26. Abril 2024

Arxius de periodista | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ2 Setembre, 2019

El casteller que presumptament va abusar d’una periodista durant la Diada Castellera de Sant Fèlix a Vilafranca ha estat expulsat de la Colla Vella de Valls. També serà objecte d’un expedient per part dels Afers Interns dels Mossos d’Esquadra pel fet de ser agent de la policia catalana.

L´agressor és Mosso d´Esquadra

El president de la Colla Vella de Valls, Albert Pedret, diu que van apartar l’agressor – que és mosso d’esquadra – un cop se’ls va informar que s’havien obert diligències judicials contra ell. A més, Pedret ha assegurat que l’expulsaran de la colla si la investigació confirma que ell és l’autor dels fets denunciats. “Ningú no n’ha de tenir cap dubte. Qualsevol altra colla del món casteller reaccionaria de la mateixa manera”, ha manifestat.

El president de la Colla Vella ha explicat que, després que la Xarxa Audiovisual Local es posés en contacte amb ells, van poder parlar amb la periodista. Pedret ha detallat que van col·laborar en tot moment amb ella i que li van donar “tota la informació que demanava en base a les descripcions que ens va donar”.

“Aquests temes formen part de la societat i els castells formen part de la societat. Evidentment, com que les colles castelleres som un reflex de la societat aquest és un tema molt sensible que s’està treballant. Algunes colles disposen de comissions o de grups de treball, i la Coordinadora també té una comissió d’Equitat que hi està treballant”, ha afegit.

Pedret ha explicat que, com cada dilluns, avui hi ha reunió de la junta directiva de la colla i que tractaran aquesta qüestió. La intenció, ha dit, és analitzar quines mesures preventives i de conscienciació poden prendre “perquè fets com aquests no es repeteixin”.

Llibertat provisional
Els Mossos van arrestar el casteller – i company – divendres al vespre i el dissabte va passar a disposició judicial. El jutjat de guàrdia de Vilafranca el va deixar en llibertat provisional, acusat d’un delicte d’abusos sexuals. La jutgessa, que va prendre declaració a la periodista, als testimonis i al detingut al llarg del dia, també va acordar incomunicació amb la víctima per cap mitjà i allunyament d’un mínim de 1.000 metres, d’acord amb la petició del Ministeri Fiscal.

 


REDACCIÓ24 Juliol, 2019
BEGO_FLORIA.jpg

Preocupació, aquest és el sentiment que em queda després de primer plenari municipal amb el nou govern d’ERC i En Comú-Podem a la ciutat de Tarragona. Una inquietud que va molt més enllà de les diferències ideològiques o d’enfocament, que també hi són, i que parteix de la evidència que l’actual alcalde, Pau Ricomà, corre el perill de fer de la ciutat la sucursal del Govern de la Generalitat en lloc de defensar per damunt de tot els interessos de la ciutat.

Els republicans van votar en contra de dues mocions per reclamar a la Generalitat més inversió en equipaments sanitaris i judicials. Sort que el Govern es va fracturar i els socis d’En Comú-Podem van permetre que s’aprovessin les dues mocions presentades pel Partit dels Socialistes de Catalunya. La primera per reclamar al Govern català que aturi i reverteixi el tancament de quiròfans i llits a l’Hospital Joan XXIII durant l’estiu. I la segona per demanar que es prioritzi el fòrum de la justícia (som l’única capital de Catalunya sense) i replantejar de forma immediata de la ubicació del futur del centre penitenciari obert de Tarragona a la zona del Parc del Francolí.

Defensar els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona per damunt de tot, hauria de ser la primera prioritat de l’actual govern municipal. Els alcaldes successius la nostra ciutat ho han fet històricament, fins i tot Joan Miquel Nadal, i Ricomà no hauria de ser una excepció pel bé de tothom. Recordo especialment com l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros es va enfrontar al llavors president de la Generalitat, José Montilla, pel decret de la Sequera al principi del seu mandat o com tots plegats vam fer front comú per aturar la Llei de Vegueries que posava en perill la capitalitat de Tarragona.

De la mateixa manera, cal urgentment que Ricomà actuï realment com alcalde, i no com a oposició de l’oposició. Ho dic més enllà del to del “i tu més” de moltes de les seves intervencions. Em fereixo també a la decisió de portar al primer ple ordinari la moció per posar la pancarta dels “presos polítics” i tirar-la endavant amb el vot de qualitat de l’alcalde. Mai Ballesteros va fer servir la prerrogativa d’aquest vot ni tan sols en mocions socialistes, que van decaure per la volguda neutralitat institucional.

La moció de la pancarta ha generat una crispació, des del meu punt de vista, innecessària i incoherent amb la voluntat expressada pel mateix batlle el dia de la seva presa de possessió. “Seré l’alcalde de tots els tarragonins i tarragonines” va dir Ricomà. Paraules buides pel que sembla, i ho dic amb tristor. A banda deixo la manca de valentia d’En Comú-Podem. Governar significa ser responsable de les pròpies decisions i malgrat que, certament, al PSC faltava un regidor (per motius justificats), la moció va tirar endavant per l’abstenció dels dos membres morats al govern.

Aquesta moció mai hauria d’haver arribat al plenari. La fractura social a la societat catalana és evident i només se solucionarà des del diàleg i el respecte. Preservar els espais institucionals com àmbits on tothom se senti representat és una responsabilitat que requereix valentia i convicció per superar les pressions d’uns i altres.

Cal treballar per mantenir la convivència i la cohesió de la nostra ciutat. Hauria de ser sempre una prioritat per damunt d’interessos de partit. També necessitem un govern municipal que posi al capdavant de tot, els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona. Confiem que els senyals d’alarma d’aquests primers dies de mandat siguin conjunturals i que a futur els despatxos de la plaça de la Font deixin de ser una extensió del govern de la Generalitat.

Begoña FLORIA
Regidora del PSC de Tarragona i periodista

 


REDACCIÓ6 Març, 2019

Mai no hi havia hagut tants problemes per analitzar la política. Tot el que jo preveia fa un mes està completament caducat. El panorama electoral ha canviat i les enquestes, també. Fa un mes, tenia encarrilat qui podria, per exemple, guanyar les eleccions municipals a Tarragona ciutat. Ara, ja no sóc capaç d’arriscar ni de fer pronòstics. Tot ha canviat.

Estic convençut que les eleccions municipals dependran –i molt– del resultat de les generals. Els partits ja han engegat la maquinària electoral amb tot el que això implica. Els ciutadans, de cara a les generals, sembla que ho tenen força clar. Jo sí. Faré el que sigui per evitar que l’extrema dreta i els seus «col·laboradors necessaris» accedeixin a les institucions democràtiques. El problema és que la desafecció política farà que els partits que fomenten la demagògia i el populisme guanyin adeptes i vots. És imparable.

Estic preocupat i espantat. No entenc que els actuals governants municipals facin cas omís de les inquietuds i problemàtiques de la ciutadania. El problema és que la majoria defensa els interessos dels partits i ignora les ansietats del poble. Alguns han substituït el cotxe oficial i la comoditat dels despatxos pels carrers. No se’ls veu on se’ls hauria de veure. No estan on el poble vol que hi siguin.

Els candidats haurien de tenir en compte que les municipals són ni menys ni menys per elegir el representant del municipi. No es tracta de triar diputats ni senadors. Estem parlant de política de proximitat, la més important i real de totes les polítiques.

En les pròximes setmanes, assistirem a missatges que no tenen res a veure amb el tarannà de polítics o candidats. Ens vendran fum i faran promeses que, de ben segur, acabaran per incomplir-les. Llàstima.

No podem oblidar de jutjar aquells que ens han venut projectes que, finalment, no han acabat de veure la llum o simplement sortir dels calaixos de les alcaldies.

De cara a les eleccions municipals, hem de saber fer una anàlisi responsable del mandat i castigar tots aquells que ens han pres el pèl. El poble és més savi del que pensen alguns d’aquells que més governar el poble estan més preocupats a «alimentar» el seu partit i cuidar la seva jubilació. Espero i desitjo que en les pròximes eleccions municipals sabrem valorar aquelles propostes que posen de alça la nostra ciutat i no faran cas dels debats estèrils i de les futileses que no porten enlloc més enllà de la frustració. Suposo que de cara a les municipals no ens equivocarem…

Hem d’exigir responsabilitat i això es fa a l’hora de votar. És la manera més democràtica de fer justícia i de millorar el nostre dia a dia. Estem cansats de mediocres i de la gent que fa falses promeses. Vendre fum no pot quedar impune…

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ9 Març, 2015

Helder Moya
El periodista Helder Moya

L’empresa Vopak Terquimsa ha contractat el periodista Helder Moya Jardim per desenvolupar el pla estratègic de comunicació i projecció de de la companyia amb les diferents institucions. Moya Jardim, de 34 anys, llicenciat en Dret i Periodisme per la URV, ha treballat a la Cope i era el conductor del programa ‘Radiografia’ a la TV Diocesana de Tarragona.

Vopak Terquimsa és una Joint-Venture propietat de dues de les principals companyies logístiques a nivell nacional i global: Companyia Logística d’Hidrocarburs, CLH, líder en emmagatzematge i distribució de combustibles a Espanya i Royal Vopak, multinacional holandesa, líder en emmagatzematge de granels líquids amb una xarxa de 85 terminals i més de 30 milions de m3 de capacitat a tot el món.

 


REDACCIÓ5 Gener, 2015

Enrique VILLAGRASA és periodista i escriptor. Natural de Terol i resident a Tarragona. Ens explica que amb el temps ha deixat algunes de les “manies” a l’hora d’escriure. Se sent molt agraït, i encara sorprès, amb els traductors que han treballat els seus poemes per traduir-los a altres llengües com el xinès o romanès. El seu projecte, ara mateix, és presentar el llibre recentment editat: “Los Borbones en pelota“, un homenatge als germans Bécquer.

 

Enrique_Villagrasa
L’escriptor i periodista, Enrique Villagrasa

República CHECA – “Periodista i escriptor” o “escriptor i periodista”?
Enrique VILLAGRASA – Tanto monta, monta tanto, crónica como soneto

RC – Què és el que et porta a escriure? Què és el que t’inspira?
EV – La necesidad y es tan fuerte que una vez estando en Burbáguena (Teruel), mi pueblo, por estas fechas y con un frío de cuidado, tuve que levantarme de la cama y ponerme a escribir: eran las 5 de la mañana: una gélida madrugada. Me inspira el paisanaje que me rodea.

RC – Segueixes algun “ritual” a l’hora d’escriure?
EV – Antes sí; era curioso, pues me encendía un cigarrillo y me servía un buen vaso de vino clarete de mi tierra. Ahora ni de lejos, ni fumar, ni beber, ni …

RC –  Tens algun espai especial per escriure?
EV – Sí, en casa. En la habitación más fría.

RC – El teu darrer llibre el vas presentar el passat mes d’abril. “Lecturas del mundo”. Quin és el balanç que en fas uns mesos després de llençar-lo al mercat?
EV – Lectura del mundo ha tenido una muy buena acogida por parte de lectores y crítica. Sus poemas han sido traducidos a varios idiomas. Estoy más que satisfecho. Es mi último libro.

“Estic en contra dels premis”
RC –  En alguna ocasió has dit que no ets amant dels premis. Per quin motiu?

EV – Estoy en contra de los premios porque estos deben descubrir, no canonizar; y mucho menos favorecer el trueque con dinero público.

RC –  S’han traduït poemes del seu llibre al croat, xinès, portuguès, i romanès. Què se sent quan li comuniquen que els seus poemes seran traduïts?
EV – Agradecimiento, a los traductores. Y admiración por el respeto que le tienen a la poesía en esos lugares del mundo. Todavía hoy ando asombrado: la traductora china me dio las gracias por permitirle verter al mandarín los poemas.

RC –  Alguna anècdota a destacar en el moment d’escriure?
EV – La lucha con el verso. Con su ritmo. Y como no tengo oído musical pillo cada cabreo de aúpa. Y me arrodillo, corro por los pasillos, salto…

“Tarragona és una part essencial de la meva poesia”
RC –  Parlem de futur. Quins projectes té?
EV – En estos momentos, presentar en Tarragona el libro recién editado Los Borbones en pelota (Olifante), un homenaje a los hermanos Bécquer en el 150 aniversario de su primera estancia en el Monasterio de Veruela (Zaragoza): es la sátira gráfica de los males de la corte de Isabel II, que realizaron los hermanos Bécquer, Gustavo y Valeriano. Se recogen 93 textos de otros tantos autores que recrean aquellas acuarelas sarcásticas. Manuel Forega ha sido el coordinador de esta obra, con una introducción de Jesús Rubio Jiménez y epílogos de Luigi Maráez y Agustín Porras, grandes especialistas becquerianos.

RC –  Té pensat dedicar una part del seu art literari a Tarragona?
EV – Creo que Tarragona es desde hace mucho tiempo parte esencial de mi poesía. Está en ella y con ella.

RC –  Estem en festes. Quin és el seu desig per aquest any nou?
EV – El saludo franciscano, tan grato para mí: Paz y Bien.

Dani MARTÍNEZ

 


REDACCIÓ18 Novembre, 2014

TITOL_tardor

Pablo ALCARAZ, periodista Onda Cero

 

Pels meus amics… ma-to


És un periodista discret, molt exigent i amb molta personalitat. És un enamorat d’Itàlia. És honest defensant els seus principis i creences. Reconeix que li fa mandra fer canvis en el seu armari. A la seva cartera, a banda de la targeta de crèdit, porta un dòlar. L’amistat per Pablo Alcaraz és quelcom fonamental,, per això no té dubtes que pels seus amics… “ma-to”, tal qual la Belén Esteban en relació a la seva filla Andrea.

 

REPÚBLICA CHECA – Una paraula que la identifiquis amb la tardor.alcaraz

PABLO ALCARAZ – Foscor

RC – Un record de la tardor de la teva infantesa.
PA – Anar a comprar castanyes amb el meu pare (amb abric i bufanda, no com ara que vas amb xancles)

RC – El teu paisatge idíl·lic
PA –  Els cascos antics de les ciutats (si estan cuidats)

RC – Catalunya serà lliure si…
PA – Defineix-me llibertat

RC – Quins canvis fas al teu armari?
PA –  Em fan mandra els canvis d’armari. Tinc la sort de tenir un gran on entra tot (ben ordenadet això sí)

RC – Una pijada típica de la Tardor
PA –  Les botes que cada tardor es compra la meva núvia (no li passeu aquesta entrevista)

RC – El periodisme és…<
PA – El millor ofici del món

RC – Una recepta amb castanyes…
PA – Sóc un negat per la cuina. Les castanyes les compro als joves que les venen per fer el viatge de fi de curs i a correr

RC – El que no deixes de fer encara que sigui tardor?
PA –  Aixecar-me a les 6:30 (és un trauma que tinc)

RC – Quina olor fan els núvols?
PA – A llaminadures

RC – És de bojos fer…
PA –  No fer el boig de tant en tant

RC – Què no pot faltar a la taula?
PA –  Pa (del dia, si us plau)

RC – Un complement imprescindible?
PA – Ulleres de sol

RC – Què portes a la cartera?
PA –  Diners, targeta de crèdit i 1 dòlar. Sóc antifotos.

RC – Què no t’agrada que diguin de Tarragona?
PA – Que està bruta (que ho està), que està desaprofitada (que ho està), que és un poble gran (que ho és).

RC – Una cançó que et faci recordar un amor?
PA – Semplicemente (Cero absoluto)

RC – Tres desitjos inconfessables?
PA – Són inconfessables.

RC –La darrera cosa que fas abans d’anar a dormir?
PA –  Llegir i avui respondre aquest qüestionari.

RC – Què et fa mania?
PA – La olor a tigre

RC – Amb qui no t’importaria passejar sota la pluja?
PA – M’agrada passejar (i més coses) sota la pluja però sense paraigües.

RC – Et quedes amb cara de moniato quan…
PA –  M’intenten vendre una moto que no arriba a bicicleta. Més que de moniato de mala llet.

RC – Twitter o Facebook?
PA – Twitter

RC – Què faries per un amic?
PA – MA-TO

 


REDACCIÓ15 Octubre, 2014

TITOL_tardor

Oliver MÁRQUEZ, Periodista i cantan

La música és el meu amor platònic


L’Oliver és una persona tímida i molt optimista. És de somriure fàcil i contagiant, encara que, a primera vista, sembli tot el contrari. És un xic ‘pijillo’. El periodista, ara convertit en cantant, és un romàntic empedernit. Se li queda una cara de moniato quan el seu fill (l’Oliver Jr,) li diu: “Papi, t’estimo”. Encara que no vulgui revelar alguns dels seus secrets inconfessables, es pot assegurar que l’Oliver Márquez és l’amic incondicional

 

REPÚBLICA CHECA – Una paraula que la identifiquis amb la tardor.

OLIVER MÁRQUEZ – Nostàlgia

RC – Un record de la tardor de la teva infantesaoliver

OM – Els moniatos amb sucre de la meva mare i les parades de castanyes a l’escola

RC – El teu paisatge idíl·lic

OM – Un banc de fusta de color blanc enmig d’un bosc d’abres ben alts amb fulles vermelles que cauen suaument

RC – Quin és el mes que més t’agrada?

OM – Desembre. És el mes del meu ‘cumple’

RC – Quins canvis fas al teu armari?

OM – No en tinc, d’armari. Casa meva és tota ella un armari

RC – Una pijada típica de la Tardor

OM – Gairebé sempre porto foulard per no agafar mal de coll

RC –  Et consideres cantant o un enamorat de la música?

OM – Sóc periodista. Això de la música ha estat sempre un amor platònic que ara s’ha deixat toquetejar una mica

RC – Una recepta amb castanyes…

OM – A mi m’agraden crues

RC – El que no deixes de fer encara que sigui tardor?

OM – Hi ha coses que no s’han de deixar de fer durant tot l’any, sempre que et deixin, és clar.

RC – El teu color predilecte?

OM – El vermell, evidentment. No t’he dit ja que la tardor és la meva estació favorita?

RC – És de bojos fer…

OM – …sempre allò que et manen i no provar mai de fer allò que realment vols

RC – Què no pot faltar a la taula?

OM – Coca-cola. Reconec que estic viciat, però intento controlar-me

RC – Un complement imprescindible?

OM – Quan fa fred s’han de portar guants, que sinó se’m talles les mans

RC – Què portes a la cartera?

OM – No ho sé… ara ho miro

RC – Com vendries Tarragona a un turista?

OM – Crec que la llum I la claror del cel de la Costa Daurada els dies que fa sol és unica. Els turistes no en tenen d’aquesta llum a casa seva

RC – Sols anar a comprar al mercat?

OM – Anar el mercat és un plaer si hi pots anar relaxat, però prefereixo fer servir el meu temps lliure en altres coses

RC – Tres desitjos inconfessables?

OM – Diuen que els desitjos quan els expliques no es compleixen

RC – Quan tens fred…

OM – No tinc mai fred. Només quan estic malaltet

RC – Què et fa mania?

OM – Sempre m’ha fet molta ràbia la gent que es dedica a llepar el pal del polo quan ja se l’han acabat

RC – Amb qui no t’importaria passejar sota la pluja?

OM – Amb qualsevol que volgués acompanyar-me

RC – Et quedes amb cara de moniato quan…

OM – …el meu fill gran em diu: Papi, t’estimo. (el petit encara no sap parlar)

RC – Una cançó que et posi la pell de gallina…

OM – El ‘My way’, per Frank Sinatra. La cançó més gran de tots els temps

 


REDACCIÓ3 Setembre, 2014

titol_estiu

Xavi ZARAGOZA, periodista

 

M’agradaria que el rei em posés la crema solar

Xavi Zaragoza és periodista. Tot el que té de divertit ho té de tímid. És positiu de mena i li agrada implicar-se en causes socials que requereixen atenció. Es va casar amb el popular actor Oriol Grau. Com a redactor li agradaria escriure la notícia sobre la independència de Catalunya. Està indignat amb el cas Jordi Pujol. S’ho passa d’allò més bé participant en el grup satíric ‘Dames i vells’.

 

REPÚBLICA CHECA – Estiu és temps de…  

XAVI ZARAGOZA – Platja i relax

RC – Mar o muntanya?

XZ – Per què no les dues?

RC – A l’estiu, carn o peix?

XZ – Carn i peix, sempre

RC – ‘Dames i vells’?

XZ – Una tradició de 500 anys a Tarragona que no s’ha de perdre

RC – Pujol i Andorra?xavi zaragoza

XZ – Poca vergonya

RC – Corrupció i Tarragona..

XZ – Terres cavades. Algú se’n recorda?

RC – Per aparcar: Serrallo o Jaume I?

XZ – jejeje El Serrallo.

RC – Qui t’agradaria que el posés crema solar?

XZ – El Rei Felip VI

RC – Amb quin periodista no te tiraries a la piscina?

XZ – Amb en Ricard Checa jejeje

RC – Et depiles a l’estiu?

XZ – No, m’agraden els pèls

RC – Quina notícia t’agradaria donar?

XZ – La independència de Catalunya

RC – Estelada vermella o blava?

XZ – Groga jejeje

RC – Tarragona m’esborrona…

XZ –  I tant…

RC – L’exclusiva de la teva vida…

XZ – Que em vaig casar… jejeje

RC – Banyador o nudisme?

XZ – Nudisme

RC – A quina edat vols arribar?

XZ – Als 90

RC – El món s’està acabant pels..

XZ – Pels corruptes i pels xoriços

RC – On t’agradaria anar a veure Jordi Pujol?

XZ – Qui ha dit que el vull anar a veure?

RC – Catalunya serà mai independent?

XZ – I tant que sí

 

 


REDACCIÓ9 Agost, 2014

titol_estiu

Dani MARTÍNEZ, periodista

El meu banyador és reciclat


Dani Martínez és un tarragoní apassionat per la seva ciutat. Té una manera diferent de veure el món, així com el Periodisme. Li agradaria poder donar més notícies positives, on no es parlés tant de la maleïda crisi econòmica ni d’afers de corrupció. El periodista de La República Checa li agrada molt l’època estival, però ja adverteix que no es tiraria a la piscina amb cap periodista.

 

dani martinez
Dani Martínez a una cala

República Checa – Estiu… temps de…

Dani Martínez – Tranquil·litat i nits llargues

RC – Platja o piscina?

DM – Platja (quan cau el sol, molt millor)

RC – Quina notícia t’agradaria escriure durant l’estiu?

DM  Tarragona ciutat de vacances, digui’m?

RC – El teu còctel predilecte?

DM Un ‘mojito’ a vora mar

RC – Una fruita d’estiu?

DM Cireres

RC – Banyador nou o reciclat?

DM Reciclat de fa unes quantes temporades

RC – Terrassa o guingueta?

DM  Guingueta

RC – Platja de sorra o de pedra?

DM  Sorra

RC – Bronzejat natural o de canya?

DM Natural

RC – L’estiu et provoca alteracions hormonals?

DM Pitjor és la primavera

RC – Xancles, sabata tancada o xancles amb mitjons?

DM Xancles amb mitjons… I si són amb ratlles millor!!! 😀

RC – La teva beguda d’estiu?

DM Aigua ben fresqueta

RC – Qui triaries per posar-te crema solar?

DM No tinc manies. Si posar-me la crema va acompanyat d’un massatge… tothom hi està convidat

RC –  Pressupost per a les teves vacances?

DM  La família Pujol paga

RC – Tarda de lectura o nit de pel·lícula?

DM   Tarda de lectura

RC – En què t’hi fixes en la gent durant l’estiu?

DM  En les ungles dels peus

RC – Amb qui no et tiraries a la piscina?

DM   Amb cap periodista

RC – Avió, tren, cotxe o bici?

DM  No tinc manies, però si he d’anar lluny… la bici… jajaja

 

 


REDACCIÓ25 Juny, 2014
Oliver.jpg

Oliver Márquez i el seu grup al Teatre Metropol
Oliver Márquez i el seu grup al Teatre Metropol

El nom del periodista Oliver Márquez està a la boca de tothom. I no és per haver publicat l’exclusiva de l’any. El passat 6 de juny va debutar, al Teatre Metropol de Tarragona, com a músic.
No es tracta d’un caprici. Quan era petit, i els nens de la seva edat volien jugar, s’estimava més tancar-se en el soterrani de casa seva i passar el temps tocant el piano i la guitarra. Oliver Márquez se sent feliç compaginant el periodisme, la seva vocació, amb la música, la seva passió. Ara per ara, no vol dibuixar cap meta.
Un dels seus objectius, més immediats, és guanyar experiència i poder dedicar-se a allò que hauria d’haver començat a fer als 20 anys. És conscient que el món musical i discogràfic són complexos i guanyar-se un espai requereix esforç, persistència i dedicació. No obstant, no defalleix perquè disposa d’aquests tres ingredients, als quals s’hi pot afegir “la voluntat d’aprendre”.
Fins avui ha composat gairebé 60 cançons. Márquez encara aquesta aventura musical com una experiència més. No té cap objectiu més enllà de passar-s’ho bé i “satisfer alguns cucs que tenim a la vida”.
Márquez durant l'actuació
Márquez durant l’actuació

El futur? “Sabem com s’ha fet però no sabem on ens portarà”. I és amb aquesta filosofia que el periodista debuta en el món musical. No vol sentir-se pressionat.
El temps ho dirà. De moment, té previst presentar el seu primer disc durant l’estiu i fer alguns concerts. Anirà alternant el castellà i el català. “Fem les mateixes cançons en castellà i en català”, perquè “sona diferent”.
Es tracten de melodies força romàntiques, melòdiques, “molt pop”. Márquez té com a referent el compositor i intèrpret nord-americà Axl Rose.
No obstant, les persones que van tenir l’oportunitat d’escoltar-lo al Teatre Metropol l’assimilen força amb Sergio Dalma, degut a la seva veu rascada i dolça.
L’intèrpret català diu que la seva música està dedicada, sobretot, al públic més sensible i romàntic. En aquest moment, s’està ultimant els darrers detalls del disc, on han participat més de 20 persones i que està previst sortir a la llum durant aquest estiu. S’està preparant també un videoclip que comptarà amb la participació de “gent de Tarragona”.
La cançó triada és “Boig”. “Per fer el que estic fent i complicar-se la vida d’aquesta s’ha d’estar boig”, però “crec que la gent ha de fer el que li agrada i buscar-se motivacions”. Oliver Márquez i el seu grup estan il•lusionats i de motivació en tenen de sobra.