REDACCIÓ
El Gimnàstic de Tarragona es travessa el millor moment de la temporada. Havent guanyat 5 dels darrers 6 partits, els granes encaren la recta final del campionat situant-se cinquens, l’última plaça del play-off. Després d’una mala ratxa cap a finals d’any, sembla que la plantilla ara està donant el 100% per lluitar l’ascens. 
En aquest article entrevistem a l’entrenador del Nàstic, Raül Agné, qui respon a les crítiques pel seu joc, sovint titllat de defensiu. Agné també parla de l’abans i el després que va suposar la humiliant derrota davant de l’Andorra, així com de les possibilitats del seu equip en els play-offs.
Com és l’estil Agné?
No crec en els estils. El futbol és un tot. T’has d’adaptar als jugadors i veure quina és la seva naturalesa. Saber què fan millor. No m’agraden els entrenadors amb una idea fixa. Al final els jugadors són els que manen. M’adapto al que faci falta.
Com d’important és el joc en un equip?
Has d’intentar portar la iniciativa, cosa que no implica controlar el joc. Qui mana és qui genera les ocasions de gol, no qui té la pilota. Per tant, el joc és relatiu. Ara, si un des de la iniciativa és capaç de generar oportunitats està clar que el rival sempre estarà per sota. No obstant, això està a l’abast de pocs equips.
Veient la classificació, l’ascens directe encara és possible?
Partit a partit. No m’agrada pensar què passarà d’aquí a 12 jornades. Aspirem a tot.
Què li manca a aquest Nàstic per consolidar-se a la zona alta de la classificació?
Sumar més punts dels que tenim. Hem fet mèrits per tenir-ne més, però la realitat és la que és. No els hem aconseguit. També és cert que hem despertat quan tocava i ara volem estar a dalt. Ens esforçarem al màxim per no perdre pistonada.
Què és el que ha fallat fins ara?
L’equip va entrar molt bé en el campionat. Després, com a visitants no trèiem els punts que volíem, però hem fet mèrits per emportar-nos-en més. El futbol és com la vida, t’has d’adaptar a allò que va passant. Sense plorar i continuant remant. Hem revertit la situació transformant-la en positiu per quan arribessin els bons resultats com els d’ara.
El Nàstic ha acusat una manca d’efectivitat?
Sí. Ens ha costat fer gols. A vegades això ho provoca el mateix joc, no la qualitat dels davanters. És cert que hi ha hagut partits en què hem generat moltes ocasions i -al final- entre pals i errades en la definició no hem estat encertats. No li donem més importància de la que té.
Ja s’ha solucionat?
Per guanyar un enfrontament has de fer un gol més que l’altre, i el dia d’avui ho estem fent.
Creu que encara es pot millorar l’aspecte ofensiu?
Un equip de futbol no es fa de la nit al dia. Sempre hi ha aspectes a millorar i la nostra obligació és ser autocrítics i exigents sense oblidar-nos que fem moltes coses bé.
Quin és l’estat anímic de la plantilla?
Bo. Quan es guanya tothom està content. El més important és que fa un mes estàvem bastant fotuts i hem revertit la situació. Això és futbol i s’ha de mirar sempre endavant perquè el que has fet fins ara no serveix de res. Des de les victòries és més fàcil corregir les coses que fas malament. Estem amb aquesta recerca.
Què espera de l’afició pel que resta de temporada?
L’afició aquí és collonuda. Amb molt poquet que li donis ja està amb l’equip. Crec que té ganes de futbol, de bones categories i de què l’equip s’esforci i jugui. L’afició sempre està al nostre costat, des del minut 1 fins al 90. A excepció de dies com el de l’Andorra, accidents que agrairies que passessin fora de casa i no davant de la teva gent. L’afició és fantàstica i estic segur que estaran aquí fins al final.
Li agradaria veure un Nou Estadi ple?
Sí, he tingut la sort de jugar en estadis plens i aquest ha de ser molt maco. Ho he viscut com a rival. M’ho imagino ple ara i ha de fer goig. Seria bon senyal.
Li agradaria veure l’estadi ple abans d’acabar la temporada?
Si l’estadi està ple abans d’acabar la temporada, voldrà dir que estem jugant per coses molt importants. Ho tinc molt clar.
Què va passar el dia de l’Andorra?
Que nosaltres vam tenir la nostra pitjor versió, i ells la seva millor. També hem de sumar-li errades individuals… Penso que no hi ha tanta diferència entre els dos, però aquell dia vam estar molt malament. No és excusa, tanmateix probablement tampoc vam arribar al partit recuperats del tot amb 3 partits en una setmana. Van ser molt superiors a nosaltres. Aquests partits serveixen per adonar-te que així no vas enlloc. Tenim la sort que a partir d’aquell matx va haver un abans i un després.
La plantilla va tocar fons aquell dia?
Estàvem fent mèrits perquè les coses anessin millor, però no teníem resultats. Aquell dia vam rebre de valent i vam dir-nos quatre coses per acordar que havíem de canviar algun aspecte. Sí, potser vam tocar fons. A vegades surt bé fer això, com és aquest cas. El grup ho va encaixar bé i estem compromesos.
Va notar la pressió quan els resultats no arribaven?
Em fa molt de riure parlar de pressió al futbol. Pressió la que tenia la meva mare quan es va quedar viuda amb 3 nens i sense diners. Cap pressió per guanyar o perdre. Jo ho entenc des de la responsabilitat, no des de la pressió. S’ha de ser responsable, professional, exigent, autocrític. S’ha d’entendre que darrere portes un club i una ciutat molt importants amb una gran afició. Tot això em fa ser responsable. Sóc una peça petita i rellevant dins d’aquest engranatge. A la vida hi ha moltes coses que provoquen més pressió que el simple resultat d’un partit de futbol.
Vostè se sent còmode a Tarragona?
Estic molt a gust, des del primer dia. Sóc una persona molt familiar, i treballar aquí em permet estar a gairebé dues hores de la meva llar. Això em dóna felicitat i em permet estar concentrat en el Nàstic. A més, Tarragona és una ciutat fantàstica i hi tinc vida social. Estic encantat de la vida. Feia molts anys que anava donant voltes molt lluny de casa i ja començava a estar fart. Em sento molt identificat amb el club i amb la ciutat.
Com és Raül Agné d’entrenador?
Sóc una persona molt exigent, autocrítica i responsable. No crec en idees fixes. A la vida hi ha el blanc, el negre i el gris. No m’agrada vendre fum, però sí fer feina. De l’entrenador, els únics que tenen llicència per opinar són els jugadors. Ni els aficionats ni els periodistes. Perquè totes les valoracions són subjectives, no reals. No vull que mai em diguin que sóc un gandul o que no m’aplico ni m’esforço. L’experiència també m’ha aguerrit com a tècnic. Avui dia noto que tinc un bagatge amb què no comptava quan era jove. Ara puc respondre a certes situacions d’una forma més tranquil·la i més cerebral.
Dels 12 partits que queden, quin és el balanç que s’espera?
Intentarem guanyar el màxim de partits possible. Pot semblar un tòpic, però jo només penso en el següent partit. No té sentit pensar en què passarà demà. No sé què farem d’aquí a 12 jornades.
En un hipotètic play-off, hi ha algun equip que prefereixi?
No. Els play-offs no tenen res a veure amb una lliga regular perquè allà no hi ha marge d’error. Normalment, els duels se’ls emporta l’equip que té més clar el que ha de fer. Ja no depèn del rival. Són detalls mínims o puntuals. Ara bé, tothom que arriba a una fase així és perquè ha fet mèrits per ser-hi. Si el rival es diu Santander o Calahorra m’és igual. Si es jugués als estadis propis, que ens toquessin equips amb grans aficions podrien condicionar-nos, però la nostra plantilla compta amb jugadors que ja han competit en situacions similars. El rival no em preocupa.
Cap preferència?
La preferència és arribar-hi. Si hi som, crec que tindrem moltes opcions.
Arribarà el Nàstic a play-off?
Lluitarem per aconseguir-ho, esforçant-nos al màxim i més. Que ens diguin que si no hi arribem és perquè som més dolents, no per manca d’esforç.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
