REDACCIÓ9 Març, 2022
El Gimnàstic de Tarragona es travessa el millor moment de la temporada. Havent guanyat 5 dels darrers 6 partits, els granes encaren la recta final del campionat situant-se cinquens, l’última plaça del play-off. Després d’una mala ratxa cap a finals d’any, sembla que la plantilla ara està donant el 100% per lluitar l’ascens. 
En aquest article entrevistem a l’entrenador del Nàstic, Raül Agné, qui respon a les crítiques pel seu joc, sovint titllat de defensiu. Agné també parla de l’abans i el després que va suposar la humiliant derrota davant de l’Andorra, així com de les possibilitats del seu equip en els play-offs.
Com és l’estil Agné?
No crec en els estils. El futbol és un tot. T’has d’adaptar als jugadors i veure quina és la seva naturalesa. Saber què fan millor. No m’agraden els entrenadors amb una idea fixa. Al final els jugadors són els que manen. M’adapto al que faci falta.
Com d’important és el joc en un equip?
Has d’intentar portar la iniciativa, cosa que no implica controlar el joc. Qui mana és qui genera les ocasions de gol, no qui té la pilota. Per tant, el joc és relatiu. Ara, si un des de la iniciativa és capaç de generar oportunitats està clar que el rival sempre estarà per sota. No obstant, això està a l’abast de pocs equips.
Veient la classificació, l’ascens directe encara és possible?
Partit a partit. No m’agrada pensar què passarà d’aquí a 12 jornades. Aspirem a tot.
Què li manca a aquest Nàstic per consolidar-se a la zona alta de la classificació?
Sumar més punts dels que tenim. Hem fet mèrits per tenir-ne més, però la realitat és la que és. No els hem aconseguit. També és cert que hem despertat quan tocava i ara volem estar a dalt. Ens esforçarem al màxim per no perdre pistonada.
Què és el que ha fallat fins ara?
L’equip va entrar molt bé en el campionat. Després, com a visitants no trèiem els punts que volíem, però hem fet mèrits per emportar-nos-en més. El futbol és com la vida, t’has d’adaptar a allò que va passant. Sense plorar i continuant remant. Hem revertit la situació transformant-la en positiu per quan arribessin els bons resultats com els d’ara.
El Nàstic ha acusat una manca d’efectivitat?
Sí. Ens ha costat fer gols. A vegades això ho provoca el mateix joc, no la qualitat dels davanters. És cert que hi ha hagut partits en què hem generat moltes ocasions i -al final- entre pals i errades en la definició no hem estat encertats. No li donem més importància de la que té.
Ja s’ha solucionat?
Per guanyar un enfrontament has de fer un gol més que l’altre, i el dia d’avui ho estem fent.
Creu que encara es pot millorar l’aspecte ofensiu?
Un equip de futbol no es fa de la nit al dia. Sempre hi ha aspectes a millorar i la nostra obligació és ser autocrítics i exigents sense oblidar-nos que fem moltes coses bé.
Quin és l’estat anímic de la plantilla?
Bo. Quan es guanya tothom està content. El més important és que fa un mes estàvem bastant fotuts i hem revertit la situació. Això és futbol i s’ha de mirar sempre endavant perquè el que has fet fins ara no serveix de res. Des de les victòries és més fàcil corregir les coses que fas malament. Estem amb aquesta recerca.
Què espera de l’afició pel que resta de temporada?
L’afició aquí és collonuda. Amb molt poquet que li donis ja està amb l’equip. Crec que té ganes de futbol, de bones categories i de què l’equip s’esforci i jugui. L’afició sempre està al nostre costat, des del minut 1 fins al 90. A excepció de dies com el de l’Andorra, accidents que agrairies que passessin fora de casa i no davant de la teva gent. L’afició és fantàstica i estic segur que estaran aquí fins al final.
Li agradaria veure un Nou Estadi ple?
Sí, he tingut la sort de jugar en estadis plens i aquest ha de ser molt maco. Ho he viscut com a rival. M’ho imagino ple ara i ha de fer goig. Seria bon senyal.
Li agradaria veure l’estadi ple abans d’acabar la temporada?
Si l’estadi està ple abans d’acabar la temporada, voldrà dir que estem jugant per coses molt importants. Ho tinc molt clar.
Què va passar el dia de l’Andorra?
Que nosaltres vam tenir la nostra pitjor versió, i ells la seva millor. També hem de sumar-li errades individuals… Penso que no hi ha tanta diferència entre els dos, però aquell dia vam estar molt malament. No és excusa, tanmateix probablement tampoc vam arribar al partit recuperats del tot amb 3 partits en una setmana. Van ser molt superiors a nosaltres. Aquests partits serveixen per adonar-te que així no vas enlloc. Tenim la sort que a partir d’aquell matx va haver un abans i un després.
La plantilla va tocar fons aquell dia?
Estàvem fent mèrits perquè les coses anessin millor, però no teníem resultats. Aquell dia vam rebre de valent i vam dir-nos quatre coses per acordar que havíem de canviar algun aspecte. Sí, potser vam tocar fons. A vegades surt bé fer això, com és aquest cas. El grup ho va encaixar bé i estem compromesos.
Va notar la pressió quan els resultats no arribaven?
Em fa molt de riure parlar de pressió al futbol. Pressió la que tenia la meva mare quan es va quedar viuda amb 3 nens i sense diners. Cap pressió per guanyar o perdre. Jo ho entenc des de la responsabilitat, no des de la pressió. S’ha de ser responsable, professional, exigent, autocrític. S’ha d’entendre que darrere portes un club i una ciutat molt importants amb una gran afició. Tot això em fa ser responsable. Sóc una peça petita i rellevant dins d’aquest engranatge. A la vida hi ha moltes coses que provoquen més pressió que el simple resultat d’un partit de futbol.
Vostè se sent còmode a Tarragona?
Estic molt a gust, des del primer dia. Sóc una persona molt familiar, i treballar aquí em permet estar a gairebé dues hores de la meva llar. Això em dóna felicitat i em permet estar concentrat en el Nàstic. A més, Tarragona és una ciutat fantàstica i hi tinc vida social. Estic encantat de la vida. Feia molts anys que anava donant voltes molt lluny de casa i ja començava a estar fart. Em sento molt identificat amb el club i amb la ciutat.
Com és Raül Agné d’entrenador?
Sóc una persona molt exigent, autocrítica i responsable. No crec en idees fixes. A la vida hi ha el blanc, el negre i el gris. No m’agrada vendre fum, però sí fer feina. De l’entrenador, els únics que tenen llicència per opinar són els jugadors. Ni els aficionats ni els periodistes. Perquè totes les valoracions són subjectives, no reals. No vull que mai em diguin que sóc un gandul o que no m’aplico ni m’esforço. L’experiència també m’ha aguerrit com a tècnic. Avui dia noto que tinc un bagatge amb què no comptava quan era jove. Ara puc respondre a certes situacions d’una forma més tranquil·la i més cerebral.
Dels 12 partits que queden, quin és el balanç que s’espera?
Intentarem guanyar el màxim de partits possible. Pot semblar un tòpic, però jo només penso en el següent partit. No té sentit pensar en què passarà demà. No sé què farem d’aquí a 12 jornades.
En un hipotètic play-off, hi ha algun equip que prefereixi?
No. Els play-offs no tenen res a veure amb una lliga regular perquè allà no hi ha marge d’error. Normalment, els duels se’ls emporta l’equip que té més clar el que ha de fer. Ja no depèn del rival. Són detalls mínims o puntuals. Ara bé, tothom que arriba a una fase així és perquè ha fet mèrits per ser-hi. Si el rival es diu Santander o Calahorra m’és igual. Si es jugués als estadis propis, que ens toquessin equips amb grans aficions podrien condicionar-nos, però la nostra plantilla compta amb jugadors que ja han competit en situacions similars. El rival no em preocupa.
Cap preferència?
La preferència és arribar-hi. Si hi som, crec que tindrem moltes opcions.
Arribarà el Nàstic a play-off?
Lluitarem per aconseguir-ho, esforçant-nos al màxim i més. Que ens diguin que si no hi arribem és perquè som més dolents, no per manca d’esforç.
PUBLICITAT
A la primera part, el Nàstic presentava un joc per bandes que no acabava de quallar. El Cornellà, per la seva part, deixava clares les seves intencions d’aprofitar un error local per fer mal al contraatac. Tanmateix, cap dels dos conjunts aconseguiria dominar els primers instants del duel. La primera ocasió dels granes seria al minut 20, i ja marcaria tot l’enfrontament. Dani Romera controlava l’esfèric dins l’àrea, just abans de creuar-lo i topar-se amb les mans de 
Malgrat aquest incident, l’equip tarragoní faria un altre pas endavant, dominant el que restava de primera meitat. Al 36′, una lluita incansable per una possessió dins l’àrea visitant permetia a Joan Oriol estavellar la pilota al travesser. A poc a poc, el Cornellà despertaria, conscient que la seva situació encara era reversible. Al 41′, 
En segon temps, el Nàstic cediria la possessió per intentar matar el partit en alguna jugada aïllada mitjançant el contraatac o la pilota aturada. El Cornellà agafaria la iniciativa, però la bona col·locació de la defensa grana no permetria gairebé ocasions visitants. 
Després de ‘mil i una’ ocasions pel club tarragoní, el duel va acabar amb empat sense gols. Amb aquest resultat, la 
El Nàstic de Tarragona 
El Club Bàsquet Tarragona (
El Gimnàstic de Tarragona retorna al camí de la victòria en un partit molt patit davant del CE Sabadell. El matx, disputat al Nou Estadi, arribava amb un conjunt grana tocat després de la clara derrota a Andorra per 2 a 0. Pel que fa als visitants, trepitjaven la gespa de Tarragona havent perdut a casa contra el líder del grup 2 de Primera RFEF, el Villarreal B, per 0 gols a 1. L’enfrontament ha finalitzat amb un resultat d’1 a 0 amb gol de Fran Carbia.
El matx començaria amb un Sabadell més perillós i 
La següent ocasió i primer xut grana entre els 3 pals no arribaria fins al minut 40 a través d’un intent llunyà de Joan Oriol que aturava el meta contrari. Finalment, Pedro 
A l’inici de la segona meitat es canviaria la dinàmica amb un Nàstic molt més incisiu i controlador del joc. Mantenint la possessió i atacant per bandes arribarien els primers intents. Pedro del 
La primera part començava amb un Barça B més posat dins del partit. El Nàstic pressionava, però el conjunt blaugrana aconseguia sortir amb la pilota jugada creant perill amb passades a l’esquena de la defensa. Tanmateix, aquesta tendència es va anar revertint amb els granes anant de menys a més a mesura que avançaven els minuts. L’ocasió més clara dels visitants arribaria al minut 10, el davanter Jutglà xutava fort per terra obligant a Manu García a fer de porter de futbol sala per enviar l’esfèric a córner. 
La segona meitat tindria un inici molt semblant al de la primera. El Barça B començaria creant molt de perill amb dos xuts tovets que alertaven del que passaria minuts més tard. Una bona combinació a zona de tres quarts permetia una passada de la mort que De Vega enviava fora inexplicablement. Novament, el Nàstic aconseguia el control del partit amb el pas del temps. Primerament, Pablo rematava un centre de córner al minut 53 que sortia una mica desviat. 4 minuts després, Del Campo es treia un regat màgic per posteriorment enviar l’esfèric al pal del porter rival amb una força increïble. Era sense cap dubte l’ocasió més clara del matx. 
Finalment, victòria dels locals que sumen els primers 3 punts d’aquesta campanya. Amb aquest resultat, el Barça B se situa en la posició número 15 amb tan sols 1 punt i a l’espera d’altres duels en joc. El Gimnàstic, per la seva banda, es col·loca a la 6a plaça amb 4 punts. Els granes es veuran les cares amb el Betis Deportivo diumenge vinent al Nou Estadi.
El Gimnàstic de Tarragona ha anunciat la recompensa que rebran les persones que portin a nous socis amb el passi complementari de la temporada passada: una samarreta d’entrenament de la marca Umbro a escollir entre els colors rosa, blau i el negre. Aquest darrer és el que porten els tècnics del club. La promoció comença dilluns i s’allargarà fins a exhaurir existències. 
El Gimnàstic de Tarragona s’enfronta demà a la UE Olot en el darrer partit de la pretemporada. Per tant, els granes disputaran a la Garrotxa la seva prova final abans de jugar amb foc real la setmana vinent a Sanlúcar de Barrameda, on s’estrenaran a la nova 1a RFEF davant l’Atlético Sanluqeño. El matx, previst per a les 18:30h, es podrà seguir des de Tarragona Ràdio.
