Un matí de Tots Sants al Cementiri Municipal de Tarragona

He de confessar, primer de tot, que no m’agrada gens el món de la mort. No m’agrada. Ni un pèl. No és que sigui un tema tabú a la meva vida, de fet a casa meva se’n parla amb molta naturalitat del “quan jo no hi sigui vull…”. Però a mi no m’agraden, ni els cementiris, ni els tanatoris, vetllatoris; ni òbviament la festivitat de Tot Sants.

Però sí que m’agraden, i molt les tradicions. I quan s’apropa el 31 d’octubre i l’1 de novembre, la gent es prepara per honorar els seus éssers més estimats i van al cementiri, sols o acompanyats, en família o amb amics, el cementiri passa a ser el lloc de trobada per molts tarragonins durant aquests dies. Dit i fet. Agafo les coses i vaig a veure què trobo al Cementiri Municipal de Tarragona.

La importància de les flors
Abans d’agafar el carrer Rovira i Virgili cap amunt, primer penso quin és el primer pas que segueix qualsevol tarragoní abans d’anar cap al cementiri. Anar a la floristeria. I decideixo anar a la de sempre, la de confiança, la J. Pros de Rambla Vella, cantonada amb el carrer Sant Agustí.

Entro dins i em trobo amb el Jaume i li pregunto com van les vendes i què em pot aconsellar. En primer lloc m’aconsella que les flors, per fer un bon ram de Tots Sants ha de tenir flors com els crisantems, els clavells o les roses. Després em comenta que hi ha clients que prefereixen més altres opcions, inclús tiren de flors artificials, de les de plàstic.

“Hi ha molta gent que prefereix aquest tipus de flors, són resistents i aguanten tot l’any”, m’explica el Jaume. A mesura que avança la conversa també sorgeix un altre tema, les incineracions. M’explica que la gent cada vegada opta més per aquesta opció, molt més econòmica i que això repercuteix en els enterraments també. “Quan vagis al cementiri ja veuràs com hi ha uns adhesius on pregunten qui és el titular de la sepultura. A més pensa que fa anys que el cementiri no s’amplia, cada vegada hi ha menys enterraments”, assegura.

Camí cap al cementiri
Surto de la floristeria J. Pros amb totes aquestes coses al cap i em dirigeixo cap al cementiri. A mesura que m’apropo al carrer Rovira i Virgili, penso en una cosa molt important, no he estat mai en el Cementiri Municipal de Tarragona. Tot i viure aquí, no tinc cap membre de la família enterrat i mai he acudit a un enterrament al ‘camp sant tarragoní’. Considero que és un moment íntim per a les famílies, així que no sé que em trobaré.

Un cop arribo a la zona més propera, ja començo a notar molt moviment en direcció al cementiri. Sobretot molta gent gran que en grupets es dirigeix cap allà. Arribo i és un autèntic formigueig de gent entrant i sortint, cotxes que intenten aparcar amb problemes, ja que a l’espai habitual d’aparcament s’hi ha ubicat les parades de floristeries.

Vaig cap a la porta i veig un munt de gent conversant en petits cercles. El que comentava el Jaume, els tarragonins es troben al cementiri. Inclús hi ha un venedor de l’ONCE que ha volgut establir-se a la porta del cementiri. Reconec que estic nerviós, com ja he dit abans, no m’agraden gens els cementiris i no sé què em trobaré, però em decideixo a entrar.

Un cementiri monumental
No sé si els ha passat mai, però als cementiris hi ha alguna cosa que fa que m’inquieti. No és pels morts, ni de bon tros. Potser són els nínxols, la simbologia o la quietud que es respira, inclús l’olor de les flors. Me’n recordo del que em deia el meu avi, que anava al cementiri de Castelló a estudiar, ja que era l’espai més tranquil i on ningú et molestaria. No seria per Tots Sants.

El primer que em fixo és en la ‘monumentalitat’ del patrimoni que hi ha al cementiri tarragoní només entrar. La quantitat de panteons, capelles, tombes, nínxols i columbaris que hi ha. Concretament, 19.500 sepultures en total, segons fonts de la Xarxa Santa Tecla, entitat que gestiona i es fa càrrec del Cementiri Municipal de Tarragona.

Em fixo que la gent, només entrar al cementiri el primer que fa és fer el senyal de la creu i anar a buscar als treballadors per preguntar on està la sepultura dels seus éssers més estimats. Jo vaig a fer un volt. El que em trobo, tal com em va advertir el Jaume és que efectivament, en moltes sepultures hi ha un adhesiu on el cementiri pregunta per la seva titularitat.

Molt patrimoni fúnebre, però ruïnós
Faig una foto i un senyor, amb tota la raó del món s’apropa i em diu que no troba molt adient que es vagin fent fotos als cementiris. Li explico qui sóc i què estic fent i ho entén, però m’anima a ser curós amb què faig i que fotografio. Per molts, en la imatge sortirà allò que més estimen. Tota la raó, marxo a fer un volt.

Trobo una quantitat de patrimoni bestial. Moltes famílies benestants, en altres temps on l’empoderament i la classe social es traslladava a les seves sepultures van erigir panteons enormes, alguns d’ells amb una qualitat molt gran. Avui dia, només cal passejar pel cementiri i veure com moltes d’aquestes sepultures estan en estat ruïnós.

No és culpa de la gestió del cementiri, sinó fruit del pas del temps i aquelles famílies que ja no tenen cura d’elles, o ja no hi ha recursos per fer-se’n càrrec han abandonat el patrimoni dels seus ancestres.

Després d’un matí llarg al cementiri és hora de marxar i torno a pensar en el que m’ha comentat abans el Jaume i penso en el fet que torna a tenir tota la raó del món. Cada vegada hi ha menys persones que trien l’opció tradicional d’enterrament i recorren a la via de la incineració. Em remou i em fa pensar en el futur i no m’agrada el que penso. El que està clar és que el Cementiri Municipal de Tarragona és, durant Tots Sants el punt de trobada dels tarragonins.

Borja VIZCARRO

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter

Premium WordPress Themes Download
Download WordPress Themes
Free Download WordPress Themes
Download Best WordPress Themes Free Download
free download udemy paid course