La vaga de transportistes que està afectant Espanya amenaça de nou a un dels sectors clau de l’economia. Després d’haver patit les conseqüències i restriccions de la pandèmia, ara l’hostaleria es veu afectada per la manca de subministrament d’aliments i begudes, on la cervesa, un dels productes més demandats pels clients, pot escassejar en algunes zones del país davant la falta de repartiment.
Dos dels grups cervesers més importants de l’Estat, Heineken i Estrella Galícia han alertat que si la vaga de transportistes continua, es trencarà la cadena de distribució i no podran arribar els seus productes fins a bars, restaurants i superfícies comercials. Nou mal de cap per un sector castigat sistemàticament.
Així i tot, Estrella Galícia ha volgut rebaixar la tensió amb un missatge d’esperança. “Eh, que som La Resistència. De veritat creieu que ens rendirem…?” expliquen en un tuit.
Les tropes russes han destruït un laboratori que gestiona les deixalles radioactives a la central nuclear de Txernòbil, ocupada a l’inici de la invasió d’Ucraïna, segons ha denunciat l’Agència Estatal d’Ucraïna per a la Gestió de les Zones d’Exclusió.
Segons aquest centre, el laboratori va costar més de 6 milions d’euros, estava a la zona d’exclusió de la central nuclear de Txernòbil i era un complex amb “importants capacitats analítiques i de recerca” en l’àmbit de la gestió de les deixalles radioactives.
El laboratori va ser construït el 2015 amb ajuda de fons de la UE per a la cooperació en seguretat nuclear i, segons el comunicat, tenia equips i capacitats analítiques úniques a Europa. Segons el comunicat ucraïnès, al laboratori hi havia “mostres altament actives i mostres de radionúclids que avui estan en mans de l’enemic”.
La central nuclear de Txernòbil, després de l’accident del 1986, el més important de la història en aquest tipus d’energia, no està operativa, però encara requereix tasques de control, anàlisi i vigilància.
El secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, ha assegurat aquest dimarts que Rússia no podrà guanyar la guerra a Ucraïna. Segons Guterres, encara que ciutats com Mariúpol caiguin en mans de l’exèrcit rus, Ucraïna “no es pot conquerir ciutat per ciutat”, i tard o d’hora s’haurà de passar del camp de batalla a la taula de negociacions.
Guterres ha afirmat que hi ha “progrés diplomàtic” que ja s’està veient en qüestions “clau” i que “no s’ha de perdre l’esperança”. El cap de l’ONU ha afirmat que sobre la taula de negociacions hi ha material “suficient” com perquè els atacs s’aturin ja. “Continuar la guerra a Ucraïna és moralment inacceptable, políticament indefensable i militarment insensible”, ha expressat Guterres.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha instat el seu homòleg rus, Vladímir Putin, a reunir-se personalment per poder abordar el conflicte a Ucraïna. En una entrevista emesa per la televisió pública ucraïnesa, Zelenski ha afirmat estar disposat a discutir sobre els “territoris ocupats” de Donetsk, Lugansk i Crimea.
Segons el líder ucraïnès, el final de la guerra no serà viable si no té lloc una reunió personal amb Putin. No obstant això, Zelenski ha admès que no creu que el diàleg pugui ser “efectiu”. “Estic disposat a plantejar aquestes qüestions sobre els territoris ocupats, són rellevants per a nosaltres. Tanmateix, estic segur que aquesta decisió no es prendrà en aquesta reunió”, ha expressat Zelenski.
En la mateixa línia, el líder ucraïnès ha declarat que sense una reunió personal amb Putin és “impossible” entendre què està disposada a fer la Federació Russa per aturar la guerra, així com per a què està preparada si Ucraïna no es rendeix.
El mandatari d’Ucraïna ha advertit prèviament que, en qualsevol cas, els eventuals compromisos que es puguin pactar Rússia hauran de ser ratificats per la ciutadania ucraïnesa a través d’un referèndum.
Les forces russes que han envaït Ucraïna només tenen reserves de municions, combustible i aliments per no més de tres dies, segons diu l’últim comunicat de guerra pel Ministeri de Defensa d’Ucraïna al començament del vint-i-setè dia d’invasió.
Segons aquest informe, “les forces d’ocupació russes que operen a Ucraïna tenen reserves de municions i aliments per no més de tres dies. La situació és semblant amb el combustible, que es reposa amb camions cisterna”. El Ministeri ucraïnès de Defensa ha dit que Rússia “no va poder establir un oleoducte per satisfer les necessitats de les seves tropes” a les zones on opera.
El comunicat del Ministeri ucraïnès ha indicat que “no s’han notat canvis significatius en la posició i la naturalesa de les accions de les forces de defensa durant l’últim dia”. Així mateix, durant les últimes 24 hores, ha afegit, “més de 9 objectius aeris enemics han estat abatuts per unitats de la Força Aèria de les Forces Armades d’Ucraïna i la Defensa Aèria de les Forces Terrestres”. Es tracta d’1 avió, 6 vehicles aeris no tripulats (drons) i 2 helicòpters.
“S’han observat més accions actives d’avions enemics les últimes 24 hores”, segons el comunicat de guerra ucraïnès, que també diu que a la regió de Lugansk s’estan produint actes de desobediència civil perquè “una gran part de la població no dona suport a la política dels ocupants i no té desig de prendre les armes”.
Primers atacs russos a Lviv, fins ara considerada com la capital de la rereguarda a Ucraïna, i lloc des d’on centenars de milers de refugiats fan l’última parada abans de fugir cap a la Unió Europea.
Aquesta matinada les forces russes han atacat una planta de reparació d’avions propera a la ciutat, que està a només uns 70 kilòmetres de Polònia. L’alcalde de Lviv, AndriySadovy, ha confirmat a Telegram que hi ha diversos edificis destruïts, però que per ara no es té constància de víctimes.
Mentrestant, el setge a la ciutat portuària de Mariúpol, al sud-est d’Ucraïna, continua, i el ministeri de Defensa rus ha assegurat que està més a prop d’ocupar la ciutat, segons ha dit en un comunicat en vídeo el portaveu IgorKonashenkov. Segons la traducció difosa per l’agència estatal russa Ria Novosti, els combats a Mariúpol són ja “al centre de la ciutat”.
El Ministeri d’Exteriors rus ha aprovat aquest dimarts imposar sancions contra el president dels Estats Units d’Amèrica (EUA), Joe Biden, el secretari d’Estat, Anthony Blinken, i diversos alts càrrecs del govern de la Casa Blanca com a resposta a les sancions imposades des d’Occident.
La llista negra publicada pel govern del Kremlin també inclou el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, membres de l’executiu canadenc i pràcticament tots els membres del Parlament, inclòs el Bloc Quebequès. Entre les principals sancions hi ha la prohibició d’entrar a Rússia. “Aquesta decisió és la conseqüència inevitable del tomb extremadament russòfob de l’actual administració nord-americana”, ha assegurat el Kremlin en un comunicat.
Entre els representants estatunidencs sancionats també hi ha el secretari de Defensa, Lloyd Austin, la secretària de premsa de la Casa Blanca, Jennifer Psaki, o l’excandidata a la presidència dels Estats Units Hilary Clinton. En el cas del govern del Canadà, també queden sancionades la ministra d’Exteriors, MelanieJoly, i la de Defensa, AnitaAnand.
Des del govern de Vladímir Putin han assegurat que la llista negra s’ampliarà en les pròximes hores per incloure “alts funcionaris nord-americans, militars, legisladors, empresaris, experts i gent dels mitjans que són russòfobs o que contribueixen a incitar l’odi cap a Rússia”.
El Consell de Ministres aprova aquest dimarts un acord per autoritzar l’inici de les tasques de documentació per part de la Fiscalia per portar el president rus, Vladimir Putin, davant el Tribunal Penal Internacional (TPI) acusat de crims de guerra.
Ho va avançar el president espanyol, Pedro Sánchez, a la Conferència de Presidents, i ho ha reiterat aquest dimarts el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, en una entrevista a Telecinco. Albares ha avançat que aquest dimecres viatjarà a la frontera entre Polònia i Ucraïna, punt d’arribada de refugiats.
El ministre ha explicat també que aquest dilluns va parlar amb el seu homòleg xinès i li va demanar que utilitzés la influència del seu país sobre Rússia per acostar la pau. Amb tot, no ha descartat la possibilitat d’una escalada encara més important del conflicte.
Se cumplen dos años de la pandemia que llegó para cambiarnos la vida para siempre. Hasta ahora, el balance del coronavirus en España se salda con seis olas, 1,3 millones de contagios y 12.800 muertos, en una de las enfermedades que más nos ha afectado en la historia en el país y que, aunque no lo parezca, sigue presente.
La pandemia cogió por sorpresa a toda España, y por ende a las comunidades autónomas, que tuvieron que vivir el confinamiento de los ciudadanos para evitar contagios y el colapso hospitalario. Desde que el 13 de marzo se produjeron las primeras muertes por coronavirus en España, las víctimas mortales fueron en aumento hasta sumar 308 el primer mes de pandemia, con un incremento incesante en abril hasta las 930 víctimas, todo ello en pleno Estado de Alarma.
