Arxius de música | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Maig, 2022
david_rovira2-1-e1652961929890-1280x926.jpg

David Rovira només té 14 anys. Fem servir aquest adverbi perquè el tarragoní comença a despuntar en el camp musical. És un apassionat del saxo i li encanta tocar al carrer, on els transeünts solen dir-li el què pensen de les seves actuacions, a encoratjar-lo a continuar aprenent i a desenvolupar el seu talent. De tracte fàcil i somriure contagiós, el jove vol seguir una carrera musical, tot i que no descarta acabar estudis universitaris. Aquest divendres, en David participarà en una exclusiva trobada del Rotary Internacional que se celebra a Salou. A l’estiu sol posar el seu granet de sorra per animar els nostres carrers…

Què és per a tu el saxo?
Un instrument que em permet fer música i fer-ne gaudir als altres.

Per què el saxo i no un altre instrument?
A l’Escola de Música, mitjançant una roda d’instruments, vaig descobrir la sonoritat del saxo. Per aquest motiu el vaig triar, ja que entre tots els instruments que em van ensenyar va ser el que més em va agradar.

Què representa la música per a tu?
És una manera d’expressar sentiments sense necessitat d’utilitzar paraules. És com un idioma que tothom entén, independentment de la seva llengua.

Què t’aporta la música?
Moltes, noves i enriquidores experiències. M’ha ensenyat a tenir confiança en mi mateix i a ser constant perquè la música, per a millorar, requereix molta constància.

Què vols transmetre quan toques el saxo?
Felicitat i alegria. M’agrada alegrar la cara de la gent que passa pel carrer.

Què et diuen els transeünts quan toques al carrer?
La gent sol preguntar quina l’edat que tinc, perquè els sorprèn que sigui tan jove. També em pregunten: A on vius?, D’on ets?, A on sols tocar? I molts cops em diuen que ho faig molt bé i que els agrada com toco. I, de tant en tant, trobo algú que també fa música i llavors parlem una estona.

Els teus pares t’ajuden i et recolzen en aquest viatge musical?
Els meus pares sempre m’han recolzat en tot el que faig. I en la música encara més. Sempre m’han animat. De fet, sense ells no podria estudiar música perquè els estudis, algú els ha de pagar. La família sempre està al meu costat, donant-me suport i facilitant-me allò que necessito.

Has pensat presentar-te a algun concurs de talent musical?
No m’ho he plantejat mai perquè, això són coses que requereixen molt de temps i nivell, el qual jo encara no en tinc. Però no ho descarto en un futur, ja que és una manera molt bona de guanyar renom i consideració.

Vols estudiar música o alguna altra carrera?
A mi m’agradaria tenir una carrera professional com a saxofonista. Però també estic considerant altres opcions, puix que és molt difícil viure exclusivament de la música. No obstant això, tinc clar que ho intentaré i que faré tot el que calgui per poder viure de la música; tanmateix, no estaria de més tenir una carrera.

Quins ingredients són necessaris per esdevenir un bon músic/artista?
Més enllà de tenir tècnica i virtuositat, cal tenir seguretat en tu mateix i en allò que fas. I, per damunt de tot ser humil, perquè si no ho ets, la gent no et voldrà i no podràs aconseguir res bo.

Amb quin músic t’identifiques o volies arribar a ser?
M’identifico molt amb el meu cosí, Joan Rovira. Ell també va començar tocant al carrer i m’ha inspirat molt en les decisions que prenc com a músic. Des de petit que escolto la seva música i em fascina, i va ser una de les persones que em va donar a conèixer el saxo. Ell ara és cant-autor, però va començar la carrera musical amb el saxo.

PUBLICITAT












REDACCIÓ29 Abril, 2022
220430-Bratia-1280x960.jpg

Tot preparat per a l’inici d’un dels festivals de música més esperats a Tarragona. Aquest dissabte 30 d’abril, Dia Internacional del Jazz, arrenca el Festival Dixieland de Tarragona. A les 12 del migdia al restaurant Casa Balcells es farà un concert vermut amb la Stromboli Jazz Band i a les 19 h, al Tinglado 2 del Moll de Costa, un concert de música americana inspirada en l’exposició de l’artista J.James White.

L’espectacle inaugural del festival serà al Teatre El Magatzem a les 20 h amb el concert Balkan Pompe Ignition de Bratia, que ja ha exhaurit totes les seves entrades. L’energia i l’elegància del jazz manouche i la riquesa musical dels Balcans són unides pel nomadisme de la música gitana d’aquest conjunt, que compta amb el tarragoní Pere Nolasc Plana com a violinista.

A les 21 h, al restaurant Brisa se celebrarà un sopar ‘dixie‘, una vetllada musical amb el swing, el dixieland i el blues de Raül Cid i Adrià Mort. L’endemà, diumenge 1 de maig a les 12 del migdia, la Big Band de la Banda Unió Musical de Tarragona oferirà un concert vermut a la plaça Verdaguer.

La primera setmana del festival estarà carregada de propostes de tota classe i per a tots els gustos. Dimarts al matí, l’Apocadixie Quartet descobrirà els orígens del jazz a les escoles de la ciutat amb audicions al Teatre Tarragona. Dimecres a la tarda, a la Cooperativa Obrera, se celebrarà una classe de ball per a totes les edats on l’escola Swings is in the air t’introduiran en el món del jazzsteps, el blues i el lindy-hop, per ballar des d’un xarleston fins a Nina Simone o BB King.

Dijous al vespre, al restaurant Brisa, Raül Cid Duo amenitzarà un altre sopar ‘dixie‘. Divendres al vespre, a la Cooperativa Obrera, Swings is in the air oferirà una nova classe de ball, i a l’Espai Jove Kesse, la Big Band Trio, amb els músics Xavi Plaza, Joan Casellas i Xavi de la Salud, viatjarà per la història del jazz amb el seu concert. A la nit, els White Boy White’s Power Roots Trio amenitzaran un sopar ‘dixieal Mama Tàlem, i Raül Cid ho farà a la Pizzeria Da Nicola.

PUBLICITAT


REDACCIÓ27 Abril, 2022
palmera.jpg

El Festival Sota la Palmera de Tarragona d’enguany proposa una trentena d’espectacles i concerts. Aquest festival s’emmarca en la música feta per joves, destinada al públic principalment jove, però obert a totes les edats i prioritzant la figura de la dona creadora.

En aquest sentit, les caps de cartell son La Beth & Laura Andrés, Maria Fort, Maria Jacobs, La Queency i Maio, i altres músics i grups que actuaran les nits de juliol a l’espai La Palmera. El regidor de Joventut, Hermán Pinedo, afirma que el festival és “una bona oportunitat d’exhibició i promoció per als i les joves creadores de la ciutat i del Camp de Tarragona”.

Pinedo ha remarcat que, al mateix temps, “s’ofereix una programació variada d’espectacles aportant propostes artístiques de trajectòria contrastada arreu del país i del panorama internacional”. Després de la pandèmia i les restriccions de l’any passat, es preveu que enguany La Palmera sigui de lliure accés fins a omplir l’aforament i recuperi l’esperit dels anys anteriors.

La programació engegarà el divendres dia 1 de juliol amb dos grups del territori, ‘La tortuga que nunca tuve’ que descriuen la seva música com festiva i reivindicativa, i ‘Segonamà’, que combinen mestissatge amb influències de la salsa, cúmbia i bachata. El dissabte dia 2 actuarà Alba Morena, que interrelaciona diferents gèneres, des de l’electrònica a la música urbana.

La setmana següent, el divendres, 8 de juliol, hi haurà l’actuació de l”Stromboli Jazz band’, el grup tarragoní de swing, dixi, jazz popular i altres músiques, que enguany celebren el seu 10è aniversari i ho celebraran també en aquest espai. L’endemà, el dissabte, 9 de juliol, Joan Masdeu presentarà el seu nou disc ‘Els dies que vindran’, un pop de guitarres enèrgic i vitalista.

El divendres 15 de juliol actuarà ‘La Troupe’. El sextet, format arran del confinament a mig camí entre el Maresme, el Vallès i Mallorca, s’ha fet un lloc dins del panorama del mestissatge i del folk català. I el dissabte 16 de juliol, hi haurà nit de ska i reggae amb ‘Manzau’ i ‘Secondtrast’. Els següents divendres i dissabte, 22 i 23 de juliol, actuarà ‘Tasuta N-imal’, banda d’Àfrica que combina blues i rock, i les veus de Maria Fort i Maria Jacobs.

El darrer cap de setmana, divendres 29 de juliol, s’ha programat un concert de Marcel i Júlia, com a acte destacat d’aquesta edició. Finalment el dissabte 30 de juliol hi haurà tres dones a l’escenari: per una banda amb Laura Andrés & Beth Rodergas, amb una proposta de versions de cançons de dones del seu disc Natural Women i per un altre Anna d’Ivory, cantautora i compositora tarragonina que tancarà el festival Sota la Palmera 2022.

PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Abril, 2022
IMG_4747-1280x960.jpg

Tarragona recupera un dels festivals de primavera més esperats pels tarragonins. Torna el Festival Internacional Dixieland, que enguany recupera el seu format tradicional, amb el 100% d’aforament presencial i amb més d’una trentena de concerts i actes relacionats amb aquests estils musicals i balls tan característics.

Aquest festival se celebrarà des del dissabte 30 d’abril fins al diumenge 15 de maig. Segons la regidora de Cultura, Inés Solé, ha destacat la tornada d’aquest esdeveniment que “tornar a omplir els carrers de la ciutat” amb els sons del Jazz, Blues i els balls Lindy Hop, on “es recupera l’essència” del festival, després de dos anys marcats per la pandèmia.

Solé també ha destacat la gratuïtat de la majoria d’espectacles que se celebraran als carrers i places de la capital tarragonina, a excepció de quatre actuacions, que tindran un preu de 8 i 10 euros. Una altra de les novetats serà la recuperació de les classes de dansa i jam sessions, que són un dels al·licients de la mostra musical, i també les audicions escolars, dirigides a infants i joves al Teatre Tarragona.

Per la seva banda, Kike Colmenar, director del Dixieland ha destacat la importància d’un festival que recupera el valor dels estils de ball que porten els diferents gèneres musicals, amb tallers i classes gratuïtes “perquè tothom qui vulgui aprendre a ballar, ho pugui fer”. També ha destacat l’equilibri entre els músics internacionals i del territori que tornaran a fer gaudir els tarragonins d’un festival únic.

VÍDEO


PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Abril, 2022
3524557-1280x853.jpg

Els Pets han publicat aquest divendres ‘Ulls com piscines’ (RGB), el primer avançament del nou disc ‘1963’, que veurà la llum el 29 d’abril. Aquest primer senzill ha sortit acompanyat d’un videoclip, en el qual el grup ha apostat, de nou, pel realitzador Álvaro Sanz.

La gira del nou disc d’Els Pets comença el dia 30 d’abril al Festival Strenes de Girona, que compta amb les entrades exhaurides des de fa setmanes, i després passarà pel Teatre Principal de Mallorca, el Teatre Atrium de Viladecans, el Teatre Fortuny de Reus.

Segons han explicat Els Pets, ‘Ulls com piscines’ és “una píndola de pop amb majúscules, amb guitarres esmolades i una tornada marca de la casa, refrescant com un gelat de llimona i lluminosa com un matí d’estiu”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ31 Març, 2022
223c1172-1c31-40fc-8084-0167505a24c7-1280x1280.jpg

‘1963’. Així es dirà el nou disc d’Els Pets, que es publica divendres 29 d’abril. El títol fa referència a l’any de naixement dels tres músics del grup de Constantí, Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres, i resumeix l’esperit de l’àlbum: cançons fetes des del present després de tota una vida tocant plegats.

La idea serveix de fil conductor de la música -amb composicions inspirades en la ‘new wave‘ britànica però amb mirada contemporània- i de les lletres –que sense renunciar al costumisme dels últims discs, recupera el punt irònic i descregut dels seus orígens-.

‘1963’ (RGB) l’ha produït Joan Pons (El Petit de Cal Eril) al seu estudi de Guissona, i els fans en tastaran un petit avançament el 8 d’abril amb el senzill ‘Ulls com piscines’. Pel que fa a l’estètica visual, la portada del disc és obra del dissenyador gràfic Gerard Joan.

