Arxius de polònia | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Març, 2022
fd48d493-75fa-43f4-87d1-081c0ea84d6d-1280x725.jpg

El nostre enviat especial a la frontera entre Polònia i Ucraïna, Ricard Checa, ha pogut conèixer de primera mà com és el camp de refugiats més gran del país. En ell ha pogut experimentar la fredor i tristor de la guerra, però també la immensa solidaritat dels voluntaris que -entre altres- alimenten a aquells que fugen del conflicte bèl·lic. No només fan de cuiners, sinó també d’animadors per a tots els infants que porten dies rondant pel centre humanitari sense comprendre ben bé el motiu de la seva fugida. Una d’aquestes persones altruistes és José Ramón, vingut de Mèxic fa gairebé dues setmanes. En un dels vídeos adjunts en aquesta notícia ens explica les seves sensacions des que va arribar a l’Europa de l’est.

VÍDEOS


PUBLICITAT




REDACCIÓ19 Març, 2022
49c4d557-82f3-48fa-b28c-beee469d4825-1280x722.jpg

La guerra a Ucraïna està destrossant infinitat de vides. Persones que ho han d’abandonar tot per a poder sobreviure, fugint de la seva llar i en -en molts casos- dels seus éssers estimats. El món sencer s’ha bolcat per proveir d’aliments els refugiats ucraïnesos, però també és important generar somriures entre aquells que ni tan sols poden entendre el motiu de la seva mobilització sobtada. És el cas dels infants, els quals han de caminar sols durant quilòmetres i quilòmetres per travessar la frontera i arribar a algun centre humanitari de Polònia. Així ens ho explica l’Alex, un voluntari que va decidir viatjar fins a l’Europa de l’est per ajudar en tot allò que fos necessari.

Segons ell, l’alimentació no és el repte més gran en els camps de refugiats, sinó l’estat anímic en què molts abandonen Ucraïna. Per això, ell reparteix xocolata i llaminadures entre els més petits, canviant el seu trist rostre d’incomprensió en un quadre d’alegria i il·lusió. És increïble pensar en què tan poca cosa pot canviar l’actitud i les emocions d’un infant.

VÍDEO

PUBLICITAT



REDACCIÓ19 Març, 2022
WhatsApp-Image-2022-03-19-at-12.24.06-AM-1280x740.jpeg

Ens arriba una nova història des de Polònia. David Juan, juntament amb cinc amics, ha repartit 9.000 racions de paella en sis dies entre els refugiats d’un campament humanitari proper a la frontera amb Ucraïna. 

David en el centre humanitari ‘Tesco’

La idea va nàixer de la indignació amb la guerra. Aquesta va ser la motivació d’una iniciativa que ha anat més enllà, regalant uns 100 formatges, 500 fuets i incomptables olles amb caldo entre els que fugen del drama bèl·lic.

L’alimentació és important, però els somriures i l’estat anímic també. Per això, un dels integrants d’aquest grup solidari es disfressa de Mickey Mouse lliurant llaminadures. Malgrat la seva magnífica tasca cuinant paelles per a 70 persones sense descans, Juan expressa sentir que podia haver fet més per ajudar.

Se’n torna a Espanya en unes hores, però té la voluntat de continuar col·laborant amb els ucraïnesos que han estat traslladats al nostre territori. De fet, ell considera que és el següent pas a fer, ja que explica que la roba i els aliments no són tan necessaris com la recerca de feina i vida estable pels que ja han fugit de la guerra.

VÍDEO

PUBLICITAT




REDACCIÓ18 Març, 2022
be562d1b-0cfa-4bb8-9512-40aad5acae9c-1280x861.jpg

Aquesta és la història d’Irina, una ucraïnesa que fa anys que viu al Maresme i que ha decidit acompanyar l’Associació Vides Significatives fins a Polònia per ajudar als seus compatriotes. 

Tal com explica al nostre enviat especial a Polònia, Ricard Checa, el primer sentiment envers la guerra va ser el de la frustració per no poder fer res per ajudar, vivint tan lluny del seu país. 

Per això està emprenent aquest viatge per millorar les vides dels refugiats que travessen la frontera mancats per algun membre de la seva família. L’entitat a la qual fa costat recollirà a uns 40 ucraïnesos per transportar-los cap a Catalunya, on podran ser atesos per les ONG i les autoritats competents.

El president de Vides Significatives, Xavier Caparrós, ha detallat la dura feina que duen a terme per millorar la situació de les persones a les quals ajuden. Moltes hores organitzant el viatge, buscant finançament, ideant la logística, etc. No obstant això, gràcies al seu altruisme ho han aconseguit. Està previst que la seva odissea acabi diumenge amb l’arribada a Mas Nou.

Entrevista a Pep Carbó a l’estació de Cracòvia

Un altre exemple és el de l’ONG anomenada Humanity Wings, que segons el seu president, Pep Carbó, està analitzant totes les maneres possibles per ajudar des de Polònia. En aquest sentit, ja s’han inscrit com a ajudants i estan preparant diversos mitjans de transport per traslladar refugiats cap a Catalunya. Tot en coordinació amb altres entitats com Creu Roja, de manera que les administracions puguin fer un seguiment de les persones que arriben provinents d’Europa de l’est.

VÍDEOS




PUBLICITAT




REDACCIÓ18 Març, 2022
Expedició-Ucraïna2-1280x961.jpg

M’agradaria començar aquest article amb un “final feliç”, però la realitat és que no ho és tant. Els dos joves ucraïnesos -de 6 i 14 anys- que van sortir amb el comboi humanitari del nostre enviat especial, Ricard Checa, per fi s’han pogut reunir amb la seva àvia a Cracòvia. És un retrobament que els allunya definitivament de la guerra i l’aïllament total, però no és suficient. El seu pare continua al front, batallant pel seu país contra la invasió russa. La seva mare també lluita pel bé d’Ucraïna, exercint d’infermera a la rereguarda. Segurament, aquesta història no serà l’única de l’estil, i això és el més trist de tot plegat.

VÍDEO

PUBLICITAT




REDACCIÓ16 Març, 2022
WhatsApp-Image-2022-03-16-at-4.57.23-PM-1280x881.jpeg

Set furgonetes carregades de material sanitari, roba, aliments de primera necessitat per a adults i nens i medicaments abandonen el Col·legi Turó a Tarragona en direcció a la ciutat polonesa de Janusza, frontera amb Ucraïna. Els 30 voluntaris que participen en aquesta aventura marxen amb il·lusió i amb convicció que poden aportar ajudar als refugiats, les grans víctimes de l’absurda guerra declarada pel règim de Vladímir Putin.

La caravana de TGN ja es troba a França

Per davant hi ha 26 hores de viatge. És un dels viatges més durs per a alguns dels passatgers d’aquest ‘comboi de la solidaritat’, però alhora un dels més gratificants. La durada del viatge i les baixes temperatures són els ingredients negatius, però la il·lusió i les ganes d’ajudar superen tots els obstacles.

Un dels passatgers, Ramon López Gil ens acompanya en aquesta expedició. Aquest jove de la Selva del Camp té 22 anys i està opositant per formar part de l’Exèrcit. “No he tingut cap dubte a l’hora de decidir que volia fer aquest viatge. Sentia que havia d’ajudar i de viure in situ el drama dels refugiats”, explica, tot afegint que aquesta és l’hora de la solidaritat.

No he tingut cap dubte a l’hora de decidir que volia fer aquest viatge. Sentia que havia d’ajudar i de viure in situ el drama dels refugiats

En una de les furgonetes, viatgen tres ucraïnesos. Dos d’ells són menors d’edat. La nena té 14 anys, mentre el nen està a punt de complir els 7. Van arribar a Catalunya la setmana passada. El seu pare està en la primera línia de combat i la seva mare és infermera. Durant aquestes van viure a casa d’una tieta que viu a Tarragona. Ara marxen per estar amb l’àvia que va poder abandonar Ucraïna. No saben si podran tornar mai més a la seva ciutat, la qual va ser devastada pel despietat exèrcit rus.

Encara queden més de 20 hores fins al destí

La ‘història’ d’aquests nens és només un dels molts drames de la bogeria de Putin. D’altra banda, un dels conductors és Lluis Purcallá. És un home avesat als conflictes bèl·lics. Com a mínim, com a ‘espectador’. Va ‘viure’, per raons laborals, guerres com la de Iemen, guerra del Golf, de l’Iraq, Donbass el 2014… Les furgonetes que surten de Tarragona van carregades d’històries i de molta il·lusió, però sobretot de vocació solidària.

Molts dels passatgers d’aquest ‘comboi’ van haver de demanar dies personals i de vacances per poder desplaçar-se a un camp de refugiats ucraïnesos. Tots els que formen part d’aquesta expedició són conscients que el viatge serà llarg i dur, no obstant això, un dels més inoblidables de la seva vida. En les seves mirades es poden veure il·lusió i alhora frustració i impotència.

No entenen que ningú no sigui capaç de frenar la bogeria imperialista de Vladímir Putin i que tingui el món amenaçat. Hi ha molta incertesa sobre el futur d’aquesta guerra. La tristesa és una de les companyes d’aquest viatge, la qual es baralla amb fortalesa personal i la voluntat de salvar vides. Comença el viatge de la solidaritat…

VÍDEO

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Març, 2022
Expedició-Ucraïna-1280x703.jpg

 

Segurament no hauria de ser jo qui escrivís aquest pròleg d’un viatge solidari des del col·legi el Turó, Tarragona, fins a Ucraïna. No ho expresso per manca de ganes o d’informació, sinó perquè no serè pas el protagonista. El nostre enviat especial és Ricard Checa, a qui com a periodista envejo per poder explicar de primera mà tantes vivències úniques i emotives. Ara mateix ja va camí de la frontera ucraïnesa en un comboi d’ajuda humanitària que trigarà unes 24 hores en arribar a la seva destinació. Sigui com sigui, sóc l’encarregat d’introduir la seva odissea, un camí que recorrerà amb sis furgonetes plenes de medicaments, roba d’abrigar, menjar i sobretot, històries.

Persones altruistes, experts en guerres i fins i tot una família ucraïnesa acompanyaran en Ricard en aquest relat. És un exemple en Luís Purcallá, un dels conductors que afirma haver estat en molts altres conflictes armats. El seu passaport ho demostra. Em crida l’atenció que ja ha estat a Ucraïna, i ens confessa que ha treballat allí durant uns anys. Ha viscut les revoltes del Donbass i Crimea, i assegura conèixer a la perfecció la situació a l’Europa de l’est. “Dos companys de feina ja han mort, i com que no puc agafar un kalàixnikov, doncs agafo una furgoneta”, expressa amb la fredor pròpia de la guerra que està tenint lloc.

Conversant amb algunes de les passatgeres ens confirmen que hi ha ucraïnesos a l’expedició. Es tracta d’una dona i dos infants, un nen de 6 anys i una noia de 14, que van arribar a Tarragona des del seu país fa una setmana. Se’n tornen per retrobar-se a Cracòvia amb els avis, tot desitjant que el seu pare pugui sobreviure lluitant a primera línia de la batalla contra l’exèrcit rus. La seva mare també es troba en plena guerra treballant com a infermera. 

No és un camí per a tothom. Sentim a dir que una dona ha necessitat ajut psicològic després d’un d’aquests viatges. De fet, ella hauria d’estar aquí per sumar-se al comboi, però no ha pogut ser-hi per les seqüeles mentals. Abans d’iniciar el trajecte, el mossèn de l’escola entona una oració perquè tot vagi bé. Els voluntaris sabien d’abans que és una missió per canviar vides, el que comencen a imaginar-se ara és que la seva vida també canviarà.

VÍDEOS



PUBLICITAT




REDACCIÓ16 Març, 2022
IMG_4257-1280x960.jpg

Quarts de deu del matí. Plou, fa fred. Són d’aquells dies on Tarragona agafa aquest to gris, melancòlic i que, personalment em fa reflexionar. A milers de quilòmetres, al cor d’Europa, la situació és diferent. Cauen les bombes, la gent fuig de l’horror d’una guerra que ha esclatat a Ucraïna, davant d’una invasió molt difícil de comprendre, per part d’un dictador ferotge i sense escrúpols i que amenaça d’acabar amb una pau tensa al món. Quedem amb l’Ernest París, un reusenc que és politòleg de formació i funcionari de professió, qui ens explica que marxarà durant cinc dies a Polònia, on viatjarà fins a la frontera amb el país eslau, a viure les conseqüències d’aquest conflicte, a ajudar a gestionar aquest flux migratori de refugiats i a intentar entendre quins són els efectes de la guerra.

Qui és Ernest París?
L’Ernest París és un reusenc, de cinquanta anys, llicenciat en ciències polítiques i sociologia, soc funcionari de la Generalitat i una persona amb inquietuds. En el seu dia també vaig ser regidor de l’Ajuntament de Reus. Soc una persona amb inquietuds, socials, culturals i polítiques.

Entre aquestes inquietuds, esclata la invasió de Rússia a Ucraïna i decideixes agafar les maletes i anar a Polònia.
Sí. S’ensumava que aquest conflicte podia esclatar des de fa ja setmanes i mesos. Quan esclata, fas una mica com tots. Veus de sobte una guerra, que a priori és molt llunyana, que tenim poca informació i pocs vincles amb aquesta gent. Però és una guerra que està passant a Europa, diferent potser a la guerra dels Balcans. Aquest és un conflicte provocat per un dictador, que posa en tensió a tot el món. Llavors, davant d’això tens dues alternatives. Una, mirar aquest conflicte des de la distància, o, per altra banda, tenir recursos i l’actitud per decidir anar. No a salvar res, no vull que la gent pensi que és un gest heroic. Vull anar a veure què és un conflicte i aprendre com es gestiona aquesta situació, al carrer.

Ernest París a larepublicacheca.cat

Estem ben informats sobre el que està passant a Ucraïna?
Considero que hi ha mitjans que estan sent molt valents, com la Corporació amb TV3 i Catalunya Ràdio, amb molt bons corresponsals. Crec que estan explicant molt bé el que està passant. D’altra banda, hi ha un tall en la informació, pel que fa al bàndol rus. Aquesta part aquí no ens arriba. Però, sí, els mitjans en el segle XXI estan entrevistant gent que es troba al front. La informació crec que és suficient. Però jo vull anar a viure el conflicte des d’allà. Què suposa aquesta guerra, a nivell personal, existencial… Sé que no és un viatge de plaer, em trobaré amb situacions molt dures i complicades. Però a partir d’aquí trauré les meves conclusions. No per arreglar el món, sinó de vivències personals.

És complicat. Però quina anàlisi em fas de la situació que et pots arribar a trobar?
En primer lloc, una anàlisi molt racional. Sé que vaig al lloc on està posat tot el focus de l’opinió pública mundial. Un lloc que està en la primera plana dels mitjans i de les xarxes socials. Un lloc que està en conflicte i on és necessària l’ajuda humanitària. El fet de poder fer aquesta immersió i poder saber què és el que està passant per una mare o un nen que surten del seu país en guerra, escapant dels bombardejos i tremolant de fred… això serà molt fort. Aquest plus és el que no puc viure si no vaig a ajudar. També vull veure com reaccionaré jo davant d’aquesta situació, que mai he viscut. Vaig a viure una experiència vital.

No vaig a salvar res, no vull que la gent pensi que és un gest heroic. Vull anar a veure què és un conflicte i aprendre com es gestiona aquesta situació, al carrer.

Hi ha hagut algun conflicte bèl·lic modern que t’hagi motivat a anar-hi?
Jo vaig estar fa tres anys a Geòrgia i Armènia. M’agrada molt la muntanya i vaig anar al Caucas, on es limita amb Rússia. Em vaig trobar a la frontera d’Armènia i Turquia amb una muntanya, el mont Ararat, sagrat pels armenis i on hi ha un conflicte latent amb els turcs des de fa molts anys, on entra la religió i el domini polític d’aquella zona. Altres conflictes queden lluny, com el dels Balcans, on era jove i estava estudiant o la guerra d’Iraq. De fet, és la primera guerra que tenim a Europa i ens toca de prop, amb conseqüències indirectes com són l’èxode de refugiats i la crisi brutal que ens ve damunt. No vull veure la guerra, vull veure les seves conseqüències. No soc un ‘freelance’ que vol fer periodisme de front. Vull veure les conseqüències de la guerra, l’èxode de refugiats, els seus problemes i que en 15 dies han perdut tot el que tenien.

N’hi ha prou amb les campanyes per enviar medicaments, aliments o productes de primera necessitat? Què és el que podem fer per ajudar?
Una de les coses que sobta, és que quan superem una crisi -econòmica, una guerra, etc.- o com pitjor estan les coses, més esclata la solidaritat de la gent. És una realitat que arran de la pandèmia, com a societat, estem pitjor que fa dos anys. Hi ha més precarietat, més incertesa, patiment, atur… Que ens fa viure el present, el dia a dia. Quan vius amb el present, se t’escapa el futur. Els nivells de solidaritat són més presents ara, que fa uns anys. És evident. La gent intenta aportar el seu granet de sorra per ajudar. El que és clau en aquest cas és saber gestionar aquests recursos i ser eficient en la seva distribució.

París en un moment de l’entrevista

Decideixes agafar un vol a Cracòvia. Què vas a fer a Polònia?
Polònia és un país que conec. M’ha generat molta impotència veure tota aquesta crisi humanitària des dels mitjans. Tinc uns dies de vacances i m’he plantejat anar-hi. Per sort des de Cracòvia tinc uns contactes i volaré cap allà. Els he demanat informació per veure com estan les coses. Amb aquestes dades, m’he fet un itinerari, que és el més segur possible. Tot i que des de Varsòvia estàs més a prop de la frontera, m’és més fàcil anar des de Cracòvia. D’allà viatjarem a Przemyśl, una ciutat a pocs quilòmetres de la frontera i des d’aquest punt aniré fins a Medika, l’últim punt polonès fronterer amb Ucraïna. Volia entrar al país, però veient els últims bombardejos, no m’atreveixo a entrar. No ho veig clar.

Tens por a què et pots trobar?
Quan vas a un conflicte, o quan et passen coses que són ‘extraordinàries’ se’ns disparen els nivells d’adrenalina. Jo ara mateix, si et soc sincer, tinc un estat d’excitació mental. També de por. Soc una persona poruga. No vaig a salvar ningú, ni soc un paio fort. Soc una mica dèbil, emocionalment i estic en una fase de preparació. Sé que em trobaré a gent que fuig de la guerra, persones que ho han perdut tot. Gent en estat de xoc. Observaré a tota aquesta gent i vull aportar el meu granet de sorra. Si he d’acabar fent entrepans a l’estació de Medika, apilant matalassos, o fent el que se’m demani, serà la meva manera de poder aportar i poder viure el conflicte en primera persona, les 24 hores del dia i poder treure un enriquiment personal. Vull passar per aquesta experiència.

Fins quan estaràs allà?
Uns cinc dies. Marxo dimecres i torno diumenge.

Un cop tornis, amb els teus contactes a Polònia, faràs un canal per ajudar des de Tarragona?
Mira, de persones ucraïneses al Camp de Tarragona, conec una que viu a Vila-seca. I contactes a Polònia, en tinc dos. El que passa que aquests contactes me’ls he de treballar. És diferent parlar a través de whatsapp, que en persona. Vull veure quin nivell de fiabilitat i compromís amb el conflicte tenen aquests contactes. Un cop que sigui allà, depèn del que trobi, ens podrem plantejar un feedback. Si hi ha situacions de necessitat i existeix aquesta sinergia, m’ho plantejaré. Però primer hem d’anar pas a pas. Igual m’emporto una decepció amb aquests contactes. Però si existeix una possibilitat de tenir una continuïtat, jo vull col·laborar.

La por la tinc a la guerra i a la desesperació, que fa que la gent faci coses que mai et penses que et podrien fer. Però les intentaré suplir amb tranquil·litat i solidaritat.

A banda dels estereotips de la misèria i la desesperació, hi ha alguna reacció que et puguis trobar que et faci por?
Jo tinc por a la guerra. A la meva seguretat física. De fet, per aquest motiu he renunciat a entrar a Ucraïna. Si m’ho preguntes fa una setmana, jo hi anava a entrar, sense por. Però aquesta por m’ha fet canviar aquests plantejaments. I una segona por, que és què pot provocar la desesperació en les persones. Volia anar amb els meus mitjans, com llogar el meu cotxe. Però aquests contactes m’han alertat que en situacions de necessitat, no pots saber com es comportarà la persona que tens davant. Pot passar que una família desesperada decideixi prendre un cotxe per la força. La por la tinc a la guerra i a la desesperació, que fa que la gent faci coses que mai et penses que et podrien fer. Però les intentaré suplir amb tranquil·litat i solidaritat.

Ernest París atén larepublicacheca.cat

Què farà l’Ernest per ajudar aquella gent que ho necessiti?
Tinc dues cames, dos braços. Vaig sense cap actitud heroica. No és cap viatge de vanitat ni heroic. No vaig a salvar el món. És una immersió en un conflicte, una experiència personal. Faré el que em demanin. Si puc arribar fins a Medika, on hi ha el gran camp de refugiats, intentaré ser una peça més en el gran engranatge de les ONG que estan col·laborant.

A fer el que se’t demani.
No em cauran els anells. Si he de fer entrepans, els faré. Si he d’escombrar o fregar, ho faré. Si s’han d’entretenir els nens, m’hi oferiré. Si amb això em puc guanyar la confiança dels organitzadors per poder formar part de l’organització per gestionar les caravanes logístiques dels refugiats, serà espectacular i podré parlar amb les persones afectades directament. Però tocant de peus a terra, jo compto que aquest nivell de confiança és difícil d’aconseguir. Però ho intentaré.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ15 Març, 2022
b14ab3e1-cd0a-49c7-a640-94d268af2bac-1280x853.jpg

Pallassos Sense Fronteres es desplaçarà a Polònia per oferir suport emocional a la infància refugiada ucraïnesa. Els artistes Nacho Camarero, Boris Ribas, Lucia Pennini i Antoine Durdilly duran a terme una gira d’espectacles, del 15 al 25 de març, a diversos municipis de la frontera polonesa i de la capital, Varsòvia.

Aquestes actuacions es realitzaran amb l’objectiu “d’oferir suport emocional i psicològic a través del riure als centenars de milers de nens i nenes i les seves famílies que han fugit de la guerra a Ucraïna”. Es preveu organitzar almenys dues gires més durant aquest any en aquest territori.

Els artistes voluntaris visitaran estacions de tren, punts de recepció, centres culturals i escoles de les localitats de Varsòvia, Przemysl, Medyka i Lublin, on faran espectacles basats en la comicitat del clown i el circ dirigits a la població refugiada.

Pallassos Sense Fronteres ha apuntat que és “una expedició organitzada a contrarellotge que s’ha fet possible gràcies a la confiança dels 900 donants periòdics que té l’organització i que li permeten poder actuar amb més independència financera en emergències com aquesta”.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ1 Setembre, 2020

La Policia Nacional ha desarticulat la banda

La Policia Nacional i la de Polònia han desarticulat una organització criminal dedicada al tràfic internacional de marihuana, amb 18 detinguts. El grup tenia el seu centre neuràlgic a Tarragona, tot i que actuava a tot l’Estat. Transportava a Polònia més de mitja tona de droga a la setmana amagada en furgonetes.

En l’operatiu s’han intervingut 127.000 euros en efectiu, 6 immobles i 7 vehicles. Els agents han localitzat milers de plantes en diferents fases de creixement en cinc plantacions controlades pels detinguts, tot i que la banda interactuava també en l’àmbit local. El cap de l’organització dirigia el negoci des de la presó.

Els membres, tots de nacionalitat polonesa, actuaven com a majoristes i compraven grans quantitats d’estupefaents a altres traficants locals per després vendre la droga en l’àmbit internacional. Els investigats, assentats a la demarcació de Tarragona, havia estès el seu radi d’acció a altres províncies espanyoles, on contactaven amb responsables d’altres plantacions per comprar-los la seva producció. Tenien una àmplia xarxa de subministradors.

Els investigadors van localitzar diverses plantacions regentades per membres de l’organització, així com els domicilis dels integrants i altres plantacions on anaven a comprar droga. Llavors exportaven la marihuana, utilitzant les vies de transport europees i venent la droga al mercat negre internacional.

La marihuana s’enviava a Polònia en furgonetes, camuflada en rodes de camió. Movien els diners procedents de la venda de droga amagats en llocs recòndits, com ara paquets de pasta. Els beneficis es reinvertien en noves plantacions, immobles i vehicles d’alta gamma per blanquejar els diners.

Els agents van fer 11 entrades i registres a Tarragona, Barcelona i Granada. Van detenir 18 persones i van intervenir 127.000 euros, a més de desenes de paquets de marihuana ja preparada per enviar-la a l’estranger. El responsable de la banda estava a la presó, des d’on dirigia l’activitat, i estava a l’espera de ser traslladat a Polònia per ser jutjat per pertinença a organització criminal i tràfic internacional d’estupefaents. Set dels detinguts van ingressar a presó.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter