08. Maig 2024

Arxius de periodista | Pàgina 3 de 3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Març, 2014

L’excorresponsal d’El Periódico a Tarragona es dedica, actual i exclusivament, a escriure llibres i a gaudir de la vida. Ferran Gerhard sol dir les coses tal com pensa. Diu que els seus ‘Bitacorismos’ (Ladridos de plata) li permeten denunciar la corrupció i la manca de democràcia existents. Ja està preparant el seu nou treball literari: Donde yacen y mueren las estrelles, encara que es queixi que es llegeix cada vegada menys.

Ferran Gerhard
El periodista i escriptor Ferran Gerhard

República Checa TV – Quina és la temática del llibre?
Ferran Gerhard – Tracta de una tertúlia diària – és un article per jornada durant l’any 2013 que difonia pel Facebook – sobre qüestions d’actualitat, tant locals com estatals o internacionals.
RCTv – Quins són els personatges?
FG – Intervenen diversos personatges (al final de l’any eran 75), uns imaginaris, els altres reals i uns tercers amics meus morts que he reviscolat. Els articles es diuen Bitacorismos (referència al quadern de Bitàcola) i són molt crítics amb el poder. Em permeten denunciar la corrupció i la manca de Democràcia en els temps actuals.
RCTv – En què t’has basat a l’hora d’escriure’l?
FG – Ens tot allò que m’envolta. Hi ha esdeveniments personals i d’altres situacions captades gràcies als mitjans de comunicació. També intento mantenir un fil estilístic determinat, en dic “real ficció”. Tots els textos estan amarats de nihilisme, al mateix temps, esperança.
RCTv – Creus que és un bon moment per publicar llibres?
FG – Crec que sempre és un bon moment, encara que en aquest cas la tirada és modesta i per tant no en sortiré escaldat.
RCTv – Quant de temps has trigat en escriure’l?
FG – Aquest primer volum, Ladridos de plata, recolleix els primers sis mesos de articles. A principis de l’any vinent, editarem el segon volum que es basarà en el segon semestre: Relámpagos de hojalata.
La portada del llibre que presentarà avui
La portada del llibre que presentarà avui

RCTv – Et consideres més periodista o més escriptor?
FC – En aquests moments, desprès de ser expulsat del periodisme per l’ERO del Grup Zeta, em dedico plenament a la literatura. Malgrat això, són dues branques d’un mateix tronc, es retro alimenten. Soc una mica de tot.
RCTv – Cada vegada hi ha més escriptors, però hi ha cada cop més bona literatura?
FG – Penso que no. La bona literatura és cada cop més difícil de gaudir.
RCTv – La gent llegeix més o hi ha una devallada?
FG – Es lleigeix poc, cada vegada menys.
RCTv – Quina serà la teva propera obra?
FG – Ara estic preparant una novel·la. Es dirà “Donde yacen y mueren las estrellas”. Temporalment anirà del 1971 al 1985-87. Final del franquisme i Transacció Democràtica. Els personatges de la meva anterior novel·la, “Gatos rumberos”, seran joves. Serà una “precuela”.
RCTv – Sant Jordi hauria de ser cada dia…
FG – I tant! A més hauríen de acabar amb els dragons polítics que ens condemnen a viure cada dia pitjor.
 
 


REDACCIÓ20 Febrer, 2014
Laura_Casas.jpg

Laura_CasasLaura CASAS és una de les veus més conegudes de Tarragona Ràdio. És una enamorada de la seva professió, la qual considera vocacional. No li agrada l’enveja existent entre companys i lamenta que alguns no es respectin. Confessa que va plorar arran dels acomiadaments registrats a l’emissora pública i desmenteix pressions polítiques, tot i aclarir que “sabem on treballem”.
Entrevista DM i RC
+Actual – Què és el Periodisme per a tu?
Laura Casas – Una manera de viure. A banda d’una filosofia de vida és una professió bonica i intensa. Una vocació.
+A – T’has sentit mai frustrada?
LC – Al començament penses una cosa i acaba sent una altra.
+A – Quines expectatives tenies?
LC – Abans era més fàcil canviar de mitjà. Avui dia, per la crisi, costa molt més.
+A – Què t’atrau més: tele, ràdio o premsa escrita?
LC – Em quedo amb la ràdio, però m’agradaria fer un tast de tele. És una assignatura pendent.
+A – Què opines de la polivalència en la professió?
LC – Per un costat és positiva perquè pots treballar en tots els camps periodístics, però és, clarament negatiu si es tracta d’una polivalència salvatge.
+A – Com està la professió a nivell d’ètica?
LC – Malauradament, continua havent-hi gent que se la salta.
(…)
+A – Dels polítics que has entrevistat quin ha estat el més complicat?
LC – Potser el socialista Xavier Sabaté, no per difícil però pel seu caràcter.
+A  – Has hagut de corregir mai alguna notícia perquè una “font d’informació” t’ha enganyat?
LC – Sí. De tant en tant passa. Alguna vegada també ens equivoquem, fruit de la immediatesa.
+A – Els mitjans digitals han canviat el panorama periodístic. Què n’opines?
LC – És una manera de comunicar on impera la immediatesa i on hi ha també molts riscos.
+A – El periodisme és una professió molt tancada?
LC – Hi ha molts interessos, poders fàctics i com a gremi és tancat. Hi ha molta enveja i això ens porta a algunes situacions de precarietat. Entre nosaltres no ens respectem.
(Llegeix l’entrevista sencera a la revista +Actual, pàg.20)