REDACCIÓ
A setembre de 2015 els menors desplaçats rondaven els cinc milions i mig. Més de déu mil menors més han mort a causa de la guerra. Una guerra que ja porta més de cent mil morts.
Cal recordar que va ser després de finalitzada la Segona Guerra Mundial, l’any 194
8, quan l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. Semblava que els governants d’Europa entenien que era imprescindible que els humans ens entenguéssim i que intentéssim no matar-nos entre nosaltres. Els anys han passat, les guerres s’han succeït, i la importància que se li donava a vetllar pels Drets Humans sembla que s’ha esvaït.
El passat més de març la Unió Europea i Turquia signaven un acord on tancaven fronteres i deixaven (i deixen) als desplaçats siris a les portes d’Europa.
Un acord que permet l’expulsió de les persones que arriben a Grècia a Turquia, sense importar l’edat, la nacionalitat, les circumstàncies personals o les causes que els van obligar a fugir del seu país.
Aquest acord vulnera el marc legislatiu de la UE, en matèria d’asil, en particular les Directives 2008/115/CE relativa a normes i procediments per al retorn dels nacionals de tercers països en situació irregular; la 2013/32/UE relativa a la concessió o retirada de la protecció internacional, i la 2013/33/UE relativa a les normes per a l’acollida dels sol·licitants de protecció internacional. Així com el dret d’asil i la prohibició d’expulsions col·lectives consagrats a la Carta dels Drets Fonamentals de la UE. A més, els Estats tenen unes responsabilitats en relació a les persones refugiades en compliment de la Convenció de Ginebra, la Convenció contra la Tortura i el Conveni per a la Protecció dels drets humans i llibertats fonamentals.
D’aquí unes quantes dècades potser, algun tribunal jutjarà a la Unió Europea per crims contra la humanitat. Per haver deixat morir a centenars de milers de persones a les seves fronteres –i no només procedents de Síria–. Però aleshores, com passa massa sovint, pels morts i per les seves famílies ja serà massa tard.
Ara, de moment, el Comitè Català d’Ajuda al Refugiat (CCAR) ha decidit denunciar l’acord UE-Turquia davant la Comissió Europea, el Consell d’Europa i el Defensor del Poble Europeu per la vulneració dels drets de les persones refugiades, i aquest divendres ens ho vindran a explicar dins les jornades que des de la Secció de Dret Constitucional i Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Tarragona, iniciarem entorn les persones refugiades. Tindrem a la lletrada del CCAR Anna Figueras i també a les activistes Laura Aguadé i Lluïsa Pinyol, d’Stop Mare Mortum Tarragona que ens parlaran de les Vies Segures, els camps de refugiats i la mobilització social.
Montse AUMATELL
Advocada i membre de la Secció de Dret Constitucional i Drets Humans de l’ICAT
@MontseAumatell
REDACCIÓ
