REDACCIÓA algú se li ha acudit que l’exèrcit espanyol no en té prou amb els catorze museus militars de què disposa i ens en vol posar un de nou a Catalunya, concretament a Barcelona.
Aquest cap de setmana això ha comportat que el diari del Comte de Godó llevés precipitadament del seu web l’article que cada diumenge publica Sànchez Piñol dedicat a aquest tema i que no aparegués en l’edició escrita. El gran autor no guanya per a vetos.
Fa pocs mesos l’Institut Cervantes d’Holanda va cancel·lar la presentació del seu ‘Victus’ a Utrecht. Ara, tot i que el títol de l’article que La Vanguardia no tindrà més remei que acabar publicant – el podeu llegir aquí en castellà http://rcubi.tumblr.com/post/110426041887 – es pronunciava a favor del museu, és un “sí” irònic el seu.
Tanmateix, no són les seves raons – els desastres i mortaldats que l’exèrcit espanyol ha perpetrat al lalrg de la història a casa nostra – que em convencen. Si fos per això la història dels exèrcits catalans quan n’hem tingut ha estat tan o més lamentable. Cada cop que passejo per la Rambmla Nova tarragonina i veig la magnífica estàtua de Roger de Llúria lamento els milers de caps de musulmans que exhibia sense pudor el nostre almirall. Per no parlar del nostre rei en Jaume i tota la nissaga dels seus descendents, reis catalans/aragonesos a qui lloem les seves victòries sense miraments i les ensenyem als nostres infants ( amb orgull ? ).
No, no és per això que penso que no cal que es faci un nou museu de l’exèrcit espanyol. Ho dic perquè Sànchez Piñol sembla que vulgui amagar la trista història de guerres i massacres, d’odis i venjances.
Ben al contrari, la meva posició és que cal amb urgència una lectura diferent de la història que no amagui les nostres misèries, que no exalti les guerres ni les victòries – no existeixen victòries sinó sempre derrotes àdhuc dels vencedors en una guerra – i que tot plegat s’emmarqui en els edificis on es recordi i s’expliqui els fonaments del que som amb tots els ets i els uts.
Tanquem, doncs, els museus militars, traslladem tot allò que valgui la pena d’aquestes instal.lacions als museus d’història i blasmem i no enaltim els nostres pecats.
Volem els exèrcits per preserar la pau i la seguretat dels pobles, no cal que dediquin els seus recursos a museus.
De pas, en un moment de la història en que fins i tot alguns cardenals catòlics com Cañizares es posicionen a favor de vendre béns de l’Església – desprès ha matisat que només una part – per dedicar-ho a necessitats socials, no estaria de més que l’Exèrcit espanyol i tots els exèrcits del món fessin gestos similars. Segur que guanyarien algunes simpaties.
Xavier SABATÉ
Diputat PSC al Parlament de Catalunya
REDACCIÓ
