26. Abril 2024

Arxius de referendum | Pàgina 2 de 9 | Diari La República Checa

REDACCIÓ17 Octubre, 2019

El president del govern català ha sorprès tothom al proposar, durant la seva compareixença al Parlament de Catalunya, que s’esgoti la legislatura exercint el dret a l’autodeterminació i validant la independència. O sigui, Quim Torra pretén repetir una consulta popular sobre la independència de Catalunya l’any 2020 com a resposta al veredicte del Suprem que és, segons ha dit, la sentència de la ignomínia i profundament injusta.

Un nou referèndum és la millor via perquè la ciutadania i les institucions expressin el seu desig sobre el futur de Catalunya. El cap de govern, a més, confia que l’Acord Nacional per l’Autodeterminació, l’Amnistia i els Drets Civils i Polítics que el Parlament va aprovar constituir serà qui “fixarà les bases per concretar les vies per exercir l’autodeterminació” en aquesta mateixa legislatura. Els seus socis de govern no estan massa satisfets amb la forma com ha revelat la proposta i el sentit de l’oportunitat del president.

Recordant que els líders independentistes van ser condemnats a 100 anys de presó per posar urnes, Torra ha dit que només hi ha una resposta possible al veredicte del Tribunal Suprem. “S’hauran de tornar a posar urnes per l’autodeterminació”, així de clar.

El cap del govern continua defensant la tesi del ”ho tornarem a fer’. Torra ha mostrat la seva “consternació i indignació” per la decisió de l’alt tribunal i ha asseverat: “És un moment greu per al país” i no cal ser independentista, sobiranista o catalanista per veure que la sentència és una “vergonya inaguantable”. Segons el president, “només amb una mica de sentit de justícia n’hi hauria d’haver prou”.

Reacció als disturbis
D’altra banda, la compareixença del president a la cambra catalana ha servit per saber l’opinió de Torra sobre els disturbis i accions violentes als carrers de Catalunya arran de les protestes contra la sentència del Suprem. El mandatari ha fet costat als Mossos d’Esquadra, però ha demanat que la policia catalana sigui escrupolosa i proporcional a l’hora d’intentar dispersar els grupuscles violents.

Torra ha explicat que ha demanat que s’investigui “qualsevol situació irregular” i es faci autocrítica tot defensant que ara és moment de fer-ho. “No ens podem permetre la vulneració de protocols”, ha remarcat per després assenyalar que hi ha “imatges que no han agradat”.

En aquest context, Torra ha reclamat que ningú criminalitzi la “legítima” desobediència civil barrejant-la amb la violència, amb la qual cap català s’identifica ni se sent representat.

 


REDACCIÓ8 Febrer, 2019

Albert Batet i Carles Puigdemont

La Fiscalia Superior de Catalunya ha arxivat les diligències d’investigació obertes contra l’alcalde de Valls, Albert Batet, per la seva possible col·laboració en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. La fiscal conclou que “no s’ha pogut determinar, ni fins i tot de forma indiciària, que l’investigat hagi dut a terme cap actuació delictiva en relació amb el referèndum il·legal convocat per la Generalitat”. En una piulada, el també portaveu de JxCat ha expressat que “triga més o triga menys, però les farses politicojudicials acaben caient pel seu propi pes”.

En la seva condició d’aforat com a diputat al Parlament, Batet va ser citat a la seu de la Fiscalia Superior de Catalunya per haver signat decrets d’alcaldia a favor del referèndum. La compareixença es va produir el 20 de setembre del 2017 i el batlle de Valls es va acollir al dret de no declarar. En no trobar indicis, la fiscalia va arxivar les diligències el 17 de desembre passat.

Pel que fa a la resta d’alcaldes del Camp i l’Ebre investigats, la Fiscalia del Tribunal Suprem ja va arxivar les diligències contra l’aleshores alcalde de Tortosa i diputat al Congrés, Ferran Bel. De la seva banda, la Fiscalia de Tarragona també ha tancat els casos contra els alcaldes de Reus, Amposta, Torredembarra, Deltebre i Cunit. Per contra, ha enviat al jutjat d’Amposta les diligències obertes contra el batlle de la Ràpita, Josep Caparrós.

 


REDACCIÓ15 Gener, 2019
bus_.jpg

Les provocacions estan a l’ordre del dia. La convivència comença a fer aigües. El judici contra els polítics independentistes tindrà lloc al Tribunal Suprem abans que finalitzi el mes de gener. De moment saben quins són els delictes de que són acusats, però encara queda per saber a quines penes s’hauran d’enfrontar.

És, sens dubte, un dels judicis més importants de la democràcia espanyola. No obstant això, i malgrat les posicions en contra, és de sentit comú esperar la sentència judicial per sortir als carrers sol·licitant al govern de l’estat que no indulti cap condemnat per la seva participació en el referèndum del passat 1 d’octubre del 2017.

A Tarragona, s’ha pogut veure, en el passat cap de setmana, un autobús – no es coneix el seu propietari – reivindicant eleccions generals de forma immediata i exigint que no s’indultin als presos polítics que seran jutjats en les properes setmanes. Aquest fet incrementa la confrontació i no aporta res a la situació política que travessa el país. O sigui… tempus fugit.

 


REDACCIÓ15 Gener, 2019

El Ministeri Fiscal entén que no hi ha delicte en l’actitud de dos Mossos d’Esquadra arran de la seva actuació en la jornada del referèndum a qui la Guàrdia Civil acusava de no col·laborar per impedir la votació en un institut de Mont-roig del Camp.

Els Mossos van identificar els responsables de l’obertura del centre i van decidir no actuar-hi per evitar «aldarulls», atès que s’hi aplegaven més de 200 persones. El fiscal diu que els agents no van obstaculitzar l’acció de la Guàrdia Civil -que es va endur les urnes-, i que van complir ordres dels seus superiors. La fiscalia conclou que l’actitud «passiva» d’aquests agents no és suficient per mantenir-los com a investigats i no s’oposa a què el jutjat de Reus arxivi el cas.

La causa es va obrir arran d’un atestat de la Guàrdia Civil que denunciava aldarulls a l’institut Antoni Ballester de Mont-roig durant la jornada del referèndum. El juny passat, però, les diligències van quedar limitades a investigar l’actuació de dos mossos en aquest punt de votació per un possible delicte de desobediència.

Durant la declaració davant el jutge, un agent de la Guàrdia Civil va relatar que, quan van arribar al lloc, van observar dos agents dels Mossos d’Esquadra «en actitud passiva, no col·laborant en l’actuació d’impedir la votació malgrat que els agents de la Guàrdia Civil van rebre una forta resistència de les persones aplegades». L’agent va detallar que es va adreçar al mosso amb més rang, però que no va rebre «resposta ni col·laboració», tot i que finalment van poder entrar a l’institut i endur-se les urnes.

De la seva banda, l’inspector cap de l’ABP dels Mossos d’Esquadra del Baix Camp-Priorat va informar al jutjat que els dos agents investigats, juntament amb dos agents més, estaven assignats en aquell centre. Els agents van redactar un atestat on hi constava que s’havia obert l’institut, les persones responsables, que hi havia unes 200 persones que es negaven a abandonar el local i que el tancament «no procedia» davant la possibilitat d’aldarulls.

Un dels agents investigats va declarar el setembre passat que en cap cas va entorpir l’actuació de la Guàrdia Civil, que havia llegit l’auto del TSJC i que «havien intentat tancar el centre, però que la quantitat de gent acumulada no ho permetia».

L’altre agent dels mossos, encarregat de coordinar el servei amb 23 punts de control en centres de votació, va justificar que no va col·laborar amb la Guàrdia Civil perquè «no podia fer una intervenció sense un autorització des del CECOR -la sala de coordinació- i que la seva era una tasca de supervisió». Aquest policia també va argumentar que no van poder tancar el col·legi perquè hi havia unes 300 persones i va afirmar que ell tampoc no va interferir quan la Guàrdia Civil hi va accedir.

Fiscal: Els agents no són els responsables d’un operatiu “insuficient”
La fiscalia conclou que els mossos no van incórrer en cap infracció penal «en quant van donar compliment a les ordres i a les instruccions rebudes pels comandaments superiors». El fiscal considera que, si bé el dispositiu «era insuficient atès l’escàs nombre d’agents que es van personar al centre -quatre-, la inadequació o irregularitat en l’organització no és atribuïble als agents investigats».

Fiscalia  recorda que, en aquest sentit, se segueixen altres diligències on s’investiga l’organització del dispositiu policial, la suficiència i l’adequació a les ordres del TSJC. És aquí, subratlla el fiscal, «on es ventilaran, en el seu cas, les responsabilitats que poguessin tenir els alts comandaments, sense que la responsabilitat pugui recaure en els agents, els quals es van limitar a actuar sota les ordres directes dels seus superiors». Finalment, el fiscal conclou que l’actitud passiva dels agents investigats a l’institut, unida a les explicacions que van donar, no són suficients per exercitar accions penals.

 


REDACCIÓ28 Novembre, 2018

Ja hi ha substitut per ocupar la plaça que el jutge José Antonio Ramírez Sunyer va deixar buida després del seu traspàs. O millor dit, una substituta. Alejandra Gil és la magistrada que es farà càrrec de la instrucció dels preparatius del referèndum de l’1 d’octubre.

Cal recordar que Ramírez Sunyer va morir recentment a causa d’una llarga malaltia. Gil es converteix així en la nova titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona.

 


REDACCIÓ21 Octubre, 2017

El Partit Popular, a través del seu coordinador general,  ha demanat avui als espanyols que confiïn en l’actuació del govern espanyol, que està “carregat de raons” per haver decidit aplicar l’article 155 de la Constitució per tornar “la legalitat Constitucional i estatutària” a Catalunya.

Fernando Martínez-Maíllo ha recalcat que el Govern està complint amb la seva “obligació” de tornar aquesta legalitat, i compta amb el suport de PSOE i Ciutadans, que juntament amb el PP, ha recalcat, suposen gairebé el 75% de la representació en el Parlament espanyol.

Maíllo també ha assenyalat que l’objectiu últim d’aquestes mesures és la convocatòria electoral a Catalunya, però ha subratllat que aquesta convocatòria s’ha de fer precisament dins de la legalitat constitucional i estatutària, i no fora d’aquest marc; per aquest motiu l’ordre necessari de les actuacions sigui el de primer tornar a la llei i després celebrar comicis.

 


REDACCIÓ11 Octubre, 2017

El conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat ha guanyat, en els darrers dies, el títol de ‘moderat’. Les seves declaracions públiques apel·lant al diàleg i amb l’objectiu de rebaixar tensions polítiques estan quallant en diferents sectors, sobretot entre els independentistes no radicals.

Durant la inauguració oficial del curs acadèmic de la Universitat Ramon Llull, Santi Vila ha demanar al president del govern espanyol que “posi en valor el gest que va fer ahir a la nit el president Puigdemont” en suspendre la declaració unilateral d’independència i ha avisat que “qualsevol posició extrema sobre el procés no és positiva”.

Ha insistit que “ahir es podia haver pres una decisió traumàtica i no es va fer”, ha remarcat el conseller.

“El president Puigdemont va obrir una finestra al diàleg i en aquest moment cal valorar tots els gestos. Espero que el pressent Rajoy faci una lectura adequada i sàpiga valorar i apreciar el gest de Puigdemont, que coincideix amb la visió dels mitjans de comunicació de tot el món “, ha afegit Santi Vila.

 


REDACCIÓ9 Octubre, 2017

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha demanat a Carles Puigdemont que torni a la legalitat i que s’assegui en una mesa per començar el diàleg que necessita Catalunya.

El líder socialista reconeix que s’ha de dur a terme canvis fonamentals per a Catalunya i pels interessos dels catalans. Sánchez ha instat el president Puigdemont a no proclamar la independència unilateral de Catalunya i ha sol·licitat a Mariano Rajoy que aparqui les amanaces.

De fet, ha exigit que el PP aparqui els seus piròmans, referint-se als advertiments fets aquest dilluns pel vicepresident de comunicació del partit conservador, Pablo Casado.

VIDEO

 


REDACCIÓ6 Octubre, 2017

Avui ha canviat la lluna, els plenilunis sempre vénen acompanyats d’un cert assossegament, paraula amb moltes esses, lletra gens cridanera, encara que com totes, va tenir la seva mala època, les SS van enfonsar la Humanitat en una llarga nit terrorífica i molt terrenal.

En aquest pleniluni de tardor del 2017, com el pleniluni de l’octubre de 1917 del segle passat, el de la revolució russa, vivim moments molt confosos, neixarà quelcom nou.

Aquest segle s’està emmirallant amb l’anterior, èpica catalana, defensa de les llibertats, Georges Orwell entrant amb tren per Portbou, els carrers de Barcelona respiren altre cop Llibertat. Homenatge a Catalunya.

Però el poder s’organitza per aturar la revolució social, menestral i llibertària, tot s’hi val per a transgirversar la realitat, i avui com a nous hereus de la comunicació goebbelsniana, compten amb un immens aparell de propaganda, on les víctimes són transformades en botxins, els demòcrates en demagogs, els agredits en agressors.

Ells són els garants de la Llibertat, els botxins que ben armats atonyinen a tort i a dret, aquells que victorejats al partir com a croats, ens vénen a sotmetre, som els il·legals, els infidels de la sacro-santa unitat d’Espanya. L’odi no extirpat estava en letàrgic, ja han tornat.

Però ha canviat la lluna, i anem segurs i ferms cap a la Proclamació de la República catalana, la setmana vinent serà així, i de la mateixa manera que així hi hem arribat, arribarà aquell dimarts galàctic que ens pronosticaven i que ara també ens aventura la premsa europea fidel a l’statuo quo.

Sempre havia pensat que hauria de ser divertit un Món Galàctic, lliure d’aquests defensors dels terrorífics status quo trencadors de dits i d’esperances.

Ja arribem, obriu-nos les portes de la Galàxia dels somriures, en som uns quants i venim com diuen des dels carrers,  som persones lliures i venim fresques d’idees.

Visca la República!

Carles VILASECA

 


REDACCIÓ6 Octubre, 2017

Josep Ramon Tules, més conegut com a ‘Pitu Mosquits’, ha concedit una entrevista al nostre digital, durant la qual ha confessat que és una de les persones que va actuar el passat diumenge, durant el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, com a representant de l’administració.

Pitu Mosquits critica el silenci de Ballesteros

Ha descrit les peripècies que va viure per aconseguir fer arribar les urnes als col·legis electorals i les fintes que van haver d’enginyar per despistar la policia. Pitu Mosquits confessa que va plorar i lamenta el silenci de l’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, davant la càrrega policial, on van resultar ferits diversos tarragonins.

“Sóc molt amic del Pep (Ballesteros) i l’estimo com a persona. Però en aquest cas m’ha fallat, perquè ha estat amagat. El dia que el vegi personalment li diré. Vull mirar-li als ulls i dir-li directament a la cara: Pep penso que com a persona, que has de defendre a tota la ciutadania, en aquest cas m’has fallat. I això no li perdonaré”.

El nostre entrevistat no té dubtes que Ballesteros, com a polític i com a persona, “ha comès un fallo com una casa” en la gestió de l’1 d’octubre, sobretot quan molts ciutadans de Tarragona van ser estomacats per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. “Ell hauria d’haver vingut i haver donat la cara i aguantar com a representant de la ciutat”.

VIDEO