REDACCIÓ23 Juny, 2016
Des del passat 27 de setembre de 2015 la CUP-Crida Constituent ha estat a l’ull de l’huracà mediàtic arran d’haver obtingut 10 diputades al Parlament de Catalunya i haver esdevingut clau per a les majories parlamentàries necessàries per decidir qualsevol cosa.
Hem sentit com alguns trobaven a faltar el tarannà d’en David Fernández. Hem vist com s’actualitzava el vocabulari més groller vers les dones de la candidatura. Ens han insultat, a tots i a totes. Ens han dit ‘xusma’ i també ‘majares’. Pel camí hem perdut algunes amistats, també n’hem fet d’altres.
La CUP-CC funcionem per assemblees, no tenim jerarquies i, això és conseqüència de ser antiautoritaris i antiautoritàries. Aquesta manera de funcionar té alguns inconvenients. Funcionar per assemblees –locals, territorials, nacionals– vol dir que tothom opina. I com a més, som tremendament transparents, tothom se n’assabenta.
Totes les decisions són complicades, i en aquests darrers mesos hem hagut d’afrontar-ne dues de binàries: Investidura i pressupostos. Aviat vindrà la tercera: la qüestió de confiança.
Dins la CUP-CC hi ha un mecanisme preestablert per a prendre totes les decisions. Tenim els Consells Polítics i el Grup d’Acció Parlamentària. Per assumptes establerts en els Estatuts, tenim l’Assemblea Nacional. Totes les decisions s’han pres seguint els sistemes preestablerts. D’una manera més o menys ajustada, les decisions s’han pres. Han estat decisions col·lectives, vàlides i vinculants. Ara, avui, no podem saber si són les decisions encertades, però el que si sabem, és que les hem pres entre totes, de manera col·lectiva. La història ens jutjarà. A nosaltres i a totes, que no ho oblidi ningú. Quan tinguem prou perspectiva podrem valorar si va ser encertat prendre les decisions que hem pres. I la perspectiva necessària per a fer-ho no són les pròximes eleccions, les que havien de ser al cap de divuit mesos però ara ja no sabem de quant de temps parlem. Per tenir perspectiva cal més temps.
Se senten veus de què nosaltres, la CUP estem enfonsant el procés. També ens culpen de les retallades en educació aprovades amb anterioritat al Ple dels pressupostos. Ara ens toca rebre, pel que fem, i pel que diuen que fem.
Com ja he dit, la CUP-CC mostra discrepàncies internes perquè no és ni jeràrquica ni autoritària, i a més a més, tremendament transparent. I sap molt de greu que hi hagi companys i companyes que no entenguin aquests conceptes. Hi ha qui ha decidit exposar la seva discrepància amb una decisió col·lectiva a través dels mitjans. A la resta de membres de la CUP ens toca rebre’n les conseqüències. Però mentre aguantem l’embat, seguim treballant de manera horitzontal i assembleària, malgrat les dificultats. Perquè ningú va dir que fos fàcil fer-ho. I és obvi que el gruix de la societat on vivim ni aplaudeix ni comparteix aquesta manera de funcionar, i potser hi ha qui no l’entén. Però això no ens impedirà seguir-ho intentant. Perquè ens ho creiem.
Montse AUMATELL
Membre de la CUP de Valls
