Arxius de periodista | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ9 Març, 2015

Helder Moya
El periodista Helder Moya

L’empresa Vopak Terquimsa ha contractat el periodista Helder Moya Jardim per desenvolupar el pla estratègic de comunicació i projecció de de la companyia amb les diferents institucions. Moya Jardim, de 34 anys, llicenciat en Dret i Periodisme per la URV, ha treballat a la Cope i era el conductor del programa ‘Radiografia’ a la TV Diocesana de Tarragona.

Vopak Terquimsa és una Joint-Venture propietat de dues de les principals companyies logístiques a nivell nacional i global: Companyia Logística d’Hidrocarburs, CLH, líder en emmagatzematge i distribució de combustibles a Espanya i Royal Vopak, multinacional holandesa, líder en emmagatzematge de granels líquids amb una xarxa de 85 terminals i més de 30 milions de m3 de capacitat a tot el món.

 


REDACCIÓ5 Gener, 2015

Enrique VILLAGRASA és periodista i escriptor. Natural de Terol i resident a Tarragona. Ens explica que amb el temps ha deixat algunes de les “manies” a l’hora d’escriure. Se sent molt agraït, i encara sorprès, amb els traductors que han treballat els seus poemes per traduir-los a altres llengües com el xinès o romanès. El seu projecte, ara mateix, és presentar el llibre recentment editat: “Los Borbones en pelota“, un homenatge als germans Bécquer.

 

Enrique_Villagrasa
L’escriptor i periodista, Enrique Villagrasa

República CHECA – “Periodista i escriptor” o “escriptor i periodista”?
Enrique VILLAGRASA – Tanto monta, monta tanto, crónica como soneto

RC – Què és el que et porta a escriure? Què és el que t’inspira?
EV – La necesidad y es tan fuerte que una vez estando en Burbáguena (Teruel), mi pueblo, por estas fechas y con un frío de cuidado, tuve que levantarme de la cama y ponerme a escribir: eran las 5 de la mañana: una gélida madrugada. Me inspira el paisanaje que me rodea.

RC – Segueixes algun “ritual” a l’hora d’escriure?
EV – Antes sí; era curioso, pues me encendía un cigarrillo y me servía un buen vaso de vino clarete de mi tierra. Ahora ni de lejos, ni fumar, ni beber, ni …

RC –  Tens algun espai especial per escriure?
EV – Sí, en casa. En la habitación más fría.

RC – El teu darrer llibre el vas presentar el passat mes d’abril. “Lecturas del mundo”. Quin és el balanç que en fas uns mesos després de llençar-lo al mercat?
EV – Lectura del mundo ha tenido una muy buena acogida por parte de lectores y crítica. Sus poemas han sido traducidos a varios idiomas. Estoy más que satisfecho. Es mi último libro.

“Estic en contra dels premis”
RC –  En alguna ocasió has dit que no ets amant dels premis. Per quin motiu?

EV – Estoy en contra de los premios porque estos deben descubrir, no canonizar; y mucho menos favorecer el trueque con dinero público.

RC –  S’han traduït poemes del seu llibre al croat, xinès, portuguès, i romanès. Què se sent quan li comuniquen que els seus poemes seran traduïts?
EV – Agradecimiento, a los traductores. Y admiración por el respeto que le tienen a la poesía en esos lugares del mundo. Todavía hoy ando asombrado: la traductora china me dio las gracias por permitirle verter al mandarín los poemas.

RC –  Alguna anècdota a destacar en el moment d’escriure?
EV – La lucha con el verso. Con su ritmo. Y como no tengo oído musical pillo cada cabreo de aúpa. Y me arrodillo, corro por los pasillos, salto…

“Tarragona és una part essencial de la meva poesia”
RC –  Parlem de futur. Quins projectes té?
EV – En estos momentos, presentar en Tarragona el libro recién editado Los Borbones en pelota (Olifante), un homenaje a los hermanos Bécquer en el 150 aniversario de su primera estancia en el Monasterio de Veruela (Zaragoza): es la sátira gráfica de los males de la corte de Isabel II, que realizaron los hermanos Bécquer, Gustavo y Valeriano. Se recogen 93 textos de otros tantos autores que recrean aquellas acuarelas sarcásticas. Manuel Forega ha sido el coordinador de esta obra, con una introducción de Jesús Rubio Jiménez y epílogos de Luigi Maráez y Agustín Porras, grandes especialistas becquerianos.

RC –  Té pensat dedicar una part del seu art literari a Tarragona?
EV – Creo que Tarragona es desde hace mucho tiempo parte esencial de mi poesía. Está en ella y con ella.

RC –  Estem en festes. Quin és el seu desig per aquest any nou?
EV – El saludo franciscano, tan grato para mí: Paz y Bien.

Dani MARTÍNEZ

 


REDACCIÓ18 Novembre, 2014

TITOL_tardor

Pablo ALCARAZ, periodista Onda Cero

 

Pels meus amics… ma-to


És un periodista discret, molt exigent i amb molta personalitat. És un enamorat d’Itàlia. És honest defensant els seus principis i creences. Reconeix que li fa mandra fer canvis en el seu armari. A la seva cartera, a banda de la targeta de crèdit, porta un dòlar. L’amistat per Pablo Alcaraz és quelcom fonamental,, per això no té dubtes que pels seus amics… “ma-to”, tal qual la Belén Esteban en relació a la seva filla Andrea.

 

REPÚBLICA CHECA – Una paraula que la identifiquis amb la tardor.alcaraz

PABLO ALCARAZ – Foscor

RC – Un record de la tardor de la teva infantesa.
PA – Anar a comprar castanyes amb el meu pare (amb abric i bufanda, no com ara que vas amb xancles)

RC – El teu paisatge idíl·lic
PA –  Els cascos antics de les ciutats (si estan cuidats)

RC – Catalunya serà lliure si…
PA – Defineix-me llibertat

RC – Quins canvis fas al teu armari?
PA –  Em fan mandra els canvis d’armari. Tinc la sort de tenir un gran on entra tot (ben ordenadet això sí)

RC – Una pijada típica de la Tardor
PA –  Les botes que cada tardor es compra la meva núvia (no li passeu aquesta entrevista)

RC – El periodisme és…<
PA – El millor ofici del món

RC – Una recepta amb castanyes…
PA – Sóc un negat per la cuina. Les castanyes les compro als joves que les venen per fer el viatge de fi de curs i a correr

RC – El que no deixes de fer encara que sigui tardor?
PA –  Aixecar-me a les 6:30 (és un trauma que tinc)

RC – Quina olor fan els núvols?
PA – A llaminadures

RC – És de bojos fer…
PA –  No fer el boig de tant en tant

RC – Què no pot faltar a la taula?
PA –  Pa (del dia, si us plau)

RC – Un complement imprescindible?
PA – Ulleres de sol

RC – Què portes a la cartera?
PA –  Diners, targeta de crèdit i 1 dòlar. Sóc antifotos.

RC – Què no t’agrada que diguin de Tarragona?
PA – Que està bruta (que ho està), que està desaprofitada (que ho està), que és un poble gran (que ho és).

RC – Una cançó que et faci recordar un amor?
PA – Semplicemente (Cero absoluto)

RC – Tres desitjos inconfessables?
PA – Són inconfessables.

RC –La darrera cosa que fas abans d’anar a dormir?
PA –  Llegir i avui respondre aquest qüestionari.

RC – Què et fa mania?
PA – La olor a tigre

RC – Amb qui no t’importaria passejar sota la pluja?
PA – M’agrada passejar (i més coses) sota la pluja però sense paraigües.

RC – Et quedes amb cara de moniato quan…
PA –  M’intenten vendre una moto que no arriba a bicicleta. Més que de moniato de mala llet.

RC – Twitter o Facebook?
PA – Twitter

RC – Què faries per un amic?
PA – MA-TO

 


REDACCIÓ15 Octubre, 2014

TITOL_tardor

Oliver MÁRQUEZ, Periodista i cantan

La música és el meu amor platònic


L’Oliver és una persona tímida i molt optimista. És de somriure fàcil i contagiant, encara que, a primera vista, sembli tot el contrari. És un xic ‘pijillo’. El periodista, ara convertit en cantant, és un romàntic empedernit. Se li queda una cara de moniato quan el seu fill (l’Oliver Jr,) li diu: “Papi, t’estimo”. Encara que no vulgui revelar alguns dels seus secrets inconfessables, es pot assegurar que l’Oliver Márquez és l’amic incondicional

 

REPÚBLICA CHECA – Una paraula que la identifiquis amb la tardor.

OLIVER MÁRQUEZ – Nostàlgia

RC – Un record de la tardor de la teva infantesaoliver

OM – Els moniatos amb sucre de la meva mare i les parades de castanyes a l’escola

RC – El teu paisatge idíl·lic

OM – Un banc de fusta de color blanc enmig d’un bosc d’abres ben alts amb fulles vermelles que cauen suaument

RC – Quin és el mes que més t’agrada?

OM – Desembre. És el mes del meu ‘cumple’

RC – Quins canvis fas al teu armari?

OM – No en tinc, d’armari. Casa meva és tota ella un armari

RC – Una pijada típica de la Tardor

OM – Gairebé sempre porto foulard per no agafar mal de coll

RC –  Et consideres cantant o un enamorat de la música?

OM – Sóc periodista. Això de la música ha estat sempre un amor platònic que ara s’ha deixat toquetejar una mica

RC – Una recepta amb castanyes…

OM – A mi m’agraden crues

RC – El que no deixes de fer encara que sigui tardor?

OM – Hi ha coses que no s’han de deixar de fer durant tot l’any, sempre que et deixin, és clar.

RC – El teu color predilecte?

OM – El vermell, evidentment. No t’he dit ja que la tardor és la meva estació favorita?

RC – És de bojos fer…

OM – …sempre allò que et manen i no provar mai de fer allò que realment vols

RC – Què no pot faltar a la taula?

OM – Coca-cola. Reconec que estic viciat, però intento controlar-me

RC – Un complement imprescindible?

OM – Quan fa fred s’han de portar guants, que sinó se’m talles les mans

RC – Què portes a la cartera?

OM – No ho sé… ara ho miro

RC – Com vendries Tarragona a un turista?

OM – Crec que la llum I la claror del cel de la Costa Daurada els dies que fa sol és unica. Els turistes no en tenen d’aquesta llum a casa seva

RC – Sols anar a comprar al mercat?

OM – Anar el mercat és un plaer si hi pots anar relaxat, però prefereixo fer servir el meu temps lliure en altres coses

RC – Tres desitjos inconfessables?

OM – Diuen que els desitjos quan els expliques no es compleixen

RC – Quan tens fred…

OM – No tinc mai fred. Només quan estic malaltet

RC – Què et fa mania?

OM – Sempre m’ha fet molta ràbia la gent que es dedica a llepar el pal del polo quan ja se l’han acabat

RC – Amb qui no t’importaria passejar sota la pluja?

OM – Amb qualsevol que volgués acompanyar-me

RC – Et quedes amb cara de moniato quan…

OM – …el meu fill gran em diu: Papi, t’estimo. (el petit encara no sap parlar)

RC – Una cançó que et posi la pell de gallina…

OM – El ‘My way’, per Frank Sinatra. La cançó més gran de tots els temps

 


REDACCIÓ3 Setembre, 2014

titol_estiu

Xavi ZARAGOZA, periodista

 

M’agradaria que el rei em posés la crema solar

Xavi Zaragoza és periodista. Tot el que té de divertit ho té de tímid. És positiu de mena i li agrada implicar-se en causes socials que requereixen atenció. Es va casar amb el popular actor Oriol Grau. Com a redactor li agradaria escriure la notícia sobre la independència de Catalunya. Està indignat amb el cas Jordi Pujol. S’ho passa d’allò més bé participant en el grup satíric ‘Dames i vells’.

 

REPÚBLICA CHECA – Estiu és temps de…  

XAVI ZARAGOZA – Platja i relax

RC – Mar o muntanya?

XZ – Per què no les dues?

RC – A l’estiu, carn o peix?

XZ – Carn i peix, sempre

RC – ‘Dames i vells’?

XZ – Una tradició de 500 anys a Tarragona que no s’ha de perdre

RC – Pujol i Andorra?xavi zaragoza

XZ – Poca vergonya

RC – Corrupció i Tarragona..

XZ – Terres cavades. Algú se’n recorda?

RC – Per aparcar: Serrallo o Jaume I?

XZ – jejeje El Serrallo.

RC – Qui t’agradaria que el posés crema solar?

XZ – El Rei Felip VI

RC – Amb quin periodista no te tiraries a la piscina?

XZ – Amb en Ricard Checa jejeje

RC – Et depiles a l’estiu?

XZ – No, m’agraden els pèls

RC – Quina notícia t’agradaria donar?

XZ – La independència de Catalunya

RC – Estelada vermella o blava?

XZ – Groga jejeje

RC – Tarragona m’esborrona…

XZ –  I tant…

RC – L’exclusiva de la teva vida…

XZ – Que em vaig casar… jejeje

RC – Banyador o nudisme?

XZ – Nudisme

RC – A quina edat vols arribar?

XZ – Als 90

RC – El món s’està acabant pels..

XZ – Pels corruptes i pels xoriços

RC – On t’agradaria anar a veure Jordi Pujol?

XZ – Qui ha dit que el vull anar a veure?

RC – Catalunya serà mai independent?

XZ – I tant que sí

 

 


REDACCIÓ9 Agost, 2014

titol_estiu

Dani MARTÍNEZ, periodista

El meu banyador és reciclat


Dani Martínez és un tarragoní apassionat per la seva ciutat. Té una manera diferent de veure el món, així com el Periodisme. Li agradaria poder donar més notícies positives, on no es parlés tant de la maleïda crisi econòmica ni d’afers de corrupció. El periodista de La República Checa li agrada molt l’època estival, però ja adverteix que no es tiraria a la piscina amb cap periodista.

 

dani martinez
Dani Martínez a una cala

República Checa – Estiu… temps de…

Dani Martínez – Tranquil·litat i nits llargues

RC – Platja o piscina?

DM – Platja (quan cau el sol, molt millor)

RC – Quina notícia t’agradaria escriure durant l’estiu?

DM  Tarragona ciutat de vacances, digui’m?

RC – El teu còctel predilecte?

DM Un ‘mojito’ a vora mar

RC – Una fruita d’estiu?

DM Cireres

RC – Banyador nou o reciclat?

DM Reciclat de fa unes quantes temporades

RC – Terrassa o guingueta?

DM  Guingueta

RC – Platja de sorra o de pedra?

DM  Sorra

RC – Bronzejat natural o de canya?

DM Natural

RC – L’estiu et provoca alteracions hormonals?

DM Pitjor és la primavera

RC – Xancles, sabata tancada o xancles amb mitjons?

DM Xancles amb mitjons… I si són amb ratlles millor!!! 😀

RC – La teva beguda d’estiu?

DM Aigua ben fresqueta

RC – Qui triaries per posar-te crema solar?

DM No tinc manies. Si posar-me la crema va acompanyat d’un massatge… tothom hi està convidat

RC –  Pressupost per a les teves vacances?

DM  La família Pujol paga

RC – Tarda de lectura o nit de pel·lícula?

DM   Tarda de lectura

RC – En què t’hi fixes en la gent durant l’estiu?

DM  En les ungles dels peus

RC – Amb qui no et tiraries a la piscina?

DM   Amb cap periodista

RC – Avió, tren, cotxe o bici?

DM  No tinc manies, però si he d’anar lluny… la bici… jajaja

 

 


REDACCIÓ25 Juny, 2014
Oliver.jpg

Oliver Márquez i el seu grup al Teatre Metropol
Oliver Márquez i el seu grup al Teatre Metropol

El nom del periodista Oliver Márquez està a la boca de tothom. I no és per haver publicat l’exclusiva de l’any. El passat 6 de juny va debutar, al Teatre Metropol de Tarragona, com a músic.
No es tracta d’un caprici. Quan era petit, i els nens de la seva edat volien jugar, s’estimava més tancar-se en el soterrani de casa seva i passar el temps tocant el piano i la guitarra. Oliver Márquez se sent feliç compaginant el periodisme, la seva vocació, amb la música, la seva passió. Ara per ara, no vol dibuixar cap meta.
Un dels seus objectius, més immediats, és guanyar experiència i poder dedicar-se a allò que hauria d’haver començat a fer als 20 anys. És conscient que el món musical i discogràfic són complexos i guanyar-se un espai requereix esforç, persistència i dedicació. No obstant, no defalleix perquè disposa d’aquests tres ingredients, als quals s’hi pot afegir “la voluntat d’aprendre”.
Fins avui ha composat gairebé 60 cançons. Márquez encara aquesta aventura musical com una experiència més. No té cap objectiu més enllà de passar-s’ho bé i “satisfer alguns cucs que tenim a la vida”.
Márquez durant l'actuació
Márquez durant l’actuació

El futur? “Sabem com s’ha fet però no sabem on ens portarà”. I és amb aquesta filosofia que el periodista debuta en el món musical. No vol sentir-se pressionat.
El temps ho dirà. De moment, té previst presentar el seu primer disc durant l’estiu i fer alguns concerts. Anirà alternant el castellà i el català. “Fem les mateixes cançons en castellà i en català”, perquè “sona diferent”.
Es tracten de melodies força romàntiques, melòdiques, “molt pop”. Márquez té com a referent el compositor i intèrpret nord-americà Axl Rose.
No obstant, les persones que van tenir l’oportunitat d’escoltar-lo al Teatre Metropol l’assimilen força amb Sergio Dalma, degut a la seva veu rascada i dolça.
L’intèrpret català diu que la seva música està dedicada, sobretot, al públic més sensible i romàntic. En aquest moment, s’està ultimant els darrers detalls del disc, on han participat més de 20 persones i que està previst sortir a la llum durant aquest estiu. S’està preparant també un videoclip que comptarà amb la participació de “gent de Tarragona”.
La cançó triada és “Boig”. “Per fer el que estic fent i complicar-se la vida d’aquesta s’ha d’estar boig”, però “crec que la gent ha de fer el que li agrada i buscar-se motivacions”. Oliver Márquez i el seu grup estan il•lusionats i de motivació en tenen de sobra.
 
 


REDACCIÓ28 Març, 2014

L’excorresponsal d’El Periódico a Tarragona es dedica, actual i exclusivament, a escriure llibres i a gaudir de la vida. Ferran Gerhard sol dir les coses tal com pensa. Diu que els seus ‘Bitacorismos’ (Ladridos de plata) li permeten denunciar la corrupció i la manca de democràcia existents. Ja està preparant el seu nou treball literari: Donde yacen y mueren las estrelles, encara que es queixi que es llegeix cada vegada menys.

Ferran Gerhard
El periodista i escriptor Ferran Gerhard

República Checa TV – Quina és la temática del llibre?
Ferran Gerhard – Tracta de una tertúlia diària – és un article per jornada durant l’any 2013 que difonia pel Facebook – sobre qüestions d’actualitat, tant locals com estatals o internacionals.
RCTv – Quins són els personatges?
FG – Intervenen diversos personatges (al final de l’any eran 75), uns imaginaris, els altres reals i uns tercers amics meus morts que he reviscolat. Els articles es diuen Bitacorismos (referència al quadern de Bitàcola) i són molt crítics amb el poder. Em permeten denunciar la corrupció i la manca de Democràcia en els temps actuals.
RCTv – En què t’has basat a l’hora d’escriure’l?
FG – Ens tot allò que m’envolta. Hi ha esdeveniments personals i d’altres situacions captades gràcies als mitjans de comunicació. També intento mantenir un fil estilístic determinat, en dic “real ficció”. Tots els textos estan amarats de nihilisme, al mateix temps, esperança.
RCTv – Creus que és un bon moment per publicar llibres?
FG – Crec que sempre és un bon moment, encara que en aquest cas la tirada és modesta i per tant no en sortiré escaldat.
RCTv – Quant de temps has trigat en escriure’l?
FG – Aquest primer volum, Ladridos de plata, recolleix els primers sis mesos de articles. A principis de l’any vinent, editarem el segon volum que es basarà en el segon semestre: Relámpagos de hojalata.
La portada del llibre que presentarà avui
La portada del llibre que presentarà avui

RCTv – Et consideres més periodista o més escriptor?
FC – En aquests moments, desprès de ser expulsat del periodisme per l’ERO del Grup Zeta, em dedico plenament a la literatura. Malgrat això, són dues branques d’un mateix tronc, es retro alimenten. Soc una mica de tot.
RCTv – Cada vegada hi ha més escriptors, però hi ha cada cop més bona literatura?
FG – Penso que no. La bona literatura és cada cop més difícil de gaudir.
RCTv – La gent llegeix més o hi ha una devallada?
FG – Es lleigeix poc, cada vegada menys.
RCTv – Quina serà la teva propera obra?
FG – Ara estic preparant una novel·la. Es dirà “Donde yacen y mueren las estrellas”. Temporalment anirà del 1971 al 1985-87. Final del franquisme i Transacció Democràtica. Els personatges de la meva anterior novel·la, “Gatos rumberos”, seran joves. Serà una “precuela”.
RCTv – Sant Jordi hauria de ser cada dia…
FG – I tant! A més hauríen de acabar amb els dragons polítics que ens condemnen a viure cada dia pitjor.
 
 


REDACCIÓ20 Febrer, 2014
Laura_Casas.jpg

Laura_CasasLaura CASAS és una de les veus més conegudes de Tarragona Ràdio. És una enamorada de la seva professió, la qual considera vocacional. No li agrada l’enveja existent entre companys i lamenta que alguns no es respectin. Confessa que va plorar arran dels acomiadaments registrats a l’emissora pública i desmenteix pressions polítiques, tot i aclarir que “sabem on treballem”.
Entrevista DM i RC
+Actual – Què és el Periodisme per a tu?
Laura Casas – Una manera de viure. A banda d’una filosofia de vida és una professió bonica i intensa. Una vocació.
+A – T’has sentit mai frustrada?
LC – Al començament penses una cosa i acaba sent una altra.
+A – Quines expectatives tenies?
LC – Abans era més fàcil canviar de mitjà. Avui dia, per la crisi, costa molt més.
+A – Què t’atrau més: tele, ràdio o premsa escrita?
LC – Em quedo amb la ràdio, però m’agradaria fer un tast de tele. És una assignatura pendent.
+A – Què opines de la polivalència en la professió?
LC – Per un costat és positiva perquè pots treballar en tots els camps periodístics, però és, clarament negatiu si es tracta d’una polivalència salvatge.
+A – Com està la professió a nivell d’ètica?
LC – Malauradament, continua havent-hi gent que se la salta.
(…)
+A – Dels polítics que has entrevistat quin ha estat el més complicat?
LC – Potser el socialista Xavier Sabaté, no per difícil però pel seu caràcter.
+A  – Has hagut de corregir mai alguna notícia perquè una “font d’informació” t’ha enganyat?
LC – Sí. De tant en tant passa. Alguna vegada també ens equivoquem, fruit de la immediatesa.
+A – Els mitjans digitals han canviat el panorama periodístic. Què n’opines?
LC – És una manera de comunicar on impera la immediatesa i on hi ha també molts riscos.
+A – El periodisme és una professió molt tancada?
LC – Hi ha molts interessos, poders fàctics i com a gremi és tancat. Hi ha molta enveja i això ens porta a algunes situacions de precarietat. Entre nosaltres no ens respectem.
(Llegeix l’entrevista sencera a la revista +Actual, pàg.20)
 
 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter