17. Maig 2024

Arxius de montse aumatell | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Juny, 2016

OPINIODes del passat 27 de setembre de 2015 la CUP-Crida Constituent ha estat a l’ull de l’huracà mediàtic arran d’haver obtingut 10 diputades al Parlament de Catalunya i haver esdevingut clau per a les majories parlamentàries necessàries per decidir qualsevol cosa.

montseAumatellHem sentit com alguns trobaven a faltar el tarannà d’en David Fernández. Hem vist com s’actualitzava el vocabulari més groller vers les dones de la candidatura. Ens han insultat, a tots i a totes. Ens han dit ‘xusma’ i també ‘majares’. Pel camí hem perdut algunes amistats, també n’hem fet d’altres.

La CUP-CC funcionem per assemblees, no tenim jerarquies i, això és conseqüència de ser antiautoritaris i antiautoritàries. Aquesta manera de funcionar té alguns inconvenients. Funcionar per assemblees –locals, territorials, nacionals– vol dir que tothom opina. I com a més, som tremendament transparents, tothom se n’assabenta.

Totes les decisions són complicades, i en aquests darrers mesos hem hagut d’afrontar-ne dues de binàries: Investidura i pressupostos. Aviat vindrà la tercera: la qüestió de confiança.

Dins la CUP-CC hi ha un mecanisme preestablert per a prendre totes les decisions. Tenim els Consells Polítics i el Grup d’Acció Parlamentària. Per assumptes establerts en els Estatuts, tenim l’Assemblea Nacional. Totes les decisions s’han pres seguint els sistemes preestablerts. D’una manera més o menys ajustada, les decisions s’han pres. Han estat decisions col·lectives, vàlides i vinculants. Ara, avui, no podem saber si són les decisions encertades, però el que si sabem, és que les hem pres entre totes, de manera col·lectiva. La història ens jutjarà. A nosaltres i a totes, que no ho oblidi ningú. Quan tinguem prou perspectiva podrem valorar si va ser encertat prendre les decisions que hem pres. I la perspectiva necessària per a fer-ho no són les pròximes eleccions, les que havien de ser al cap de divuit mesos però ara ja no sabem de quant de temps parlem. Per tenir perspectiva cal més temps.

Se senten veus de què nosaltres, la CUP estem enfonsant el procés. També ens culpen de les retallades en educació aprovades amb anterioritat al Ple dels pressupostos. Ara ens toca rebre, pel que fem, i pel que diuen que fem.

Com ja he dit, la CUP-CC mostra discrepàncies internes perquè no és ni jeràrquica ni autoritària, i a més a més, tremendament transparent. I sap molt de greu que hi hagi companys i companyes que no entenguin aquests conceptes. Hi ha qui ha decidit exposar la seva discrepància amb una decisió col·lectiva a través dels mitjans. A la resta de membres de la CUP ens toca rebre’n les conseqüències. Però mentre aguantem l’embat, seguim treballant de manera horitzontal i assembleària, malgrat les dificultats. Perquè ningú va dir que fos fàcil fer-ho. I és obvi que el gruix de la societat on vivim ni aplaudeix ni comparteix aquesta manera de funcionar, i potser hi ha qui no l’entén. Però això no ens impedirà seguir-ho intentant. Perquè ens ho creiem.

Montse AUMATELL
Membre de la CUP de Valls

 


REDACCIÓ20 Maig, 2016

OPINIO MONTSE AUMATELL
A setembre de 2015 els menors desplaçats rondaven els cinc milions i mig. Més de déu mil menors més han mort a causa de la guerra. Una guerra que ja porta més de cent mil morts.

Cal recordar que va ser després de finalitzada la Segona Guerra Mundial, l’any 194
8, quan l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. Semblava que els governants d’Europa entenien que era imprescindible que els humans ens entenguéssim i que intentéssim no matar-nos entre nosaltres. Els anys han passat, les guerres s’han succeït, i la importància que se li donava a vetllar pels Drets Humans sembla que s’ha esvaït.
El passat més de març la Unió Europea i Turquia signaven un acord on tancaven fronteres i deixaven (i deixen) als desplaçats siris a les portes d’Europa.

Un acord que permet l’expulsió de les persones que arriben a Grècia a Turquia, sense importar l’edat, la nacionalitat, les circumstàncies personals o les causes que els van obligar a fugir del seu país.

Aquest acord vulnera el marc legislatiu de la UE, en matèria d’asil, en particular les Directives 2008/115/CE relativa a normes i procediments per al retorn dels nacionals de tercers països en situació irregular; la 2013/32/UE relativa a la concessió o retirada de la protecció internacional, i la 2013/33/UE relativa a les normes per a l’acollida dels sol·licitants de protecció internacional. Així com el dret d’asil i la prohibició d’expulsions col·lectives consagrats a la Carta dels Drets Fonamentals de la UE. A més, els Estats tenen unes responsabilitats en relació a les persones refugiades en compliment de la Convenció de Ginebra, la Convenció contra la Tortura i el Conveni per a la Protecció dels drets humans i llibertats fonamentals.

D’aquí unes quantes dècades potser, algun tribunal jutjarà a la Unió Europea per crims contra la humanitat. Per haver deixat morir a centenars de milers de persones a les seves fronteres –i no només procedents de Síria–. Però aleshores, com passa massa sovint, pels morts i per les seves famílies ja serà massa tard.

Ara, de moment, el Comitè Català d’Ajuda al Refugiat (CCAR) ha decidit denunciar l’acord UE-Turquia davant la Comissió Europea, el Consell d’Europa i el Defensor del Poble Europeu per la vulneració dels drets de les persones refugiades, i aquest divendres ens ho vindran a explicar dins les jornades que des de la Secció de Dret Constitucional i Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Tarragona, iniciarem entorn les persones refugiades. Tindrem a la lletrada del CCAR Anna Figueras i també a les activistes Laura Aguadé i Lluïsa Pinyol, d’Stop Mare Mortum Tarragona que ens parlaran de les Vies Segures, els camps de refugiats i la mobilització social.

Montse AUMATELL
Advocada i membre de la Secció de Dret Constitucional i Drets Humans de l’ICAT
@MontseAumatell