Borja Vizcarro, autor a Diari La República Checa

Borja Vizcarro2 Desembre, 2019
Nastic-Prat.png

El Nàstic suma la quarta victòria al Prat

El Nàstic de Tarragona és un altre des que Toni Seligrat es fes càrrec de l’equip. I es nota, i molt. Els jugadors grana juguen molt més desinhibits i sembla que s’hagin tret aquella pressió que fa que les cames no funcionin al 100% i provoqui que es cometin errors més fàcilment. Tornant al partit, al Sagnier es va tornar a veure un Nàstic sòlid, tot i que l’inici no va ser el desitjat. Bonilla es marcava en pròpia porteria en el minut 5, però primer Viti a les acaballes de la primera part, i posteriorment el mateix Bonilla de penal i Pedro, remuntaven i asseguraven la segona victòria consecutiva, la primera ratxa des de fa un any i mig.

Viti salva els mobles abans del descans.
L’inici no ha estat el desitjat pels homes de Toni Seligrat. En una jugada d’estratègia servida pel conjunt local, l’esfèrica ha acabat refusada per Bernabé i el rebot li queia a Bonilla que intentava refusar, però la pilota acabava al fons de la xarxa grana. Després del gol en el minut 5, el Prat continuava dominant el partit, controlant l’esfèric a zona del centre del camp i dificultant molt la sortida de pilota als grana, que repetidament es veien obligats a allunyar el perill des del darrere.

Ferran Giner gaudia de l’oportunitat més clara de gol, però el porter Andrés aconseguia refusar. Però quan millor es trobaven els pratencs, en el tram final del primer temps arribava l’empat. En el minut 42 Bonilla posava la pilota dins l’àrea i Viti, després de caure un rebot a la seva posició, marcava el primer gol nastiquer, salvant els mobles.

Gran reacció a la segona part
En la represa, el Nàstic agafava les regnes del joc i Pereira, en l’arrencada ja estava a punt de fer el segon gol, en la primera ocasió, des de l’interior de l’àrea. Andrés refusava, enviant la pilota a córner. Però el moment clau del partit ha arribat quan el col·legiat assenyalava penal per mans de Ricarte, que, a més, era expulsat per la segona targeta groga.

Bonilla marcava novament des dels 11 metres com la setmana anterior. I quatre minuts després, nova expulsió local. Putxi també veia la segona targeta groga en el minut 70, fent que els del Llobregat haguessin de jugar els últims minuts amb nou efectius. Pedro sentenciava en el minut 78, rematant a plaer una bona jugada personal de Pol Ballesteros per la banda esquerra de l’atac. El mateix davanter andalús també era expulsat per l’àrbitre amb vermella directa. Final del partit en una gran victòria, que fa que els nastiquers abandonin els llocs de descens.

Dades del partit
AE Prat 1: Andrés, Capa, Ricarte, Cárdenas, Héctor (Bravo, 72′), Putxi, Toni (Argilaga, 72′), Álex Pla, Raíllo, Guiu, Guzmán (Morales, 72′).
Nàstic 3: Bernabé, Bonilla (Javi Márquez, 80′), Goldar, Viti, J. Rodríguez, R. Brugué, J. Pereira (Pol B, 54′), Perone, Pedro, Albarrán, Ferran G.P. (Habran J.R, 51′).
Gols: 1-0, Bonilla (p.p. 4′); 1-1, Viti (42′); 1-2, Bonilla (p. 66′); 1-3, Pedro (78′)


Borja Vizcarro29 Novembre, 2019
raul-font-quer.jpg

Avui m’endinso en el món de l’oli d’oliva, varietat arbequina. El nostre, el del Camp de Tarragona. Avui entrevistem a Raül Font-Quer, President del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, l’entitat més antiga de Tarragona i, impulsor de la Fira de l’Oli nou a Tarragona, un dels esdeveniments de productes de proximitat més assentats dins del calendari d’actes de la ciutat de Tarragona. El Raül m’explica els orígens d’aquesta iniciativa, que pretén donar a conèixer un dels productes més valuosos que produïm i un dels elements imprescindibles en les cuines de les cases de qualsevol família tarragonina. També m’ensenya la diferència entre varietats i DO, un element imprescindible per distingir-ne l’origen; inclús una classe magistral de química per entendre la importància d’aquest element en la nostra dieta mediterrània.

Com comença la Fira de l’Oli nou?
Doncs hem de retrocedir uns dinou anys enrere. Jo era Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Tarragona i president d’Espimsa. Alhora, també era el secretari del Gremi de Pagesos i vaig veure que, en l’època del Joan Miquel Nadal, Tarragona havia d’exercir la seva capitalitat. Vaig pensar que, alhora també havíem d’exercir la capitalitat en l’agricultura, i aquesta capitalitat s’exerceix, ajudant a tots els sectors productius de la demarcació. Està clar que els pagesos de la nostra demarcació vénen a Tarragona per obtenir serveis, pel comerç, o per altres activitats que ofereix aquesta capitalitat de la ciutat… El fet és que havíem d’ajudar-los i vam pensar que una bona manera, seria poder fer una fira de l’oli a Tarragona, de la mateixa manera que es feia en altres municipis i indrets del territori.

Per tant, s’inspira en altres fires?
Sí! Ja fa molt de temps. Mira de fet des de l’Ajuntament, com a consistori pròpiament dit, els meus recursos eren limitats, però vam pensar que era molt interessant el fet de poder maridar el que era el Mercat Central amb l’oli. El que és Mercat, productes de primera qualitat, de proximitat pagesos que venen les fruites i verdures aquí, etc; i l’oli. Les primeres edicions es van anar assentant, i ja les vam fer a la plaça Corsini, fins que vam haver de traslladar la fira a la Rambla, amb motiu de les obres de reforma del Mercat Central. Aquest és l’origen.

Quin és el paper del Gremi de Pagesos en aquesta fira?
Doncs el Gremi es va comprometre a través de l’organització d’un esmorzar popular, que s’ha anat fent durant aquests anys a la Fira de l’Oli nou, els dissabtes al matí i qui serveix i prepara aquest esmorzar sempre han estat els socis del Gremi de Pagesos, que formen part activa de la Festa de l’Oli nou. De fet, a les primeres edicions no l’anomenàvem Fira de l’Oli, sinó que la vam anomenar Festa de l’Oli.

Inicis de la Fira de l’Oli nou
Al principi de la Fira, vau tenir el suport de la DO Siurana?
Sí, Sí! Des del primer moment. El que vam fer en aquell moment va ser posar-nos en contacte amb el senyor Bages, que era el president de la DO Siurana i de la cooperativa de Montbrió. Ens vam seure per veure com ho podíem tirar endavant. I des del primer moment amb la DO Siurana, la Unió Agrària Cooperativa, Espimsa i el Gremi de Pagesos, les quatre entitats vam decidir tirar endavant aquest projecte. El primer any va ser un èxit i és una activitat absolutament consolidada per molta gent de Tarragona, que espera a la fira per comprar l’oli nou.

Quina ha estat l’evolució de la Fira, quanta gent va començar amb aquest projecte?
Recordo que al principi érem una vintena de cooperatives, sempre de la DO Siurana. Aprofito per recordar que aquesta Denominació d’Origen és l’oli de la varietat arbequina que es fa a les comarques tarragonines. Hi ha un mateix oli de la varietat arbequina que es fa a la demarcació de Lleida, que rep el nom de DO Garrigues. Les dues marques comparteixen que l’oliva que s’empra és l’arbequina, però amb diferents característiques. El de Lleida ve amb més retard, es produeix a més altura, on l’olivera ha patit més fred…

Com passa amb el vi amb la DO Priorat i la DO Montsant? No exactament. La DO Priorat del vi són tots els productors que es troben en l’àrea d’Escaladei, que són set municipis. La resta de comarca del Priorat, que no pertany a aquesta àrea dels sets municipis, és la que es coneix com a DO Montsant. El símil no aniria per aquí. Mira, l’oli d’Ulldemolins és oli de la DO Siurana, en canvi l’oli de la Granadella, que pràcticament es toquen, és DO Garrigues. És més un tema geogràfic i històric que s’arrossega. Probablement aquest oli podria ser de la mateixa DO, tot i que les característiques de l’oli DO Siurana, insisteixo, està més a prop del mar i per tant, qualsevol ortodox del món de l’oli et diria que això és un sacrilegi perquè és els dos olis són diferents (riures). Però la cosa va per aquí.

A la fira les cooperatives vénen amb molta il·lusió, perquè per ells és un gran aparador.

Tornem als primers productors participants (riures) Sí, aquestes 20 cooperatives s’han anat consolidant i veig que segueixen sent les mateixes, les que any rere any, participen d’aquesta Fira de l’Oli nou de Tarragona.

Quins productors ens podrem trobar? Doncs la majoria que participen en la Fira de l’Oli són cooperatives. Habitualment en el món de l’agricultura, és on trobem la tradició cooperativista. Antigament, fa més de 50 anys, hi havien trulls, molins d’oli privats; sense anar més lluny, a casa de ma mare, a Constantí en teníem un (rialles), però en moments de la crisi i la industrialització, la majoria van tancar i els pagesos van optar per les cooperatives. A la fira ve algun privat però la majoria són cooperatives que vénen amb molta il·lusió, perquè per ells és un gran aparador. Vénen a la capital de la demarcació, i a més a més, cada any es produeixen molts retrobaments i anècdotes. Hi ha molta gent que, per exemple és de Maspujols i viu a Tarragona i es troba amb els cooperativistes del seu poble. Van a veure’ls, els saluden, els hi compren l’oli, que estaven acostumats a prendre quan eren joves i vivien al poble…

Tota una sinergia (riures) Exacte! És un retrobament i una manera de donar a conèixer aquella part de la demarcació del món rural, agrària, que és molt potent. Tenim una franja costanera molt turística, desenvolupada cap a aquest sector, tenim una ciutat de Tarragona que fa que la regió sigui ‘macrocèfala’, industrialitzada, amb serveis... etc; però després tenim un entorn rural i agrari molt important a casa nostra. Aquella zona que toca més cap a l’interior. Per això la fira és una festa, del camp tarragoní, que ve a donar conèixer el seu producte més preuat que és l’oli d’arbequina, DO Siurana.

Element indispensable de la dieta mediterrània
L’oli DO Siurana és aquell element que tenim en comú i està present a la nostra vida diària Correcte! I que a més a més, com a farmacèutic, diria que l’oli d’oliva arbequina té unes propietats, organolèptiques i fins i tot medicinals, perquè l’oli d’oliva forma part de l’anomenada dieta mediterrània, i junt amb els olis omega, que la gent els ingereix menjant ametlles, nous, avellanes, els peixos blaus... etc; Tot això no serviria de res, sense que ingeríssim l’oli d’oliva. Té una particularitat molt especial que és la insaturació.

Explica’ns en què consisteix (riures) En la cadena de divuit àtoms de carboni que té l’oli, una d’aquestes cadenes li falta un hidrogen. Aquests dos carbons que queden sense aquesta partícula d’hidrogen, que per tant estan insaturats, fan un doble enllaç. Per tant, els altres carbons de la molècula de l’oli fan un enllaç simple, però hi ha uns, els que estan enmig de la cadena que fan un doble enllaç i això fa que la molècula no sigui exactament igual, sinó que agafi una certa curvatura. Traduït, això fa que l’oli d’oliva sigui molt bo per prevenir malalties com l’arterioesclerosi, millora la circulació…

Si comprem oli d’altres zones, les grans superfícies, per exemple no vindran a consumir res d’aquí.

Un lubricant natural Exacte, podríem dir-ho així. Per tant està claríssim i demostradíssim que necessitem consumir en la nostra dieta els aliments que hem comentat abans, però també és imprescindible consumir oli d’oliva, que fa que la dieta mediterrània sigui tot un èxit. Ja saps que s’han fet molts estudis al Mediterrani, que demostren que hi ha menys malalties cardiopulmonars que en altres indrets geogràfics. I això és gràcies a l’oli d’oliva i a les particularitats que fan que sigui un element imprescindible.

El sector de producció d’oli al Camp de Tarragona
Com està el sector de producció d’oli d’oliva al Camp de Tarragona?
El que és la producció d’oli d’oliva ha millorat. A diferència de quan jo era jove, a moltes plantacions en el mes de juliol s’hi fa un petit ajut, una aportació d’aigua de rec perquè en aquest període de l’any és quan l’olivera pateix més. Des que s’han anat introduint en la producció aquestes millores, la producció de l’oli ha millorat moltíssim. En molts llocs s’havia arribat a abandonar, i a poc a poc, s’ha recuperat molta producció i s’han fet moltes plantacions noves, com el cas de la Boella, i les que va implementar l’enginyer Tàssies, del departament d’Agricultura de la Generalitat, doncs l’oli d’oliva s’ha implementat moltíssim. Es valora, a més, la qualitat d’aquest tipus d’oli i en aquests moments, viure de l’oli d’oliva potser no, però és un excel·lent complement pel pagès o per aquell que no és pagès però té un ajut, gestionant les finques de la família, vivint d’aquest complement que anomenaríem de cap de setmana.

L’oli del Camp de Tarragona és molt competitiu i d’una extraordinària qualitat.

És competitiu l’oli del Camp de Tarragona?
Sí! Absolutament competitiu i d’una extraordinària qualitat. El que passa és que el primer repte que hauríem de tenir aquí, és l’autoconsum, per això impulsem la fira de l’oli. Nosaltres creiem que encara tenim molt camí per recórrer, en el sentit que la gent de casa nostra ha de comprar l’oli de les nostres cooperatives.

Aquest és un gran repte?
Sí perquè pensa que part d’aquest oli, que no consumim, s’ha d’exportar i quan s’exporta, aquí tenim un problema i un perill molt important. Moltes vegades ens veiem a exportar-lo a Itàlia, els italians el barregen amb el seu, que no és de tanta qualitat, l’embotellen i l’exporten pel món i a més es ven com un oli caríssim! Si volem ser una mica solidaris amb els pagesos del nostre entorn, faig una crida perquè la gent compri l’oli d’oliva de les cooperatives del Camp de Tarragona, per allò que en l’economia es coneix com a ‘efecte multiplicador dels diners’. És a dir, si l’advocat de Tarragona compra i consumeix oli del nostre entorn, és més probable que aquest agricultor algun dia vingui a consumir algun tipus de servei d’aquest senyor. Mentre que si comprem oli d’altres zones, les grans superfícies, per exemple no vindran a consumir res d’aquí.

A més, poder generar un consum de proximitat…
 Exacte!, si resulta que hem de portar cap aquí oli d’altres zones del món o de l’Estat, hi ha una despesa energètica de combustible fòssil, en el seu transport, fa que sigui contaminant, que s’encareixi aquest tipus de transport… Per tant, productes de proximitat, productes de qualitat. Si cuidem al pagès del nostre entorn, si es guanya la vida bé, repercuteix en la seva economia, consumeix més a Tarragona. Per tant faig una crida a què la gent vingui a la fira de l’oli, i que comprin el nostre oli. El que està produït al Camp de Tarragona.

 

 


Borja Vizcarro25 Novembre, 2019
unnamed44-1280x854.jpg

El Nàstic venç en el primer partit de Seligrat

L’era Toni Seligrat al capdavant de la banqueta grana ha començat de la millor manera possible. El Nàstic de Tarragona ha recuperat el somriure, imposant-se a l’SD Ejea per dos gols a zero, en un molt bon partit dels nastiquers, en el que es podria considerar el millor matx de la temporada. Bonilla de penal i Juan Rodríguez amb una gran rematada a pilota parada fan que els tres punts es quedin a Tarragona i la porteria quedés a zero, per primer cop en 14 jornades.

Intensitat i pressió des de l’inici
El partit s’ha iniciat amb molta intensitat en tots dos conjunts. Els visitants pressionaven des del primer instant la sortida de pilota del Nàstic, obligant-los a buscar el joc directe. De fet, la primera arribada ha estat per als aragonesos amb un xut escorat que ha sortit per sobre el travesser en el minut 5. La primera arribada grana ha estat a pilota aturada, però Viti, al segon pal, no ha pogut connectar la rematada.

Passat el primer quart d’hora, el conjunt de Toni Seligrat ha fet un pas endavant, mostrant-se més segur defensivament i buscant als jugadors atacants. A la mitja hora de joc, l’àrbitre ha xiulat penal favorable al Nàstic que Bonilla ha transformat per donar avantatge als locals. I en el minut 34, en una jugada d’estratègia executada pel mateix jugador sorià, Juan Rodríguez ha rematat al segon pal creuant la pilota i posant el 2-0 al marcador.

Solidesa defensiva i els 3 punts es queden a casa
En la represa, novament els visitants ha posat la primera ocasió de gol, igual que en el primer temps, sense encert. Els grana ha continuat imposant-se en les dues individuals i mostrant-se sòlids en zona de mitjos. Pereira ha estat a punt de marcar el tercer però s’ha anticipat la defensa per evitar la rematada a plaer del punta gallec. I en el minut 76 nou penal favorable al Gimnàstic de Tarragona. En aquesta ocasió Pedro ha assumit la responsabilitat de xutar des dels 11 metres. La pilota ha marxat per línia de fons.

En la recta final de l’enfrontament s’han vist nombroses interrupcions en el joc i els blanc-i-blaus, gairebé en temps de descompte, s’han trobat amb Bernabé i la defensa local per refusar les accions ofensives. Però l’oportunitat més clara de gol ha estat per Jonathan Pereira. Una jugada de contraatac que ha acabat amb un mà a mà amb el porter Santos i que el gallec no ha trobat porteria en la seva rematada. Victòria del Nàstic i primer cop que finalitza un partit sense encaixar gols al Nou Estadi en les 14 jornades disputades fins al moment.

Dades del Partit
Nàstic 2: Bernabé, Bonilla, Goldar, J. Rodríguez, Viti (S. Montero 69’), D. Petcoff (Perone 65’), R. Brugué (Pol B. 85’), Pereira, Pedro, Albarrán i Ferran Giner.
SD Ejea 0: Rafa Santos, Joe, Chechu, Ramon, Albert, Kike Hermoso, Tena, Ballarín (Lucho 65’), Manu Molina (Nacho 76’), Fonsi i Ronald (D. Mainz 56’).
Gols: 1-0 Bonilla p (31’), 2-0 J. Rodríguez (35’)
Col·legiat: Fulgencio Madrid Martínez
Estadi: Nou Estadi, 2.917 espectadors


Borja Vizcarro15 Novembre, 2019
pelegrí.png

Entrevistamos a Vicente Vílchez, presidente de la Asociación Oncológica Doctor Amadeu Pelegrí, a las puertas de la gala benéfica que la asociación celebrará este sábado 16 de noviembre en el Teatre Auditori de Salou. La gala se ha convertido en uno de los eventos benéficos para reivindicar i recaudar fondos para la lucha contra el cáncer de la provincia de Tarragona y la Costa Daurada. Vicente nos explica los orígenes de la asociación, así como diferentes aspectos de la gala, animando a todos los tarraconenses a participar en este evento benéfico y solidario.

¿Cómo nace la iniciativa?
La iniciativa de la asociación nace cuando un grupo de mujeres pacientes del Dr. Amadeu Pelegrí deciden rendirle homenaje tras la muerte accidental de este. La nueva junta toma el relevo en mayo de 2018 cuando nuestra presidenta Murielle Reig, fallece de cáncer, y debido a la amistad que nos unía y sabiendo lo importante que era para ella la asociación, decidimos continuar su legado.

¿Cómo se contribuye a la lucha contra el cáncer? Esta es una asociación sin ánimo de lucro, que mediante la realización de diferentes eventos a lo largo del año pretende aportar su granito de arena en la investigación del cáncer, para que un día sea posible dejar de luchar, porque entonces la enfermedad habrá dejado de existir.

¿Qué apoyos tiene?
Nos sentimos muy apoyados, ya que tenemos una gran red de voluntarios que se desviven por cada evento y por sacar la asociación adelante, que dedican su tiempo libre a luchar contra esta enfermedad. También contamos con el apoyo de colaboradores, patrocinadores y de casi 200 socios, que nos ayudan a conseguir eventos a coste 0, para poder donar la recaudación íntegramente a la investigación. Además, contamos con el respaldo del Ayuntamiento de Salou, que no duda en cedernos sus espacios para poder dar lugar a nuestros eventos.

¿Quién puede participar?
A la gala puede venir cualquiera, desde pequeños a grandes, ya que para ser solidarios no hay límites. Pero además en caso de no poder venir, pueden hacer su donativo en la Fila 0.

¿A qué entidad se destinan los beneficios?
Todos los beneficios se reparten en una donación anual a tres grandes hospitales del territorio: Sant Joan de Reus, Xarxa Santa Tecla y Sant Joan de Déu. A principios de año nos reunimos con los médicos responsables de la investigación de cada hospital y nos plantean estudios que necesitan de nuestra financiación, entonces decidimos a que estudios en concreto se destinará el dinero recaudado en el año anterior.

Por qué los años 80 y el 1-2-3?
Esta es nuestra novena gala, y ya casi que hemos tocado todos los palos. Nos reunimos a mediados de año y surgieron estos temas, la música de los 80 le gusta a todo el mundo, y ¿quién no ha visto el magnífico programa del un, dos, tres algunos años atrás en televisión?. Pues, ¿porque no juntarlos de forma dinámica y divertida en una gala solidària? Y así surgió la idea de integrarlos en nuestra IX Gala Benéfica, y creemos que puede quedar muy bien.

¿Qué le diría a la gente para que se anime a participar?
Que la gala es una de las mejores oportunidades para aportar su granito de arena, que da la oportunidad de colaborar con la investigación a la vez que les hará disfrutar de hora y media de baile, música y mucho humor.

 


Borja Vizcarro8 Novembre, 2019
odina.jpg

Li traiem un temps súper valuós i això s’ha d’agrair. Avui entrevistem a Blanca Romeo, més coneguda artísticament com Odina, l’última sensació musical formada a Tarragona, però que s’ha vist obligada a emigrar a Londres, com els grans artistes del món de la música, per perseguir el seu somni. Talent musical tarragoní en estat pur, que torna a casa per presentar el seu nou treball a tot un gran espai com és la Fàbrica Damm i la Sala Cool, un dels temples de la música indie de Madrid, desitjant també l’oportunitat de tocar a Tarragona, a la Sala Zero, algun dia. Amb tots vostès, Odina.

Com comences en el món de la música?
Des de ben petita sempre m’he sentit atreta per la música, tot i que ningú de la meva família és músic ni res per l’estil. Quan tenia 3 o 4 anys volia tocar l’acordió (com ‘Pingu‘ dels dibuixos animats), i vaig demanar als meus pares poder fer classes. Com que no van trobar professor d’acordió a Tarragona vaig començar amb el piano, l’instrument més semblant. I des d’aquí ha sigut tot una evolució progressiva on cada cop em sentia més atreta per la música i sentia que és el que volia fer.

És vocacional? És a dir, com definiries la professió?
És una professió molt dura on guanyar-se la vida és molt difícil, sobretot quan vols guanyar-te la vida de la teva música pròpia, així que en el meu cas diria que és 100% vocacional.

Com neix Odina?
Odina és el meu primer projecte musical, neix fa un parell d’anys quan començo a treure cançons de manera independent, amb el meu primer EP ‘Broken‘. Feia temps que estava escrivint cançons, però per mi la decisió de treure-les amb el nom d’Odina marca un punt on començo a prendre’m la música de manera més seriosa, amb un projecte i un so concrets.

Perquè Londres i no Espanya, per començar la carrera musical?
Molts músics que m’inspiraven estaven basats a Londres o a Anglaterra (com per exemple Daughter o Lucy Rose) i per això m’atreia marxar. La música és una de les indústries més importants a Anglaterra (només cal mirar al nombre de grups que han exportat des dels Beatles a Elton John…) i crec que la música es valora molt més allà, que no pas aquí. De totes maneres, independentment de tot això avui en dia es pot fer música des de qualsevol lloc i que s’escolti a tot el món gràcies a internet. Però viure en una ciutat on hi tanta música com Londres m’ha inspirat de manera increïble, per tota la gent i tots els músics que he conegut, i crec que per mi és el que fa que vulgui continuar vivint allà encara una temporada més en comptes de tornar aquí.

Londres m’ha inspirat de manera increïble, per tota la gent i tots els músics que he conegut, i crec que per mi és el que fa que vulgui continuar vivint allà encara una temporada més en comptes de tornar aquí.

Quina diferència hi ha entre Odina i Blanca? Com les definiries?
Blanca sóc jo, i Odina és el meu projecte. M’agrada que hi hagi aquesta distinció perquè crec que em dóna molta més llibertat quan es tracta del procés de creació. Tot i que tota la música que faig amb Odina és molt personal i parla de la meva vida, quan pujo a un escenari a cantar no ho faig com a Blanca sinó com Odina, i això m’ajuda a poder compartir coses tan personals amb gent que no conec. M’ajuda a protegir-me perquè com artista estàs molt exposat quan decideixes compartir el teu art. També em dóna llibertat de fer coses que potser no faria com a Blanca, visualment, o per exemple quan es tracta de vestuari. Sóc una persona més ben tímida quan es tracta de compartir coses meves, i en aquest sentit tenir un projecte (que és molt meu, però sense ser ‘jo’) m’ajuda a no sentir-me tan exposada.

Quin és l’estil musical d’Odina?
Diria que és música molt intimista, música que no parla a crits però més aviat es murmura. No m’agrada parlar d’estils musicals perquè crec que limiten molt, però per algú que mai m’ha escoltat diria que és una mena de folk-pop.

Què suposa tornar a tocar a casa, en aquest cas a Barcelona? M’encanta tornar a casa a tocar. Em sento molt privilegiada, perquè sento que tinc l’oportunitat de compartir tot el que he estat aprenent fent música i vivint fora, però fent-ho a un lloc que se sent com molt més meu, estant a Catalunya. M’agradaria tocar més a Tarragona també.

És Tarragona una ciutat que doni suport als artistes? Com que vaig marxar de Tarragona amb 18 anys, la meva experiència com a músic a la ciutat es limita a quan anava al Conservatori. Per mi va ser una experiència molt enriquidora i que ha sigut decisiva en poder fer la música que estic fent ara. Per això sento que tenir l’oportunitat d’estudiar amb un centre com aquest a Tarragona em va donar sense cap dubte el suport que necessitava tot i abans de començar a fer el que faig ara. Així i tot he de dir que havent parlat amb músics que intenten guanyar-se la vida a Tarragona, he sentit comentaris que em fan pensar que la ciutat no sempre ajuda o afavoreix oportunitats perquè es faci música o sobretot perquè es toqui música a locals o amb esdeveniments.

On t’agradaria tocar a Tarragona? Algun espai en concret?
M’encantaria tocar a la Sala Zero, potser algun dia!

On et podrem veure pròximament?
A part del concert d’avui a Barcelona a la Fàbrica Damm i de demà a Madrid a la Sala Cool (telonejant a Tom Rosenthal), tinc un parell de concerts a Londres d’aquí a poc aquest mes (el 12 telonejant a Cattle & Cane, i el 21 telonejant a Rae Morris). Crec que encara no es pot anunciar però tornaré a Barcelona el 13 de desembre i a Madrid el 14 per dos concerts molt especials. L’any que ve espero poder fer més concerts, més cap a l’estiu quan surti el meu primer àlbum.

Borja VIZCARRO


Borja Vizcarro1 Novembre, 2019
IMG_5033-1280x960.jpg

He de confessar, primer de tot, que no m’agrada gens el món de la mort. No m’agrada. Ni un pèl. No és que sigui un tema tabú a la meva vida, de fet a casa meva se’n parla amb molta naturalitat del “quan jo no hi sigui vull…”. Però a mi no m’agraden, ni els cementiris, ni els tanatoris, vetllatoris; ni òbviament la festivitat de Tot Sants.

Però sí que m’agraden, i molt les tradicions. I quan s’apropa el 31 d’octubre i l’1 de novembre, la gent es prepara per honorar els seus éssers més estimats i van al cementiri, sols o acompanyats, en família o amb amics, el cementiri passa a ser el lloc de trobada per molts tarragonins durant aquests dies. Dit i fet. Agafo les coses i vaig a veure què trobo al Cementiri Municipal de Tarragona.

La importància de les flors
Abans d’agafar el carrer Rovira i Virgili cap amunt, primer penso quin és el primer pas que segueix qualsevol tarragoní abans d’anar cap al cementiri. Anar a la floristeria. I decideixo anar a la de sempre, la de confiança, la J. Pros de Rambla Vella, cantonada amb el carrer Sant Agustí.

Entro dins i em trobo amb el Jaume i li pregunto com van les vendes i què em pot aconsellar. En primer lloc m’aconsella que les flors, per fer un bon ram de Tots Sants ha de tenir flors com els crisantems, els clavells o les roses. Després em comenta que hi ha clients que prefereixen més altres opcions, inclús tiren de flors artificials, de les de plàstic.

“Hi ha molta gent que prefereix aquest tipus de flors, són resistents i aguanten tot l’any”, m’explica el Jaume. A mesura que avança la conversa també sorgeix un altre tema, les incineracions. M’explica que la gent cada vegada opta més per aquesta opció, molt més econòmica i que això repercuteix en els enterraments també. “Quan vagis al cementiri ja veuràs com hi ha uns adhesius on pregunten qui és el titular de la sepultura. A més pensa que fa anys que el cementiri no s’amplia, cada vegada hi ha menys enterraments”, assegura.

Camí cap al cementiri
Surto de la floristeria J. Pros amb totes aquestes coses al cap i em dirigeixo cap al cementiri. A mesura que m’apropo al carrer Rovira i Virgili, penso en una cosa molt important, no he estat mai en el Cementiri Municipal de Tarragona. Tot i viure aquí, no tinc cap membre de la família enterrat i mai he acudit a un enterrament al ‘camp sant tarragoní’. Considero que és un moment íntim per a les famílies, així que no sé que em trobaré.

Un cop arribo a la zona més propera, ja començo a notar molt moviment en direcció al cementiri. Sobretot molta gent gran que en grupets es dirigeix cap allà. Arribo i és un autèntic formigueig de gent entrant i sortint, cotxes que intenten aparcar amb problemes, ja que a l’espai habitual d’aparcament s’hi ha ubicat les parades de floristeries.

Vaig cap a la porta i veig un munt de gent conversant en petits cercles. El que comentava el Jaume, els tarragonins es troben al cementiri. Inclús hi ha un venedor de l’ONCE que ha volgut establir-se a la porta del cementiri. Reconec que estic nerviós, com ja he dit abans, no m’agraden gens els cementiris i no sé què em trobaré, però em decideixo a entrar.

Un cementiri monumental
No sé si els ha passat mai, però als cementiris hi ha alguna cosa que fa que m’inquieti. No és pels morts, ni de bon tros. Potser són els nínxols, la simbologia o la quietud que es respira, inclús l’olor de les flors. Me’n recordo del que em deia el meu avi, que anava al cementiri de Castelló a estudiar, ja que era l’espai més tranquil i on ningú et molestaria. No seria per Tots Sants.

El primer que em fixo és en la ‘monumentalitat’ del patrimoni que hi ha al cementiri tarragoní només entrar. La quantitat de panteons, capelles, tombes, nínxols i columbaris que hi ha. Concretament, 19.500 sepultures en total, segons fonts de la Xarxa Santa Tecla, entitat que gestiona i es fa càrrec del Cementiri Municipal de Tarragona.

Em fixo que la gent, només entrar al cementiri el primer que fa és fer el senyal de la creu i anar a buscar als treballadors per preguntar on està la sepultura dels seus éssers més estimats. Jo vaig a fer un volt. El que em trobo, tal com em va advertir el Jaume és que efectivament, en moltes sepultures hi ha un adhesiu on el cementiri pregunta per la seva titularitat.

Molt patrimoni fúnebre, però ruïnós
Faig una foto i un senyor, amb tota la raó del món s’apropa i em diu que no troba molt adient que es vagin fent fotos als cementiris. Li explico qui sóc i què estic fent i ho entén, però m’anima a ser curós amb què faig i que fotografio. Per molts, en la imatge sortirà allò que més estimen. Tota la raó, marxo a fer un volt.

Trobo una quantitat de patrimoni bestial. Moltes famílies benestants, en altres temps on l’empoderament i la classe social es traslladava a les seves sepultures van erigir panteons enormes, alguns d’ells amb una qualitat molt gran. Avui dia, només cal passejar pel cementiri i veure com moltes d’aquestes sepultures estan en estat ruïnós.

No és culpa de la gestió del cementiri, sinó fruit del pas del temps i aquelles famílies que ja no tenen cura d’elles, o ja no hi ha recursos per fer-se’n càrrec han abandonat el patrimoni dels seus ancestres.

Després d’un matí llarg al cementiri és hora de marxar i torno a pensar en el que m’ha comentat abans el Jaume i penso en el fet que torna a tenir tota la raó del món. Cada vegada hi ha menys persones que trien l’opció tradicional d’enterrament i recorren a la via de la incineració. Em remou i em fa pensar en el futur i no m’agrada el que penso. El que està clar és que el Cementiri Municipal de Tarragona és, durant Tots Sants el punt de trobada dels tarragonins.

Borja VIZCARRO


Borja Vizcarro28 Octubre, 2019
unnamed38-1280x853.jpg

Pedro Martín empatava pels grana

El Nàstic de Tarragona ha tornat a posar-se en una situació molt incòmoda, després de caure derrotat contra la UE Olot a La Garrotxa. Els grana no han pogut evitar que els olotins s’avancessin al marcador i malgrat haver aconseguit l’empat abans del descans i haver tingut grans oportunitats per a avançar-se a la segona meitat, els nastiquers no han pogut evitar una nova derrota fora de casa que complica i molt la situació dels tarragonins a la classificació.

Gol de l’Olot i a remar
El partit es va iniciar amb un bon inici més dels locals, que encoratjats per la seva afició, ràpidament han anat arribant a l’àrea grana i generant perill en les accions a pilota aturada. En el minut 13 va arribar el primer gol local, després d’un refús a la frontal que Héctor va aconseguir aprofitar per posar-la al fons de la xarxa.

A partir de la diana dels olotins, els de Xavi Bartolo van mostrar més caràcter sobre la gespa i van agafar les regnes del partit, lligant bons minuts i aconseguint tancar als olotins prop de la seva àrea en diverses arribades per banda que no han trobat rematador. L’aproximació més clara va arribar en el 38, quan Pol Ballesteros va estar a punt d’empatar amb un bon xut, refusat pel porter Ballesté.

Mentre que dos minuts després arribava l’empat grana. Pedro molt ben col·locat aconseguia aprofitar una greu errada defensiva de la UE Olot per posar l’esfèric per sobre del porter i empatar. Amb l’1-1 s’arribava al temps de descans i el conjunt tarragoní gaudia de 45 minuts més per aconseguir la victòria.

La pilota aturada condemna al Nàstic
A l”inici del segon temps el Nàstic sortia decidit pel segon gol. Pedro Martín, abans de ser substituït, i també Habran i Pol Ballesteros s’han trobat amb el porter Ballesté en diverses ocasions, que ha estat el millor pels olotins, aconseguint desesperar a l’ofensiva grana.

Quan el Nàstic gaudia del seu millor joc a l’encontre i més ofensiu va arribar el segon gol dels de La Garrotxa, en una jugada d’estratègia finalitzada des del segon pal per Carles Mas. El Nàstic ho va seguir intentant fins al final del partit i Pol Valentín, en el temps afegit, va tenir la igualada en un remat de cap al servei de cantonada que Ballesté refusava de nou. Final i el Nàstic marca el ‘playout‘ de descens, col·locant-se en una situació molt complicada a la taula.

Dades del partit
UE Olot 2:
Ballesté, Carles Mas, Masó, Héctor, Natalio (Xumetra, 67′), J.A. Soler, Aspar (Pedro, 67′), Alan Baró, Chavarria, Eloi (Vivi, 82′), Kilian.
Nàstic 1: Bernabé, Pol V, Bonilla, Goldar, J. Rodríguez, D. Petcoff, R. Brugué, Habran JR (S. Montero, 68′), Perone, Pedro (Lolo Plá, 72′), Pol B.
Gols: 1-0, Héctor (13′); 1-1, Pedro (40′); 2-1 Carles Mas (78′).

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter