Arxius de entrevista | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Novembre, 2021
IMGP7982-1280x851.jpg

Es tracta d’un dels periodistes d’investigació més rellevants del Camp de Tarragona. Conversem amb Rafa Marrasé, director de ‘Porta Enrere’ un mitjà especialitzat a destapar tots aquells casos, temes i investigacions sobre corrupció que afecten la societat tarragonina. Marrasé ens explica com ha estat la trajectòria del mitjà, admet que hi ha pressió per aquest tipus de periodisme a Tarragona i ens parla del seu llibre, Tarragona, el rastre del sutge, que es presentarà aquest dijous 25 de novembre, als Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya, a les set del vespre.

Què és el que el va motivar a fer periodisme d’investigació?
Feia anys que treballava en mitjans locals, però també d’àmbit nacional i veia que hi havia una sèrie de temes que els mitjans no tractaven amb profunditat o, simplement, no publicaven. Aleshores vaig pensar que caldria fer aquesta mena de periodisme, més incisiu, més treballat i sense por a incomodar qui fos.

Hi ha pressió a Tarragona? Es persegueix aquest tipus de periodisme?
Sí, hi ha pressió. Quan vaig intentar fer aquesta mena de periodisme treballant per altres mitjans de comunicació, primer em van vetar alguns articles dels Jocs Mediterranis quan aquesta cita olímpica es trobava en els seus inicis i allò va comportar que decidís abandonar aquell mitjà. Posteriorment, vaig perdre una feina en una altra publicació per pressions de l’Ajuntament de Tarragona als meus editors d’aleshores. He de dir, però, que des que vaig posar en marxa Porta Enrere ningú m’ha trucat per condicionar els meus articles o les meves investigacions perquè saben que estan ben documentats. Com a molt alguns missatges de l’estil “t’estàs guanyant molts enemics”.

Des que vaig posar en marxa Porta Enrere ningú m’ha trucat per condicionar els meus articles o les meves investigacions perquè saben que estan ben documentats. Com a molt alguns missatges de l’estil “t’estàs guanyant molts enemics”.

Com neix el projecte Porta Enrere?
Arran de les pressions comentades anteriorment. Quan l’Ajuntament va trucar el mitjà on treballava per dir que no podíem seguir en la línia de publicar articles que demostraven que el projecte dels Jocs Mediterranis anava pel pedregar em vaig adonar que no calia treballar per un mitjà de comunicació “convencional” per a publicar fets importants. Aleshores, un periodista podia crear la seva pròpia marca, el seu “mitjà” i destapar aquells temes que mai es publicaven o que no es publicaven amb la profunditat i rigor necessaris. Quan vaig marxar d’aquell mitjà i vaig començar a treballar en un altre, vaig poder fer aquella mena de periodisme incisiu, incòmode, fins que els editors no van poder suportar la pressió i van dir-me que fes temes en profunditat però no tan incisius, que no “molestessin” els que manaven: el govern municipal. Aleshores vaig decidir posar en marxa Porta Enrere l’estiu de 2016.

El periodista Rafa Marrasé presenta nou llibre

Quins han estat els articles ‘estrella’ al llarg d’aquests anys?
Tots els articles que he publicat a Porta Enrere són rellevants. Han comportat, en la majoria de casos, mesos o anys d’investigació, revelant fets desconeguts fins aleshores. Fets greus. És evident que els Jocs Mediterranis han estat una temàtica molt destacada a Porta Enrere, on explicàvem que allò no podia sortir bé de cap manera, tal com es va veure finalment. Especialment importants han estat els articles sobre la cerimònia d’inauguració dels Jocs on vam demostrar, un dia i mig després de la mateixa, que l’organització havia facilitat l’entrada a l’esdeveniment a persones i grups amb una determinada ideologia política. Un fet molt greu al tractar-se d’una cita, els Jocs, pagada amb diners públics. Tres anys i dos mesos després van poder demostrar documentalment allò que avançàvem en exclusiva després de la inauguració. En l’article es demostra com el Comitè Organitzador va mentir públicament i va ser còmplice d’aquella conxorxa ideològica juntament amb l’Estat.

Però també hi ha altres temàtiques que són recurrents, com el Patrimoni Històric, amb articles sobre el teatre romà, l’amfiteatre (la notícia que vam publicar va comportar el seu tancament), Sedassos i, més recentment, Minerva. Tots demostren la pèssima gestió que s’està fent del conjunt monumental de la ciutat, que en la seva part romana és Patrimoni Mundial de la Humanitat des de l’any 2000.

I no em vull oblidar dels temes mediambientals, posant sobre la taula el perill de la contaminació d’Iqoxe dia a dia i de la inacció de l’administració a l’hora de controlar les emissions, així com les mentides que van dir als ciutadans la nit de l’explosió. El gruix més gran d’articles es troba en la corrupció, especialment a l’Ajuntament de Tarragona, on hem publicat reportatges de tota mena que mostren com servidors públics s’han aprofitat del seu càrrec en benefici propi.

Una societat poc informada o mal informada no té elements per decidir correctament. No pot valorar adequadament els seus governants i no sap si aquelles promeses, allò que diuen cada dia, és veritat o és simplement una venuda de fum. Per això els periodistes som tan importants.

Vostè va afirmar en una entrevista que sense la petroquímica i l’administració, els mitjans de Tarragona no poden sobreviure
I és cert. Vam publicar les xifres de les aportacions fetes per l’Ajuntament i el Port de Tarragona als mitjans. És evident que la premsa necessita finançament per sobreviure, i més en l’era digital. Però quan la majoria dels ingressos dels mitjans provenen bàsicament de dues fonts, administració pública i indústria petroquímica, entens perquè es publiquen certs articles i per què se n’obvien molts d’altres. Fa temps que la premsa ha perdut la seva independència perquè necessita diners i això és un problema no només dels mitjans de Tarragona, sinó de tot el món. Ningú ha trobat la fórmula màgica per fer viables les empreses periodístiques. El que està clar és que qui perd en tot això és el ciutadà, que està quedant-se orfe d’informació cabdal per saber què passa de debò.

Una societat poc informada o mal informada no té elements per decidir correctament. No pot valorar adequadament els seus governants i no sap si aquelles promeses, allò que diuen cada dia, és veritat o és simplement una venuda de fum. Per això els periodistes som tan importants.

Com es llença a escriure un llibre?
“Tarragona, el rastre del sutge” és un recull d’articles dels cinc primers anys de vida del projecte Porta Enrere. L’editorial, Lo diable gros, em va proposar fer un llibre d’alguns dels millors reportatges d’aquest període argumentant que calia que aquests articles estiguessin en format paper, en un llibre que es pogués trobar en biblioteques, hemeroteques, a les llibreries, etc. Que fos font de consulta. Em va semblar perfecte i, a partir d’aleshores, vam començar a fer la tria dels reportatges.

Parli’ns una mica de ‘Tarragona, el rastre del sutge’
Com deia abans, és un recull d’articles. D’una petita part dels reportatges publicats a Porta Enrere entre l’estiu de 2016 i el de 2021, que habitualment són molt extensos. Creiem que les històries que expliquem necessiten prou espai perquè s’entenguin correctament perquè revelem fets delicats que no poden ser malinterpretats en una redacció ràpida o sintètica. Fugim del “clickbait” per concepte.

El titular del llibre fa referència al procés d’investigació periodística. Seguint el rastre del sutge acabes trobant el foc, és a dir, la notícia. Per aquells lectors que no coneixen encara Porta Enrere, crec que quedaran sorpresos pels fets que expliquem en el llibre.

On es pot adquirir?
A les llibreries Adserà i La Capona de Tarragona i també a IberLibro (compra en línia). I també a la presentació que farem aquest dijous a les 19 h als Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya, al carrer Major 14.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Maig, 2020
mariaCheca-1280x853.jpg

Quedem poques hores perquè els carrers tornen a omplir-se. Després de gairebé 50 dies de confinament, el govern ha obert la porta a les passejades i a l’esport individual, sempre tenint en compte les mesures de seguretat imposades i les franges horàries. La psicòloga clínica, Maria Checa, explica quins efectes tindran en les persones aquesta desescalada. Recomana adoptar algunes mesures i facilita alguns consells. La psicòloga recomana desconfinar-se de forma progressiva ja que els dies d’aïllament passaran factura física i emocionalment. Maria Checa recorda que arran del confinament hi haurà més casos d’hipocondria. 


Quins efectes tindran en les persones la desescalada?

La desescalada és un altre canvi. Suposa una situació nova que requereix una adaptació. El nostre cos, un cop més s’ha d’activar i mobilitzar i la nostra ment ha de reaccionar per processar l’experiència.

La psicòloga Maria Checa

En la situació actual, davant d’una amenaça real a la qual hem de fer front tots nosaltres, hem començat a tenir una sèrie de conductes que en altres moments ens haurien semblat patològiques (rentar-nos més les mans, anar amb mascareta i guants, portar un pot de gel hidroalcohòlic, rentar tota la compra amb aigua i lleixiu en arribar a casa, o ser incapaç d’estar per casa amb la roba de carrer).

La nostra conducta s’ha adaptat a la situació, però ara a poc a poc també s’haurà d’anar modificant per adaptar-se a la nova realitat que comporta la desescalada.

Com es trobaran les persones al carrer després de gairebé 50 dies de confinament?
La societat actual ens porta a no parar, a fer mil coses i de cop ens han obligat a parar, a quedar-nos quiets, a confinar-nos involuntàriament.

Després de tants dies de distanciament social, la desescalada ha de ser progressiva, hem començat pels nens, ara un nou grup. També en l’àmbit emocional, hem de fer front progressivament a aquests canvis. Si bé cada persona ho viurà d’una manera diferent, moltes potser amb eufòria, han de ser prudents per evitar que aquesta eufòria acabi amb tot el sacrifici que porten fent durant setmanes.

Des de l’inici del confinament, la por i la incertesa és el que més ens estan costant gestionar

En quines condicions psicològiques sortim al carrer?
Continuarà sent molt important ser capaç de conviure amb la incertesa, no saber realment que està passant, si ens afectarà o no o quan acabarà… Des de l’inici del confinament, la por i la incertesa és el que més ens estan costant gestionar. A partir d’ara, les persones que comencin a sortir de casa per tornar a anar a treballar poden tenir por a infectar-se, a contagiar, a què apareguin nous brots que ens facin retrocedir… Aquesta por ens ha de ser útil per ser prudents i mantenir la distància, i anar protegits, però no ha de ser tan intensa com perquè ens bloquegi o ens generi pèrdua de la funcionalitat.

En general que buscarà la majoria de les persones després d’aquest confinament?
Ara haurem d’entendre que la por que acompanya l’actual incertesa és útil en aquests moments. Ens protegeix d’un perill real, ens fa ser més prudents, mantenint una certa distància a l’hora de relacionar-nos, acostumar-nos a veure o portar mascaretes per a evitar contagiar quan ens constipem, rentant-nos les mans amb més freqüència o esternudar tapant la cara amb el colze. Tot això són aprenentatges que ja estem fent i que ens ajudaran a la nostra nova situació vital.

Després del confinament apareix el que es coneix com la fase d’afrontament de l’estrès. La fase de resistència apareix seguidament: la situació de perill s’allarga i aguantem física i emocionalment tot el que requereixi, però arriba un moment que el perill desapareix i entrem en la fase d’esgotament, i tot el sobre esforç viscut ens comença a passar factura tant a escala física com emocional.

Quan acabi el confinament és molt probable que moltes persones caiguin en aquesta fase d’esgotament, especialment aquelles que van fer un sobre esforç durant aquestes setmanes.

Per a la majoria de persones la fi del confinament suposarà uns dies d’adaptació per després tornar a la normalitat però algunes altres ho passaran bastant malament

Per a la majoria de persones la fi del confinament suposarà uns dies d’adaptació per després tornar a la normalitat però algunes altres ho passaran bastant malament. Els professionals de la salut hem d’estar presents per a ajudar a recuperar la seva funcionalitat i perquè aquests problemes no es cronifiquin.

Quina és la recepta per mantenir la confiança personal?

D’una forma pràctica, convé enviar al vostre cervell informació positiva de les circumstàncies, perquè si tot es veu molt terrible, suscita patiment i ens pot bloquejar i fer-nos emmalaltir. També us recordo que és important que el nostre cos se senti mobilitzat, actiu: li hem de fer pensar que sí que està fent exercici, que sí que s’està movent i que està actiu (ex. parlar per telèfon a la vegada que camines per la casa), ja que això disminuirà les sensacions que ens porten a l’angoixa i la tristesa.
És normal tenir por i tenir incertesa davant de la situació de confinament i davant de la nova situació de desescalada. Gestionar bé aquestes emocions comença per acceptar-les, no negar-les. Aquests moments fan que veiem que la mort està molt a prop, que és real.

Gestionar la por vol dir que no s’apoderi de nosaltres. Si no ho fem, apareixeran símptomes físics (que em faci mal el cap, la panxa…), psicològics (dificultats per dormir, irritabilitat, sensació de cansament, sensació de frustració que a la llarga genera tristesa o desesperança) i de conducta (consum d’alcohol, inactivitat, ingesta constant, abandonament de la higiene personal…).
La fase d’adaptació comença amb molta energia: tots a l’inici fèiem moltes coses des de casa, però el confinament a la llarga genera el component de “ja no puc més” o el de tristesa.

Les circumstàncies del confinament en cada cas faran que les conseqüències siguin unes o altres: no és el mateix viure en 50 m2 que en una casa de 300, tenir balcó o no, pis exterior o interior, sol o acompanyat, fills o no, amb una parella amb la qual et portes bé o no, tenir mascota… La nostra forma de ser també influirà en els efectes que ens provocarà el confinament: ser més sensible o menys, ser més animat o més avorrit, o més sociable o introvertit.

En aquest moment a l’amenaça real de la COVID-19, s’hi afegeixen totes les pors imaginàries de cadascú: “et quedaràs sense feina; t’estàs engreixant; els altres s’estan cuidant molt més…”. Tot això ens pot portar a sentir-nos pitjor. Hem d’intentar adonar-nos dels nostres pensaments i procurar no repetir contínuament missatges negatius i irracionals.

Hi ha persones que es troben més còmodes fent coses en lloc d’estar quietes, parant i reflexionant, normalment perquè això fa que no escoltin els seus pensaments, ja que aquests poden ser molt tòxics i desagradables. Hem de pensar que també d’aquestes circumstàncies podem treure coses bones: tornar a llegir una novel·la…

Com ens hem de comportar davant aquesta epidèmia, però ara al carrer? Resultarà fàcil mantenir la distància personal?
El desconfinament progressiu i escalonat no implica que sortirem al carrer i farem el que fèiem abans. No tindrem la relació social que teníem. Queda encara molt temps per a això i serà necessari que tinguem molt sentit de la responsabilitat individual i molt civisme. Ens haurem de frenar, ja que tindrem ganes de tocar-nos i abraçar-nos, però això encara està lluny.
Els psicòlegs sabem que la vida social és un component importantíssim a l’ésser humà: d’ençà que naixem necessitem la sensació de pell a pell, sentir-nos estimats, gaudir d’aquesta capacitat social d’estimar-nos i abraçar-nos tots…

La desescalada portarà uns primers mesos de desconfiança: no sabem encara si el virus ens genera immunitat o no tot i haver-lo passat, si som contagiosos… pel que seguirem observant a les persones tenint certa hipocondria

La desescalada portarà uns primers mesos de desconfiança: no sabem encara si el virus ens genera immunitat o no tot i haver-lo passat, si som contagiosos… pel que seguirem observant a les persones tenint certa hipocondria.
Els professionals saben que apareixerà també una certa angoixa i tristesa per no poder tenir aquesta vida social de contacte tan important per nosaltres; de sortir, d’estar junts i de compartir.

Els psicòlegs creuen que hi haurà una epidèmia psicològica: la gent necessitarà consultes d’un especialista?
Les experiències que passem al llarg de la vida fan que reaccionem de dues possibles formes: o ens adaptem, aprenem d’elles i sortim reforçats o pel contrari no ens adaptem i comencem a desenvolupar símptomes (ansietat, ànim depressiu, trastorns de la son, estat d’alerta i estrès continuat…).

Les persones amb més probabilitats de desenvolupar aquests trastorns són els pacients que han donat positiu de Covid-19 i ja s’han estabilitzat; els familiars que han perdut un ésser estimat i no han pogut acomiadar-se ni fer-li un funeral digne; els professionals sanitaris que han estat tant de temps a primera línia i les persones que ja tenien antecedents d’algun problema emocional.

Per a la resta de la població, la majoria de persones, ha de pensar que serà capaç d´adaptar-se i sortir enfortida de tot això i que, potser, necessitarà ajuda professional però serà mínima i curta.

Esperem que la desescalada impliqui una primera fase de desconfiança que ens ajudarà a ser prudents i mantenir les mesures de protecció útils

Esperem que la desescalada impliqui una primera fase de desconfiança que ens ajudarà a ser prudents i mantenir les mesures de protecció útils, el que serà totalment racional a causa del context.

En una segona fase hem d’esperar notar una certa angoixa i tristesa per no poder tenir tots els aspectes anteriors de la nostra vida, també per haver perdut aquesta vida social de contacte tan important per a nosaltres, de sortir, d’estar junts, de compartir… Si gestionem bé aquesta desconfiança, anirà marxant de forma progressiva sense generar-nos problemes complicats.

Si tots seguim sent pacients i actuant amb responsabilitat i compromís, ens en sortirem.


Borja Vizcarro8 Novembre, 2019
odina.jpg

Li traiem un temps súper valuós i això s’ha d’agrair. Avui entrevistem a Blanca Romeo, més coneguda artísticament com Odina, l’última sensació musical formada a Tarragona, però que s’ha vist obligada a emigrar a Londres, com els grans artistes del món de la música, per perseguir el seu somni. Talent musical tarragoní en estat pur, que torna a casa per presentar el seu nou treball a tot un gran espai com és la Fàbrica Damm i la Sala Cool, un dels temples de la música indie de Madrid, desitjant també l’oportunitat de tocar a Tarragona, a la Sala Zero, algun dia. Amb tots vostès, Odina.

Com comences en el món de la música?
Des de ben petita sempre m’he sentit atreta per la música, tot i que ningú de la meva família és músic ni res per l’estil. Quan tenia 3 o 4 anys volia tocar l’acordió (com ‘Pingu‘ dels dibuixos animats), i vaig demanar als meus pares poder fer classes. Com que no van trobar professor d’acordió a Tarragona vaig començar amb el piano, l’instrument més semblant. I des d’aquí ha sigut tot una evolució progressiva on cada cop em sentia més atreta per la música i sentia que és el que volia fer.

És vocacional? És a dir, com definiries la professió?
És una professió molt dura on guanyar-se la vida és molt difícil, sobretot quan vols guanyar-te la vida de la teva música pròpia, així que en el meu cas diria que és 100% vocacional.

Com neix Odina?
Odina és el meu primer projecte musical, neix fa un parell d’anys quan començo a treure cançons de manera independent, amb el meu primer EP ‘Broken‘. Feia temps que estava escrivint cançons, però per mi la decisió de treure-les amb el nom d’Odina marca un punt on començo a prendre’m la música de manera més seriosa, amb un projecte i un so concrets.

Perquè Londres i no Espanya, per començar la carrera musical?
Molts músics que m’inspiraven estaven basats a Londres o a Anglaterra (com per exemple Daughter o Lucy Rose) i per això m’atreia marxar. La música és una de les indústries més importants a Anglaterra (només cal mirar al nombre de grups que han exportat des dels Beatles a Elton John…) i crec que la música es valora molt més allà, que no pas aquí. De totes maneres, independentment de tot això avui en dia es pot fer música des de qualsevol lloc i que s’escolti a tot el món gràcies a internet. Però viure en una ciutat on hi tanta música com Londres m’ha inspirat de manera increïble, per tota la gent i tots els músics que he conegut, i crec que per mi és el que fa que vulgui continuar vivint allà encara una temporada més en comptes de tornar aquí.

Londres m’ha inspirat de manera increïble, per tota la gent i tots els músics que he conegut, i crec que per mi és el que fa que vulgui continuar vivint allà encara una temporada més en comptes de tornar aquí.

Quina diferència hi ha entre Odina i Blanca? Com les definiries?
Blanca sóc jo, i Odina és el meu projecte. M’agrada que hi hagi aquesta distinció perquè crec que em dóna molta més llibertat quan es tracta del procés de creació. Tot i que tota la música que faig amb Odina és molt personal i parla de la meva vida, quan pujo a un escenari a cantar no ho faig com a Blanca sinó com Odina, i això m’ajuda a poder compartir coses tan personals amb gent que no conec. M’ajuda a protegir-me perquè com artista estàs molt exposat quan decideixes compartir el teu art. També em dóna llibertat de fer coses que potser no faria com a Blanca, visualment, o per exemple quan es tracta de vestuari. Sóc una persona més ben tímida quan es tracta de compartir coses meves, i en aquest sentit tenir un projecte (que és molt meu, però sense ser ‘jo’) m’ajuda a no sentir-me tan exposada.

Quin és l’estil musical d’Odina?
Diria que és música molt intimista, música que no parla a crits però més aviat es murmura. No m’agrada parlar d’estils musicals perquè crec que limiten molt, però per algú que mai m’ha escoltat diria que és una mena de folk-pop.

Què suposa tornar a tocar a casa, en aquest cas a Barcelona? M’encanta tornar a casa a tocar. Em sento molt privilegiada, perquè sento que tinc l’oportunitat de compartir tot el que he estat aprenent fent música i vivint fora, però fent-ho a un lloc que se sent com molt més meu, estant a Catalunya. M’agradaria tocar més a Tarragona també.

És Tarragona una ciutat que doni suport als artistes? Com que vaig marxar de Tarragona amb 18 anys, la meva experiència com a músic a la ciutat es limita a quan anava al Conservatori. Per mi va ser una experiència molt enriquidora i que ha sigut decisiva en poder fer la música que estic fent ara. Per això sento que tenir l’oportunitat d’estudiar amb un centre com aquest a Tarragona em va donar sense cap dubte el suport que necessitava tot i abans de començar a fer el que faig ara. Així i tot he de dir que havent parlat amb músics que intenten guanyar-se la vida a Tarragona, he sentit comentaris que em fan pensar que la ciutat no sempre ajuda o afavoreix oportunitats perquè es faci música o sobretot perquè es toqui música a locals o amb esdeveniments.

On t’agradaria tocar a Tarragona? Algun espai en concret?
M’encantaria tocar a la Sala Zero, potser algun dia!

On et podrem veure pròximament?
A part del concert d’avui a Barcelona a la Fàbrica Damm i de demà a Madrid a la Sala Cool (telonejant a Tom Rosenthal), tinc un parell de concerts a Londres d’aquí a poc aquest mes (el 12 telonejant a Cattle & Cane, i el 21 telonejant a Rae Morris). Crec que encara no es pot anunciar però tornaré a Barcelona el 13 de desembre i a Madrid el 14 per dos concerts molt especials. L’any que ve espero poder fer més concerts, més cap a l’estiu quan surti el meu primer àlbum.

Borja VIZCARRO


REDACCIÓ22 Agost, 2019
031018_Rodrigo_Cannaval_BASF.-1280x720.jpeg

Rodrigo Cannaval, director de BASF, ens atén just després de signar un nou acord de col·laboració amb l’Ajuntament de Tarragona i la voluntat de voler celebrar els seus 50 anys d’activitat al nostre territori amb la ciutadania tarragonina. L’enganxem de pressa i gairebé a traïció, cosa que li agraïm. Cannaval ens explica els orígens de la companyia a Tarragona, algunes de les seves accions i inversions. Tampoc té pèls a la llegua a l’hora de dir què cal millorar i reivindicar amb les administracions, com l’abaratiment energètic i el Corredor del Mediterrani. Parlem de BASF i de Tarragona amb qui millor la coneix, Rodrigo Cannaval.

 

Rodrigo Cannaval                   Foto: BASF

Quin és l’origen de BASF a Tarragona?
Hem de retrocedir 50 anys en el temps. Ens vam establir a Tarragona amb una línia de negoci molt més tradicional, amb la fabricació de resines i additius que s’empraven a l’agricultura. Des de llavors hem anat ampliant els nostres objectius i productes.

 

Quin és el model de negoci actual de BASF a Tarragona?
Ens centrem en un mercat d’especialitats, ara mateix el nostre segment de mercat es centra en productes per a l’agricultura. Des d’aquí podem subministrar fungicides i insecticides per a la producció agrícola europea. Gairebé més de la meitat de la nostra activitat es destina a la fabricació de químics per a l’agricultura, seguint la línia empresarial que ens fa plantejar reptes més grans. Per exemple, hem adquirit algunes parts de l’empresa Bayer a Espanya, que es dedicaven a la investigació alimentària, com per exemple la realització de les ‘Síndries Fashion‘…

Són les que es van presentar per Sant Magí?
Sí exacte! Com anava dient (riu), això demostra una intenció de diversificació de la nostra línia empresarial. Volem estar presents en tots els processos de creixement de l’aliment, des de la síndria, fins als herbicides i fungicides que s’utilitzen a l’agricultura. Tot això és el que desenvolupem al nostre ‘site‘ de Tarragona.

Rodrigo Cannaval amb l’alcalde Ricomà

Per tant, seguiran invertint a Tarragona?
Clar és evident. Mira una de les inversions que estem realitzant és, com ja he comentat abans, per productes destinats als processos agrícoles en l’àmbit europeu i mundial. Concretament estem treballant en un fungicida que s’utilitza amb el blat de moro, i en altres productes agrícoles, que considerem que seran el futur de l’alimentació i la nostra línia a seguir.

Què suposa Tarragona per la BASF?
Tarragona és el ‘site‘ més important per BASF al sud d’Europa. Estem entre els quatre grans ‘sites‘ europeus de la nostra companyia. Tarragona és molt important per BASF, ja que és el principal complex químic dedicat a l’agricultura a Europa i també ens ofereix un gran capital humà i de molta qualitat.

‘Site’ de BASF a Tarragona

Quins són els reptes de BASF Tarragona pel futur?
Un dels reptes que ens hem de plantejar entre tots, ha de ser intentar reduir l’excés de burocràcia. Espanya és massa burocràtica. Un altre repte important ha de ser intentar reduir els costos de les energies. Desgraciadament el seu preu fa que no siguem tan competitius, i és un dels punts a millorar. Però sens dubte, el que necessitem per crèixer és millorar el sistema logístic de la zona. Aquí entra la discussió del Corredor del Mediterrani, que per la logística de l’agricultura ens fa falta una infraestructura com aquesta, per millorar els volums de producció i suministrament a Europa. Crec que tenim molta qualitat, però necessitem millorar alguns punts, incloure’ls a les nostres agendes i treballar plegats per reduir debilitats i augmentar fortaleses.

Llavors Tarragona i BASF podran seguir creixent de la mà?
Sens dubte, clar que sí! No sé si podrem estar els dos aquí dintre de 50 anys (bromeja), però sens dubte estarem celebrant els 100 anys d’activitat a Tarragona de ben segur!

Borja VIZCARRO

 


REDACCIÓ31 Agost, 2017

Concepción (Conxita) Esteve és una dona afable, positiva i amb un sentit de l’humor envejable. Amb molt de caràcter. És la cap de comunicació de BASF. Amiga dels seus amics i una professional força metòdica. Aprofita les vacances per desconnectar, posar-se al dia a nivell de la lectura i gaudir de la companyia de la família i amics.

Estiu… temps de…
 Vacances, desconnexió, desinhibició, recarregar piles

Platja, piscina o muntanya?
Platja

Espanya, Alemanya o ….?
Itàlia

El teu còctel predilecte?
Sex on the beach

Estiu amb família o amics ?
Ara família

Biquini, tanga o topless ?
Biquini, sempre

Terrassa o guingueta ?
Terrassa

Un souvenir d’estiu ?
Ventall per la calor

Bronzejat natural o de canya ?
Natural de platja

L’estiu et provoca alteracions hormonals ?
Moltes, ja tinc una certa edat

Xancles, sabata tancada o xancles amb mitjons ?
Sandàlies

Quants cops vas a la perruqueria a l’estiu ?
Cap, ja aniré quan acabi

Qui triaries per posar-te crema solar ?
M’agrada més que em posin la crema hidratant

Pressupost per a les teves vacances ?
Sense límit

Tarda de lectura o nit de festa ?
Complementari, 75% lectura + 25% de festa

En què t’hi fixes en la gent durant l’estiu ?
En el que ensenyen

Amb qui et tiraries a la piscina ?
Amb algú que sàpiga nedar

Avió, tren, cotxe o bici?
Avió

Un somni eròtic…. d’estiu ?
Els mateixos que d’hivern

El darrer sopar social que has fet a casa ?
La setmana passada

 

 


REDACCIÓ4 Febrer, 2016

ENTREVISTA

 

Raquel Duque és la XXIIena Concubina que té la ciutat. Per ella és un orgull poder representar a la seva ‘jove’ comparsa. Els membres d’aquesta comparsa demostren que amb esforç  i suor arriben els premis. Duque ha arribat a ocupar el lloc ‘reial’ degut a la seva victòria inapel·lable en el certamen de la disfressa d’Or. Amb un tema de la Guerra de les Galàxies van sorprendre a tots els assistents a la gala. A veure amb què ens sorprenen enguany…

 

Raquel Duque, preparant-se
Raquel Duque, preparant-se per ‘debutar’

LA REPÚBLICA- Què suposa ser la concubina?
RAQUEL DUQUE – Sobretot representar la meva comparsa perquè hem emprat molt de temps, molt d’esforç i molta dedicació. Hem vessat molta suor perquè som una comparsa jove. No estem acostumats al regnat, aquest és el primer any i representar-los a tots és un orgull per mi.

LR – Ser Concubina és el somni de tota dona que desfila per Carnaval?
RD Sí, i tant! La veritat és que tinc sort perquè m’ha tocat a mi, després de tres anys sortint al carrer. És tot un regal. Qualsevol persona que estimi el carnaval somia amb això?

LR – És molt difícil competir amb les comparses ‘veteranes’?
RD No t’ho sabria dir perquè sempre que ens hem presentat, aquest és el quart any, no sortim mai amb la idea de competir amb ningú, intentem fer-ho el millor possible i anar aprenent any rere any i millorant allò que detectàvem i sembla que ho vàrem fer bé perquè l’any passat al final vam ser segons.

concubina4LR – Tarragona és una ciutat ‘catxonda’?
RD Té els seus moments però coma norma general per Carnaval tothom es deixa anar més tothom i sí que té un punt més ‘catxondo’. (Riu

LR –Quina sorpresa ens teniu preparada?
RD Els vestits tant del Rei com de la Concubina sorprendran, i molt, perquè són d’un estil diferent i també crec que a la Disfressa d’Or hem aconseguit fer-li un gir i serà d’allò més variat i diferent del què hem vist fins ara.

LR – Quant temps heu estat preparant el vostre debut en el regnat?
RD Doncs a l’abril de l’any passat ja vam començar a pensar faríem les coreografies, vam començar a dissenyar els vestits perquè ja els teníem al cap. Mai havíem regnat i anàvem amb por de no arribar a temps. Aquests dos últim mesos han estat més intensos però ha estat un any a ‘full’.

LR – Com sorprendrà enguany la comparsa Cromatic Fusion?
RD Jo crec que sempre donem un punt diferent. Tenim el nostre estil propi. Sorprendrem amb l’elegància. Els vestits són molt elegants.

concubina5LR –Aquest any, per molt espectacular que ho feu, no podreu guanyar. L’esforç ha estat el mateix?
RD No ens deixen guanyar (riu)! I tant! Hem fet les coreografies i els vestits com si anéssim a concursar. No hem variat el nostre esforç.

LR – Quin missatge enviaries als tarragonins?
RD Doncs que surtin al carrer i que gaudeixin molt perquè tot això està muntat per ells. Que es diverteixen amb la rua, les comparses, les coreografies i tots els actes. Això sí, sempre amb responsabilitat.

Jonathan Oca // Tarragona
jonathan@larepublicacheca.com

 


REDACCIÓ28 Desembre, 2014

TITOL

Rubén VIÑUALES, Advocat i polític

La corrupció és un càncer que hem d’extirpar

És un jove advocat amb inquietuds polítiques. Una persona que guanya a distàncies curtes per la seva simplicitat i correcció. És amable i educat. Meticulós i exigent. Defensa la lluita per eradicar el pop corrupte de la política espanyola. En aquesta entrevista, el jove professor universitari deixa clar que és un enamorat de la vida. Considera que pot aportar el seu gra de sorra per millorar la vida dels seus conciutadans. Creu que ho pot fer amb les sigles de ‘Ciutadans’, el partit d’Albert Rivera

 

REPUBLICA CHECA – Llar de foc o calefacció?
RUBEN VIÑUALES – Llar de foc, sens dubte

RC – Quin olor fa els núvols?
RV – M’ho pregunto des de l’anunci d’Evax

RC – Un episodi d’infantesa que et faci recordar la Tardor…
RV – Dormint a la faldilla de la meva mare les nits fredes de la tardor

ruben viñuales
Rubén Viñuales durant un partit del Nàstic

RC – Què es pot fer en un dia de pluja?
RV – Estar a casa amb la parella ben tapadets i mirant pelis

RC – Què faries per la política?
RV – Renunciar al poc temps lliure que em queda

RC – Què es pot aprendre dels nens?
RV – A gaudir de les coses més senzilles, riure, jugar i aprendre constantment de tot i tots

RC – Una recepta amb castanyes
RV – La crema de castanyes, està boníssima

RC – Què sents quan reps un trofeu?
RV – Agraïment a aquells que han pensat que ho mereixies

RC – Millor hora per fer l’amor?
RV – Es necessita una hora concreta per això?

RC – Ébola, Vaques boges i crisi econòmica
RV – Grans problemes que amb treball i esforç tenen solució

RC – Podemos?
RV – Aglutinant de l’anhel de canvi per a moltes persones

RC – Una pijada de Tardor…
RV – Passejar per la platja amb el meu gos

RC – Una beguda
RV – La tònica

RC – Un caprici gastronòmic
RV – Les torrades de foie fresc

RC – Construeix una frase: Rajoy, ciutadans, bellesa, jo, Catalunya, xoc de trens, Ribera.
RV – La bellesa i singularitat de Catalunya no ha de suposar un xoc de trens entre catalans, sinó un orgull com diu Albert Rivera, i el Senyor Rajoy hauria d’enfrontar el problema d’una vegada i lluitar per tots el catalans i catalanes indistintament del seu tarannà ideològic.

RC – Un defecte?
RV – Perdre la meva joventut per culpa del treball

RC – Un viatge poc aconsellable
RV – De moment tots m’han agradat

RC – La corrupció és…
RV – El càncer que hem d’extirpar d’arrel

RC – Un secret ben guardat
RV – No sóc tant interessant com per tenir secrets ben guardats

RC – Un consell a un amic
RV – Per molta feina que tinguis i molt ocupat que estiguis treu temps sempre per fer un cafè amb un amic.

RC –  Advocat o polític?
RV – Advocat sempre, polític temporal.

RC – La darrera multa de trànsit
RV – Zona blava que a Tarragona en tenim per tota la ciutat

RC – Què tries: un llibre, un sopar romàntic, migdiada, nit de copes o teatre?
RV – Tot en un dia. Un matí de lectura, una migdiada de repòs, una tarda de teatre, un romàntic sopar amb la parella i per acabar el dia perfecte: una nit de copes.

RC – Segueixes la moda?
RV – Si Victoria Secret és moda, llavors sí.

RC – Què més admires en una persona?
RV – La superació personal per algú que no sigui un mateix

RC – No perdonaries mai…
RV – La ingratitud

 


REDACCIÓ29 Setembre, 2014

TITOL_tardor

Albert ABELLÓ, president de la Cambra de Comerç de Tarragona

 

‘TARRAGONA dTAPES‘ ÉS UNA PIJADA DE TARDOR

 

Ocupa la presidència de la Cambra de Comerç i intenta mantenir la institució al marge de la política. Sol dir les coses tal com ragen, encara que sàpiga que les seves opinions podem molestar alguna classe política i alguns grups lobies. Albert Abelló ha donat una important empenta a ‘la imaginació’ de la Cambra. És una persona que guanya molt a distàncies curtes. Té el sentit de l’humor força acurat. Diu que el ‘Tarragona dPintxos’ és una pijada d’estiu. Ah, per cert, és una iniciativa de la Cambra de Comerç.

 

REPUBLICA CHECA – Una paraula que la identifiquis amb la tardor.

ALBERT ABELLÓ – New York

RC – Un record de la tardor de la teva infantesa.

AA – Tardor = merda, comença el cole

RC – El teu paisatge idíl·lic

albert abello
Albert Abelló

AA – Contemplar Tarragona des de la Torre de l’Arquebisbe a primera hora del matí.

RC – Quin és el mes que més t’agrada?

AA – Sant Jordi és el dia mes bonic del any, per tant l’abril

RC – Quins canvis fas al teu armari?

AA – Tinc armari? Pensava que era tot de la meva dona…

RC – Una ‘pijada’ típica de la Tardor?

AA – La primera edició del “Tarragona dpintxos”

RC – T’agrada el conte de la Castanyera?

AA – Espera un moment que busco al Google

RC – Una recepta amb castanyes…

AA – L’únic decent que es pot  fer amb una castanya és un “marron glace”

RC – El que no deixes de fer encara que sigui tardor?

AA – Pensar ” avui es el millor dia”

RC – El teu color predilecte?

AA – Groc. M’agraden els colors discrets…

RC – És de bojos fer…

AA – Plans a llarg termini… Serem tots morts…

RC – Què no pot faltar a la taula? 

AA – Com a mínim una cadira

RC – Un complement imprescindible?

AA – Un somriure

RC – Què portes a la cartera?

AA – Molta misèria…

RC – Com vendries Tarragona a un turista?

AA – ‘Esto que vas a ver no te lo vas a creer… Estas preparado, uno…dos…tres’  (això amb diferents idiomes)

RC – Quan inauguraran el mercat?

AA – Segons Ballesteros, …ahir

RC – Tres desitjos inconfessables?

AA – Tocar la guitarra, veure al Madrid a tercera divisió, i llegeix… la resposta de la darrera pregunta

RC – L’Amistat és…?

AA – Molt bonica fins que s’acaba

RC – Què et fa mania?

AA – Un  poligonero passejant amb la seva merda de cotxe i la música a tota pastilla per la Rambla

RC – Amb qui no t’importaria passejar sota la pluja?

AA – Encara que fos sota una pedregada, aferrat amb la Cameron Diaz, m’agraden molt les seves mans i el seu somriure

 


REDACCIÓ18 Agost, 2014

titol_estiu

Josep Ma. ANDREU, president del Nàstic

 

Vull deixar el Nàstic on es mereix


Josep Ma. Andreu, el carismàtic president del Nàstic, és un home tranquil i, fins i tot, tímid. Els que el coneixen diuen que té un acurat sentit de l’humor. És positiu i pacient. Sap el què vol i lluita de forma incansable per assolir els seus objectius. Ara per ara, a banda de la seva família, el Nàstic és la seva passió i el que més alegries i preocupacions li provoca. Josep Andreu està capficat en deixar el club tarragoní en el lloc que es mereix.

 

REPÚBLICA CHECA – Estiu… temps de… 

JOSEP Ma. ANDREU – Calor i estil de vida diferent.andreu

RC – Platja o piscina?

JMA – Platja.

RC –  L’esport d’estiu…

JMA – Padel i fer de jardiner.

RC –   El teu malson d’estiu?

JMA – Les nits de massa calor.

RC –  El Nàstic és…

JMA – …..el millor que hi ha! És un sentiment!

RC –  Què no es pot fer a l’estiu?

JMA – Esport al migdia.

RC –  Terrassa o guingueta?

JMA – Terrassa acompanyat de la meva dona.

RC –  Banyador o pantalons curts?

JMA – Sempre porto pantalons llargs.

RC –  Bronzejat natural o de canya?

JMA – Natural.

RC –  L’estiu et provoca alteracions hormonals?

JMA – Cap ni una.

RC –  Xancles, sabata tancada o xancles amb mitjons?

JMA – Sabata tancada.

RC –  Carn o peix?

JMA – El menjar m’agrada tot.

RC –  Qui triaries per posar-te crema solar?

JMA – La meva dona.

RC –  Pressupost per a les teves vacances?

JMA – No massa perquè gaire bé no faig vacances.

RC –  En què t’hi fixes en la gent durant l’estiu?

JMA – En que hi ha molta més gent per tot arreu.

RC –   Amb qui no et tiraries a la piscina?

JMA – Amb la gent que juga brut.

RC –  A qui ensenyaries la targeta vermella i la groga?

JMA – Vermella a l’àrbitre del partit Llagostera-Nàstic i la groga pel seu linier.

RC –  Et teu lema de vida?

JMA – La coherència i tractar als demés com m’agradaria que em tractessin a mi.

RC –  Quin és el teu desig com a president del Nàstic?

JMA –  Deixar el Nàstic al lloc i en la categoria que mereix i amb una situació econòmica solvent i estable.

 

 

 

 


REDACCIÓ15 Agost, 2014

titol_estiu

Ángel JUÁREZ, president Fundació Mare Terra

 

M’agraden els banyadors que marquen paquet


Qui no coneix l’Ángel Juárez? És un ‘cul inquiet’. Està involucrat en diferents projectes socials, culturals i medi ambientals. És el president de la Fundació Mare Terra i escriptor. La poesia li agrada molt. És un apassionat per la vida i un crític acèrrim de les injustícies i de les desigualtats. Lluita per un món millor… també a l’estiu.

 

REPUBLICA CHECA – Estiu… temps de… 

ÁNGEL JUÁREZ – Treball. Jo mai he fet vacances a l’estiu. M’angoixa la gent fent cues, tot està ple i és més car… Jo aprofito els estius per entrar a la tardor amb els deures fets.

RC – Quin és el teu oceà predilecte?

AJ – L’Atlàntic, perquè banya molts països que conec… Però si he d’escollir, em quedo amb el Mar Mediterrani. No el canvio per cap altre.

RC – Per què t’agraden els horts?

AJ – Perquè signifiquen vida. Els miris per on els miris són vida, creació, ho és tot.

RC – Un còctel predilecte?

AJ – Darrerament sóc molt de gintònics, tot i que històricament sempre he preferit els mojitos. Això sí, sempre que estiguin ben fets, que a molts llocs no saben com fer-los.

RC – Quin és el secret de la Mare Terra?

AJ – Si us referiu a la Fundació, el secret és la tenacitat barrejada amb la il·lusió i tenir les idees molt clares d’on volem arribar. I si us referiu a la Mare Terra, nosaltres som una petita part i ella seguirà evolucionant quan nosaltres ja no siguem aquí…

RC – Banyador nou o reciclat i quin color?

AJ – Jo sempre he portat banyadors negres, però amb l’edat estic provant diferents colors: vermell o altres. Abans portava d’aquells que marcaven paquet però ara són més amples… m’agradaven més els d’abans.

RC – Terrassa o guingueta?

AJ – Cada moment requereix el seu espai…

RC – Tarragona per a tu és…

AJ – La meva ciutat. No sóc d’aquí, però fa molts anys que estic vivint i l’estimo molt (sense desmerèixer Granada, ciutat que em va veure néixer). A més, jo estava predestinat a venir aquí, perquè el meu aniversari és el dia de Santa Tecla…

RC – Bronzejat natural o de canya?

AJ – Natural, és clar. Sempre natural.

RC – L’estiu et provoca alteracions hormonals?

AJ – Jo alteracions hormonals les tinc tot l’any… les alteracions depenen de les persones que passin per la teva vida, no de l’època de l’any.

RC – Quina roba no et posaries mai a l’estiu?

AJ – Una samarreta de tipus ‘paleta’ com les que es posen alguns turistes alemanys… són horribles! (amb tot el respecte cap als paletes).

RC –Quin llibre t’agradaria escriure?

AJ – ‘Juan Salvador Gaviota’, un llibre que tinc des que vaig començar a llegir. Si no el coneixeu us el recomano, és una història de superació personal i de lluitar contra aquells que no volen que canviïn les coses amb la qual m’identifico molt.

RC – Qui triaries per posar-te crema solar?

AJ – Unes mans amb la pell molt suau. La crema seria una bona excusa per a rebre un bon massatge…

RC – Pressupost per a les teves vacances?

AJ – Intento utilitzar els meravellosos indrets de la nostra costa ja que durant tot l’any estic constantment viatjant per motius laborals.

RC – Tarda de lectura o nit de festa?

AJ – Tarda de lectura i, de tant en tant, alguna nit de festa. Jo ja no estic per tanta festa i si surto al dia següent necessito molts Iboprufenos…

RC –  Quin tipus de gent no t’agrada?

AJ – Jo tinc varies poesies escrites a aquest tipus de gent. No puc amb els hipòcrites, els mentiders i molt especialment a aquells que no tenen interès en evolucionar com a persones, que viuen la vida sense esperit de superació.

RC – Amb qui et tiraries a la piscina? angel_entrevista2

AJ – Amb alguna persona amb què en aquell moment concret realment valgués la pena tirar-s’hi.

RC – Què se sent quan la salut ens posa un fre?

AJ – Després d’estar-ne quatre mesos en repòs absolut, cosa que no m’havia passat mai, he arribat a la conclusió que el més important és sentir-se en pau amb un mateix i orgullós de tot allò que has fet en la vida. Si no ho estàs, el neguit que tens ha de ser fortíssim…

RC – El gran drama social és…

AJ – La desigualtat, la injustícia i la insolidaritat. En aquestes tres paraules es resumeix tot. S’han perdut els valors humans més elementals.

RC – Estelada o senyera?

AJ – Senyera. Però estic a favor que es faci una consulta oberta a tothom, no només per decidir l’autodeterminació de Catalunya, sinó també per altres coses com les retallades en Sanitat i Educació.

 

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter