Arxius de Panorama | Pàgina 5 de 13 | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Març, 2022

Orange i MásMóvil han anunciat aquest dimarts l’inici un període de negociacions per combinar els seus negocis a l’Estat i convertir-se així en l’operador de telefonia més gran del país. L’entitat resultant estaria controlada a parts iguals per les dues companyies i tindria una valoració conjunta de 19.600 milions d’euros.

En termes de facturació, l’empresa sumaria uns ingressos agregats de 7.500 milions d’euros i el resultat brut d’explotació (ebitda) se situaria en els 2.200 milions d’euros, segons han informat a través d’un comunicat. Els dos grups confien que l’operació es firmi durant el segon trimestre de 2022 i es doni per finalitzada el segon trimestre de 2023, sempre que s’obtingui el vistiplau de les autoritats reguladores.

La ‘joint venture‘ integraria els actius i els equips de les dues companyies per donar servei a més de set milions de clients dins xarxa de telèfon fix, gairebé 20 milions de clients dins la xarxa mòbil i prop d’1,5 milions de clients de televisió. Segons els càlculs d’ambdues empreses, l’entitat resultant disposaria d’una xarxa de fibra òptica ultraràpida amb cobertura sobre 16 milions d’unitats immobiliàries i generaria sinergies que podrien arribar als 450 milions d’euros a partir del tercer any de la fusió.

“Amb una cartera de marques àmplia i complementària, la ‘joint venture‘ oferirà als consumidors espanyols i a les empreses competitives una connectivitat de gran qualitat, una excel·lent experiència de clients i un ampli ventall de serveis innovadors a l’entorn digital”, asseguren MásMóvil i Orange en el comunicat emès aquest dimarts.

Pel president i conseller delegat d’Orange, Stéphae Richard, la fusió ha de permetre als dos grups “convertir-se en un competidor més fort capaç de realitzar importants inversions”. Per altra banda, el conseller delegat de MásMóvil assegura que l’operació serà “beneficiosa pels consumidors, el sector de les telecomunicacions i la societat espanyola en conjunt”.

PUBLICITAT

REDACCIÓ8 Març, 2022

Ucraïna i Rússia han pactat l’obertura d’un corredor humanitari des de la ciutat de Sumi, segons han anunciat la viceprimera ministra, Iryna Vereschchuk i l’assessor presidencial Mykhailo Podolyak. La ruta, aprovada també segons el govern ucraïnès pel ministeri rus de Defensa, aniria fins a la ciutat de Poltava, més al sud, i inclouria combois i vehicles privats amb civils que els seguirien.

En paral·lel, Moscou ha informat que aplicarà un alto el foc per permetre la sortida de civils de les ciutats de Kíiv, Khàrkiv, Mariúpol i altres ciutats, però per anar cap a Belarús i, posteriorment, agafar un avió a Rússia, segons confirma l’agència Interfax. Ucraïna rebutja frontalment aquesta opció, que considera “immoral”.

El corredor de Sumi està acordat entre les dues parts, i amb la intermedicació de la Creu Roja, que té garanties de Moscou que es respectarà, segons Vereschchuk.

En un missatge a Twitter, l’assessor presidencial Podolyak ha afirmat que ho tornaran “a provar” després dels intents fallits de corredors humanitaris dels últims dies. “Esperem que els autors dels corredors cap a un país on ningú es vol evacuar no tancaran la porta i ningú patirà”, ha dit, en referència als intents de Rússia, fins ara, de forçar les evacuacions cap al seu país.

PUBLICITAT

REDACCIÓ4 Març, 2022

Rússia ha atacat aquesta matinada la central nuclear de Zaporíjia a Ucraïna, la més gran d’Europa. El ministre d’Exteriors d’Ucraïna, Dmytro Kuleba, ha explicat que l’exèrcit rus ha disparat “des de tots els costats” i ha alertat que el risc de catàstrofe nuclear és “deu vegades” més gran que Txernòbil.

L’atac ha provocat un incendi i l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) ha explicat que està en contacte amb les autoritats ucraïneses fent seguiment de la situació. Membres del govern ucraïnès han reclamat a Rússia que aturi els atacs i permeti els treballs d’extinció del foc.

El director general de l’OIAE, Rafael Mariano Grossi, ha expressat la seva preocupació per la situació en la central nuclear. Ha afegit que està en “estret contacte” amb el regulador i operador nuclear d’Ucraïna i ha fet una crida a abandonar les accions que poden posar en perill les centrals nuclears.

Des dels Estats Units, la secretària d’Energia, Jennifer Granholm, ha afirmat que les “operacions militars” russes prop de la planta nuclear són “temeràries” i ha demanat el seu cessament. Granholm s’ha posat en contacte amb el seu homòleg ucraïnès.

PUBLICITAT

REDACCIÓ1 Març, 2022

L’ONU xifra en 136 els civils morts a Ucraïna a conseqüència de la invasió de Rússia des del 24 de febrer. Segons dades de l’oficina de Drets Humans de l’organisme, 13 dels morts són nens. Pel que fa als ferits, la xifra se situa en 400, dels quals 26 són nens.

La majoria de les víctimes han estat causades per l’ús d’armes explosives amb gran àrea d’impacte, com bombardejos d’artilleria pesant i sistemes de llançament de coets múltiples, a més d’atacs aeris. L’organisme alerta, però, que aquestes són només les víctimes que han pogut registrar i que “probablement” la xifra real és “molt més alta”. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha ascendit fins a 660.00 la xifra de refugiats ucraïnesos.

Pel que fa a Rússia, l’oficina de Drets Humans de l’ONU ha registrat 6.400 detencions en protestes contra la guerra des del passat dijous. “Entenem que la majoria són alliberats hores després, alguns pagant una multa, però altres afronten fins a 25 dies de presó”, apunta.

Després d’actualitzar la xifra de refugiats ucraïnesos que van cap a pïsos veïns a 660.000, la portaveu de l’organització, Shabia Mantoo, ha advertit que si la situació continua desenvolupant-se al mateix ritme, pot tenir lloc la crisi de refugiats “més greu” a Europa en l’últim segle.

Shabia Mantoo ha explicat que la majoria de refugiats s’han desplaçat a Polònia, Hongria, Moldàvia, Romania i Eslovàquia, i ha instat als governs dels països europeus a garantir l’accés als seus territoris per totes les persones que fugen d’Ucraïna, “sense discriminació contra cap persona o grup”. En el comunicat emès per ACNUR, també confirmen que estan mobilitzant recursos per respondre de manera “ràpida i eficaç”.

PUBLICITAT

REDACCIÓ28 Febrer, 2022

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha demanat “l’ingrés immediat” a la Unió Europea. En un discurs gravat, Zelenski ha reclamat aquest dilluns l’entrada al club europeu amb “un procediment especial”. “Estic segur que és possible”, ha dit. Zelenski defensa que l’objectiu dels ucraïnesos és “estar amb tots els europeus” en “igualtat de condicions”.

El cap de l’executiu ucraïnès ha formulat aquesta petició coincidint amb l’inici de les converses de pau amb Rússia. En el cinquè dia de la invasió russa del país, una delegació d’Ucraïna ha arribat aquest matí a la frontera amb Bielorússia i buscarà pactar amb els representants del Kremlin “un alto el foc immediat i la retirada de les tropes russes”.

La Unió Europea té un procés per gestionar l’entrada de nous estats membres que normalment comporta anys de preparatius per alinear el país candidat als estàndards europeus. Per entrar es demana que hi hagi “institucions estables que garanteixin la democràcia i l’estat de dret” i una economia de mercat “que funcioni”, entre altres requisits.

Actualment, hi ha cinc candidats oficials a entrar a la UE que fa més d’una dècada que ho van demanar: Turquia (1987), Macedònia del Nord (2004), Montenegro (2008), Albània (2009) i Sèrbia (2009). L’últim país que va entrar a la UE va ser Croàcia el 2013.

PUBLICITAT

REDACCIÓ28 Febrer, 2022

El Banc Central de Rússia ha decidit aquest dilluns duplicar els tipus d’interès, que passen del 9,8% al 20%, a conseqüència de les sancions econòmiques d’Occident, que amenacen de desestabilitzar l’economia de Moscou.

De fet, la moneda russa, el ruble, es desploma prop d’un 30% en els mercats que ja han obert, en el primer dia d’operacions borsàtils des de la imposició de les sancions.

Mentrestant, el conflicte entrar en unes noves 24 hores que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va definir com a “crucials” durant una conversa amb el primer ministre britànic, Boris Johnson. Segons xifres del govern ucraïnès, la invasió ja ha provocat 352 morts civils, entre ells 14 nens.

PUBLICITAT

REDACCIÓ25 Febrer, 2022

Soldats russos han entrat en el districte d’Obolon, a Kíev, segons ha informat el Ministeri de Defensa d’Ucraïna. L’entitat governamental ucraïnesa ha assegurat que es tracta d’un grup d’exploració i sabotatge rus. L’exèrcit d’Ucraïna va informar que s’enfronta a la localitat d’Ivanki, a 80 quilòmetres de Kíev, a tancs russos que avancen en direcció a la capital des de l’antiga central nuclear de Txernòbil.

El Ministeri de Defensa ucraïnès va demanar a la ciutadania informar sobre qualsevol moviment d’equipament bèl·lic de l’enemic i preparar còctels Molotov per a “neutralitzar a l’ocupant”. A més, va fer una crida als civils a la precaució i evitar sortir de les seves llars sense necessitat.

“Els tancs russos avancen en direcció de Kíev, però als voltants d’Ivankiv es va entaular un combat. Les forces ucraïneses van volar un pont per a detenir la columna russa”, va indicar l’Estat Major de les Forces Armades d’Ucraïna, citat per UNIAN.

PUBLICITAT

REDACCIÓ25 Febrer, 2022

El govern espanyol ha evacuat aquest divendres al matí l’ambaixadora d’Espanya a Kíev amb la resta de personal que quedava a l’ambaixada de la capital ucraïnesa -unes 8 persones, el personal “essencial mínim” que hi quedava-. Ho ha explicat el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares.

En una entrevista, Albares ha detallat que juntament amb el personal diplomàtic també s’ha evacuat un centenar de persones de nacionalitat espanyola. El ministre ha afirmat que a la capital ucraïnesa “ja no es donen les condicions mínimes de seguretat”. Fonts d’Exteriors han detallat que van tots cap a la frontera amb Polònia per terra.

Un centenar més de ciutadans espanyols han decidit quedar-se a Ucraïna, la majoria tenen doble nacionalitat. El titular d’Exteriors ha esperat que sigui una evacuació “temporal” i puguin tornar a Kíev “al més aviat possible”.

PUBLICITAT

REDACCIÓ24 Febrer, 2022

Ucraïna ha confirmat més 40 morts, deu d’ells civils, per l’atac militar de Rússia. Ho ha explicat l’assessor de l’oficina presidencial ucraïnesa, Oleksiy Arestovych, segons recull el portal rus Babel. El ministeri de l’Interior ha comunicat aquest migdia que un avió de les seves forces armades “s’ha estavellat” als afores de Kíev provocant la mort de cinc persones.

El ministre d’Exteriors, Dimitri Kuleba, ha assegurat que Rússia està perpetrant un “atac a gran escala des de múltiples direccions” a Ucraïna. Kíev ha confirmat atacs a la capital, a Odessa i Kherson, al sud, a Kharkiv, a l’est. Alguns mitjans locals informen també d’explosions a Lviv, la ciutat més a l’oest del país i molt a prop de la frontera amb Polònia.

“Això no només és una invasió de l’est d’Ucraïna”, ha dit Kuleba, negant que les forces ucraïneses hagin col·lapsat: “L’exèrcit està lluitant”. Per la seva banda, Rússia nega que les seves tropes estiguin atacant ciutats d’Ucraïna, però admet que estan utilitzant “armes d’alta precisió” per destruir infraestructures militars.

El ministeri d’Infraestructures d’Ucraïna ha assegurat que ja han evacuat més 3.000 persones de Donetsk i Lugansk i ha anunciat que aquest mateix dijous enviaran avions d’evacuació al Donbas i a Odessa.

Les autoritats d’Ucraïna també han demanat l’evacuació a alguns habitants de parts de Kriví Rih, ciutat amb més de 700.000 a la província de Dnipropetrovsk, al sud-est del país, segons Ukrinform. També s’ha ordenat al districte d’Uman, a la província de Cherkasky, al centre d’Ucraïna, que es desplaci a altres zones més segures del país.

PUBLICITAT

REDACCIÓ24 Febrer, 2022

Les principals borses europees han obert la sessió d’aquest dijous amb fortes caigudes arran de l’atac militar que ha iniciat Rússia contra Ucraïna. L’Ibex-35 lidera la davallada, amb una caiguda del 4,5%, mentre que els índexs de França –Cac 40- i Alemanya –DAX- han començat el dia amb caigudes del 4,3% i del 3,9% respectivament.

La situació també s’ha repetit a la borsa d’Amsterdam (-3,5%) i al FTSE 100 de Londres (-2,5%). Per altra banda, el preu del barril de Brent s’ha incrementat un 6,4% i s’ha situat en els 102,99 dòlars (90,9 euros). És la primera vegada des del setembre de 2014 que el barril de Brent supera la barrera dels cent dòlars. En paral·lel, el preu el gas natural s’ha disparat un 20,7%.

Pel que fa als Estats Units, la caiguda de les borses ja es va començar a notar abans del tancament de la sessió d’aquest dimecres. El Dow Jones va caure un 1,38%, mentre que el Nasdaq ho va fer un 2,57%.

A l’Àsia, l’impacte del conflicte rus també s’ha fet palès, amb caigudes superiors al 3% a la borsa de referència de l’Índia (-3,03%) i de Hong Kong (-3,01%). Pel que fa al Nikkei –l’índex de referència al Japó-, la davallada ha estat de l’1,81%.

PUBLICITAT

Newer Posts

Older Posts

Arxius de Panorama | Pàgina 5 de 13 | Diari La República Checa

xxx Partners

Orange i MásMóvil estudien una fusió per dominar el mercat

Rússia i Ucraïna acorden un corredor per evacuar Sumi

La fúria de Putin: Ataca la central nuclear més gran d’Europa

L’ONU xifra en 137 civils morts en la invasió d’Ucraïna i 13 són nens

Ucraïna reclama “l’ingrés immediat” a la Unió Europea

Les sancions a Rússia fan que es desplomi el ruble als mercats

L’exèrcit de Putin assetja Kíev amb l’arribada de tancs i tropes

Evacuen l’ambaixadora espanyola a Kíev a causa del conflicte

Ucraïna confirma 40 morts en l’atac de Rússia, 10 d’ells civils

Patacada de la borsa amb l’esclat de la guerra a Ucraïna