Arxius de diputat xavier sabaté | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Febrer, 2015

A algú se li ha acudit que l’exèrcit espanyol no en té prou amb els catorze museus militars de què disposa i ens en vol posar un de nou a Catalunya, concretament a Barcelona.

Aquest cap de setmana això ha comportat que el diari del Comte de Godó llevés precipitadament del seu web l’article que cada diumenge publica Sànchez Piñol dedicat a aquest tema i que no aparegués en l’edició escrita. El gran autor no guanya per a vetos.

Fa pocs mesos l’Institut Cervantes d’Holanda va cancel·lar la presentació del seu ‘Victus’ a Utrecht. Ara, tot i que el títol de l’article que La Vanguardia no tindrà més remei que acabar publicant – el podeu llegir aquí en castellà http://rcubi.tumblr.com/post/110426041887 – es pronunciava a favor del museu, és un “sí” irònic el seu.

Tanmateix, no són les seves raons – els desastres i mortaldats que l’exèrcit espanyol ha perpetrat al lalrg de la història a casa nostra – que em convencen. Si fos per això la història dels exèrcits catalans quan n’hem tingut ha estat tan o més lamentable. Cada cop que passejo per la Rambmla Nova tarragonina i veig la magnífica estàtua de Roger de Llúria lamento els milers de caps de musulmans que exhibia sense pudor el nostre almirall. Per no parlar del nostre rei en Jaume i tota la nissaga dels seus descendents, reis catalans/aragonesos a qui lloem les seves victòries sense miraments i les ensenyem als nostres infants ( amb orgull ? ).

No, no és per això que penso que no cal que es faci un nou museu de l’exèrcit espanyol. Ho dic perquè Sànchez Piñol sembla que vulgui amagar la trista història de guerres i massacres, d’odis i venjances.

Ben al contrari, la meva posició és que cal amb urgència una lectura diferent de la història que no amagui les nostres misèries, que no exalti les guerres ni les victòries – no existeixen victòries sinó sempre derrotes àdhuc dels vencedors en una guerra – i que tot plegat s’emmarqui en els edificis on es recordi i s’expliqui els fonaments del que som amb tots els ets i els uts.

Tanquem, doncs, els museus militars, traslladem tot allò que valgui la pena d’aquestes instal.lacions als museus d’història i blasmem i no enaltim els nostres pecats.

Volem els exèrcits per preserar la pau i la seguretat dels pobles, no cal que dediquin els seus recursos a museus.

De pas, en un moment de la història en que fins i tot alguns cardenals catòlics com Cañizares es posicionen a favor de vendre béns de l’Església – desprès ha matisat que només una part – per dedicar-ho a necessitats socials, no estaria de més que l’Exèrcit espanyol i tots els exèrcits del món fessin gestos similars. Segur que guanyarien algunes simpaties.

Xavier SABATÉ
Diputat PSC al Parlament de Catalunya

REDACCIÓ2 Gener, 2015

El Crepúsculo de la ideologías va ser un llibre que el ministre franquista Gonzalo Fernàndez de la Mora va publicar el 1965. Un any després el dictador convocava un referèndum – sobre la Ley Orgánica del Estado – que, naturalment, va guanyar de forma aclaparadora amb més del 95 % dels vots emesos i una participació del 100 % – sí, lector o lectora, els llibres d’història així ho referencien i un servidor recorda que així es van donar les dades -. El Generalísimo, segons diuen, acostumava a acabar les seves audiències amb les següents paraules: “ y haga como yo, no se meta en política “

Els anys de la dictadura va haver milers de persones que van lluitar per les llibertats i una d’aquestes era precisament la que més temia el dictador: la de participació política i sindical i la llibertat de partits polítics i sindicats. Els qui encara en la clandestinitat vàrem viure aquells moments ho recordem perfectament. Estar organitzat políticament o sindical era perseguit i al mateix temps era un signe de progrés i de normalitat afiliar-se a un partit o a un sindicat.

Ara el panorama és sorprenent i hi ha símptomes que demostren que allò més de moda és precisament carregar contra aquest tipus d’organitzacions que canalitzen la participació dels ciutadans. Només dos exemples molt propers: el president de la Generalitat ha aconseguit amagar les sigles del seu partit – vostè lector o lectora ho pot comprovar als mitjans de comunicació cada dia que han desaparegut – i malda per concórrer a les properes eleccions amb una llista “de país”. Les raons convencen a una part de l’electorat, fins i tot sembla que a una bona part del d’ERC si fem cas de les enquestes.

A Tarragona ha sorgit un candidat que es postula per encapçalar la candidatura de CiU a les properes municipals. Una de les seves divises és que la seva candidatura, si arriba a quallar, no serà de partit i que els membres que la formin tampoc no seran polítics i si en canvi tècnics i professionals “reconeguts”. Malgrat això fa una crida a un acord amb ERC – no sabem si també els exigirà que no siguin “polítics” o no. Ningú no esc reu que no tingui l’aval d’algú de la pròpia coalició de CiU. O potser la seva gosadia ja coneguda l’està fent anar massa lluny. Perquè si tan desprestigiats veu els partits polítics, no s’entén que vulgui anar de la maneta de tres (CDC-UDC-ERC). I si tan eixerit és ( o x… ), per què no es presenta ell sol amb aquest grup de tarragonins no polítics que ja deu tenir preparats ?

Hauria de saber que ja s’ha fet polític des del moment que juga a la política igual que Franco ho va ser durant 40 anys. Això sí, renegant de la política i dels polítics com el sr. que vol encapçalar la llista de CiU afegint ERC.

Ens vol donar gat per llebre el sr. Abelló i fer-nos creure que ha tornat el crepuscle de les ideologies. Enguany que s’acompleix el cinquantenari de l’aparició del llibre, n’hi ha que el volen re-editar. Llavors aquell crepuscle no va arribar. Ben al contrari, va refermar el món de les idees per damunt de la tecnocràcia i els tecnòcrates, és a dir, per sobre dels qui no tenen ànima quan es dediquen, encara que la maleeixin, a la política.

Xavier SABATÉ
Diputat socialista al Parlament de Catalunya

REDACCIÓ14 Novembre, 2014

L’alcalde de Valls, (re)format en els usos més pujolians del discurs polític( paraules beatífiques trufades de país i de Catalunya segons convingui, abundants excursos a la pinya castellera i amb repetits sinònims buits de contingut concret i de compromisos específics ), hauria de (re)formar-se també en democràcia capítol neutralitat dels poders públics inclosos els espais de propietat de tots( places i carrers, edificis i mitjans en general ) que no són propietat d’ell per molt que sigui l’alcalde d’una ciutat com Valls.

Ara que ja ha passat el 9-N i li hauran baixat les excitacions pròpies de la data, l’invito a reflexionar sobre els diferents graus de la democràcia

Perquè no n’hi ha prou en votar cada quatre anys ( a Catalunya cada dos darrerament) sinó que hi ha altres condicions entre les quals la de la neutralitat de l’administració i l’acceptació del pluralisme són estrictament imprescindibles.

La dreta no ha contribuït mai a situar la democràcia en els llocs més alts del rànquing. Més aviat ha estat refractària a assumir tots aquells elements que la perfeccionen o fan que augmenti la seva qualitat: participació popular a través dels moviments associatius, pluralisme dels mitjans de comunicació – els privats molt majoritàriament els són favorables – , llibertat d’expressió en sentit ampli, neutralitat dels espais públics, control de l’acció política són acceptats a contra-cor i menys encara quan la dreta ocupa el poder polític a més dels altres poders – financer, econòmic, empresarial, mitjans de comunicació, justícia o monopolis dels serveis principals – que la dreta sempre controla.

Bé, doncs l’alcalde de Valls deu trobar normal – i no ho és – que a l’edifici públic de l’Escola d’Idiomes (Ca’n Segarra ) una gran pancarta groga amb el sí-sí en plenes festes de Santa Úrsula. Ho vaig veure mentre feien magnífics castells el diumenge anterior les dues colles vallenques i em va estranyar. No és normal que un edifici públic estigui al servei d’un partit o d’un conjunt entre els quals hi ha el del sr. alcalde.

Tampoc no és normal que nombrosos monuments de la ciutat de valls s’embolcallin de plàstic groc com el monument als castells, la creu de la Pl. de la Creu, el monume nt a Anselm Clavé i centenars d’arbres de Valls passant-se pel folre – i no precisament el casteller – l’ordenança de civisme que fa poc va aprovar el propi ajuntament .

Perquè el plàstic no és un material massa noble i sí molt poc ecològic però molt principalment perquè estem parlant de patrimoni de tots que no pot estar al servei d’una idea o d’un projecte polític sinó de tots els vallencs i vallenques .

Què hauria passat si els socialistes haguéssim omplert tots aquests espais, edificis i patrimoni públic de vermell i a continuació uns altres ho haguessin fet de verd o de qualsevol altre color ?