Se cumplen dos años del primer Estado de Alarma
En mayo empezó a bajar el número de fallecidos, lo que conllevó la flexibilización de las medidas restrictivas aprobadas en el estado de alarma decretado el 14 de marzo, y el descenso fue aún más acusado en junio, cuando hubo 20 víctimas por covid-19, y bajó aún más en julio, con nueve fallecidos, el mes con muertes por esta enfermedad.
Era el final del confinamiento para “disfrutar” de las vacaciones de verano, pero el virus permanecía vigente, como repetían sin cesar todos los expertos, hasta el punto de que la cifra volvió a subir en agosto, con 60 fallecidos, septiembre -334- y octubre -717-, dando paso a la “anunciada” segunda ola del coronavirus.
El final del 2020 fue especialmente duro para los ciudadanos, que comprobaron que las restricciones afectaban a las tradicionales fiestas navideñas. Rara era la semana en la que no se producía un brote, especialmente en las residencias de mayores, el colectivo más vulnerable y con el que se cebaba el virus.
Una niña recibiendo la vacuna contra la Covid
De hecho, la primera ola cogió por sorpresa a la sanidad y a los profesionales sin apenas mascarillas y sin equipos de protección suficientes, una situación que obligó a los centros de atención primaria y a los hospitales a redoblar sus esfuerzos para atender a los enfermos, e incluso se tuvieron que habilitar algunos hoteles para atender, principalmente, a los ancianos.
Muchos expertos hablan de la sexta ola como la última, porque bajan los contagios, la incidencia, las hospitalizaciones y los ingresados en la UCI, y las autoridades empiezan a valorar la vuelta a la normalidad en algunos aspectos, sobre todo los relativos a las mascarillas en las aulas.
Dos años después del primer caso de coronavirus en España, casi el 95 por ciento de la población mayor de 12 años tiene la pauta completa de vacunas. Los ciudadanos se preguntan si esta sexta ola será el final de la pandemia, pero los indicios apuntan a que la Covid-19 seguirá presente entre nosotros mucho más tiempo.
Veintiún minutos antes de las ocho de la mañana tres bombas estallaban en un tren que llegaba a Atocha. Otras siete lo hacían después en otros convoyes aquel 11 de marzo de 2004, el día de la mayor acción terrorista de España, que inundó de solidaridad el país y también lo sacudió a tres días de unas elecciones.
Unas 192 personas fueron asesinadas en los atentados perpetrados por una célula de terroristas de Al Qaeda: 34 perecieron en el tren que explotó en la estación de Atocha; 63 en el que lo hizo frente a la calle Téllez; 65 en el de la estación de El Pozo; 14 en el que estaba en la estación de Santa Eugenia y 16 en diferentes hospitales, la última en 2014 tras permanecer en coma diez años. Más de 1.800 viajeros resultaron además heridos.
Dieciocho años después, nadie duda de que las fuerzas de seguridad, servicios de emergencia y también la ciudadanía respondieron con creces a la mayor emergencia que hasta el momento había sufrido España, un antes y un después en la respuesta a un atentado y en la lucha contra un terrorismo que veíamos lejano, más acostumbrados a combatir a ETA.
Del 11M quedarán imágenes colectivas como las de decenas de vecinos en pijama auxiliando a los heridos, autobuses convertidos en improvisadas ambulancias y cientos de ciudadanos que dejaron su trabajo o sus clases en la universidad para donar sangre. Pero la masacre yihadista deja para la historia unos días frenéticos también en la escena política. Con la autoría de los atentados difusa en las primeras horas, los partidos suspendieron sus campañas a tres días de la celebración de elecciones generales.
Desgraciadamente, también en este tiempo España ha vuelto a sufrir un atentado. El 17 de agosto de 2017 una célula yihadista asentada en Ripoll (Girona), integrada por jóvenes que habían sido radicalizados por el imán de la localidad, causaban 16 muertos: 14 en Las Ramblas de Barcelona arrollados por una furgoneta, un apuñalado en Barcelona y otro en Cambrils.
REDACCIÓ24 Març, 2022
Se cumplen dos años de la pandemia que llegó para cambiarnos la vida para siempre. Hasta ahora, el balance del coronavirus en España se salda con seis olas, 1,3 millones de contagios y 12.800 muertos, en una de las enfermedades que más nos ha afectado en la historia en el país y que, aunque no lo parezca, sigue presente.
