REDACCIÓ
Entre la bateria de mesures per pal·liar els efectes de la davallada d’ingressos fruit de les relacions laborals dels treballadors per compte aliena, destaca l’aprovació per part del RDL 8/2020 de la flexibilització dels procediments d’ERTO per agilitzar el cobrament de les prestacions d’atur.
Per la seva banda, els treballadors autònoms també han vist habilitat mitjançant el RDL 8/2020 una major facilitat d’accés a la prestació per cessament del l’activitat (CATA) per causa de la COVID-19, acomplint simplement els requisits d’estar afiliat i en alta en la data d’efectes del RDL, l’obligació de suspendre l’activitat per la declaració de l’Estat d’alarma o per fer front a la davallada de la facturació del 75% o més respecte a l’anterior semestre i estar al corrent del pagament de les quotes d’autònom.
No obstant, suposadament per una mala tècnica i les presses del moment, existeix un col·lectiu que s’ha pogut veure perjudicat per aquestes novetats legislatives, en concret els treballadors en “pluriactivitat”; és a dir, aquells treballadors que es troben en més d’un règim de la Seguretat social. En el nostre cas, en el Règim general de la seguretat social (RGSS) i en el Règim especial del treball autònom (RETA).
Aquests treballadors, per compte pròpia i aliena, en la majoria de casos han vist afectades les activitats en les que prestaven serveis, raó per la que s’ha fet necessària la seva inclusió en un ERTO (promogut per l’empresa on feien de treballadors per compte d’altri), així com l’aturada de l’activitat que venien desenvolupant com a treballadors autònoms.
Segons la normativa assenyalada anteriorment, per tant, com a treballadors afectats per un ERTO suspensiu, tindrien dret al cobrament de l’atur en els termes de l’article 267 de la Llei General de la Seguretat social (LGSS). Igualment, com a treballadors autònoms, també tindrien dret a percebre el CATA especial per causa de la COVID, si acomplissin els requisits descrits.
S’ha de tenir en compte que el fet de que siguin “treballadors pluriactius” al RGSS i al RETA significa no només que treballen tant sota la dependència de tercers com amb autonomia independent, en cadascuna de les activitats a les que es dediquin, sinó precisament que cotitzen en ambdós règims, o altrament dit, que contribueixen a cadascun dels sistemes de repartiment per tenir dret a prestacions quan les necessitin.
No obstant, amb l’entrada del vigor de l’article 17.4 del RDL 8/2020, es va prohibir la compatibilitat entre prestacions de la Seguretat social per a perceptors del CATA. Aquesta previsió, a totes llums arbitrària, es va rectificar amb la Disposició Final 2a del RDL 13/2020, donant-se nova redacció a l’article 17.5 i condicionant la compatibilitat només a les prestacions que s’estiguessin percebent i que fossin compatibles amb l’activitat que produís el dret a percebre el CATA (és a dir, el treball autònom).
Ara bé, l’article 282 LGSS no ha estat modificat, i aquest determina que la percepció de la prestació d’atur és incompatible, tant amb la feina per compte pròpia (apartat 1r) com amb les prestacions de la Seguretat social derivades (apartat 2n).
Per tant, i com a resultat de tot plegat, encara que s’hagi compatibilitzat el cobrament del CATA amb altres prestacions -com podria ser l’atur en la seva modalitat contributiva (reiterem que s’ha cotitzat per tenir-hi dret)-, el fet que la pròpia prestació d’atur sigui incompatible amb el CATA fa que a la pràctica no s’hi tingui dret, essent la conseqüència d’aquest joc de compatibilitats i incompatibilitats un efecte lesiu pel treballador que és alhora autònom, i que es veu forçat a haver de triar entre una o altra, o si més no, a sol·licitar la suspensió de l’atur durant el temps que es percebi el CATA excepcional per la situació de la COVID.
Com s’apuntava en el titular, aquest desgavell entre normatives es pot interpretar o bé com una incapacitat majúscula del legislador -cosa que sense ésser del tot descartable es fa difícil de creure-, o bé com una deliberada voluntat de no voler abonar ambdues prestacions alhora als seus legítims drethavents; és a dir, produir un perjudici indegut als treballadors pluriactius que no tenen l’obligació jurídica de suportar (ans al contrari, en ésser aportants nets en termes de cotització). Per tant, és més que evident que la pandèmia és un fet notori imprevisible i involuntari del que no es pot responsabilitzar aquests treballadors, i que en haver cotitzat en els dos règims, haurien de tenir dret a prestació d’atur i al CATA a la vegada, raó per la qual la situació contrària constitueix una autèntica injustícia.
Tanmateix, la situació ara mateix no és pacífica, i existeixen Mútues col·laboradores (entitats responsables del pagament del CATA) que abonen la prestació de cessament als autònoms pluriactius que també perceben atur d’un ERTO (per exemple Mutua Universal) i altres que s’hi neguen i sol·liciten la renúncia a la prestació d’atur (per exemple Egarsat). Encara que l’article 282 LGSS sembla clar al respecte, en ésser la prestació d’atur del RDL 8/2020 una prestació “excepcional” i “sui generis” per les especificitats amb que s’ha de tramitar, es podria defensar que no existeix en el RDL cap previsió sobre la seva incompatibilitat, i per tant podria percebre’s al mateix temps que el CATA. Possiblement, caldrà una resposta judicial davant de la controvèrsia, però mentrestant, alguns treballadors que han cotitzat de més cobraran de menys quan realment ho necessiten.
Víctor CANALDA
Advocat i professor de Dret laboral a la UOC
REDACCIÓ