Ja passo per alt la seva actuació al llarg de la campanya i del mateix dia 9n. Ell sabrà si va estar a l’alçada de la seva figura institucional com alcalde que hauria de ser de tots i no el hooligan principal d’una sola causa fent el paper de showman dalt d’un escenari que va fer muntar ell mateix a la Plaça del Blat.

No sé si l’alcalde de Valls tindria la temptació de contestar-me que la causa groga és una causa catalana o una qüestió de país. Seria com negar que no som els catalans els qui no creiem que sigui la millor causa pels catalans i les catalanes o seria justificar que les institucions es posen al servei d’una sola causa que té el monopoli de Catalunya i que els qui defensen aquesta causa són els únics catalans.

Sempre la temptació dels nacionalistes de posar el nom de la pàtria per damunt de tot i justificar-ho tot en el nom de la pàtria. Els alemanys ja fa temps que van prohibir la primera estrofa del seu himne perquè Deutschland, Deutschland über alles, über alles in der Welt” ( “Alemanya, Alemanya per sobre de tot, per sobre de tot al món”) donava lloc a interpretacions perilloses i només usen la tercera que comença amb “Einigkeit und Recht und Freiheit” (“Unitat, justícia i llibertat “)

Espero que l’alcalde de Valls entengui que la convivència i la cohesió social són els béns més preuats que tenim i que això exigeix respecte als qui no pensen com un mateix i la neutralitat dels espais i edificis públics que són precisament espais que ho poden garantir.

Ah. I si pot ser sense plàstic i seguint les ordenances de civisme, millor.

Xavier SABATÉ
Diputat PSC al Parlament de Catalunya

REDACCIÓ13 Juny, 2014

Dimarts passat vaig assistir al Palau de la Música al lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Ramon Pellegero (Raimon). En el parlament de Muriel Casals vaig trobar a faltar unes paraules de disculpa a Raimon desprès de la grolleria de dir “hi ha gent a qui li falta (in)-formació i arguments abans de prendre una decisió “

Era una reacció a les declaracions de Raimon que havia dit que no veia clar això de la independència, entre altres raons – i no són poc importants – pel que podia suposar per la unitat i la supervivència de la llengua i la cultura catalanes al conjunt dels Països Catalans. I sort que era ell perquè altres amb mèrits potser no tant coneguts però amb un historial de dècades i sense màcula, compromesos a favor de la llengua, la cultura i els Països Catalans no han tingut la mateixa sort.

A la meva Presidenta d’Omnium – cada dia entestada en oferir-nos nous motius per sol.licitar la baixa de l’entitat als qui no combreguem les mateixes creences – se li ha tornat a veure la poteta. I en aquesta ocasió no ho dic per la seva nova filiació a la causa independentista ja coneguda, sinó per la posició de superioritat respecte a Raimon que ha manifestat. Agosarada ella, que no li arriba a la sola de la sabata ni per la contribució a la nostra llengua i a la nostra cultura però tampoc a la gran personalitat del nostre cantautor ha dit: “ hi ha gent a la que li cal més informació”. No va dir després de “gent” l’adjectiu “pobreta” però tothom li vam entendre. És a dir, hi ha gent poc evolucionada encara que no arriba al nostre grau de civilització o de democràcia.

Doncs bé, he pensat que la sra. Muriel Casals ja li podria llençar un plàtan a Raimon si tan poc evolucionat el troba i de pas a tots els qui com ell tenim dubtes sobre – entre altres coses – com li aniria a la nostra llengua i a la nostra cultura a la resta dels països catalans.
Un plàtan segur que ens ajudaria a evolucionar i així esdevenir tots plegats de la mateixa raça ben catalaneta a la qual Déu ens donaria glòria com ja desitjava Josep Pau Ballot en la seva Gramàtica i apologia de la llengua catalana durant la guerra del francès. Prometo, com el jugador del Barça Alves, menjar-me el plàtan a la salut de la meva Presidenta.

Però a continuació no podré evitar –amb permís de la Presidenta d’Omnium si no és un sacrilegi diferir – pensar en tots aquells i aquelles que han estimat la pàtria, han lluitat per ella i encara ho pensen fer , no des de la unanimitat que compadint-nos ens reclamen alguns d’aquests nouvinguts a la causa sinó des de la pluralitat que enriqueix la Catalunya de tots.

En l’acte de lliurament del Premi, Raimon va dir la frase que van recollir tots els mitjans: “jo no sóc dels meus quan els meus volen que sigui com ells voldrien”. Potser és que alguns i algunes dels qui consideràvem nostres no ho han estat mai realment.

Xavier SABATÉ és diputat del PSC al Parlement de Catalunya

REDACCIÓ27 Maig, 2014

El president de la federació del PSC del Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, ha demanat la celebració d’un congrés extraordinari del partit que esculli una nova direcció nacional. “Penso que és la resposta més adequada i la mesura més positiva en uns moments com aquests. És de manual, és gairebé de primer de carrera”, ha subratllat.

Sabaté ha explicat que ha traslladat aquest opinió al primer secretari del partit, Pere Navarro, durant la reunió del grup parlamentari d’aquest matí. Al seu parer, aquest congrés hauria de tenir lloc abans de l’agost, i seria “el primer pas de la regeneració del PSC, que és molt necessària per lluitar des del punt de vista d’esquerres i catalanista”.
Sabaté ha opinat que aquesta és la decisió que “estan esperant milers de catalans” que han votat el PSC i que volen un “canvi radical” del partit perquè sigui “veritablement d’esquerres, catalanista, feminista i verd”.
Al seu parer, seria convenient celebrar-lo abans del mes d’agost per encarar l’estiu ja amb una direcció nova que tingui almenys el benefici del dubte.
El també diputat al Parlament espera que Navarro tingui en compte aquesta proposta i l’accepti, i ha apuntat que el mateix primer secretari ha dit aquest matí durant la reunió del grup parlamentari que està al servei del partit, i que el partit és el primer.
En tot cas, si no hi ha cap decisió abans, Sabaté insistirà en la seva tesis en el consell nacional del 7 de juny, convocat per primer secretari dels socialistes per fer canvis en l’executiva. En preguntar-li si Navarro ha de tornar-se a presentar en cas d’un congrés, s’ha limitat a dir que és decisió seva i que ell respectarà la que prengui.

REDACCIÓ20 Març, 2014

El diputat socialista, Xavier Sabaté, ha denunciat, avui, que “CiU i ERC han rebutjat avui al Parlament tornar la tercera planta de l’escola oficial d’idiomes de Tarragona. Continuaran ocupant escoles els serveis administratius de la Generalitat?”, s’ha preguntat el diputat tarragoní.

Segons Xavier Sabaté, “el Govern i ERC han descobert la sopa d’all: ocupar biblioteques i sales de les escoles per als serveis administratius”.
En aquest sentit, ha preguntat “si és aquesta la manera de solucionar els lloguers per part de la Generalitat.”
“Els socialistes ens veiem obligats a denunciar, un cop més, la discriminació que pateix Tarragona per part d’aquest Govern. Precisament, l’Escola Oficial d’Idiomes és ara més necessària que mai per donar suport a unes necessitats que aniran in crescendo.”
Tot i això, els grups han aprovat per unanimitat instar al Govern a què signi el contracte d’arrendament de l’edifici amb l’Ajuntament de Tarragona.
Finalment, Xavier Sabaté ha denunciat també “l’increment de preus exponencial de les taxes de l’EOI. De 176 euros que es paguen ara passarem a 275 euros en primera matrícula (per tant, un increment del 40%), de 412 euros en segona matrícula i de 495 euros en tercera matrícula pel curs vinent. En aquests temps de crisi en què tan important és la formació i l’aprenentatge de llengües estrangeres aquest augment desproporcionat de preus obligarà a molts estudiants que no puguin pagar-se la matricula a quedar-ne exclosos. És aquest el país “lliure” que volem?”, ha conclòs el diputat tarragoní.

REDACCIÓ18 Març, 2014

El diputat socialista Xavier Sabaté ha tardat menys de 10 hores a reaccionar a les acusacions que els empresaris han dirigit, aquest matí, als polítics sobre el projecte Barcelona World, durant la presentació del manifest “Sí volem el Bcn World”.
El parlamentari, mitjançant el twitter, s’ha defensat lamentant l’existència d’un govern que “no governa i uns empresaris mediocres que demanen als partits que acceptin a ulls clucs condicions de Barcelona World”.
Xavier Sabaté considera un despropòsit que els empresaris atribueixin les dificultats del projecte del grup Veramonte a desavinences polítiques i nega que BCN World sigui moneda de canvi polític.

En declaracions a La República Checa TV, Sabaté ha deplorat el fet que els empresaris s’hi fixin els seus interessos i releguin a un segon pla la complexitat del projecte i els interessos del territori i dels treballadors. “Cal humanitzar el projecte”, ha insistit el diputat, assegurant que el PSC no està en contra del BCN World sempre i quan, entre d’altres aspectes, es preservi la costa, el patrimoni natural i s’aposti per les polítiques socials.
Xavier Sabaté es mostra manifestament contrari a la utilització de “frases primàries” per acusar i criticar els polítics que tenen l’obligació de defensar el territori i els interessos de la majoria de ciutadans.
“No estem contra la creació de llocs de treball i de riquesa”, ha esclarit el diputat, subratllant que, no obstant, “no podem acceptar amb els ulls tancats totes les peticions empresarials. Això no es pot convertir en un ‘Benvingut Mr. Marshal’. És impossible dir Sí a tot sense presentar esmenes”.
Instat a comentar la presència del sindicat UGT defensat, al costat de la patronal, la construcció del BCN World, Xavier Sabaté ha confessat que “m’ha xocat”. De totes maneres, la UGT defensa la creació de llocs de treball i “això ho desitgem tots”. De fet, remarca el parlamentari, “hi ha aspectes que el PSC defensa després d’haver parlat amb els representants sindicals de PortAventura”.

REDACCIÓ28 Febrer, 2014

El diputat socialista durant la roda de premsa — Xavier Sabaté durant la roda de premsa

El Partit Socialista de Catalunya (PSC) està d’acord amb el projecte BCN World i és conscient de la seva importància, però tenen “reserves”. Segons el diputat Xavier Sabaté, els socialistes no acceptaran mai una rebaixa d’impostos del 55 al 10% pel BCN World.
“No té cap sentit, així de clar, que ens uns moments de greu crisi econòmica en què es demana un esforç addicional a les classes populars i mitjanes, el que tants problemes està provocant a tantes i tantes famílies es permeti, al mateix temps, una reducció de la fiscalitat del joc que els socialistes considerem totalment injusta”.
El parlamentari tarragoní diu que no vol que Catalunya esdevingui el tercer o el quart país “del planeta” on es desgrava el joc en un 55%.
Sabaté ha dit que el PSC només donarà recolzament al macro projecte els seus responsables són capaços “d’humanitzar-lo”. L’objectiu dels socialistes és que els empresaris es comprometin a invertir un 5% dels guanys si la taxa fiscal és de 35% o una inversió del 10% en el cas que la taxa sigui del 25%. També demanen que s’inverteixi en la lluita contra la ludopatia i que es recolzi infraestructures i equipaments pels discapacitats.
El diputat m’ha mostrat contrari a una eventual manca de respecte pel litoral de la Costa Daurada. “No volem que construeixin parets de ciment davant les nostres platges”, ha di, remarcant que el PSC pretén evitar un increment desmesurat del sòl que posi en perill la cohesió urbana i social de Salou. Per aquest motiu, ha demanat que les normatives referents a l’urbanisme responguin, essencialment, a l’interès públic.
Les esmenes seran aprovades en plenari a finals de maig i els socialistes no es mouran de la seva “postura” si no es té en compte les seves reivindicacions i algunes dels agents socials, econòmics i turístics.
Sabaté qualifica el govern de Mas d’irresponsable perquè està tenint en aquest cas una actitud passiva, ja que la seva principal preocupació és la consulta sobiranista.
Els quatre casinos de Catalunya recapten a l’any entre 25 i 35 milions d’euros.
Sabaté, a concluir, ha confessat que no li agradat el nom del projecte i que s’haurien d’utilitzar els topònims de Tarragona: Tàrraco, Costa Daurada o Vila-seca/Salou.

Arxius de diputat xavier sabaté | Diari La República Checa

xxx Partners

XAVIER SABATÉ (PSC): ‘Nou museu militar a Barcelona ? Que els tanquin tots’

XAVIER SABATÉ: “Crepuscle d’ideologies ?”

XAVIER SABATÉ (PSC): ‘Un alcalde poc curós’

XAVIER SABATÉ (PSC): "Muriel, disculpa’t o llença-li un plàtan a Raimon"

XAVIER SABATÉ EXIGEIX UN CANVI RADICAL EN LA DIRECCIÓ DEL PSC

XAVIER SABATÉ (PSC) DENUNCIA QUE CONVERGENTS I REPUBLICANS NO VOLEN TORNAR A TARRAGONA LA TERCERA PLANTA DE L'ESCOLA OFICIAL D'IDIOMES

XAVIER SABATÉ (PSC) TITLLA DE "MEDIOCRES" ELS EMPRESARIS QUE ACUSEN ELS POLÍTICS DE DIFICULTAR EL BCN WORLD

EL PSC VOL QUE EL PROJECTE "BCN WORLD S'HUMANITZI"