Arxius de periodista | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Agost, 2020
joan-Foguet.jpg

És més barat fer tertúlia que fer informació. Ja està, ja ho he dit. Això vol dir que les tertúlies són dolentes? No necessàriament, i a mi m’agraden: escoltar-les, força; i participar-hi, encara més. Però són un gènere com un altre i, per tant, el maridatge amb l’actualitat i el seu tractament pot ser millor o pitjor. Un altre element del periodisme recent és cosir i recosir informacions amb opinions d’experts.

De fet, hi ha universitats que publiquen els seus llibres d’experts, amb índex per temes. Per nutrició, demani opinió a tal, i per relacions internacions a tal. Tenim de tot. El periodista recull opinions sobre la qüestió que s’inquireix i després va posant aquestes opinions una rere l’altra. De fet, hi ha al text aquella frase de “la majoria dels experts consultats asseguren” que fa que la tesi plantejada, amb sort, al titular tingui una base. Es pot fer d’una altra manera? Doncs sí.

Lluny de voler fer classes de periodisme a ningú, valga’m Déu, només vull fer notar que ens hem encomanat d’una febre dels experts. Perquè ja tenen “llustre”, ja tenim estrelles. Diu el diccionari que un expert és algú “versat en la coneixença d’una cosa per la pràctica”. Fa un temps era moda parlar de com havíem de fer dormir les criatures. Hi havia dos experts irreconciliables: el doctor Estivill i el doctor González. Veritables legions de seguidors d’un i d’altre mètode. Res a dir. L’expertesa és tenir fills. I aquests doctors, especialistes en la matèria, doncs ofereixen opinions, benvingudes. Ara bé, no són paraula de Déu.

Avui, amb la bogeria del coronavirus, hi ha seguidors dels epidemiòlegs. Que si el doctor Trilla, que si el doctor Mitjà, o si la tercera via és el doctor Padrós. He llegit enquestes amb aquests tres protagonistes: quin és el metge que t’agrada més? En això el periodista ha de ser curós. No es pot evitar que un o altre sigui popular. I és interessant saber què en pensen els doctors, investigadors i especialistes científics. Ara bé, en comunicació de crisi és convenient fer cas de la informació oficial. És avorrit, però és com funciona. Per què amb els atemptats del 17 d’agost de 2017 ho vam tenir clar i ara no? Per què fins i tot els periodistes fem cas de cadenes de Whatsapp? Això sí que és malaltís.

De vegades, o tot sovint, fer informació, construir notícies és molt avorrit. I també és arriscat perquè has d’extreure conclusions dels fets, de les dades, de les opinions, dels testimonis, és clar. Però el que no es pot permetre és aquesta deixadesa que suposa que el valor informatiu sigui l’opinió de tal expert o de tal altre. Però ells són els que en saben, no? Sí, però tu ets el periodista. Filtra, contrasta, espigola, fes la teva feina.

No crec en això del periodista lent, ni tranquil. És com la nova i la vella política, n’hi ha de bona i de dolenta. El periodisme té els seus ritmes de producció. Però val més no ser el primer en dir una estupidesa i poder ser l’últim quan tens raó. Les notícies no es fan soles, volen temps, volen equivocacions, volen recomençar, com tot el que val la pena a la vida. No feu cas als experts, feu cas de la vostra experiència. I tornem-hi.

Joan FOGUET
Periodista

 


REDACCIÓ2 Maig, 2020
joan_maria_pique.jpg

Polèmica en la Conselleria d’Interior de Catalunya i de retruc als Mossos d’Esquadra. Tot per un tuit del cap de premsa de la del conseller Miquel Buch en el qual evocava les guerres de 1808 i 1936 per demanar la independència. El missatge del periodista tarragoni Joan Maria Piqué també ha provocat una tempesta política, sobretot en els partits de l’oposició. ERC, el partit que sustenta el govern, també se sent molesta.

En el tuit que ha generat la polèmica, el periodista – excap de gabinet d’Artur Mas – penja un cartell del bàndol republicà de 1936, any de l’inici de la Guerra Civil, en el qual apareix una mà carregant una arma que crida a la revolta armada recordant la data de 1808, en referència l’aixecament del 2 de maig contra les tropes franceses que va donar inici a la Guerra d’Independència. A més de la imatge, Piqué ha escrit: “Potser és un enfocament que encara no hem plantejat i funcionaria”.

Joan Maria Piqué i el conseller Buch

Piqué ha esborrat el tuit una hora després de publicar-lo i li ha restat rellevància, però la polèmica ja estava servida. El sindicat SICME, que representa els comandaments dels Mossos, ha expressat la seva queixa pel tuit de Piqué en un altre missatge a la xarxa social: “Interior necessita gent al front del departament de comunicació amb capacitat per donar missatges sensats i de tranquil·litat. Aquest no ens representa”.

PSC: Un conseller de la Generalitat no pot tenir algú que enalteix el conflicte armat gestionant la comunicació. És indigne per a la institució que representa

Per la seva banda, la portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, s’ha mostrat d’acord amb el tuit dels comandaments dels Mossos i ha afegit: “Un conseller de la Generalitat no pot tenir algú que enalteix el conflicte armat gestionant la comunicació. És indigne per a la institució que representa”. El malestar amb el tuit de Piqué, lligat sempre als Governs de Convergència, ha arribat fins a ERC, partit en el qual es recolza l’executiu  de Quim Torra.

Abans d’arribar a Interior l’octubre de 2019, Piqué, era conegut per haver treballat com a cap de premsa d’Artur Mas i en l’equip de Presidència de Carles Puigdemont. Piqué exerceix com a director de comunicació de Buch després que el conseller cessés sobtadament a la periodista Joana Vallès, com a cap de turc després que els Mossos anunciessin que usarien gas pebre per contenir les protestes contra el Procés. Cal esperar per veure si el conseller mantindrà Piqué en el càrrec.

 


REDACCIÓ7 Octubre, 2019
jose-oneto.jpg

El periodista gadità José ‘Pepe’ Oneto ha mort aquest dilluns als 77 anys. Un dels grans periodistes de la Transició i la Democràcia, Oneto ha mort a la clínica Quirón de Sant Sebastià, en què estava ingressat des de mitjans d’agost, i on va ser operat d’urgència d’una peritonitis aguda.

Segons ha informat ell mateix a través del seu compte de Twitter, havia estat sotmès a “una greu intervenció quirúrgica”, i en un missatge expressar el seu agraïment als metges que el van tractar.

 


REDACCIÓ3 Octubre, 2019
ricard_checa.jpg

No vull aigualir la festa, però molt em temo que no anem pel bon camí. Aquest dimarts es va commemorar el segon aniversari de l’1 d’octubre i m’assalten alguns dubtes, algunes incerteses i pors. A Catalunya estem mancats d’un lideratge polític. No podem continuar movent-nos a cops de sentiments, mentre el nostre país –en diferents sectors– s’enfonsa, encara que el govern insisteixi a ensenyar-nos la cara més exitosa del fracàs.

Hem de reconèixer que la política ha fracassat i està fracassant. No hi ha res que ens marqui un camí més optimista. Tot és frustració. Cal preguntar-se sense vergonyes, què vam guanyar i què vam perdre amb l’1 d’octubre. És obvi que el moviment social ha fet passos importants, però malauradament no ha estat acompanyat d’un projecte polític fort i creïble. No podem continuar amb aquesta convulsió (política i social) permanent. Crec que aquest és el moment per fer una reflexió profunda, seriosa i honesta. En les pròximes setmanes tindrem mobilitzacions i concentracions massives al carrer per defensar l’orgull català, però a banda d’això, caldran polítiques i estratègies assumibles. No podem lluitar contra quelcom que desconeixem. Prou de cops de cec, d’improvisació, dels jocs de criatures malcriades. Ara necessitem líders amb majúscules, valents i responsables. E

l foc ho crema tot, per aquesta raó, hem de condemnar tota mena de violència. Cal persistència, però és fonamental el seny. Només serà possible canviar allò que no ens agrada i que menyspreem si tenim poder democràtic en els centres de decisió i si ens cohesionem. Les friccions entre Catalunya i Esquerra no fan cap favor a la tranquil·litat i a la unitat. Estem perdent el temps. I Catalunya continua perdent oportunitats. No podem oblidar que l’actual lluita (amb el govern d’Espanya) es fa pensant en el benestar de Catalunya i dels catalans.

El que no podem permetre és que els nostres governants s’emboliquin entre ells i amb la seva inèpcia i manca de govern ens perjudiquin irremeiablement. El Parlament necessita una neteja profunda. De vegades cal aturar-se per recuperar forces, reconsiderar les estratègies i corregir errors. Potser estem en aquest moment. Els catalans sempre ens hem diferenciat per tenir seny i capacitat d’adaptació.

Cal lluitar per l’orgull de ser català i evitar que el prestigi de Catalunya se’n vagi en orris. Necessitem un govern fort, legítim i que vulgui governar per a tots els catalans. Les batalles polítiques i el conflicte amb l’estat ha de ser útil, cas contrari esdevindrà un fracàs i una pèrdua de temps. Catalunya, insisteixo, està famolenca de líders de debò. El dia que els polítics no cobrin per fer la seva feina, tot canviarà, us ben asseguro.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ4 Setembre, 2019

Al Mosso que va fer tocaments a una periodista durant la diada castellera de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès se li ha retirat l’arma reglamentària i se li ha canviat de servei. El policia, que és casteller de la Colla Vella Xiquets de Valls, també va ser expulsat de la colla pel mateix motiu.

Aquestes mesures han estat preses de forma cautelar mentre els Afers Interns dels Mossos no resolen la investigació interna que s’ha obert per determinar el futur del policia. També s’espera la decisió judicial que l’agent té pendent als jutjats de Vilafranca del Penedès.

El mosso va ser detingut com a autor d’un delicte d’abusos sexuals i la jutgessa de guàrdia va decretar la llibertat provisional.

La magistrada, després d’interrogar la víctima, l’agressor i els testimonis, va acordar que el policia no pot comunicar-se amb la periodista per cap mitjà i allunyament d’un mínim de 1.000 metres, tal com va sol·licitar la Fiscalia.

 


REDACCIÓ2 Setembre, 2019

El casteller que presumptament va abusar d’una periodista durant la Diada Castellera de Sant Fèlix a Vilafranca ha estat expulsat de la Colla Vella de Valls. També serà objecte d’un expedient per part dels Afers Interns dels Mossos d’Esquadra pel fet de ser agent de la policia catalana.

L´agressor és Mosso d´Esquadra

El president de la Colla Vella de Valls, Albert Pedret, diu que van apartar l’agressor – que és mosso d’esquadra – un cop se’ls va informar que s’havien obert diligències judicials contra ell. A més, Pedret ha assegurat que l’expulsaran de la colla si la investigació confirma que ell és l’autor dels fets denunciats. “Ningú no n’ha de tenir cap dubte. Qualsevol altra colla del món casteller reaccionaria de la mateixa manera”, ha manifestat.

El president de la Colla Vella ha explicat que, després que la Xarxa Audiovisual Local es posés en contacte amb ells, van poder parlar amb la periodista. Pedret ha detallat que van col·laborar en tot moment amb ella i que li van donar “tota la informació que demanava en base a les descripcions que ens va donar”.

“Aquests temes formen part de la societat i els castells formen part de la societat. Evidentment, com que les colles castelleres som un reflex de la societat aquest és un tema molt sensible que s’està treballant. Algunes colles disposen de comissions o de grups de treball, i la Coordinadora també té una comissió d’Equitat que hi està treballant”, ha afegit.

Pedret ha explicat que, com cada dilluns, avui hi ha reunió de la junta directiva de la colla i que tractaran aquesta qüestió. La intenció, ha dit, és analitzar quines mesures preventives i de conscienciació poden prendre “perquè fets com aquests no es repeteixin”.

Llibertat provisional
Els Mossos van arrestar el casteller – i company – divendres al vespre i el dissabte va passar a disposició judicial. El jutjat de guàrdia de Vilafranca el va deixar en llibertat provisional, acusat d’un delicte d’abusos sexuals. La jutgessa, que va prendre declaració a la periodista, als testimonis i al detingut al llarg del dia, també va acordar incomunicació amb la víctima per cap mitjà i allunyament d’un mínim de 1.000 metres, d’acord amb la petició del Ministeri Fiscal.

 


REDACCIÓ24 Juliol, 2019
BEGO_FLORIA.jpg

Preocupació, aquest és el sentiment que em queda després de primer plenari municipal amb el nou govern d’ERC i En Comú-Podem a la ciutat de Tarragona. Una inquietud que va molt més enllà de les diferències ideològiques o d’enfocament, que també hi són, i que parteix de la evidència que l’actual alcalde, Pau Ricomà, corre el perill de fer de la ciutat la sucursal del Govern de la Generalitat en lloc de defensar per damunt de tot els interessos de la ciutat.

Els republicans van votar en contra de dues mocions per reclamar a la Generalitat més inversió en equipaments sanitaris i judicials. Sort que el Govern es va fracturar i els socis d’En Comú-Podem van permetre que s’aprovessin les dues mocions presentades pel Partit dels Socialistes de Catalunya. La primera per reclamar al Govern català que aturi i reverteixi el tancament de quiròfans i llits a l’Hospital Joan XXIII durant l’estiu. I la segona per demanar que es prioritzi el fòrum de la justícia (som l’única capital de Catalunya sense) i replantejar de forma immediata de la ubicació del futur del centre penitenciari obert de Tarragona a la zona del Parc del Francolí.

Defensar els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona per damunt de tot, hauria de ser la primera prioritat de l’actual govern municipal. Els alcaldes successius la nostra ciutat ho han fet històricament, fins i tot Joan Miquel Nadal, i Ricomà no hauria de ser una excepció pel bé de tothom. Recordo especialment com l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros es va enfrontar al llavors president de la Generalitat, José Montilla, pel decret de la Sequera al principi del seu mandat o com tots plegats vam fer front comú per aturar la Llei de Vegueries que posava en perill la capitalitat de Tarragona.

De la mateixa manera, cal urgentment que Ricomà actuï realment com alcalde, i no com a oposició de l’oposició. Ho dic més enllà del to del “i tu més” de moltes de les seves intervencions. Em fereixo també a la decisió de portar al primer ple ordinari la moció per posar la pancarta dels “presos polítics” i tirar-la endavant amb el vot de qualitat de l’alcalde. Mai Ballesteros va fer servir la prerrogativa d’aquest vot ni tan sols en mocions socialistes, que van decaure per la volguda neutralitat institucional.

La moció de la pancarta ha generat una crispació, des del meu punt de vista, innecessària i incoherent amb la voluntat expressada pel mateix batlle el dia de la seva presa de possessió. “Seré l’alcalde de tots els tarragonins i tarragonines” va dir Ricomà. Paraules buides pel que sembla, i ho dic amb tristor. A banda deixo la manca de valentia d’En Comú-Podem. Governar significa ser responsable de les pròpies decisions i malgrat que, certament, al PSC faltava un regidor (per motius justificats), la moció va tirar endavant per l’abstenció dels dos membres morats al govern.

Aquesta moció mai hauria d’haver arribat al plenari. La fractura social a la societat catalana és evident i només se solucionarà des del diàleg i el respecte. Preservar els espais institucionals com àmbits on tothom se senti representat és una responsabilitat que requereix valentia i convicció per superar les pressions d’uns i altres.

Cal treballar per mantenir la convivència i la cohesió de la nostra ciutat. Hauria de ser sempre una prioritat per damunt d’interessos de partit. També necessitem un govern municipal que posi al capdavant de tot, els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona. Confiem que els senyals d’alarma d’aquests primers dies de mandat siguin conjunturals i que a futur els despatxos de la plaça de la Font deixin de ser una extensió del govern de la Generalitat.

Begoña FLORIA
Regidora del PSC de Tarragona i periodista

 


REDACCIÓ6 Març, 2019

Mai no hi havia hagut tants problemes per analitzar la política. Tot el que jo preveia fa un mes està completament caducat. El panorama electoral ha canviat i les enquestes, també. Fa un mes, tenia encarrilat qui podria, per exemple, guanyar les eleccions municipals a Tarragona ciutat. Ara, ja no sóc capaç d’arriscar ni de fer pronòstics. Tot ha canviat.

Estic convençut que les eleccions municipals dependran –i molt– del resultat de les generals. Els partits ja han engegat la maquinària electoral amb tot el que això implica. Els ciutadans, de cara a les generals, sembla que ho tenen força clar. Jo sí. Faré el que sigui per evitar que l’extrema dreta i els seus «col·laboradors necessaris» accedeixin a les institucions democràtiques. El problema és que la desafecció política farà que els partits que fomenten la demagògia i el populisme guanyin adeptes i vots. És imparable.

Estic preocupat i espantat. No entenc que els actuals governants municipals facin cas omís de les inquietuds i problemàtiques de la ciutadania. El problema és que la majoria defensa els interessos dels partits i ignora les ansietats del poble. Alguns han substituït el cotxe oficial i la comoditat dels despatxos pels carrers. No se’ls veu on se’ls hauria de veure. No estan on el poble vol que hi siguin.

Els candidats haurien de tenir en compte que les municipals són ni menys ni menys per elegir el representant del municipi. No es tracta de triar diputats ni senadors. Estem parlant de política de proximitat, la més important i real de totes les polítiques.

En les pròximes setmanes, assistirem a missatges que no tenen res a veure amb el tarannà de polítics o candidats. Ens vendran fum i faran promeses que, de ben segur, acabaran per incomplir-les. Llàstima.

No podem oblidar de jutjar aquells que ens han venut projectes que, finalment, no han acabat de veure la llum o simplement sortir dels calaixos de les alcaldies.

De cara a les eleccions municipals, hem de saber fer una anàlisi responsable del mandat i castigar tots aquells que ens han pres el pèl. El poble és més savi del que pensen alguns d’aquells que més governar el poble estan més preocupats a «alimentar» el seu partit i cuidar la seva jubilació. Espero i desitjo que en les pròximes eleccions municipals sabrem valorar aquelles propostes que posen de alça la nostra ciutat i no faran cas dels debats estèrils i de les futileses que no porten enlloc més enllà de la frustració. Suposo que de cara a les municipals no ens equivocarem…

Hem d’exigir responsabilitat i això es fa a l’hora de votar. És la manera més democràtica de fer justícia i de millorar el nostre dia a dia. Estem cansats de mediocres i de la gent que fa falses promeses. Vendre fum no pot quedar impune…

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ9 Març, 2015

Helder Moya
El periodista Helder Moya

L’empresa Vopak Terquimsa ha contractat el periodista Helder Moya Jardim per desenvolupar el pla estratègic de comunicació i projecció de de la companyia amb les diferents institucions. Moya Jardim, de 34 anys, llicenciat en Dret i Periodisme per la URV, ha treballat a la Cope i era el conductor del programa ‘Radiografia’ a la TV Diocesana de Tarragona.

Vopak Terquimsa és una Joint-Venture propietat de dues de les principals companyies logístiques a nivell nacional i global: Companyia Logística d’Hidrocarburs, CLH, líder en emmagatzematge i distribució de combustibles a Espanya i Royal Vopak, multinacional holandesa, líder en emmagatzematge de granels líquids amb una xarxa de 85 terminals i més de 30 milions de m3 de capacitat a tot el món.

 


REDACCIÓ5 Gener, 2015

Enrique VILLAGRASA és periodista i escriptor. Natural de Terol i resident a Tarragona. Ens explica que amb el temps ha deixat algunes de les “manies” a l’hora d’escriure. Se sent molt agraït, i encara sorprès, amb els traductors que han treballat els seus poemes per traduir-los a altres llengües com el xinès o romanès. El seu projecte, ara mateix, és presentar el llibre recentment editat: “Los Borbones en pelota“, un homenatge als germans Bécquer.

 

Enrique_Villagrasa
L’escriptor i periodista, Enrique Villagrasa

República CHECA – “Periodista i escriptor” o “escriptor i periodista”?
Enrique VILLAGRASA – Tanto monta, monta tanto, crónica como soneto

RC – Què és el que et porta a escriure? Què és el que t’inspira?
EV – La necesidad y es tan fuerte que una vez estando en Burbáguena (Teruel), mi pueblo, por estas fechas y con un frío de cuidado, tuve que levantarme de la cama y ponerme a escribir: eran las 5 de la mañana: una gélida madrugada. Me inspira el paisanaje que me rodea.

RC – Segueixes algun “ritual” a l’hora d’escriure?
EV – Antes sí; era curioso, pues me encendía un cigarrillo y me servía un buen vaso de vino clarete de mi tierra. Ahora ni de lejos, ni fumar, ni beber, ni …

RC –  Tens algun espai especial per escriure?
EV – Sí, en casa. En la habitación más fría.

RC – El teu darrer llibre el vas presentar el passat mes d’abril. “Lecturas del mundo”. Quin és el balanç que en fas uns mesos després de llençar-lo al mercat?
EV – Lectura del mundo ha tenido una muy buena acogida por parte de lectores y crítica. Sus poemas han sido traducidos a varios idiomas. Estoy más que satisfecho. Es mi último libro.

“Estic en contra dels premis”
RC –  En alguna ocasió has dit que no ets amant dels premis. Per quin motiu?

EV – Estoy en contra de los premios porque estos deben descubrir, no canonizar; y mucho menos favorecer el trueque con dinero público.

RC –  S’han traduït poemes del seu llibre al croat, xinès, portuguès, i romanès. Què se sent quan li comuniquen que els seus poemes seran traduïts?
EV – Agradecimiento, a los traductores. Y admiración por el respeto que le tienen a la poesía en esos lugares del mundo. Todavía hoy ando asombrado: la traductora china me dio las gracias por permitirle verter al mandarín los poemas.

RC –  Alguna anècdota a destacar en el moment d’escriure?
EV – La lucha con el verso. Con su ritmo. Y como no tengo oído musical pillo cada cabreo de aúpa. Y me arrodillo, corro por los pasillos, salto…

“Tarragona és una part essencial de la meva poesia”
RC –  Parlem de futur. Quins projectes té?
EV – En estos momentos, presentar en Tarragona el libro recién editado Los Borbones en pelota (Olifante), un homenaje a los hermanos Bécquer en el 150 aniversario de su primera estancia en el Monasterio de Veruela (Zaragoza): es la sátira gráfica de los males de la corte de Isabel II, que realizaron los hermanos Bécquer, Gustavo y Valeriano. Se recogen 93 textos de otros tantos autores que recrean aquellas acuarelas sarcásticas. Manuel Forega ha sido el coordinador de esta obra, con una introducción de Jesús Rubio Jiménez y epílogos de Luigi Maráez y Agustín Porras, grandes especialistas becquerianos.

RC –  Té pensat dedicar una part del seu art literari a Tarragona?
EV – Creo que Tarragona es desde hace mucho tiempo parte esencial de mi poesía. Está en ella y con ella.

RC –  Estem en festes. Quin és el seu desig per aquest any nou?
EV – El saludo franciscano, tan grato para mí: Paz y Bien.

Dani MARTÍNEZ

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter