en comptes de tornar aquí.

Quina diferència hi ha entre Odina i Blanca? Com les definiries?
Blanca sóc jo, i Odina és el meu projecte. M’agrada que hi hagi aquesta distinció perquè crec que em dóna molta més llibertat quan es tracta del procés de creació. Tot i que tota la música que faig amb Odina és molt personal i parla de la meva vida, quan pujo a un escenari a cantar no ho faig com a Blanca sinó com Odina, i això m’ajuda a poder compartir coses tan personals amb gent que no conec. M’ajuda a protegir-me perquè com artista estàs molt exposat quan decideixes compartir el teu art. També em dóna llibertat de fer coses que potser no faria com a Blanca, visualment, o per exemple quan es tracta de vestuari. Sóc una persona més ben tímida quan es tracta de compartir coses meves, i en aquest sentit tenir un projecte (que és molt meu, però sense ser ‘jo’) m’ajuda a no sentir-me tan exposada.

Quin és l’estil musical d’Odina?
Diria que és música molt intimista, música que no parla a crits però més aviat es murmura. No m’agrada parlar d’estils musicals perquè crec que limiten molt, però per algú que mai m’ha escoltat diria que és una mena de folk-pop.

Què suposa tornar a tocar a casa, en aquest cas a Barcelona? M’encanta tornar a casa a tocar. Em sento molt privilegiada, perquè sento que tinc l’oportunitat de compartir tot el que he estat aprenent fent música i vivint fora, però fent-ho a un lloc que se sent com molt més meu, estant a Catalunya. M’agradaria tocar més a Tarragona també.

És Tarragona una ciutat que doni suport als artistes? Com que vaig marxar de Tarragona amb 18 anys, la meva experiència com a músic a la ciutat es limita a quan anava al Conservatori. Per mi va ser una experiència molt enriquidora i que ha sigut decisiva en poder fer la música que estic fent ara. Per això sento que tenir l’oportunitat d’estudiar amb un centre com aquest a Tarragona em va donar sense cap dubte el suport que necessitava tot i abans de començar a fer el que faig ara. Així i tot he de dir que havent parlat amb músics que intenten guanyar-se la vida a Tarragona, he sentit comentaris que em fan pensar que la ciutat no sempre ajuda o afavoreix oportunitats perquè es faci música o sobretot perquè es toqui música a locals o amb esdeveniments.

On t’agradaria tocar a Tarragona? Algun espai en concret?
M’encantaria tocar a la Sala Zero, potser algun dia!

On et podrem veure pròximament?
A part del concert d’avui a Barcelona a la Fàbrica Damm i de demà a Madrid a la Sala Cool (telonejant a Tom Rosenthal), tinc un parell de concerts a Londres d’aquí a poc aquest mes (el 12 telonejant a Cattle & Cane, i el 21 telonejant a Rae Morris). Crec que encara no es pot anunciar però tornaré a Barcelona el 13 de desembre i a Madrid el 14 per dos concerts molt especials. L’any que ve espero poder fer més concerts, més cap a l’estiu quan surti el meu primer àlbum.

Borja VIZCARRO



Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter


Download WordPress Themes Free
Download WordPress Themes
Premium WordPress Themes Download
Download Best WordPress Themes Free Download
free download udemy course