REDACCIÓ31 Gener, 2023
Es nota que hi ha eleccions a la cantonada. A més a més, s’olora. Es pot palpar el nerviosisme i el neguit dels partits que ja han engegat la maquinària electoral. Mentre hi ha formacions que estan encara decidint els seus caps de llista, d’altres comencen a publicitar, amb grans parangones i rebombori mediàtic, els seus fitxatges estrella.
Les eleccions del 28 de maig, s’intueixen complicades perquè, a hores d’ara, en les grans ciutats, tot està en obert. No hi ha un guanyador clar i on sembla haver-hi un candidat favorit, s’imposa el dubte si hi ha prou majoria per formar govern.
L’altre dia, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va proposar que la llista més votada hauria de confeccionar el govern local. Estic totalment d’acord. Entenc que els pactes postelectorals no haurien de pervertir la voluntat de la ciutadania.
No respectar la llista més votada pot contribuir a la frustració i aconseguir que els electors considerin que anar a votar és una pèrdua de temps. Fet que pot ajudar a accentuar el divorci i la fractura entre el ciutadà i la política. Els pactes polítics haurien de servir per a ‘potenciar’ i tirar endavant projectes de ciutat, però mai per a ‘robar’ governs i frustrar la legitimitat popular.
Ens falten líders i gent que sigui capaç d’aixecar els ànims d’un electorat que pateix desencís
D’altra banda, tot i que estic d’acord amb rejovenir la classe política, entenc que per a dedicar-se a la res publica s’hauria de passar alguns filtres. Si fessin això evitaríem veure alguns governs que, més que res, fan pena. Els partits estan presentant ara les seves llistes i molts aposten per ‘vendre’ el seu número 2 com un trofeu. És correcte? No ho sé, i tampoc em vull ficar en aquests jardins, però potser hauríem d’intentar que la popularitat no fos l’únic ingredient a tenir en compte. La capacitat de gestionar, de relacionar-se, de prendre iniciatives i la seva visió de ciutat (en un global) haurien de ser tinguts en compte.
Crec que no necessito repetir que estic en desacord amb les llistes cremalleres. No s’hauria de ficar dones en les candidatures només pel fet de ser dona. La governació requereix gent experimentada, amb vocació, entrega i esperit de servei públic, independentment del sexe. Hi ha candidats i candidates que són professionals en el sector privat, però desconeixen la maquinària (pesada) de l’administració.
Estaria bé que els candidats no entenguin la política com un sacrifici. No haurien de dir que s’aventuren en el món de la política perdent diners. Gent així no ens fa falta. No els volem
També estaria bé que els candidats no entenguin la política com un sacrifici. No haurien de dir que s’aventuren en el món de la política perdent diners. Gent així no ens fa falta. No els volem ni els desitgem. Volem persones que, tot i perdre diners, volen millorar la seva ciutat i aportar el seu potencial personal. Si no és així… millor que es quedin a casa o remenant la cua pels passadissos dels seus partits.
A hores d’ara, per més que m’esforci, sóc incapaç de predir el que passarà el 28 de maig (en les grans ciutats). Però és cert que, ara com ara, no hi ha cap partit ni cap projecte que m’il·lusioni o m’exciti excessivament. Ens falten líders i gent que sigui capaç d’aixecar els ànims d’un electorat que pateix desencís i desconfia de la classe política en general. Els programes electorals són importants, però el líder i la seva actitud són fonamentals.
Venen temps difícils i veient els candidats proposats he de confessar que tranquil, tranquil… no n’estic. Almenys per ara…
Ricard CHECA ✍🏽
Periodista
PUBLICITAT
Fa molts anys, a meitat dels anys noranta del segle XX, em vaig dedicar en gran part a comunicar l’activitat cultural que hi havia a la ciutat de Tarragona, que era molt escassa i tenia moltes dificultats per trobar temes. Entre els meus informants i proveïdors de continguts, vaig comptar amb l’inestimable ajuda de l’escultor i restaurador l’Eustaqui Vallès, que en aquella època treballava al Centre de Conservació i Restauració de l’
L’anava a veure sovint i al seu taller vaig passar llargues estones, perquè era molt proactiu, sempre tenia nous projectes i una conversa exquisida, parlàvem molt i vam fer una bona amistat.
Format inicialment a l’Escola d’Art de Tarragona en l’especialitat d’escultura, al costat de mestres com Joan Rebull, Lluís Maria Saumells o Salvador Martorell, de mica en mica va anar derivant cap a la restauració, com una opció més realista per guanyar-se la vida. Aquest ofici el va exercir al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona des d’on també va estar al capdavant de diverses excavacions per aquesta demarcació.
Un complex…
El teu símbol de la Pau…
Antes de meterme en terreno pantanoso, mientras escribo estas líneas con el canal 3/24 en bucle, me acuerdo del bueno de Carlos Goñi. Sí, el vocalista de Revólver. Para los que no sean tan fans del rock español, Goñi es una de las grandes voces del género rockero patrio-también uno de los más desconocidos- y entre uno de los temas que suenan en mi playlist de Spotify, Odio. En la letra de esta canción, el artista madrileño se queda a gusto diciendo todo aquello que odia o le provoca aversión.
Polèmica en la Conselleria d’Interior de Catalunya i de retruc als Mossos d’Esquadra. Tot per un tuit del cap de premsa de la del conseller Miquel Buch en el qual evocava les guerres de 1808 i 1936 per demanar la independència. El missatge del periodista tarragoni Joan Maria Piqué també ha provocat una tempesta política, sobretot en els partits de l’oposició. ERC, el partit que sustenta el govern, també se sent molesta.
El periodista gadità José ‘Pepe’ Oneto ha mort aquest dilluns als 77 anys. Un dels grans periodistes de la Transició i la Democràcia, Oneto ha mort a la clínica Quirón de Sant Sebastià, en què estava ingressat des de mitjans d’agost, i on va ser operat d’urgència d’una peritonitis aguda.
Hem de reconèixer que la política ha fracassat i està fracassant. No hi ha res que ens marqui un camí més optimista. Tot és frustració. Cal preguntar-se sense vergonyes, què vam guanyar i què vam perdre amb l’1 d’octubre. És obvi que el moviment social ha fet passos importants, però malauradament no ha estat acompanyat d’un projecte polític fort i creïble. No podem continuar amb aquesta convulsió (política i social) permanent. Crec que aquest és el moment per fer una reflexió profunda, seriosa i honesta. En les pròximes setmanes tindrem mobilitzacions i concentracions massives al carrer per defensar l’orgull català, però a banda d’això, caldran polítiques i estratègies assumibles. No podem lluitar contra quelcom que desconeixem. Prou de cops de cec, d’improvisació, dels jocs de criatures malcriades. Ara necessitem líders amb majúscules, valents i responsables. E
Al Mosso que va fer tocaments a una periodista durant la diada castellera de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès se li ha retirat l’arma reglamentària i se li ha canviat de servei. El policia, que és casteller de la Colla Vella Xiquets de Valls, també va ser expulsat de la colla pel mateix motiu.