La gira de presentació de ‘1963’ començarà al Festival Strenes de Girona amb les entrades exhaurides i ja ha anunciat dates a Mallorca, Viladecans, Reus, Calella, Cambrils i Puigcerdà. Ara fa quatre anys de la publicació del darrer disc d’Els Pets. L’any 2018 el grup va llençar ‘SOM’ (RGB Suports), el seu setzè àlbum. ‘1963’ és el disc que en fa disset, després de 33 anys de cançons i concerts a la seva esquena.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Març, 2022
974026e0-b83d-4ce0-a29a-ec41eb828c8f-1280x853.jpg

Joan Masdéu publica aquest divendres ‘Els dies que vindran’, el seu cinquè disc en solitari. Vuit cançons en les quals parla dels episodis cíclics de la vida i que “reivindiquen les noves oportunitats”, en paraules de l’artista.

Masdéu ha tornat a confiar en els músics que l’han acompanyat en els darrers anys i ha enregistrat l’àlbum a cavall entre la Casa Murada i Blind Records. Ho ha fet gravant les cançons en directe amb tota la banda amb l’objectiu de “mantenir-ne viva l’essència”.

El pròxim 3 d’abril farà el concert de presentació al Teatre Bartrina de Reus i ja té tancades diverses dates fins a la tardor en diferents llocs del país.

PUBLICITAT





REDACCIÓ11 Març, 2022
IMG_3963-1280x960.jpg

El sol llueix ben amunt a la plaça Anselm Clavé, al cor de Tarragona i un dels indrets on l’artista Raül Cid s’ha criat, jugat i cantat des de ben petit. Parlem amb un dels músics més rellevants de la demarcació qui ha vist com el seu ‘fill artístic’ s’ha fet ja tot un home. L’Stromboli Jazz Band format pel mateix Raül Cid – trombó, veu i direcció, Josué García – trompeta, Ton Solé – banjo/ukelele, Ismael Carles – tuba, Adrià Mort – bateria, arriba enguany al seu desè aniversari, i Raül ens explica com han estat els seus orígens en la música, i relata parts desconegudes de la seva figura musical i artística, com que de petit volia ser pallasso i com els seus pares el van encaminant a poc a poc cap a una carrera musical amb més de trenta anys de trajectòria. També ens parla sobre l’origen de la banda, les dificultats salvades durant la pandèmia i la capacitat per adaptar-se a les adversitats i aprofitar-les per fer-les teves. Deu anys no es fan cada dia, com diu la dita. Amb tots vostès, Raül Cid de Stromboli Jazz Band.

Deu anys no es fan cada dia.
Doncs sí, la veritat és que estem molt contents, tot i que aquests dos últims anys hem viscut moments complicats. Arribar fins aquí ens ha costat Déu i ajuda, però aquí estem, després d’aquell concert de febrer de 2012, hem fet més de 550 actuacions a l’esquena i amb un tercer disc. Moltes ganes de celebrar-ho amb la gent.

Qui és Raül Cid?

Raül Cid a la plaça Anselm Clavé

Raül Cid és un nen, il·lusionat amb la vida, amb la cultura, amb la música, l’humor, el teatre… Amb tot el món artístic. Ja des de ben petit, els meus pares em van encaminar, subtilment, en el món de la música, que els hi agradava molt. Et van posant una sèrie de discos, t’apunten a una sèrie d’activitats extraescolars on a poc a poc et va enganxant i li vas agafant estima al món de la música.

A quina edat comences a tocar el primer instrument?
Amb cinc o sis anys. El piano va ser amb el que vaig començar a fer els primers ‘pinitos‘.

Alguna vegada has comentat que tens una ànima de ‘clown’.
Això no se sabia fins que s’ha començat a esbombar el tema (riu). De petit jo volia ser pallasso. A la tele i al cine ja hi havia la influència del ‘clown’. I de petit, com he dit abans i de forma molt subtil, els meus pares em van encaminar al món de la música, en lloc del món del circ i del teatre. “Un bon pallasso ha de saber tocar un instrument”, em deien (rialles). Però la veritat és que sempre he portat en les actuacions aquest toc d’humor. Tinc fotos de petit, amb tres anys, vestit de pallasso i amb el saxo. Hi ha proves que ho demostren.

Com es pren la decisió de dedicar-se professionalment a la música?
He estudiat música durant tota la vida i m’he format al conservatori i de trombó a la Banda Unió Musical. Tot i que a casa sempre em deien allò de “sí, la música molt bé, però fes alguna cosa més per si de cas”. A poc a poc em vaig anar movent, vaig anar potenciant habilitats artístiques, musicals, comunicatives, etc. I em vaig fer un forat. I el fet de tocar el trombó, que poca gent el tocava, em va acabar d’obrir portes. Però la realitat és que dedicar-se al món de la música és difícil. Sempre està aquell músic famós que et diu que ha estat cambrer o ha buscat altres feines per poder-se guanyar la vida. Però a poc a poc em vaig anar obrint camí, amb la boca cada vegada més petita, els meus pares em deien allò de “a més a més” i al final van veure que amb la música m’anava bé, i al final estan contents. Fa 20 anys que m’hi dedico, tot i que aquests dos últims anys hi ha hagut moments difícils.

Raül Cid és un nen, il·lusionat amb la vida, amb la cultura, amb la música, l’humor, el teatre… Amb tot el món artístic

Vas formar part de la Banda Unió Musical de Tarragona, que enguany celebra 25 anys. Què destacaries d’aquella època?
Vaig entrar l’any 1994 i vaig estar fins al 2007. Molts anys. Vaig estar molt a gust, vaig conèixer molta gent. També ajuda el fet de formar part d’una entitat tan gran, amb tanta gent, et motiva i et dona ales per voler dedicar-te a la música. Tinc molt bon record del meu pas per la BUMT.

Recomanaries a la gent a apuntar-se?
Sense cap dubte. Tots els formadors, la banda juvenil, la gran, els músics… tot ha contribuït a fer que la BUMT sigui una de les grans entitats musicals de Tarragona.

Amb Stromboli, sempre intentem trencar aquesta quarta paret i fer que la gent s’integri amb l’espectacle.

Quin és el primer projecte, un cop acabes amb l’època de formació musical?
Des dels 18 fins als 32 vaig formar part d’un grup d’aquí del Camp de Tarragona que es diu Small River Dixie. Una cosa important és que quan jo estava a la BUMT es va iniciar el festival Dixieland de Tarragona. Sempre m’ha agradat molt aquesta música i amb companys de la banda vam decidir muntar la Small River Dixie. Arran d’aquest festival vaig decidir el 2011 engegar el projecte de Stromboli Jazz Band, en el qual barregem aquests estils musicals, amb humor, amb gags, amb aquest ‘clown’, una mica exagerat -a vegades a l’escenari has d’exagerar moltes coses- i la gent es pensa que sempre has de ser graciós, però no sempre tens ganes de fer un acudit. Amb Stromboli, sempre intentem trencar aquesta quarta paret i fer que la gent s’integri amb l’espectacle.

Què ha suposat el Festival Dixieland pel Raül Cid? És un festival que està com ‘maltractat’.
Jo trobo a faltar l’energia dels primers deu anys. S’ha perdut potser aquell format ‘gamberro’, de carrer, les jam sessions…

L’artista Raül Cid a larepúblicacheca.cat

En definitiva, l’espontaneïtat d’un concert al carrer?
Sí, de trobar-te a més gent tocant al carrer. És cert que potser hi ha hagut problemes de pressupost i s’ha apostat per un altre tipus de format. Però cal no oblidar que el Dixie és música de carrer. Una big band sí que és un format de recinte tancat, però també es troba a faltar el format carrer. Per mi el Dixieland suposa bona música, relacions amb músics, conèixer moltes persones, amb qui avui dia encara col·laborem i sobretot un creixement personal i musical molt important i més fent-se a casa meva, a Tarragona, que no t’obliga a marxar a altres llocs per veure segons quins estils. L’he vist néixer i sí que és veritat que ha perdut aquella màgia del principi, és com una relació de parella. O amb els anys vas cuidant i aportant coses noves o… És complicat. També s’ha d’apostar més per la gent del territori.

Tarragona ajuda al músic local? Com és el fet de tocar a casa?
El fet de tocar a casa, a vegades és fàcil, a vegades és difícil o hi ha circumstàncies que no controla ningú. Molts cops no demanes diners, demanes facilitats logístiques, o d’estructura o de material, o espai. A vegades ha faltat un cop a l’esquena, allò de dir: “Esteu fent una molt bona feina”, o donar una mica de suport, sí que t’esperes. Tot i que potser des de l’altra part ja es pensa que s’està fent. Però tu veient certes coses… Entenem que tothom fa el que pot, però penso que tot hauria de ser una mica més fàcil.

Com neix l’Stromboli Jazz Band?
Neix a finals de 2011, quan ja feia 11 anys que estava a l’altra formació i jo tenia ganes d’impulsar el meu propi projecte i fer coses diferents. Més que projecte musical, artístic. Com et deia abans, incloíem diferents disciplines. Sí que era un mal moment, però sempre ho és (riu). Volíem oferir una cosa que ningú estava oferint. Adaptar cançons, bandes sonores, etc. I tocar-les a ritme de jazz. En aquell moment ningú ho estava fent. Vaig pensar que podia funcionar, vaig buscar músics que podien encaixar amb aquest projecte, els vaig explicar que volia fer i s’hi van sumar.

Volíem oferir una cosa que ningú estava oferint. Adaptar cançons, bandes sonores, etc. I tocar-les a ritme de jazz

Les haureu vist de tots els colors.
He de dir que ha estat tot bastant bonic, però sí que hi ha hagut adversitats. Alguna espineta clavada amb un festival que volíem anar i no hem pogut, però també només dos mesos després del primer concert vam rebre ens van convidar per tocar al festival de Jazz de San Sebastià. Pensa que quan comences un grup, no tens contactes, molt poc currículum, molt poca gent et coneix. Ens hem anat fent a poc a poc un lloc dins la música. La gent ja ens va coneixent, sap el que fem, ens truquen per anar a actuar i quan això passa, és una satisfacció, et carrega les piles i et fa tenir ganes de continuar endavant.

Entenc que els primers concerts van ser a escala local. Quan es fa el pas de sortir a la demarcació o altres llocs de Catalunya?
Va ser tot bastant ràpid. Pensa que treballem molt el fet de trucar, enviar correus a la gent… Parlaves amb un, enviaves la proposta, els agradava. La manera com vens el teu producte fa molt, és molt important. A poc a poc ens van anar trucant de diferents festivals, un d’ells el de Guardiola de Font-rubí, que ja et posa en el mapa, el de Blues de Reus o el de Jazz de Cambrils… El fet de tocar les tecles adequades i el fet de tenir un producte atractiu, va fer que en quatre o cinc mesos ja ens conegués molta gent. Només el primer any vam fer més de 50 actuacions i en el primer concert la gent ja ens demanava discos.

Una cosa que sobta és la capacitat que té l’Stromboli d’omplir una plaça de gent, fer ballar tot un carrer. Què és el millor d’actuar al carrer?
És una bona pregunta que ens fan, què preferiu teatre o carrer? Tot té el seu morbo. En un teatre la gent paga la seva entrada i ve expressament a veure’t, tot i que és molt maco, sí que és veritat que és tot més ‘encotillat’, no tens aquella espontaneïtat per ser gamberro que et dona el carrer, està el públic assegut i no pot ballar. Però, d’altra banda, el so és molt bo, estàs en unes condicions on pots jugar amb la il·luminació i fer un espectacle que no pots fer al carrer. En canvi, al carrer, el contacte amb la gent és molt proper, s’ho troben per sorpresa, captes al públic, a gent que no et coneix de res. Vas fent que a poc a poc l’actuació vagi creixent, que la gent s’ho passi bé. És una actuació molt més viva i festiva. Et dona aquella capacitat per improvisar. Un dels millors concerts al carrer, han estat els vermuts de Sant Magí a Cal Peter.

L’Stromboli Jazz Band s’associa molt al món de la festa major i sou el grup de tot el Camp de Tarragona.
Tot té l’origen amb el nom. En afegir Jazz Band a Stromboli, i en veure que el que fèiem era música festiva, de carrer com les jazz bands, era un punt a favor nostre. La gent en veure Jazz pensava al principi que era elitista. Però a mesura que ens han conegut, la gent ens segueix per tot arreu. Per la música, altres pel show o l’humor, inclús per la gastronomia (rialles).

Una cosa que volia és que la gent veiés que ens podem adaptar a qualsevol situació, amb diferents formats

Actuacions gastro-musicals.
(Riu) Pengem fotos de dinars i sopars abans o després de les actuacions i hi ha gent que ens segueix per això. El que la gent veu sobre de l’escenari, que tots els membres del grup ens portem bé, és de veritat. Una cosa que volia és que la gent veiés que ens podem adaptar a qualsevol situació, amb diferents formats. Volem ser propers a la gent, dinem als dinars populars, estem amb ells.

Quina ha estat la millor anècdota sobre l’escenari?
En recordo una a Reus. Era un noi molt tímid, que em va dir si podia ser jo el que li digués a la seva parella si es volia casar amb ell.

Carai (rialles).
Jo li vaig dir que sí, però que si es casaven que ens contractessin (riu). Ens va fer molta gràcia.

Stromboli Jazz Band en concert

Un moment difícil sobre de l’escenari.
Quan per exemple marxa la llum, et quedes a fosques i el fet de posar-te a cantar l’aniversari feliç com si anés a sortir el pastís. Sempre m’ha agradat aquella rapidesa de les sèries de telecomèdia, improvisar. I a la que passa alguna cosa, aprofito i ho introdueixo en l’espectacle. En aquest cas, cantem sense micros, que triga més a tornar la llum, ens posem entre la gent a tocar. Sempre aprofitar les adversitats i fer-les teves i que juguin a favor. De fet, els moments més improvisats, són els que la gent més recorda.

I un moment en què has hagut de posar-te la “màscara” del Raül Cid de Stromboli i no tenies ganes de res.
En els inicis de la pandèmia. Hi havia moments que et sortia una actuació, després te la cancel·laven. Comptaves amb aquella actuació. Has de donar d’alta els músics, has de preparar-ho tot, i has de tenir uns diners. A tu et cancel·len l’actuació, però tu ja has fet l’alta i has avançat uns diners. Aquesta incertesa amb els companys, de si hi haurà una actuació o no. El que sí que diré és que gairebé tots els ajuntaments van fer el possible per reprogramar les actuacions.

De sobte, t’arriba una pandèmia i ens ho canvia tot.
Afortunadament, ara hem pogut fer broma inclús en els espectacles sobre això. Però pensa que tenim un espectacle superinteractiu amb el públic, el problema també era veure que el públic et venia cohibit, que s’havia d’asseure separats tot i viure junts, amb la gent a 10 o 20 metres de l’escenari. Ens vam esforçar moltíssim, però ja al final no sabies si estaves arribant a la gent. Et canviaven les condicions cada setmana. Adaptar-te a això, quan tu tens un espectacle determinat d’interacció amb la gent, era molt difícil. Però tu havies de ser el mateix. Els aforaments, les distàncies socials… etc. Així i tot, som dels grups del Camp que més hem treballat aquests dies, gràcies a la capacitat d’adaptació.

El que prediquem als concerts a la gent és que somrigui i que sigui feliç

És fàcil, amb aquesta radiografia dels efectes de la pandèmia que has fet, ser músic a Tarragona?
No és fàcil ser músic en general (rialles). I durant la pandèmia, menys. Però és el tarannà de cadascú, o estic a casa meva queixant-me que no hi ha res o no hi ha feina, o em poso les piles i em poso a treballar per adaptar-me i buscar solucions i actuar. El que prediquem als concerts a la gent és que somrigui i que sigui feliç, que deixi fora les preocupacions i que gaudeixi al màxim. I he de predicar amb aquest exemple.

D’aquí la famosa paraula de la pandèmia, resiliència.
També et diré que allò que anàvem a sortir millors de la pandèmia tampoc m’ho crec. Ha tret el pitjor de la gent. Has de ser sempre bona persona. Sempre he estat resilient, vaig fundar Stromboli en un moment complicat, però aquí seguim i amb ganes de més.

Un moment que destaquis dels deu anys de Stromboli Jazz Band.
El concert del primer aniversari de la banda. El fet de veure el Teatre Metropol ple, veure la gent fent cua fora a les taquilles, gent que es quedava fora de l’actuació… Tot això en un any de vida. És una cosa que se’m marcarà de per vida. També el fet de crear vincles amb els seguidors, que ja són part alguns del cercle d’amistats, tocar a un casament i que et contractin per la comunió del nen, formar part de la família… Coses que no tenen preu.

Raül Cid després de l’entrevista

Tres discos gravats. Què ha canviat del primer a aquest últim?
Ha canviat la qualitat musical, la cohesió entre nosaltres, el vincle que tenim -amb una mirada a vegades ja t’ho dius tot, com aquelles parelles-, tot es nota sobre l’escenari. Aquest tarannà es nota en el nou disc, que cada vegada som un grup més cohesionat, sona millor, el repertori té més dificultat, gravem tot alhora, perquè sigui el més semblant a una actuació en directe.

Concert d’aniversari pels deu anys al Teatre Tarragona el 13 de març. Quin missatge dones als lectors de larepúblicacheca.cat?
Doncs que vinguin a veure’ns! No serà un concert com els d’abans. Estem preparant moltes sorpreses, hi haurà artistes convidats, coses que no es poden dir, però serà una festa en homenatge a tota aquella gent que ens va començar a seguir des dels inicis, els que s’han anat incorporant i tots aquells que vulguin descobrir Stromboli Jazz Band.

Què li demanes a 2022?
Que puguem continuar treballant igual o millor que fins ara, deixant de banda el parèntesi de la pandèmia, que la gent ens continuï estimant com ens estima i que s’hi vagi afegint més gent al projecte i que ens facin suport.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Març, 2022
WhatsApp-Image-2022-03-04-at-11.02.27-1280x960.jpeg

Deu anys no es fan cada dia. I és que la Stromboli Jazz Band, grup de swing, dixie i jazz popular de la demarcació, celebra el seu desè aniversari i ho celebrarà en el marc de la programació de primavera dels Teatres de Tarragona, omplint de gom a gom l’ateneu de la capital tarragonina.

La regidora Solé ha destacat “la trajectòria d’aquesta formació tan arrelada a la nostra ciutat i als seus diferents cicles culturals i festius” i ha valorat “l’important paper que grups com aquest i entitats culturals en general del territori hi juguen, aportant una riquesa cultural a la ciutat que sens dubte és motiu de celebració”.

Així, el pròxim 13 de març a les 19 h, el Teatre Tarragona acollirà l’espectacle Alegria, amor i fantasia, on l’Stromboli Jazz Band presentarà el seu tercer disc i faran un repàs a la trajectòria viscuda durant aquests deu anys, a part d’incorporar novetats i comptant amb la col·laboració de diversos artistes convidats.

El primer CD de la banda, Smile, va ser presentat el febrer del 2013, després d’un any de vida. El segon CD, Be Happy, es va presentar pel seu 5è aniversari el febrer del 2017, tots dos al Teatre Metropol. El grup està format per Raül Cid (Trombó, Veu i Direcció), Josué García (Trompeta), Ton Solé (Banjo,ukelele), Ismael Carles (Tuba) i Adrià Mort (Bateria).

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Febrer, 2022
d1b92adc-8588-4615-9357-5d6ca0c2fc53-1280x721.jpg

La segona edició del Reus Jazz Cava arrencarà el 17 de febrer amb un petit concert del seu director artístic, Lluís Capdevila, conjuntament amb dos músics referents del jazz, Masa Kamaguchi i David Xirgu.

El cicle s’allargarà durant tot l’any amb les actuacions d’artistes com Lluc Casares, Joan Fort, Oriol Vallès, Joan Terol, Xavi Torres, Irene Reig o Petros Klampanis, entre d’altres.

Els concerts se celebraran al Centre Cultural El Castell. Enguany, l’organització vol continuar promovent el jazz acústic de nivell i fomentar l’assistència de públic, així com la participació dels músics locals.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter