REDACCIÓ13 Gener, 2023
Molt s’ha parlat i es parlarà de la nova contracta de la brossa de Tarragona. Qui està en l’epicentre de l’assumpte és l’omnipresent Jordi Fortuny. Ell va decidir portar personalment el procés de preparació de la licitació i, ara mateix, el que havia de ser la seva pujada al santuari dels oracles, s’ha convertit en una baixada als inferns.
Hem de dir que Fortuny és el pal de paller de l’actual equip de govern. Totes les decisions importants passen per la seva taula. Les seves àrees carreguen amb un 70% de la gestió del govern de Ricomà i cada dia s’enfronta a problemes de tota mena, que ell assumeix amb una gran capacitat de treball. Però, aquesta posició nuclear de Fortuny comporta riscos crucials i, en el cas de la nova contracta de la brossa, perills suplementaris.
Ara mateix, les explicacions donades per Fortuny a l’absència d’empreses que presentessin oferta a la licitació no han estat convincents. De la sèrie de reunions mantingudes amb les empreses no ha transcendit més que dues conclusions, les dues un pèl peregrines: la primera, defensada per l’interventor municipal, que veuria una mena de conxorxa empresarial per millorar les expectatives econòmiques de la licitació. La segona conclusió, explicada per Fortuny, seria que els requisits tècnics i les innovacions incorporades al plec de condicions representen un llistó massa alt per a les empreses.
No s’entén massa que Fortuny estigui contactant amb empreses que no es van interessar per la nova contracta, animant-les a presentar-se a la que hauria de venir
La teoria de la conspiració empresarial no s’aguanta més enllà de l’enrabiada reacció d’un alt funcionari contrariat. La segona, més plausible, tampoc té massa recorregut, perquè altres ciutats estan licitant els seus serveis de sanejament urbà amb altes exigències tecnològiques i de control de gestió i les empreses es donen bufetades per fer-se amb les contractes.
I ara què?
Fortuny es troba davant d’una patata calenta: si presenta una nova estructura de costos rebaixada d’exigències tecnològiques i de gestió, però amb el mateix cost global de 19,5 milions d’euros, donarà la raó a les empreses. Si, altrament, manté les exigències, però augmenta el cost, donarà la raó al Comitè d’Empresa, que ha argumentat errors de càlcul de costos per part de Fortuny. Si rebaixa exigències i augmenta el cost, les dues coses a la vegada, la tomacada a Fortuny estarà servida.
Tampoc s’entén massa que Fortuny estigui contactant amb empreses que no es van interessar per la nova contracta, animant-les a presentar-se a la que hauria de venir. No és habitual que un responsable polític municipal faci d’agent comercial i, en el cas que una d’aquestes empreses acabés emportant-se la contracta, no seria d’estranyar que alguns manifestessin suspicàcies al respecte. Mala pesa al teler.
També sobta la creuada de Fortuny contra el Comitè d’Empresa i, particularment, contra el seu president, Martín de Sande. Fa pocs dies es va produir una reunió entre l’alcalde Ricomà i aquest líder sindical en la que no va estar present Fortuny.
D’aquesta absència ja es poden treure algunes lectures. No ha transcendit el contingut de les converses, que es van allargar dues hores. Però, el cert és que després d’aquesta reunió, els representants sindicals van modificar el seu discurs, arraconant la petició de dimissió de Fortuny i la sol·licitud d’una auditoria, centrant-se a demanar una nova contracta que fos operativa perquè es presentin empreses amb pedigrí en el sector de sanejament urbà.
Fortuny, potser, veu massa enemics envoltant-lo, però faria bé de recordar les sàvies paraules de Churchill sobre on s’asseien els seus veritables enemics polítics
No sembla aquesta una reivindicació sindical esbojarrada, malgrat que Fortuny vulgui submissió sindical a canvi d’una cosa que és per llei, no per generositat de ningú, com és la subrogació dels llocs de treball. Al contrari, fes l’efecte que Ricomà va aconseguir treure-li a Fortuny del damunt el pressing directe del Comitè d’Empresa i Fortuny encara no s’ha assabentat.
En definitiva, Fortuny s’ha ficat ell sol en un embolic a pocs mesos de les eleccions municipals i amb un Ricomà que volia presentar-se davant els electors com un alcalde seriós, tranquil i pragmàtic. La relliscada de Fortuny amb la Lotobrossa i la seva insistència a forçar les coses per tal de no reconèixer el seu error pot acabar incomodant seriosament al candidat Ricomà. I Fortuny, potser, veu massa enemics envoltant-lo, però faria bé de recordar les sàvies paraules de Churchill sobre on s’asseien els seus veritables enemics polítics.
Inspector FORTPUNY ✍🏽
PUBLICITAT
Des que es va decretar l’estat d’alarma, hem assistit a tota meva de mostres de solidaritat als nostres sanitaris, A poc a poc, l’esperit solidari de poble espanyol ha anat expandint-se a altres sectors.
Fins ara, hem vist com les persones confinades agraïen (i agraeixen cada dia a les 20 h) des dels seus balcons l’esforç i dedicació que els serveis d’emergència i professionals de salut estan fent per combatre la Covid-19 i salvar-nos la vida.
Recentment, l’Associació Internacional de Policia (IPA) a la demarcació de Tarragona amb la col·laboració de l’Associació Xinesa van regalar més de 28 mil mascaretes i 35 mil guants a les forces i cossos de seguretat de l’estat als hospitals Santa Tecla i Joan XXIII. Un gest que les policies i la protecció civil, els professionals sanitaris van agrair i de retruc als pacients, ja que d’aquesta manera estan molt més protegits.
Aquest divendres, la Protecció Civil, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional, Guàrdia Civil, Policia Portuària i el comitè d’empresa de l’empresa de neteja FCC han rebut un centre de flors de les mans del propietari de la Floristeria Monceau, ubicada al Carrer Prat de la Riba.
Per evitar omplir els contenidors de flors o regalar-les a ‘tort i a dret’ ha homenatjat el treball i esforç dels cossos policials, voluntaris de la Protecció Civil i serveis de neteja amb un centre de flors que representa l’alegria, l’amor, el reconeixement i la màgia que només coneix el seu significat tots aquells que en alguna ocasió han regalat o han rebut flors.
Tarragona està bruta? Està abandonada? Necessita una rentada urgent de cara? Els tarragonins paguen massa per una con02racta de la brossa? Aquestes són algunes de les preguntes que es formulen cada dia centenars de ciutadans. La brutícia i l’incivisme són qüestions que ocupen i preocupen residents i forasters.
La imatge que Tarragona transmet – almenys alguns dels carrers principals – és paupèrrima. Lamentable. En els darrers temps s’ha escrit, parlat i polemitzat molt sobre la neteja de la ciutat i la capacitat executòria de l’empresa concessionària (FCC).
Mentre esperen el seu torn, alguns s’atansen al periodista i comparteixen el seu malestar perquè consideren que “van per nosaltres”. Se senten tristos i decebuts perquè no compten amb el recolzament polític.
Proposem als responsables de l’FCC fer una ruta, sense oblidar els racons més inhòspits de la geografia tarragonina. Tracem la ruta, posant l’accent en els barris. No donem peu a què els nostres amfitrions ens imposin cap recorregut. Ens volem allunyar de les sospites que havien dibuixat una ruta pensant exclusivament en el resultat fotogràfic d’aquest reportatge. No volem interferències.
El problema és que una hora i mitja després de la recollida, hi ha ciutadans que, sense cap mena de complexos, torna a dipositar la deixalleria al carrer. No segueixen cap protocol i ni tenen en compte si embruten o no al carrer. Són moltes les persones que no respecten – algunes desconeixen – la normativa vigent. Passa exactament el mateix amb el cartró. Faci sol o plogui, hi ha ciutadans que llencen brutícia al carrer, sense prejudicis. Hi ha camions específics per a la recollida del cartró. Els que es dediquen a aquesta tasca es troben, cada dia, amb el problema de la selecció dels residus. Són molts els que es passen pel forro la recollida selectiva de la brossa. Als contenidors escampats pels nostres carrers hi trobem de tot. El reciclatge a Tarragona encara té un llarg camí a percórrer. És una signatura pendent.
En alguns trams coincidien els camions de recollida, els escombraires i les màquines fregadores. Les escombres i les mànigues no paren. Hi ha camions preparats per netejar in situ els contenidors. El dia acaba de despertar-se i els carrers comencen a oferir una imatge neta i polida. Però cal saber fins a quina hora durarà aquesta imatge. A les 9 hores, els treballadors faran un ‘alt’ de mitja hora per esmorzar. Normalment se sol respectar l’horari establert. Els treballadors se senten molt pressionats. A banda de pressió a què estan sotmesos per part de l’empresa, se senten cansats d’estar sota l’ull mediàtic i de les crítiques (interessades) d’alguns polítics.
A les 10 del matí, quatre hores després, tornem a la redacció. Passant per alguns dels carrers que hores abans s’havien netejat, podem observar que torna a haver-hi brossa a terra i cartrons al costat d’alguns contenidors. Pot ser, més que exigir exclusivament als treballadors i posar-los en l’ull de l’huracà, el govern municipal hauria d’adoptar mesures per combatre l’incivisme i potenciar la convivència. Desconeixen si la via de les multes és la més fructuosa.
Tots exigim al govern de Pau Ricomà un pla d’emergència per capgirar la situació. Tarragona consta com la cinquena ciutat més bruta de tota Espanya.
REDACCIÓ
