Borja Vizcarro, autor a Diari La República Checa

Borja Vizcarro15 Juliol, 2019
9d8-jovetgn-1280x1707.jpg

9d8 Jove de TGN / Foto: Josep Bargalló

Diades castelleres importants les que s’han celebrat aquest cap de setmana en el panorama casteller de les colles tarragonines. La Jove de Tarragona va actuar a Torredembarra a la Diada del Quadre de Santa Rosalia, Els Xiquets de Tarragona a la Diada de les Cultures d’Altafulla, els Xiquets del Serrallo a la Diada de la Mare de Déu del Carme al barri mariner, i Sant Pere i Sant Pau va visitar dissabte la Granada, a l’Alt Penedès i Igualada el diumenge. Al Diari La República Checa us analitzem totes les actuacions de les colles tarragonines d’aquest cap de setmana intens de castells.

La Jove estrena el 9de8 a Torredembarra
La Colla Jove Xiquets de Tarragona tornava
ahir a Torredembarra on va rebre l’homenatge de l’ajuntament torrenc, qui ha col·locat a la plaça de la Verdura la placa del 5de9f lila, que la convertia en plaça de gamma extra. Els de Gorka Bertran van compartir actuació amb la colla local, els Nois de la Torre i la Colla Joves Xiquets de Valls.

Els tarragonins van obrir l’actuació amb un sòlid 3d9f, que van completar sense problemes. A segona ronda arribava el 4d9f, però els del Cos del Bou van decidir que quedés en intent desmuntat fins en dues ocasions, ja que remenava perillosament i no oferia garanties de ser descarregat. No obstant això, la Jove va estrenar la gamma extra assolint el primer 9 de 8 de la temporada, que demostra l’habilitat dels seus castellers a l’hora de realitzar-lo, amb la sincronia perfecta de les tres aletes de la canalla.

Tot i l’entrebanc amb el 4d9f de la quarta ronda, la tècnica lila es va decantar per tancar l’actuació amb un 5d8 que està demanant folre ben aviat i un pilar de 6 que també es preveu emfolrat.

id5d8 Xiquets TGN

Els Xiquets s’encallen amb el 5d8
D’altra banda els Xiquets de Tarragona arribaven el dissabte amb la convicció d’assolir el 5d8 en una de les places més especials per als del carrer Santa Anna, en una de les diades més atractives del panorama casteller aquest cap de setmana. Els d’Oriol Peiró van compartir plaça amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Castellers de Vilafranca i els Castellers d’Altafulla.

 

Però sembla que la catedral ‘xiqueta’ se segueix resistint. Els dos cincs van quedar en intent desmuntat i van fer que s’acabés descartant aquesta estructura. Els Xiquets van redreçar l’actuació amb els castells de 8 bàsics, el 3 i el 4, deixant un regust amarg als castellers de la camisa ratllada.

Serrallo estrena el 4d7a
Un altre dels escenaris castellers del cap de setmana ha
estat el Serrallo. La plaça de Sant Magí es vestia de gala per celebrar la Diada de la Mare de Déu del Carme, on van actuar els Xiquets del Serrallo, els Xiquets de Reus i els Torraires de Montblanc.

4d7a Serrallo

Els mariners van ampliar gamma amb un sòlid 4d7a, l’estrena de la temporada a la segona ronda, que mostra el gran pilar de qualitat dels serrallencs. Abans els del Serrallo van obrir plaça amb el 3d7a i van descarregar també el 5de7, tancant una actuació ben solvent. Però la cirereta del pastís va arribar a la ronda de pilars, on els serrallencs van mostrar un gran pilar de 5.

Doblet de Sant Pere i Sant Pau
Cap de setmana exigent pels Castellers de Sant Pere i Sant Pau que van actuar per partida doble, dissabte a la Granada i Diumenge a Igualada. Els cooperativistes segueixen pas a pas i han apostat per seguir rodant estructures i meravellant el món casteller amb el seu pilar de 6.

Pd6 CCSPiSP

A la Granada els de David Cobo es van anotar un 3d8 que segueix sent de postal i van seguir rodant les estructures de set i mig amb el 4d7 amb el pilar i el 5d7. A més van deixar bocabadada la plaça penedesenca amb un gran pilar de 6. El diumenge arribava la segona cita del cap de setmana a Igualada, on els verds es van tornar a exhibir amb un bon 2d7 i repetint el 4d7a i el 5d7, a més d’arrodonir l’actuació amb l’espadat de 6.

Borja VIZCARRO

 

 


Borja Vizcarro12 Juliol, 2019
IMG_2173-1280x960.jpg

Sona el despertador i són dos quarts de vuit. Encara amb les lleganyes als ulls, i amb el regust del primer cafè del dia, me’n recordo de totes aquelles coses pendents que vas deixant aparcades en el temps, però que són necessàries.

El carrer Sevilla a primera hora del matí

Portar aquelles sabates al sabater, fer aquella còpia de les claus de la bústia, tallar-te el cabell, arreglar la cremallera d’aquells pantalons… Petites coses que, per mandra o falta de temps deixes pendents.

Doncs bé, avui serà el dia. Agafo la bossa amb totes les coses i em pregunto, cap on vaig? Parc Central…? Al Corte Inglés…? Hi ha un problema: estem en ple mes de juliol, en plenes rebaixes i els centres comercials estan a rebentar de turistes, clients multidisciplinaris (sí, d’aquells que van davant teu i tenen l’habilitat d’aguantar 20 peces de roba en un braç, mentre regiren aparadors i taulells de roba), nens angoixats i altres actors protagonistes de les rebaixes d’estiu.

De sobte, faig memòria i recordo que algú, vés a saber qui, em va dir una vegada que al carrer Sevilla podia trobar un sabater de confiança, a més de merceries i altres comerços. A més, està just al centre de Tarragona. Vaig a veure què trobo.

Un carrer amb història comercial
Arribo a la plaça Ponent a dos quarts de nou. Aquests dies de calor és millor matinar si no potser et quedes enganxat a l’asfalt abrasador. Davant meu el carrer Sevilla, aproximadament uns 25 metres de carrer ple de comerços, botigues i perruqueries. Cosa que em sobta. Com pot ser que hi hagi aquesta concentració de tendes i negocis en un carrer tan curtet? Veig el sabater que em van recomanar i entro.

Kis Rioné reparació de calçat

El propietari és Xavier Rioné, porta més de 20 anys i m’explica una mica com ha estat l’evolució del carrer. “Fa 20 anys que hi sóc aquí al carrer i les he vistes de tots els colors… Es treballa força bé, però si les escales mecàniques funcionessin com Déu mana… Treballaríem molt millor”, m’assegura Rioné.

La veritat és que té tota la raó. El carrer Sevilla és una zona de pas que uneix la Part Baixa amb el centre de la ciutat. És un flux de gent constant, però la fisonomia geogràfica tarragonina és complexa i s’han d’anar salvant diverses altures. Fa pocs anys es van construir unes escales mecàniques per facilitar que els vianants poguessin accedir amb més facilitat a la zona centre. Però malauradament, hi ha vegades que aquestes infraestructures no funcionen, complicant la vida als veïns del carrer Reial, Serrallo, Jaume I... etc.

Rioné m’explica també que fa anys el carrer havia estat ple de comerços, però últimament es veuen obligats a tancar per penúries derivades de la crisi econòmica. “A més si t’hi fixes, el carrer no està gaire net, sempre ens trobem gent que es queixa de les ‘cagades’ dels gossos i la pudor de pixum i tenen tota la raó”, assegura Rioné.

Un comerç actiu i impulsor

La Bodega Celler Rovira al carrer Sevilla

Deixo la sabateria i faig memòria que tinc un sopar dissabte i em ve de gust una miqueta de vermut per aquest cap de setmana. Veig el Celler Rovira, una de les bodegues més clàssiques de Tarragona. Em trobo que el Txema, el seu propietari, just ha marxat a esmorzar. Però la seva dona, la Dolors Olivé, m’aconsella sobre les últimes novetats, i m’explica coses del barri.

“El Txema t’explicarà millor, però el carrer ha anat canviant força. Per sort nosaltres tenim uns clients fidels i, com pots comprovar, no parem”, em diu la Dolors. I és ben cert, mentre parlem no para de despatxar i molta gent arriba a reomplir les ampolles de vi de la bóta. Compro una ampolleta de vermut, i com a tarragoní d’adopció, en veure una ampolla de Chartreusse em poso melancòlic. Tornaré més tard, vaig a seguir investigant pel carrer.

Surto de la bodega i trobo una agència de viatges, la Vallverdú. Entro per la curiositat de poder somiar amb un viatge aquest estiu. Em trobo amb l’Héctor Vallverdú, propietari de l’agència i veí del carrer. “Aquest carrer ara està molt més tranquil. Fa uns anys teníem problemes amb les màfies i aldarulls derivats de la prostitució clandestina. Però ara ja vivim més tranquils com a veïns i com a propietaris la veritat és que mai hem tingut problemes de robatoris, això sí… s’ha de netejar el carrer”, m’explica l’Hèctor. Aprofito també per comentar-li què costaria fer una ruta pels Estats Units i m’explica que són experts en organitzar viatges personalitzats arreu del món, però concretament a Nord Amèrica.

Héctor Vallverdú a Vatges Vallverdú

Després de posar-me les dents llargues imaginant-me al més pur estil Lucky Luck, torno a trobar-me amb en Txema del Celler Rovira. En Txema m’explica en què consisteix un dels seus productes estrella: El Licor Tarragoní. És un licor fet amb Chartreusse i ‘Limoncello‘. No s’espantin, és ben suau i una delícia ben fresquet. També me n’enduré una ampolla pel dissabte. A més m’ensenya l’art d’omplir una ampolla de moscatell com Déu mana.

Txema Rovira, bodeguer des de 1995

Ja torno cap a casa i, de camí cap a casa me’n recordo que em falten unes vitamines. Entro a la farmàcia del carrer i m’atén la seva titular la Josefina Tuset, servint medicaments des del 1974. “Això sí que ha canviat de debò. Abans el carrer tenia molta més afluència, però així i tot, la gent del barri i del carrer segueix confiant en nosaltres. Però s’ha d’espavilar i netejar el carrer i posar més facilitats, sobretot per a la gent gran”, em diu la Josefina Tuset. Em recomana que passi a la tenda del costat, que la Neus és molt més expressiva i voldrà explicar-me moltes més coses. Doncs anem-hi.

Dues passes més enllà de la farmàcia em trobo la boutique Madonna, una de les tendes de roba més conegudes del carrer Sevilla. Entro i em trobo a la Neus Montcusí, que amablement m’explica coses del carrer. “No podem aguantar més la brutícia que hi ha a la zona, surt i veuràs com hi ha dues caques de gos en ple carrer”, assegura. Efectivament, al bell mig del carrer dues tifes ben grosses. “A més fixa’t, cada vegada ens ho posen més dificil. Ens han tret la zona de càrrega i descàrrega i ens les hem de veure de valent per poder descarregar… tant els hi molestava als polítics? Hauríen de xafar més el carrer i veure realment què és el que vol la ciutadania”.

Boutique Madonna, de Neus Montcusí

Quan marxo cap a casa penso que la Neus té tota la raó del món. Però no només els polítics tenen aquest problema, sinó tots els tarragonins en general, entre els quals m’incloc. Ens agrada massa les coses fàcils i busquem les grans superfícies. Avui he descobert que a dues passes de casa tinc el mateix que a qualsevol altre centre comercial, amb millor tracte i inclús amb més qualitat. El carrer Sevilla té un gran comerç, del de tota la vida i s’ha de cuidar.

Borja VIZCARRO

 


Borja Vizcarro11 Juliol, 2019
Oriol-Peiró-1280x857.jpg

L’Oriol Peiró és d’aquells castellers de nissaga. Va començar a viure els castells des de ben petit, gràcies a l’afició dels seus avis, i també del seu germà, gran culpable de la seva entrada a la Colla Xiquets de Tarragona. Va agafar les regnes de la colla en l’època més difícil i treballa per tornar a assolir grans fites. És el segon cap de colla de la família, però sempre ha estat involucrat dins del ‘nucli dur’ com ell mateix defineix. Ens rep minuts abans d’un assaig i, asseguts a les escales de l’Ajuntament ens parla de la colla, dels seus moments més estimats, d’objectius, de família… dels Xiquets. Al Peiró se l’il·lumina la cara quan recorda aquell 3d9f del 2007 que va trencar la barrera del castell de 9, s’emociona parlant d’Altafulla i del 2d9fm, projecte que va començar l’altre Peiró però que va viure dins el folre. Una conversa de castells allà on no hauria de ser, amb nostàlgia del carrer Santa Anna. El Diari La República Checa entrevista Oriol Peiró, Cap de Colla dels Xiquets de Tarragona.

Oriol Peiró, Cap de Colla Xiquets TGN

Com vas començar a estimar els castells i com entres a Xiquets de Tarragona?
A estimar els castells em van ensenyar els meus avis. Aquí per festa major anar a veure castells és sagrat i després anar a dinar. I a la colla, en concret, vaig entrar perquè hi va entrar mon germà fa dinou anys enguany i al final això és una cosa molt familiar, si que a vegades apareix gent que no té cap vincle emocional, però el més normal és que t’hi portin amics o familiars. En el meu cas va ser el meu germà.

És Xiquets de Tarragona una colla d’arrelament familiar i d’allò de ser de ‘Tarragona de tota la vida’?
Mira, una de les coses que més m’agrada de la meva colla és la nostra història ser la colla més històrica de Tarragona, sent l’hereva directa dels primers castellers tarragonins i m’agrada veure com som una petita família, a més de tenir família directa dins de la colla. Poder compartir algo tant sentimental com els castells amb ells és una de les coses més boniques.

Com es pren el pas per ser el cap de colla de Xiquets?
Jo amb 17 anys i ja donava un cop de mà a Joan Sala quan era el nostre cap de colla. Així vaig anar fent, primer sent responsable de la canalla, després amb en Jeroni vaig començar amb l’equip de pinyes, posteriorment va ser cap de colla el meu germà i vaig seguir sent cap de canalla i segon cap de colla amb en Nin Solé. Sempre he estat lligat d’alguna manera amb la direcció i per mi va ser un privilegi poder ser cap de colla, durant la junta gestora on van sortir força bé les coses i vam fer la passa endavant per afrontar aquest repte, que per mi és un honor.

Què us vau trobar quan assumiu la direcció de Xiquets, el passat setembre?
Ens vam trobar una colla en un moment molt complicat, però mira, la nostra colla té una cosa molt especial, que és la capacitat de reinventar-se i de resiliència. En els moments més obscurs és quan la colla ha demostrat que està unida i tots hem remat a la mateixa direcció, però es va pagar un preu massa elevat. Al final la colla se’n va sortir i el que espero que quedi és que vam tirar endavant, fent un gran concurs i acabant la temporada amb força dignitat.

Junta dels Xiquets de Tarragona

Llavors aquestes bases són els pilars per encarar aquesta temporada
Sí i no. Sí perquè la línia a seguir és aquella i no perquè allò sabíem que era una situació excepcional en un moment concret i donada per unes circumstàncies molt concretes. El que sí que hem de mantenir és aquell esperit i les ganes de fer castells el millor que puguem. Com més grans siguin els castells millor però a vegades no es tracta del tamany, sinó de com estan fets. I és el que estem buscant, no hem tingut el començament de temporada que voldríem però crec que la colla està assajant bé i espero que les coses canviin ben aviat, en aquest aspecte.

Situació del Local del carrer Santa Anna

Com està la situació del local del carrer Santa Anna? Sé que a tots dos ens agradaria tenir aquesta entrevista…
Sens dubte (rialles)

Com ho tenim? Pot ajudar el canvi d’alcalde?
No de moment no hem parlat amb ningú. L’últim que sabem és que mínim ens esperen 4 o 5 anys més aquí al pati del Pou. Els més optimistes creuen que a 2022-2023 estarem al local… jo francament conec com funciona la burocràcia de la ciutat i m’aventuro a pensar que trigarem mínim 5 o 6 anys més en tornar al local, si és que tornem i en quines condicions ho fem. Però bé, és el que hi ha, és el que tenim.

El local d’assaig porta dos anys tancat

Heu mantingut converses?
Però hem de ser justos, ara mateix assagem en un entorn privilegiat, situats immillorablement a la plaça de la Font. Sí que és cert que el local no és nostre, no tenim una seu social a l’ús per deixar les nostres coses de material, però ho estem solucionant. Des de l’Ajuntament ens han oferit molts espais i s’ha d’agrair. Nosaltres sempre hem dit que aquesta situació excepcional no és una excusa per fer castells, els castells els fem al carrer. Tenim mancances com falta d’espai, calor infernal, xarxes rudimentàries… però això mai serà una excusa. A mi el que em preocupava és que la gent deixés de venir, però no és així i esperem que es mantingui.

Sent positius, la massa social es manté forta i són els qui posen les ganes per tirar endavant la colla…
Sí. Mira els Xiquets de Tarragona vam tenir una entrada de gent molt gran a finals de la dècada passada i a principis d’aquesta. Per tant la gamma extra va ser la culminació d’aquesta entrada de gent que vam tenir en aquests anys, centenars de persones que ens entraven cada any. El nostre nucli dur es va reforçar molt. Quan el gruix de gent vénen a assajar dimarts i divendres, quan comença l’estiu, quan és més fàcil omplir el pati i la gent està responent. La gent ve pels castells i els castells surten per la gent. I la gent ha estat fidel a les dures i a les madures.

Objectius de la temporada

Quins objectius es marca la colla per aquest curs?
No et puc dir exactament que és el que veurem, et diré què és el que m’agradaria veure… (rialles). M’agradaria veure com sovintegem castells d’alta dificultat: els castells de la tripleta (3d9f, 4d9f, 5d8, 2d8f, 4d8a), castells de 8 i mig el més sovint possible, i no només per Sant Magí i Santa Tecla, sinó també en altres diades. Crec que tenim un calendari molt atractiu des de Sant Joan fins a Tots Sants i els Xiquets estem en condicions d’oferir coses que ja hem fet en el passat. Afermar els castells i fer-los de forma natural.

Són paraules majors, no ho pot dir qualsevol…
Mira de vegades tendim a banalitzar els castells. Sembla que quan a una colla gran se’ns cau un castell de 9 és una tonteria. Són castells que tenen una dificultat alta, inclús els castells de 8 també la tenen. Al final hi ha una feina molt gran darrere de cada construcció i sembla que, en l’últim quinquenni, els castells si no són amb manilles o nets perden valor. Hem de tocar de peus a terra i enguany està sent una demostració del que és això, vull dir, crec que els castells al final posen a tothom al seu lloc. Però perdona… els objectius (més rialles).

3d9f Xiquets de Tarragona a Sta. Tecla

Això mateix, tornem als objectius… (rialles)
Crec que seria irreal anar més enllà de la tripleta. Crec que hem de tenir tres objectius: el primer fer la tripleta; segon fer-la tantes vegades com sigui possible; i tres, mirar de tenir una gamma de castells ampla: el 2d8f, el 4d8a el 7de8, inclús el 9d8, el pilar de 7… etc etc.

Què és el Tarragona Ciutat de Castells?
És una iniciativa que va ser impulsada pel nostre expresident Enric Seritjol, ben arrelat al teixit cultural tarragoní. Crec que es va fer bé. Si Tarragona alguna cosa és, és una capital cultural a escala catalana, i una de les coses més important de la nostra cultura són els castells. El dia de Santa Tecla a la plaça de la Font hi ha més de 12.000 persones i ara a Tarragona està proliferant el turisme i crec que les coses ben equilibrades poden funcionar. Torno a dir que no hem de banalitzar els castells. Si ve algú de Polònia i fa ressò del que és una diada, ens ajuda molt.

Per tant quines són aquelles diades marcades en vermell al calendari?
Des de Sant Joan fins a Santa Tecla totes, i no t’exagero. Tenim un calendari envejable i podem fer grans coses si volem, ens ho plantegem i apretem. Una altra cosa és que hem de saber ponderar els esforços i saber què hem de fer en cada moment.

Oriol Peiró celebra un castell / Xiquets TGN

I aquella diada més especial per l’Oriol Peiró…?
A nivell emocional m’agrada molt actuar a Altafulla. I vam viure quan era petit i tinc arrels a Altafulla. Un poble molt bonic, on he sigut molt feliç i on m’hi agrada tornar sempre perquè m’hi sento identificat. Des de Xiquets ens hem esforçat molt per deixar la plaça en bon lloc i amb un bon nom. Va ser també on vaig fer castells al tronc. I en l’àmbit de colla, a qualsevol Xiquet de Tarragona actuar per St. Magí és un marc incomparable i només cal veure la gent que ve d’arreu a veure aquesta diada. Una altra cosa no farem bé a Tarragona… però la diada de Sant Magí és, pel que hem assolit i el que no, és un lloc on quan passes, es respiren castells, encara que sigui al desembre.

Primer castell d’Oriol Peiró?
Quan vam descarregar el 3d9f el 2007. En Joan Salas s’havia fartat de dir que érem una colla de 8. Una setmana abans l’havíem carregat i sabíem que el teníem. Ningú donava un duro per nosaltres i aquell moment d’explosió després de la descarregada, també va ser la meva primera gran diada després d’haver estat menjant merda, dient-ho clar, va ser espectacular.

2d9fm Xiquets de Tarragona St. Magí

I aquell 2d9fm de Sant Magí?
Va ser molt gros (moltes més rialles). Encara avui dia no et ser trobar les paraules per definir-lo. Si miro algun vídeo, penso que no sóc jo. Pensavem que era impossible. Mira, jo anava molt endins del folre, d’home del darrere i ens miràvem i allí ningú deia res. I ens seguíem mirant i ningú deia res. L’aleta va sonar i ens seguíem mirant. I no anàvem a veure què passava, vull dir, l’havíem assajat molt; però quan t’enfrontes a una bèstia d’aquestes dimensions, el més normal hagués estat que, sent el primer cop se’ns obrís la pinya o el folre rebentés… Va ser molt bonic… la culminació d’una gran feina feta pel Roger (germà) i un projecte que ell sempre va tenir al cap. Però també l’inici de moltes coses boniques. La colla segueix valent i no hem de renunciar. Sabem quin és el camí, no és fàcil però la colla ho val.

Borja VIZCARRO




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter