Creu Roja Tarragona ha presentat un informe on reflexa que ha atès 277 persones refugiades, un total de 109 famílies o nuclis familiars en la fase d’acollida residencial i posterior integració, des que va començar el Programa Estatal d’Atenció a Sol·licitants d’Asil i Refugiats, el maig del 2016.
Els països d’origen dels refugiats que han sol·licitat asil a Tarragona són principalment Veneçuela (27 famílies), Colòmbia (11), Ucraïna (10) i Síria (8), però també hi ha persones provinents de Geòrgia, Salvador, Hondures, Rússia i Eritrea.
Les persones que entren al Programa d’Atenció a Sol·licitants d’Asil i Refugiats/des tenen dret a una acollida residencial per un període de sis mesos inicials amb possibilitat de pròrroga d’un màxim de tres mesos. Aquest programa es completa amb una segona fase, anomenada d’integració, encaminada a aconseguir la plena inserció d’aquestes persones a la societat. En total, l’ajuda que ofereix Creu Roja dura entre 18 i 24 mesos.
El reusenc Jordi Cervera ja està preparant les maletes per viatjar cap a l’illa grega de Lesbos. El jove de 26 anys no se’n va de vacances. Marxa amb una motxilla plena d’il·lusió, solidaritat i sentit de la responsabilitat i amb moltes ganes d’ajudar als altres. Se’n va com a voluntari als camps de refugiats. No és la primera vegada que el fill del regidor d’Ara Reus es dedica a ajudar als més necessitats. Fa pràcticament tres anys que ho fa. Anteriorment l’expedició tenia una durada de 15 a 30 dies. Ara, Cervera vol dedicar el seu esforç i la seva atenció als refugiats durant els 365 dies de l’any.
Cervera se’n va cap a Lesbos a finals de gener
Marxa cap a Lesbos a finals de gener i espera comptar amb una xarxa de voluntaris entregats a l’ajuda humanitària.
El col·lectiu de refugiats en Lesbos ultrapassa les 10 mil persones, les quals passen gana, viuen en condicions infrahumanes i lluitem per sobreviure. El projecte que es pretén posar en marxa en els propers mesos, a banda de l’ajuda humanitària, contempla les activitats esportives, aquàtiques i educatives.
Per fer eficaç aquesta acció humanitària, l’associació Educa Aprèn Esport (EAE), de la qual Jordi Cervera n’és el director, demana la col·laboració de la societat civil i del sector empresarial per apaivagar el patiment i el drama dels refugiats.
Jordi Cervera demana la implicació de tothom
Les ajudes no passen exclusivament per les aportacions econòmiques. “Les ajudes en espècies són molt valuoses”, assevera el jove voluntari, recordant que s’agraeixen també les samarretes, el calçat i la roba per protegir-se del fred.
“Sense vosaltres no podem tirar endavant”, confessa Jordi Cervera, apel·lant a la solidaritat i al granet de sorra de tots i cadascú dels catalans.
Després del tancament de la frontera francesa l’any 2015 i el consegüent augment de la vigilància a les vies convencionals, els immigrants s’han vist obligats a optar per les muntanyes com a via per arribar a territori francès
El projecte audiovisual, ‘Alpes: última salida’, d’arrel tarragonina explicarà la realitat dels refugiats a la frontera nord italiana, concretament als Alps, entre els pobles de Bardonecchia i Briançon. L’equip del projecte està format per quatre exestudiants de la URV: els comunicadors Robert Gassó, Àlex Folguera i Sandra Pascual i el periodista Carlos Domènech.
Aquest equip es desplaçarà a la zona a finals de juliol i hi romandrà fins a la primera setmana de setembre, quan tornarà a Tarragona per elaborar la postproducció del documental. L’equip ha iniciat un Verkami amb el qual poder invertir en allotjament, transport i material audiovisual. ‘Alpes: última salida’ es tracta d’un documental de baix cost que pretén conscienciar i mostrar la realitat que amaguen els mitjans de comunicació.
Aquest hivern, l’Equip de Socors Alpí va rescatar 35 refugiats. Lamentablement, fins ara, el nombre de morts arriba a la desena. La xifra, però, ha augmentat: amb el començament del desglaç, a finals de maig, s’han localitzat quatre cossos de joves africans.
Les organitzacions humanitàries pugnen amb l’auge de la ultradreta per seguir donant atenció mèdica, menjar i un llit.
Tarragona ha acollit 14 refugiats sirians provinents dels camps de Grècia. Es tracten de tres famílies que ja tenen tramitada la sol·licitud d’asil. Totes elles s’allotjaran en els pisos que la institució té llogats a la ciutat, on se’ls oferirà assistència en una primera fase d’acollida.
Han arribat a l’aeroport de Barajas altres 41 refugiats, els quals seran distribuïts a diferents províncies espanyoles. Des del desembre del 2015, l’estat espanyol ha acollit un total de 1.034 sol·licitants de protecció internacional, segons el ministeri. D’aquests, 745 han arribat des de reubicacions d’Itàlia i Grècia, o mitjançant assentaments de Turquia i el Líban.
El Programa d’Atenció a Sol·licitants d’Asil i Persones Refugiades es completa amb una segona fase, anomenada d’integració, que està encaminada a aconseguir la plena inserció d’aquestes persones a la societat. Actualment a la demarcació de Tarragona hi ha 28 persones que es troben en aquesta segona fase. D’aquestes, 20 formen part del col·lectiu de refugiats que al juny va iniciar la primera fase d’acollida. Les altres vuit han estat incloses directament en el programa.
En la fase d’integració hi ha tres persones que han estat derivades a Valls. L’oficina provincial, en coordinació amb l’Oficina Comarcal de l’Alt Camp, s’encarreguen d’acompanyar-los en aquest procés d’integració. En un període d’entre 12 o 18 mesos aquestes persones han d’aconseguir viure autònomament amb ajuda puntual de la institució per cobrir les necessitats bàsiques i el lloguer de les seves llars. Transcorregut aquest temps, les persones ateses passaran al circuit normalitzat d’atenció al municipi.
70 refugiats atesos durant el 2016 La Creu Roja a Tarragona ha atès al llarg del 2016 fins a 70 persones refugiades i sol·licitants d’asil originàries de països com Ucraïna, Hondures, Pakistan, Síria, Líbia, Gambia, Eritrea, Iraq, Turquia, Somàlia, El Salvador i Veneçuela. Les intervencions han estat centrades en facilitar els tràmits administratius per formalitzar la sol·licitud d’asil, l’acompanyament en processos d’escolarització d’infants i la traducció i tràmits de documents.
El Col·legi d’Advocats s’ofereix per prestar, de forma desinteressada, assessorament jurídic als refugiats. El degà de l’ens professional a Tarragona, Manel Albiac, ha detallat que poden ajudar els nouvinguts a obtenir visats o permisos d’asil. El degà del Col·legi d’Advocats de Tarragona, Manel Albiac, ha recordat que el col·lectiu participa de la taula de treball impulsada per l’Ajuntament de Tarragona. “Estem a l’expectativa de les decisions del govern espanyol perquè, quan arribin els refugiats, puguem ajudar a tramitar els visats o els permisos d’asil”, ha detallat. Albiac ha subratllat la importància de conèixer quines són les seves necessitats per tal de proporcionar-los l’ajuda que necessiten. “No és el mateix que vinguin tres adults o una família amb menors”, ha exemplificat.
Aquest dijous arribarà a Tarragona un contingent de 12 refugiats eritreus procedents d’Itàlia, segons la Creu Roja. Aquest primer grup, format íntegrament per homes, s’allotjarà en pisos d’acollida que la institució humanitària ha habilitat a la ciutat. En els propers dies també s’espera l’arribada a Tarragona d’una família iraquiana des de Turquia.
L’oficial de Protecció de l’oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) a Espanya, Francisco Ortiz, ha incidit que els desplaçats desconeixen quins són els seus drets dins del procés administratiu. Per aquest motiu, ha dit, que cal donar “la millor resposta possible” en forma de “solucions de llarga durada” per part de les institucions i de l’Estat. Ortiz ha recordat que, l’any passat, només es van reubicar 18 persones a l’Estat. Tot i això, n’hi ha molts més que van arribar creuant fronteres com la de Melilla, la qual cosa es va traduir en 15.000 sol·licituds d’asil només l’any 2015.
Començaran a arribar els primers desplaçats a Tarragona
La Creu Roja de Tarragona ha confirmat que acollirà primer grup de persones refugiades que arriben aquest dimecres a l’estat espanyol i que seran traslladades a Catalunya aquest dijous. Aquest primer contingent, que segons el Ministeri de l’Interior és de 10 persones i, segons la Creu Roja, de 13, està format per homes eritreus provinents d’Itàlia. A la ciutat de Tarragona, les places d’acollida estan distribuïdes en quatre pisos d’acollida residencial de cinc places cadascun.
El programa preveu una primera fase d’acollida de sis mesos on les persones refugiades compten amb places d’acollida residencial i es comencen a posar les bases del procés d’inclusió social. Durant sis mesos més, s’activa una fase d’integració en què es fomenta la seva inserció sociolaboral i el seu accés a l’habitatge i, finalment, el programa es clou amb una fase d’autonomia, en què se’ls fa un seguiment més puntual durant mig any més.
Dels 27 refugiats eritreus que arribaran demà a Espanya procedents d’Itàlia, 12 seran reubicats a la província de Tarragona, on la Creu Roja ja té previstes 20 places.
Aquests refugiats sirians no tenen res a veure amb els 20 que han arribat avui a Madrid, procedent de Grècia. D’aquesta vintena, 10 (tres homes, tres dones i quatre nens) seran allotjats en dos municipis barcelonins.
Els 27 que arriben demà seran distribuïts de la següent manera: 12 a Tarragona, 9 al País Basc i 6 a Madrid. De recordar que, tant l’alcalde de Tarragona com els màxims responsables de la Creu Roja van demanar als periodistes que evitessin fer escarni del drama dels refugiats.
Aquest dimecres al vespre, la Sala Zero acull, a partir de les 21h30, un concert solidari per ajudar als refugiats. El prei és de 5 euros, amb consumició inclosa.
A setembre de 2015 els menors desplaçats rondaven els cinc milions i mig. Més de déu mil menors més han mort a causa de la guerra. Una guerra que ja porta més de cent mil morts.
Cal recordar que va ser després de finalitzada la Segona Guerra Mundial, l’any 194
8, quan l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. Semblava que els governants d’Europa entenien que era imprescindible que els humans ens entenguéssim i que intentéssim no matar-nos entre nosaltres. Els anys han passat, les guerres s’han succeït, i la importància que se li donava a vetllar pels Drets Humans sembla que s’ha esvaït.
El passat més de març la Unió Europea i Turquia signaven un acord on tancaven fronteres i deixaven (i deixen) als desplaçats siris a les portes d’Europa.
Un acord que permet l’expulsió de les persones que arriben a Grècia a Turquia, sense importar l’edat, la nacionalitat, les circumstàncies personals o les causes que els van obligar a fugir del seu país.
Aquest acord vulnera el marc legislatiu de la UE, en matèria d’asil, en particular les Directives 2008/115/CE relativa a normes i procediments per al retorn dels nacionals de tercers països en situació irregular; la 2013/32/UE relativa a la concessió o retirada de la protecció internacional, i la 2013/33/UE relativa a les normes per a l’acollida dels sol·licitants de protecció internacional. Així com el dret d’asil i la prohibició d’expulsions col·lectives consagrats a la Carta dels Drets Fonamentals de la UE. A més, els Estats tenen unes responsabilitats en relació a les persones refugiades en compliment de la Convenció de Ginebra, la Convenció contra la Tortura i el Conveni per a la Protecció dels drets humans i llibertats fonamentals.
D’aquí unes quantes dècades potser, algun tribunal jutjarà a la Unió Europea per crims contra la humanitat. Per haver deixat morir a centenars de milers de persones a les seves fronteres –i no només procedents de Síria–. Però aleshores, com passa massa sovint, pels morts i per les seves famílies ja serà massa tard.
Ara, de moment, el Comitè Català d’Ajuda al Refugiat (CCAR) ha decidit denunciar l’acord UE-Turquia davant la Comissió Europea, el Consell d’Europa i el Defensor del Poble Europeu per la vulneració dels drets de les persones refugiades, i aquest divendres ens ho vindran a explicar dins les jornades que des de la Secció de Dret Constitucional i Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Tarragona, iniciarem entorn les persones refugiades. Tindrem a la lletrada del CCAR Anna Figueras i també a les activistes Laura Aguadé i Lluïsa Pinyol, d’Stop Mare Mortum Tarragona que ens parlaran de les Vies Segures, els camps de refugiats i la mobilització social.
Montse AUMATELL Advocada i membre de la Secció de Dret Constitucional i Drets Humans de l’ICAT @MontseAumatell
La Creu Roja ha habilitat quatre immobles per acollir, de immediat, 20 refugiats que ja es troben a Tarragona. Es beneficiaran d’aquest programa persones que van demanar l’estatut d’asil polític.
Ballesteros, Anna Sabaté i Ramon Grau
En roda de premsa, els dirigents provincials de la Creu Roja i l’alcalde de Tarragona, han explicat que aquest nombre anirà creixement a mida que passin els mesos i la idea és que s’alberguin en diferents municipis col·laboradors i que rebin atenció durant un període màxim de 18 mesos, temps que l’entitat de caràcter humanitari considera suficient perquè aquestes persones comencin a inserir-se en la societat i a ser autònoms.
No es descarta que en un futur proper Tarragona pugui acollir persones dels camps de de refugiats de Itàlia i Grècia.
De moment, tot indica que els primers beneficiaris ja estan a casa nostra. Es desconeix però el perfil dels acollits i la seva nacionalitat. Tant des de la Creu Roja com de l’ajuntament, governat per Josep Fèlix Ballesteros, es demana privacitat pels refugiats. L’alcalde ha sol·licitat a la premsa que no faci d’aquest drama humà un espectacle.
“No sabem d’on vindran , però tots tenen en comú que fugen d’una guerra o d’una persecució política”, han coincidit la coordinadora provincial de la Creu Roja, Anna Sabaté i el batlle socialista. A demés, Ballesteros ha demanat que s’intenti no etiquetar Tarragona com amiga dels refugiats. Pel governant, aquest fet s’integra en una acció humanitària “normal” i que d’aquesta manera Tarragona compensa, a petita escala, la insensibilitat demostrada per Europa.
L’alcalde Ballesteros
Serveis Socials no es ressentirà
Són molts les institucions i ajuntaments que han manifestat disponibilitat de contribuir en aquest programa d’acollida. Ara per ara, la ‘prova pilot’ compta amb l’aportació econòmica de les entitats que hi formen part de la taula d’acollida de refugiats.
Ballesteros, en aquest àmbit, ha volgut esclarir que el govern local no desviarà recursos econòmics de Serveis Socials per ajudar als ‘nouvinguts’. L’alcalde entén que Tarragona ha de col·laborar amb una situació en la qual Europa no ha sabut estar a l’alçada i ha comés greus errades.
Per la seva banda, la Creu Roja, mitjançant la URV solidària, ha fet una crida per aconseguir el suport d’intèrprets i traductors. Anna Sabaté ha destacat el paper fonamental dels voluntaris. La ciutadania pot bolcar-se amb el projecte amb aportacions econòmiques.
Els refugiats rebran acompanyament i assessorament jurídic, atenció psicosocial i accions adreçades a la seva integració. En el cas que sigui infants, la Creu Roja se’n farà càrrec de la seva escolarització, revisions mediques i atenció sanitària. També s’ha establert contactes amb el teixit empresarial del territori per a què es pugui donar oportunitats laborals als refugiats.
La crisi dels refugiats continua provocant un allau de critiques i polèmica. La insensibilitat política d’alguns països està provocant serioses discrepàncies a tota Europa. A Tarragona, la comissió executiva de la Federació del PSC, després d’analitzar el preacord anunciat la setmana passada entre la Unió Europea i Turquia en relació amb la crisi dels refugiats provinents de Síria i d’Orient Pròxim, ha decidit rebutjar-lo de forma enèrgica i ha acordat els següents punts:
El rostre dels nens refugiats
1.- Denunciar que el principi d’acord entre la UE i Turquia vulnera el dret d’asil, que és individual i protegeix qualsevol ciutadà que es veu obligat a fugir del seu país per causa de persecució política.
2.- Els i les socialistes de les comarques tarragonines condemnem inequívocament les devolucions exprés que semblen inspirar aquest principi d’acord. Regatejar amb vides humanes és una immoralitat que qüestiona directament els valors que han vertebrat la construcció europea.
3.- Europa no ha de ser una mera juxtaposició d’interessos econòmics. Europa és un ideal humanista que no pot donar de banda la tràgica realitat que viuen centenars de milers de ciutadans que fugen de la guerra i del feixisme igual com el 1939 eren centenars de milers els catalans i espanyols que fugien també de la guerra i del feixisme. Cal donar una resposta institucional i política que garanteixi sempre la dignitat de tots els ciutadans, igual com nosaltres voldríem en relació amb el que van viure i patir els nostres avis.
4.- Per tant, emplacem a les institucions comunitàries a assolir un acord definitiu que respecti la dignitat de les persones i garanteixi el dret d’asil que és un pilar fonamental de la idea mateixa d’Europa que és i ha de continuar sent inclusiva i democràtica.
Com ja va passar dimecres passat, dia 9 de setembre, un centenar de persones s’han concentrat davant la porta del consistori tarragoní per demanar que Tarragona sigui un agent actiu en acollir als refugiats, que formi part de la xarxa de ciutats refugi.
Un conjunt d’entitats, col·lectius i partits polítics de la ciutat, solidaris amb els refugiats de Síria han fet la crida a la solidaritat de l’Ajuntament i de la ciutat i han rebutjat, a través d’un manifest, les maneres com la Unió Europea està portant aquest tema. En l’última reunió d’alts dirigents europeus es va ajornar la decisió que s’havia de prendre per abordar tot el que envolta als refugiats. A més, denuncien que l’única cosa que s’ha fet és tancar les fronteres per evitar acollir-los.
A través d’un manifest i d’un poema acompanyat per la música d’una guitarra, els assistents a la concentració han rebutjat la guerra de Síria i han fet un clam a la ràpida solució del conflicte.
“Benvingudes les persones, refugiades podem ser totes”, aquest és el missatge reivindicatiu que mostrava la pancarta que s’exhibia avui a la Plaça de la Font.
REDACCIÓ21 Juny, 2019
El reusenc Jordi Cervera ja està preparant les maletes per viatjar cap a l’illa grega de Lesbos. El jove de 26 anys no se’n va de vacances. Marxa amb una motxilla plena d’il·lusió, solidaritat i sentit de la responsabilitat i amb moltes ganes d’ajudar als altres. Se’n va com a voluntari als camps de refugiats. 
REDACCIÓ
