Arxius de treballadors | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Octubre, 2021
jutjats-reus-1.png

CGT es personarà com a acusació

El sindicat CGT ha anunciat en un comunicat que es personarà com a acusació en el cas de la mort d’un treballador en un accident laboral a l’empresa SECOMSA (Serveis Comarcals Mediambientals), del municipi de Botarell, que es va produir el passat 7 d’octubre.

Des del sindicat afirmen que el treballador va ser atropellat per una pala excavadora i hauria mort en l’acte, segons les primeres recerques fetes sobre l’accident. “Des de la CGT, després de tenir coneixement del tràgic accident, vam començar a emprendre les mesures necessàries per a esclarir els fets que van causar la mort del company”, expliquen.

L’objectiu d’aquesta personació en el cas és esbrinar que “no s’hagués pogut incórrer en alguna mena d’incompliment relacionat amb les mesures de seguretat”, i han acordat que es personi com a acusació davant el jutjat d’instrucció número 3 de Reus, que “és el que porta el cas, acusació que portarem a terme a través dels nostres serveis jurídics (Col·lectiu Ronda)”.

“Per desgràcia els accidents laborals s’han convertit en una xacra social i uns dels motius principals de mortalitat a l’Estat Espanyol, sense que s’estiguin aplicant mesures i inversions més contundents per part de les diverses Administracions per reduir dràsticament la sinistralitat laboral”, lamenten des de CGT.

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Octubre, 2021
foto_3490690-1280x853.jpg

El sindicat crida als treballadors del 061 a la vaga

El sindicat UGT ha convocat per aquest dimarts 19 d’octubre una vaga indefinida dels treballadors del servei del 061. En un comunicat, des de l’entitat sindical asseguren que el motiu de la vaga és per denunciar els continus incompliments pel que fa a salari, jornada laboral, contractació, conciliació i uniformitat.

Durant la jornada de vaga prevista per demà, es farà una concentració davant la central de Reus des de les 13 h fins a les 16 h, que marcarà l’inici de la vaga. “Denunciem la precarització sistemàtica de les condicions laborals de la plantilla a conseqüència de l’externalització del servei a l’adjudicatària Ferrovial Servicios” denuncien des del sindicat.

“Tot i haver-nos reunit amb l’empresa i les administracions per buscar solucions a aquest conflicte generat per la gestió externa del servei en empreses com Ferrovial, ni el Departament de Salut ni el SEM s’han implicat per donar una resposta a les nostres reivindicacions”, reclamen des d’UGT.

Des del sindicat també demanen que es redueixi el nombre total d’hores anuals de la jornada completa, la limitació dels dies seguits treballats, que es retribueixi la plantilla com a personal d’emergències (com conveni SEM) i reclamar la paga Covid per a la qual el SEM no els ha tingut en compte.

“Així mateix, exigim que es redueixi l’alta eventualitat existent des de sempre en aquest servei, evitant la consegüent rotació de personal, i augmentar les hores de contracte de personal convertit a indefinit que actualment són 16 hores mensuals (que no es fan mai) ampliables segons el mes”, expressen.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Octubre, 2021
foto_3855902-1280x853.jpg

Joan Llort, mostrant un document

UGT a Tarragona denuncia que l’lnstitut Català d’Avaluacions Mèdiques, l’ICAM, està donant les altes mèdiques telemàticament, sense citar el treballador, des de la pandèmia. El sindicat calcula que entre 12.000 i 13.000 treballadors del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre són avaluats anualment a l’ICAM.

Des d’UGT també critica que la Seguretat Social informi de l’alta a l’empresa abans que al mateix treballador, que aquest no se n’assabenti i acabi acomiadat. Des d’UGT es critica la “deixadesa de funcions” de l’ICAM, que està “saturat” i reclama que recuperi l’activitat presencial.

A la vegada, UGT alerta que des de la pandèmia també s’ha detectat un increment de casos de malalties mentals i d’ansietat, i que sovint queden “camuflats”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Octubre, 2021
jordi-fortuny2-1280x853.jpg

Jordi Fortuny en roda de premsa

La neteja a Tarragona sempre ha estat un tema que ha estat en el centre de la diana. Pel nou govern tarragoní no ha estat fàcil de gestionar des de la seva entrada al Palau Municipal, sigui per vicis heretats de l’anterior executiu socialista, o per la complexitat d’un servei que, com a mínim, està qüestionat pels tarragonins.

El regidor de Neteja, Jordi Fortuny, va participar en una conferència amb el sindicat UGT el passat 6 de maig i en un moment donat va assegurar que quan formava part de l’oposició va voler conèixer la situació de la contractació d’empreses per part de l’Ajuntament. Taxatiu va assegurar que els documents oficials sobre la contracta de la brossa “han desaparegut”, fent que, en aquell moment, “no tingués la possibilitat humana de demostrar res”.

“Com que a mi no m’agrada acusar ni crear sospites sobre el que podia haver passat o no, vaig prendre accions per veure si realment hi havia alguna qüestió -denunciable-, però em vaig trobar amb la impossibilitat de fer cap acció d’acusació, perquè la documentació no està en cap arxiu municipal. De tots els plecs de les empreses que es van presentar, només hi havia la documentació de qui va guanyar”, va dir el regidor.

Responent a una pregunta del moderador de l’acte, Fortuny va afirmar que “de mi no sortirà cap falsa acusació, res que jo no pugui tocar ni acreditar, de la mateixa manera que acredito- si no dimiteixo- que els treballadors de les empreses municipals i els que treballen per l’Ajuntament mai han de veure minvats els seus drets”.

VÍDEO

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ23 Agost, 2021
112-edifici_reus-1280x960.jpg

Els treballadors del 112 de Reus i la Zona Franca han convocat una vaga indefinida que està en marxa des de dissabte. Els empleats volen que s’internalitzi el servei de cara al 2022, moment d’una nova licitació, i que s’imposin millores laborals, atès que la Generalitat té adjudicada la gestió de trucades a l’empresa Ferrovial. De fet, des d’Interior s’encoratja a negociar amb la companyia, però els treballadors afirmen que el canvi de conveni li pertoca a la Generalitat.

Els empleats han reclamat un conveni propi i han expressat que el de ‘Call Center‘ que tenen ara no s’ajusta a la feina que fan. La seva tasca és atendre les trucades de la ciutadania que pateix una situació de risc i alertar els equips d’emergències. En aquest sentit han destacat que actuar amb rapidesa és fonamental “per poder salvar vides” i que a vegades pateixen angoixa i problemes psicològics derivats de l’atenció de les trucades. A més, han exposat que poden arribar a tramitar fins a 200 expedients en cada torn de vuit hores i que no tenen “ni un segon de descans” entre trucada i trucada, fet que al seu parer evidencia que falta personal.

PUBLICITAT



REDACCIÓ20 Agost, 2021
AP-7.jpg

340 treballadors del grup Abertis, empresa concessionària de les autopistes de Catalunya, seran acomiadats arran de la fi de les concessions. Els afectats són empleats de l’AP-7, l’AP-2, la C-31, la C-32 i la C-33 vinculats a peatges i serveis centrals o de suport. L’ERO no afectaria els encarregats del manteniment de les vies, els quals formaran part de la nova companyia que s’adjudiqui el servei.

Els treballadors acomiadats rebran la indemnització màxima per acomiadament improcedent, segons ha informat Abertis en un comunicat. Pels que van incorporar-se al grup abans del 2021, la compensació serà de 45 dies per any treballat, amb un màxim de 42 mensualitats, mentre que els que van entrar ‘a posteriori’ tindran una indemnització de 33 dies per any treballat, amb un màxim de dos anys. El personal amb una indemnització més baixa rebrà una compensació mínima de 45.000 euros, mentre que als empleats amb una antiguitat mínima de 12 anys se’ls afegirà una compensació lineal de 7.500 euros. Quant als majors de 55 anys, se’ls aplicarà el conveni especial de cotització per a majors de 55 anys.

Per altra banda, tots els empleats afectats per l’ERO es podran beneficiar d’un pla de recol·locació externa. En cas que les empreses que s’encarreguin de la concessió necessitin personal, els treballadors acomiadats també tindran preferència a l’hora de ser contractats. Aquesta mesura estarà vigent fins al 2024. Finalment, empresa i sindicats han acordat que la plantilla acomiadada gaudirà d’una assegurança mèdica durant un any a càrrec de la companyia.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Març, 2021
576_1362397764Tarragona_Diari_atur_inem.jpg

L’atur continua pujant al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre però aquest mes de febrer passat ho ha fet a un ritme inferior. Segons dades del Ministeri de Treball, 493 persones més s’han inscrit com a desocupades, un 0,79% més que respecte el passat gener. Llavors, l’atur va incrementar-se en 1.604 persones en relació amb el desembre anterior –un augment del 2,64%-.

En total, la xifra de persones a l’atur a tota la demarcació és de 62.289 -35.122 de les quals són dones-, amb una evolució interanual a l’alça del 31,16%. El sector serveis és el que continua concentrant de forma destacada el major nombre de treballadors desocupats, amb 438 nous aturats.

El sector primari també ha incrementat lleugerament la desocupació amb 59 persones més. Per contra, la indústria, amb 59 menys, i la construcció, amb 53 menys, han aconseguit situar-se en la tendència oposada, generant ocupació, tot i que de forma molt tímida. De fet, i segons dades del mateix Ministeri de Treball, les noves contractacions registrades han estat negatiu, -3.250, amb una baixada del 15,85% respecte el mes anterior. En aquest capítol, els contractes temporals han estat els més afectats, amb -3.134.

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social a la demarcació es va situar en les 298.725 persones aquest passat mes de febrer, amb 731 més respecte el passat mes de gener –un 0,25% més-. En xifres interanuals, es registra un descens de 3.215 persones, un -1,06%.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Setembre, 2020
atur2.jpg

La gran majoria dels treballadors espanyols creu que pot perdre la feina en els propers mesos per culpa dels efectes de la pandèmia sobre l’economia. Així es desprèn de l’II Baròmetre sobre Preocupació dels espanyols en relació a l’Ocupació que ha realitzat la web Infojobs.

Diversos treballadors durant la seva jornada laboral a l’empresa Extrusió Toledo, innovadora en la fabricació de perfils metàl·lics, que ha creat i patentat un model de separadors en restaurants durant la pandèmia de Covid-19, a Toledo, Castella-La Manxa.

L’informe revela que són molts els espanyols que consideren que només les ajudes de l’Estat han permès la supervivència de moltes empreses i comerços, de manera que quant aquests ajuts desapareguin la situació de molts treballadors serà molt delicada i hi haurà empreses que optaran per l’acomiadament i milers d’autònoms es poden veure abocats a tancar els seus negocis.

Fins ara, l’aplicació dels ERTO ha permès que molts treballadors hagin aconseguit mantenir el seu lloc de treball. No obstant això, la possibilitat que aquest tipus d’ajudes deixin d’estar operatives en els propers mesos, el fet que els efectes de la pandèmia sobre l’economia continuaran durant diversos mesos, i que la recuperació econòmica serà molt més lenta del que s’esperava ha fet que siguin molts els treballadors que vegin amb enorme preocupació el seu futur laboral.

Segons l’enquesta, aquesta és la major preocupació de el col·lectiu més jove, entre els 16 i els 24 anys. En aquest grup d’edat és el 70% el que assegura que la seva major preocupació és perdre la feina. Per contra, entre la franja d’edat dels majors de 55 anys, aquest percentatge es redueix fins al 48%.

El primer aspecte que més preocupa els treballadors espanyols és el possible tancament d’empreses i negocis, que se situa en un percentatge de l’69%, seguit de la percepció d’un salari per sota de la seva experiència i formació (66%) i, en tercer lloc, la possibilitat de perdre la feina (61%).

El segueixen en el rànquing de les preocupacions dels treballadors espanyols l’atur entre els majors de 45 anys, pel que estan preocupats un 60% dels enquestats. Just darrere d’aquest se situa la possibilitat que es retardi l’edat de jubilació, aspecte pel qual es mostren inquiets al 56% dels espanyols. En la sisena posició es col·loca la manca de reconeixement a la feina, que preocupa el 56% dels enquestats.

Cal ressenyar que en l’anterior baròmetre, dut a terme al febrer d’aquest any, poc abans de l’inici de la pandèmia, les preocupacions dels espanyols respecte a el món laboral eren diferents. Així, el primer lloc de el rànquing l’ocupava la preocupació per tenir un salari no d’acord amb la seva experiència i formació (72%), a la qual seguien el retard en l’edat de jubilació (66%), l’atur entre majors de 45 anys (64%) i la falta de reconeixement a la feina (63%).

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Maig, 2020
576_1362397764Tarragona_Diari_atur_inem.jpg

La por de perdre la feina és molt present a les llars catalanes, tant entre els que ara estan treballant com, molt especialment, entre els que estan afectats per un ERTO o de baixa.

Així, segons una enquesta, una quarta part dels que ara treballen presencialment creuen que perdran la feina d’aquí poc (propers tres/qautre mesos), mentre que aquest percentatge arriba a la meitat entre els que estan de baixa.

Un terç dels afectats per un ERTO opinen que els faran fora en menys de 6 mesos, malgrat que això suposaria un incompliment de les condicions de l’ERTO. Els més optimistes són els que fan teletreball: dos terços creuen que no els acomiadaran.

Tres quartes parts dels afectats per un ERTO ho estan de manera total, i gairebé un 60% encara no han rebut cap prestació d’atur. Només un 13% afirmen que l’han rebut puntualment, mentre que un 29% diuen que l’han rebut però amb retard.

Abans i després del confinament
Després de més de sis setmanes de confinament, només un 60% dels que estaven treballant abans ho continuen fent avui.

Entre els que estaven treballant a l’inici de l’estat l’alarma, no hi ha hagut, fins ara, un retorn al treball presencial, el percentatge del qual es manté estable sense que es detecti l’increment que s’havia observat ara fa dues setmanes.

El futur
Malgrat que la majoria de catalans i catalanes posen en dubte que estiguem preparats per al desconfinament, la majoria creuen que la crisi econòmica pot ser tan dolorosa que cal, malgrat tot, començar a obrir i a treballar.

 


REDACCIÓ8 Maig, 2020
victorCanalda-e1575833544958.jpg

Entre la bateria de mesures per pal·liar els efectes de la davallada d’ingressos fruit de les relacions laborals dels treballadors per compte aliena, destaca l’aprovació per part del RDL 8/2020 de la flexibilització dels procediments d’ERTO per agilitzar el cobrament de les prestacions d’atur.

Per la seva banda, els treballadors autònoms també han vist habilitat mitjançant el RDL 8/2020 una major facilitat d’accés a la prestació per cessament del l’activitat (CATA) per causa de la COVID-19, acomplint simplement els requisits d’estar afiliat i en alta en la data d’efectes del RDL, l’obligació de suspendre l’activitat per la declaració de l’Estat d’alarma o per fer front a la davallada de la facturació del 75% o més respecte a l’anterior semestre i estar al corrent del pagament de les quotes d’autònom.

No obstant, suposadament per una mala tècnica i les presses del moment, existeix un col·lectiu que s’ha pogut veure perjudicat per aquestes novetats legislatives, en concret els treballadors en “pluriactivitat”; és a dir, aquells treballadors que es troben en més d’un règim de la Seguretat social. En el nostre cas, en el Règim general de la seguretat social (RGSS) i en el Règim especial del treball autònom (RETA).

Aquests treballadors, per compte pròpia i aliena, en la majoria de casos han vist afectades les activitats en les que prestaven serveis, raó per la que s’ha fet necessària la seva inclusió en un ERTO (promogut per l’empresa on feien de treballadors per compte d’altri), així com l’aturada de l’activitat que venien desenvolupant com a treballadors autònoms.

Segons la normativa assenyalada anteriorment, per tant, com a treballadors afectats per un ERTO suspensiu, tindrien dret al cobrament de l’atur en els termes de l’article 267 de la Llei General de la Seguretat social (LGSS). Igualment, com a treballadors autònoms, també tindrien dret a percebre el CATA especial per causa de la COVID, si acomplissin els requisits descrits.

S’ha de tenir en compte que el fet de que siguin “treballadors pluriactius” al RGSS i al RETA significa no només que treballen tant sota la dependència de tercers com amb autonomia independent, en cadascuna de les activitats a les que es dediquin, sinó precisament que cotitzen en ambdós règims, o altrament dit, que contribueixen a cadascun dels sistemes de repartiment per tenir dret a prestacions quan les necessitin.

No obstant, amb l’entrada del vigor de l’article 17.4 del RDL 8/2020, es va prohibir la compatibilitat entre prestacions de la Seguretat social per a perceptors del CATA. Aquesta previsió, a totes llums arbitrària, es va rectificar amb la Disposició Final 2a del RDL 13/2020, donant-se nova redacció a l’article 17.5 i condicionant la compatibilitat només a les prestacions que s’estiguessin percebent i que fossin compatibles amb l’activitat que produís el dret a percebre el CATA (és a dir, el treball autònom).

Ara bé, l’article 282 LGSS no ha estat modificat, i aquest determina que la percepció de la prestació d’atur és incompatible, tant amb la feina per compte pròpia (apartat 1r) com amb les prestacions de la Seguretat social derivades (apartat 2n).

Per tant, i com a resultat de tot plegat, encara que s’hagi compatibilitzat el cobrament del CATA amb altres prestacions -com podria ser l’atur en la seva modalitat contributiva (reiterem que s’ha cotitzat per tenir-hi dret)-, el fet que la pròpia prestació d’atur sigui incompatible amb el CATA fa que a la pràctica no s’hi tingui dret, essent la conseqüència d’aquest joc de compatibilitats i incompatibilitats un efecte lesiu pel treballador que és alhora autònom, i que es veu forçat a haver de triar entre una o altra, o si més no, a sol·licitar la suspensió de l’atur durant el temps que es percebi el CATA excepcional per la situació de la COVID.

Com s’apuntava en el titular,  aquest desgavell entre normatives es pot interpretar o bé com una incapacitat majúscula del legislador -cosa que sense ésser del tot descartable es fa difícil de creure-, o bé com una deliberada voluntat de no voler abonar ambdues prestacions alhora als seus legítims drethavents; és a dir, produir un perjudici indegut als treballadors pluriactius que no tenen l’obligació jurídica de suportar (ans al contrari, en ésser aportants nets en termes de cotització). Per tant, és més que evident que la pandèmia és un fet notori imprevisible i involuntari del que no es pot responsabilitzar aquests treballadors, i que en haver cotitzat en els dos règims, haurien de tenir dret a prestació d’atur i al CATA a la vegada, raó per la qual la situació contrària constitueix una autèntica injustícia.

Tanmateix, la situació ara mateix no és pacífica, i existeixen Mútues col·laboradores (entitats responsables del pagament del CATA) que abonen la prestació de cessament als autònoms pluriactius que també perceben atur d’un ERTO (per exemple Mutua Universal) i altres que s’hi neguen i sol·liciten la renúncia a la prestació d’atur (per exemple Egarsat). Encara que l’article 282 LGSS sembla clar al respecte, en ésser la prestació d’atur del RDL 8/2020 una prestació “excepcional” i “sui generis” per les especificitats amb que s’ha de tramitar, es podria defensar que no existeix en el RDL cap previsió sobre la seva incompatibilitat, i per tant podria percebre’s al mateix temps que el CATA. Possiblement, caldrà una resposta judicial davant de la controvèrsia, però mentrestant, alguns treballadors que han cotitzat de més cobraran de menys quan realment ho necessiten.

Víctor CANALDA
Advocat i professor de Dret laboral a la UOC

 

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter