Uns 50 jutges i 35 fiscals de la província de Tarragona han decidit fer vaga per cridar l’atenció de la societat i del poder polític per a la necessitat de resoldre alguns problemes que s’arrosseguen massa temps. Els togats, concentrats a les portes dels jutjats, han llegit un comunicat general on lamenten que s’estigui vivint “un nou episodi” qüestionant l’estat de dret.
A Reus, el degà dels jutges, Diego Álvarez, ha estat l’encarregat de posar veu al manifest. “Un cop més, sense el mínim respecte pel Poder Judicial ni pel Poder Legislatiu, s’anuncia – en el marc d’una situació insostenible per la carrera judicial – l’acord entre alguns partits polítics sobre el proper president del Tribunal Suprem i del Consell General de Poder Judicial”. Diego Álvarez entén que “recobren especial importància les nostres reivindicacions sobre la independència judicial”.
Els jutges reclamen més mitjans materials per poder donar una “resposta adequada” als ciutadans, així com la derogació del 324 de la LECrim, les càrregues de treball saludables, retribucions dignes, drets a permisos i llicències; creació de places i increment del nombre de jutges i fiscals i condicions laborals dignes pels que acaben d’accedir a la carrera judicial i fiscal. Aquestes exigències són les “condueixen” els jutges a mobilitzar-se.
El jutge degà, fent de portaveu de les inquietuds dels seus companys, ha dit que “avui, més que mai”, els magistrats i representants del Ministeri Públic, “hem de sortir a defensar l’estat de dret i la separació de poders”. A l’entendre d’aquests professionals, “un Consell General del Poder Judicial elegit pels partits polítics generarà sempre dubtes sobre la independència de la justícia, amb el risc evident de minvar la confiança dels ciutadans en les institucions i, en darrera instància, en el mateix estat de Dret”.
La vaga, convocada per les 7 associacions judicials, és una “ocasió idònia per demostrar a la societat que els jutges i fiscals defensem una separació absoluta dels poders, un Consell General del Poder Judicial realment independent i una carrera judicial i fiscal com unes condicions professionals dignes i al servei dels drets dels ciutadans”.
VÍDEOS Declaracions del jutge degà, Diego Álvarez
Declaracions de la fiscal en cap, Maria Cinta López
Conscientes de la preocupación de la ciudadanía por la gravedad de todo cuanto sucede en Cataluña en estos días, con el ánimo de contribuir, como asociación judicial mayoritaria, a apaciguar algunas de sus comprensibles inquietudes y para tratar de disipar las incertidumbres que se extienden por otros operadores públicos, creemos conveniente trasladar estas consideraciones:
1.- La eficacia de las conocidas como Leyes de Referéndum y de Transitoriedad, recientemente emanadas del Parlament de Catalunya, fue suspendida por nuestro Tribunal Constitucional en sus Providencias de 7 y 12 de septiembre de 2017. A su razón, el pasado día 1 de octubre de 2017 en Cataluña no tuvo lugar la celebración de un referéndum jurídicamente admisible, como ha recordado la Junta Electoral Central en resolución de 4 de octubre de 2017. Compartimos todos esos pronunciamientos. Del mismo modo, cualquier acto, decisión o resolución de las autoridades autonómicas catalanas que se apoye en esas leyes de eficacia suspendida o en aquel referéndum que no tuvo lugar como tal, adolecerán de las mismas patologías de ineficacia, careciendo de cualquier clase de valor jurídico y, en cualquier caso, claudicantes ante cualquier otra decisión, previsiblemente inmediata, de nuestro Tribunal Constitucional. Quienes se apartan del Estado de Derecho pierden la legitimidad que solo brota de él y se ubican fuera de nuestro sistema democrático, en el que ya no pueden pretender ampararse.
2.- Las autoridades judiciales de Cataluña desempeñamos nuestra función constitucional con el solo amparo que nos otorga el hecho de que nuestras facultades jurisdiccionales provienen del pueblo español, en quien reside la soberanía nacional y del que emanan los poderes del Estado (art. 1.2 CE). Por eso solo administraremos justicia en nombre del Rey, como Jueces y Magistrados independientes, inamovibles, responsables y sometidos únicamente al imperio de la Ley (art. 117.1 CE), para preservar los derechos y libertades de todos los ciudadanos catalanes (arts. 10 y 24 CE).
3.- Todos están obligados a respetar la independencia de los Jueces y Magistrados españoles (art. 13 LOPJ). Para el ejercicio de nuestra función, contamos con el auxilio de los distintos cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado, ya sean estos locales, autonómicos o estatales, que se encuentran sujetos a las órdenes e instrucciones de la judicatura y del Ministerio Fiscal (arts. 547 y ss. LOPJ). Quienes desobedecen esas instrucciones también se apartan de nuestro sistema de convivencia y obran contra su condición de agentes de la fuerza pública.
4.- Los Jueces y Magistrados que sufran cualquier tipo de interferencia en el ejercicio de su función, que comprometa su desempeño independiente o impida desarrollarla con plenitud, deben poner dicha circunstancia en conocimiento del Consejo General del Poder Judicial, solicitando su amparo, así como el del resto de órganos gubernativos de los que el Poder Judicial ha sido dotado por la Ley (art. 14 LOPJ).
Asociación Profesional de la Magistratura
Sección Territorial de Catalunya
La temperatura amena convidada a fer un tomb i a gaudir dels paisatges de Tarragona. De nit, les vistes encara són més idíl·liques. Al que es passejaven pel Moll de Costa del Port s’aturaven per apreciar el vaixell luxós que ‘decorava’ aquella zona de la Marina Port Tàrraco, just al costat del Tinglado 1.
En aquest mateix indret, s’havien donat cita més de 300 dones i homes del dret. Sí, sí, jutges, fiscals, advocats i procuradors, diputats, regidors i familiars. Un ‘potipoti‘ organitzat amb motiu de la celebració de Sant Raimon de Penyafort, el patró dels togats. Una col·lecció de cotxes de luxe s’havia ‘colat’ per donar una mica més de glamur a l’acte social.
L’ambient era distès i agradable. Molts dels convidats han aprofitat l’avinentesa per lluir els seus millors vestits. Les corbates dels homes ha estat complement més vistós. Els colors dels vestits pràcticament tots foscos, es tracta d’una professió tradicional i molt formal, però homes han intentat trencar motllos en triar alguns colors: pantalons vermells, corbates amb tons força cridaners com és el verd i el fúcsia. Alguns advocats també han optat pel llacet. Però no hi ha dubte que les dones – algunes, tampoc cal passar-se – en saben molt de lluir ‘tipito‘ i fer que pràcticament tot els encaixi que ni un guant.
Hi havia ‘modelitos‘ per sucar-hi pa. També hi havia algun cas daltonià perquè la barreja de colors no casava ni pel Jutjat de Pau. També s’ha pogut veure sabates amb talons que semblaven bastides. Caminar era practicament missó imposible.
Inicialment, el photocall instal·lat en un dels extrems de l’entrada del Tinglado se sentia sol. Alguns li miraven de reüll mentre feien la primera copa o degustaven el piscolabis.Tots sabem que l’àrea del Dret requeix discreció, formalitat, res d’excès de protagonisme, per això ningú no volia ficar la pota ni pecar de presumit. Un cop el degà Manel Abiac ha ‘inaugurat’ el photocall, el fotògraf ja no donava l’abast.
Ja a l’interior del Tinglado, cadascú aposentat en les seves respectives cadires – els llocs estaven reservats amb noms i cognoms – la temàtica de conversa era molt diversa, tot i que el Dret, la Justícia i alguna sentència o cas específic mereixia una atenció especial. Però aquesta trobada serveix, sens dubte, per estrènyer lligams i parlar de forma despreocupada i, en definitiva, demostrar que la relació entre els diferents agents de la justícia sap conviure.
La pilota del Nàstic que servia per decorar les 26 taules en alguns casos va servir per obrir la ‘veda’ de les conversacions que va acabar, en alguns casos, una temàtica ‘variopinta‘. Per trencar el gel sempre va bé allò de preguntar de quina promoció ets i quins profes vas tenir. El problema – que en un no res deixa de ser-ho – rau quan al costat d’un llicenciat (ara diplomat) en Dret pot asseure una dentista, una dissenyadora o fins i tot el xofer ocasional del mateix conseller de Justícia.
A mesura que passen els minuts i després de fixar-nos en pràcticament totes les pintures de l’exposició que decora el Tinglado 1, els temes de conversa ja van sortint alegrement. Sorgeixen les primeres rialles, les primeres selfies i el primer brindis.
Tot això regat amb aigua Bezoya i vi del Duero. Sort que el cava era català. Bé, però la nit no convidava a nacionalismes. Segurament que en la majoria de les taules poc s’ha parlat de política. Però molt de la necessitat de construir el fòrum de la justícia encara que el conseller Carles Mundó – que no va assistir al sopar per respondre a altres compromisos – havia reiterat que no es faria per qüestions pressupostàries.
Les hores anaven passaven, i es notava que la gent s’anava animant. El soroll de la sala s’anava incrementant, però no s’ha registrat xivarri. És que els togats i ‘Sus señorias‘ saben mantenir el ‘tipus’ i la correcció dins i fora de la sala de vistes. Després de sopar, ha tingut lloc un sorteig en benefici de la Fundació ICAT.
El president del Grup dels Joves Advocats de Tarragona, Lluís Escoda, s’ha convertit en el speaker de la nit. Inigualable en el tracte i simpàtic perquè sí, Escoda ha fet de mestre de cerimònies i ha posat el marxa la ruleta de la sort, canviant les boles per les mans innocents. Però sembla que no tan innocent, si tenim en compte que en més d’una ocasió hem pogut sentir la paraula ‘tongo‘. Carles Castillo, sí, sí, l’exregidor, convertit en diputat al Parlament de Catalunya, va fer de mà innocent i, vet aquí i li toca un Ipad. Tongo? No, home no. Excés de sort. Ja diu el refrany: “Afortunat en l’amor i desafortunat en…‘.
L’ambient s’havia anat animat. Molts ja s’havien tret l’americana. El degà Manel Albiac ha convidat els presents a fer un brindis per la Justícia i per tots els que la fan possible. Per a alguns la nit no s’havia acabat. Tarragona i els seus paisatges conviden a continuar passejant … Alguns dels presents s’han fet un grup de Whatsapp, perquè com deia el ministre durant el lliurament de les noves cèdules professionals: Sant Raimon de Penyafort és quan un vol.
En fi.. és de justícia dir que ha estat una bona vetllada.
Segons l’auto de citació al qual ha tingut accés el diari La República Checa, aquest dimarts, dia 3 de febrer, els dirigents de l’Associació de Jutges per la Democràcia (AJD) es veurà les cares a l’Audiència Nacional, amb els representants del Ministeri Fiscal, el Consell General del Poder Judicial, el Ministeri de Justícia, l’Associació professional de jutges i magistrat Francisco de Vitòria, l’Associació Nacional de Jutges i l’Associació Fòrum Judicial Independent, en un acte de conciliació a l’Audiència Nacional.
Els jutges demandants tenen molt clar que per arribar a un acord en aquesta conciliació, el Consell General del Poder Judicial, així com també el Ministeri de Justícia, haurien d’establir mesures de prevenció de riscos laboral al col·lectiu.
Per aconseguir això, ambdós ens espanyols haurien de determinar quina i quanta càrrega de treball poden suportar els jutges i definir-ne un model.
Molta pressió Els magistrats estan sotmesos a una gran quantitat de processos, pressió mediàtica, situacions estrès i n’hi ha que pateixen atacs de cor i lumbàlgia. Aquestes condicions provoquen que el col·lectiu reclami que s’adoptin mesures preventives de riscos laborals.
Una altra de les condicions per arribar a un acord entre les parts és que es realitzin estudis psicosocials ja que els jutges al·leguen que les condicions laborals que hi ha en lloc de feina no són les adequades. Hi ha jutjats que pateixen goteres i n’hi ha d’altres que tenen rates ‘passejant’ pels sostres.
Per arribar a una entesa entre ambdues parts queda molta feina per fer.
Catalunya és una de les comunitats en les quals els jutges es troben en millors condicions, en comparació amb altres comunitats autònomes.
A l’advocat David Peña no li agraden les mitges tintes. És conegut per dir el que pensa tal com raja. Lidera la Plataforma Cívica d’Advocats del Camp de Tarragona, la qual intenta contribuir per millora del sistema judicial. En aquesta entrevista, el lletrat fa un repàs a la situació actual de la Justícia. David Peña reclama, essencialment, més independencia per part dels magistrats i fiscals. En la seva opinió, la Justícia actualmente és el braç executor del poder polític.
David Peña en un acte de la Plataforma
REPUBLICA CHECA – La vostra Plataforma comença a donar les primeres passes… Quines accions teniu previstes?
DAVID PEÑA – Durant aquests mesos de l´any 2014 hem fet dues conferències públiques, amb personalitats de la realitat judicial de l´estat espanyol. Però la tasca del dia a dia de la nostra Plataforma passa per fer peticions davant dels col·legis professionals, òrgans judicials i Fiscalia, per demostrar que som un col·lectiu d´advocats implicats en la maquinària judicial.
Recentment hem interposat queixes contra un secretari judicial, i contra un jutge instructor, degut a una possible manca de diligència professional amb lesió de drets fonamentals dels ciutadans.
RC – Comença l’any judicial amb una activitat frenètica. Creu que la corrupció està desbordant els jutjats?
DP – La corrupció existeix i existirà, i els jutjats instructors no estan preparats per poder investigar supòsits de gran corrupció en la qual estiguin implicats polítics o gent de l´entorn polític.
Els jutjats instructorS passen setmanes senceres de guàrdia per atendre delictes menors com robatoris, furts, alcoholèmies, baralles nocturnes, amenaces entre veïns…
El poder legislatiu fa lleis per col·lapsar els jutjats instructors amb temes menors, i així els jutges quasi no tenen temps de dedicar-se a temes relacionats amb corrupció econòmica.
Justícia diferent
RC – Vostè creu que hi ha justícia per a diferents categories de ciutadans?
DP – Personalment i desprès de més de 16 anys fent d´advocat defensor he pogut detectar que existeix una justícia “ràpida” per delictes que cometen determinats col·lectius (furts, robatoris, relacionats amb seguretat del trànsit, violència de gènere…) i una justícia “lenta” per delictes que cometen altres col·lectius (suborns, malversacions, estafes, apropiacions indegudes, delictes societaris…).
Vostè mateix pot jutjar quin perfil social comet un tipus de delictes i quins són els altres tipus de delictes…
RC – Quins canvis hauria d’experimentar la Justícia?
DP – En primer lloc cal una Justícia independent – però mentre el Poder Judicial nomeni càrrecs en el Consejo General del Poder Judicial i en la Fiscalia General de l´Estat – la independència no existirà.
En segon lloc, cal que la Fiscalia no estigui en el mateix edifici que els jutjats, ja que molts jutges sense criteri i personalitat acaben fent processalment allò que el Fiscal els hi diu. I així, no existeix imparcialitat tampoc. Cal jutges i magistrats independents.
Espanyols aforats
RC – Es parla molt de posar fi a l’abús de la impunitat. Qui creu que ha de ser aforat?
DP – Segons l´art. 14 de la Constitució tots els espanyols som iguals, i aleshores cap espanyol hauria de ser aforat. No podem permetre que determinades persones per ser polítics o jutges tinguin dret a ser enjudiciats en jutjats i tribunals especials.
RC – La justícia està preparada per jutjar casos de la magnitud de Jordi Pujol?
DP – La situació actual de l´Administració de Justícia és complexa, i una personalitat com un expresident d´una comunitat autònoma hauria de ser un cas normal. Però arriba A un punt que hem pogut veure que aquest ciutadà no ha estat detingut per la policia, ni tampoc ha estat – de moment – convocat a cap actuació judicial, i això demostra que estem en una situació anormal. Qualsevol persona que fa un furt al metro de Barcelona o a PortAventura és detinguda per la policia, i un senyor que porta anys cometent algun delicte de perfil econòmic alt de moment… no.
Vicis vs taxes
RC – Les costes de la justícia són ‘justes’?
DP – El ciutadà que va a un judici ha d´entendre que això no és gratuït. La ciutadania ha d´entendre que el cost temporal i el cost econòmic són dues realitats de la Administració de Justícia. Un judici pot demorar anys, i durant aquest anys han de pagar-se costes com procuradors, advocats, pericials, i ara les taxes. Per una entitat bancària és evident que pagar tot això és més fàcil que per un ciutadà mig, però si un ciutadà mig vol litigaR ha d´entendre que té un cost i en cas de victòria final podria recuperar els imports destinats a costes processals.
La gent no té problemes per pagar-se vacances, o vicis com els cafetons i el tabac, però a la hora de ficar-se en judicis sembla que tot hauria de ser gratis, i això no és així. El ciutadà ha d´entendre que tot té un cost, i la Justícia també.
RC – La justícia ha millorat amb el ministre Gallardón?
DP – No es pot culpar el Sr. Gallardón de tots els mals de l´Administració de Justícia. Aquest senyor porta poc temps al càrrec, i les grans lleis que tenim en marxa: Codi Penal, lleis processals són, majoritàriament, anteriors a ell.
El Sr. Gallardón ha estat molt criticat pels col·legis professionals a causa de les taxes, i evidentment que les taxes no fan cap bé a la Justícia, però els ciutadans que no tenen mitjans econòmics no paguen taxes perquè tenen dret al benefici de la justícia gratuïta.
Pacte entre Pujol i Madrid
L’advocat David Peña
RC – Hi ha casos que sorgeixen ara, a pocs mesos d’una convocatòria electoral. Creu que podria haver interessos polítics al darrere?
DP – La Justícia és una mena de braç executor del poder executiu. A la història recent de l´Estat espanyol tenim precedents que així ho demostren: Mario Conde és un clar paradigma.
La meva opinió personal sobre el cas de “Jordi Pujol” abans del 9 de Novembre és que existeix un pacte entre la família Pujol i el govern de Madrid. El Sr. Pujol durant els anys 80 i 90 tenia tant de poder a Catalunya que mai es va plantejar dur a terme una consulta sobre la independència o Estat propi, i ara que Artur Mas es planteja de fer-ho, des de Madrid hauran “consultat” a Jordi Pujol com intentar aturar-ho i per això ha esclatat aquest escàndol.
RC – El ciutadà té motius per confiar en la justícia?
DP – El ciutadà mig que hagi passat algun cop per la Administració de Justícia tinc dubtes que tingui una confiança absoluta en la Justícia. Una Justícia lenta no és Justícia i si és incoherent tampoc és justícia.
Però hem de pensar que les coses milloraran, i que els jutges i magistrats algun dia podran ser realment independents.
Condicionar les garjoles
RC – Què fa la vostra Plataforma per millorar alguns dels aspectes judicials?
DP – La nostra Plataforma intenta fer pinya al voltant de la figura de l´advocat penalista. L´advocat penalista és essencial en un Estat de Dret, ja que sense advocats que defensin els drets dels ciutadans, com el dret a la llibertat dels ciutadans, no existeix Estat de Dret.
En relació a actuacions recents: 1.- Hem fet instància demanant a la presidència de l´Audiència Provincial que condicionin amb dignitat l´espai de les garjoles destinades als detinguts en la planta baixa de l´edifici del Palau de Justícia i un altre perquè els detinguts puguin entrevistar-se amb els seus defensors. 2.- Hem demanat que s´apliqui el protocol de la Directiva 2013/48 de la Unió Europea, relativa a què els advocats ens entrevistem abans de la declaració amb els detinguts.
Javier Hernández continuarà a presidir l’Audiència Provincial de Tarragona. De fet, Hernández, conegut com a jutge garantista, ha estat l’únic candidat a assumir aquesta responsabilitat judicial.
Javier Hernández va accedir a la presidència de l’Audiència Provincial al 2009.
El Consell General del Poder Judicial ha elegit per unanimitat la candidatura de Javier Hernández per seguir al capdavant de l’Audiència en els propers 5 anys.
Daniel Masagué el dia que va ser detingut
Alguns jutges, sobretot els més garantistics dels drets dels ciutadans, estan indignats amb l’espectacle mediàtic a què van estar sotmesos els regidors de Torredembarra durant la seva detenció, en l’àmbit de l’operació policial que va dur a terme la policia judicial de la Guàrdia Civil de Tarragona. Un dels regidors emmanillat a cara descoberta
Els magistrats consideren que l’exposició mediàtica de les detencions i el seguiment periodístic de les mateixes són a tots els nivells censurables.
Entenen que es podria haver posat en causa la presumpció d’innocència dels implicats al permetre que els mitjans de comunicació assistissin, en directe, a l’actuació policial i captessin les imatges dels detinguts, sense tenir en compte que, fins que es provi el contrari, són innocents.
En aquest sentit, alguns jutges són francament contraris el circ mediàtic i al linxament públic. Diuen que seria desastrós per a la justícia que fos veritat que algú informés préviament de la realització d’escorcolls policials, sobretot perquè es tracta d’una diligència confidencial. Un batalló de periodistes va marcar presència a Torredembarra
Hi ha imatges que comproven, en l’opinió d’aquestes magistrats, que evidencien una manifesta violació de la presumpció de la innocència a que té dret qualsevol ciutadà. “Socialment, estan condemnats”, remarca un dels magistrats consultats per La República Checa.
Lamenten també els periodistes tinguin accés a informació que, oficialment, està sota secret de sumari, com és ara el material confiscat a casa de l’exalcalde de Torredembarra, el convergent Daniel Masagué.
Es posicionen contra el judici mediàtic paral·lel i censuren durament el fet que mitjans de comunicació hagin estat informats i que tinguin documentació fotogràfica sobre el trasllat del batlle torrenc de la presó de Tarragona cap a Can Brians 1.
Asseguren que en un estat de dret hi ha normes que han de ser inviolables.
L’Audiència de Tarragona ha condemnat a un total de 48 anys de presó als tres homes acusats de violar i segrestar una dona a Salou el 2012. La víctima era l’esposa del seu soci, a qui reclamaven un deute d’uns 250.000 euros.
La Secció Quarta ha condemnat a David R.M. a 19 anys de presó per violació de domicili, segrest i violació; a Eduardo R.A. a 21 anys de presó per violació de domicili, segrest, violació i agressió sexual, i a Miguel R.M. a 8 anys per violació de domicili en concurs amb un delicte de segrest. Moment del judici. Els acusats amaguen la cara
El tribunal els ha absolt dels delictes de lesions psíquiques i contra la integritat moral. Tots tres hauran d’indemnitzar la víctima amb 75.000 euros per les lesions i els danys morals.
Els fets van passar la nit del 13 al 14 de març del 2012. Durant el judici els acusats van assegurar que a la víctima no la tenien retinguda contra la seva voluntat i que tenia llibertat de moviments.
Segons la seva versió, hi van anar perquè feia quatre dies que el seu soci, el marit de la dona, no donava senyals de vida i no sabien res d’un deute que havien de cobrar.
Tot i això, segons la sentència, els homes van accedir a l’habitatge, van desconnectar els telèfons i van amenaçar la dona amb tallar-li un dit i les orelles si el seu marit no els pagava el què els devia. Durant la nit, un dels acusats va contactar per telèfon amb l’empresari, que es trobava al Senegal, informant-lo de la situació i donant-li unes hores de marge per resoldre el pagament.
Durant el segrest, els acusats van violar i agredir sexualment la dona, de 59 anys. De matinada, però, la dona va aprofitar una distracció dels segrestadors i va aconseguir connectar un telèfon des del qual va poder trucar a la seva filla. Aquesta va donar l’avís als Mossos d’Esquadra. Pels volts de les dues del migdia del 14 de març, els Mossos d’Esquadra van assaltar el domicili, van alliberar la dona i detenir els tres homes.
Per un delicte de violació de domicili amb violència i intimidació, en concurs amb un delicte de segrest, a David R.M. l’han condemnat a deu anys de presó, nou a Eduardo R.A. i vuit anys a Miguel R.F. Els dos primers també han estat sentenciats a nou anys de presó cadascun per violació, mentre que a Eduardo R.A. també se l’ha condemnat a tres anys més per agressió sexual.
En el registre domiciliari, de gairebé tres hores, la policia judicial de la Guàrdia Civil ha trobat material suficient per acusar els dos detinguts de tràfic d’estupefaents. En l’escorcoll han intervingut dos gossos. feia més d’un any que els veïns es queixaven del ‘moviment’ i de la gent que frequentava el pis de l’Antonio i de l’Anita. La dona detinguda
La parella que va ser detinguda el passat dimecres al Carrer Apodaca han passat la seva primera nit a la presó. Antonio i Anita (així la coneixen els veïns), de 43 i 36 anys d’edat, respectivament, estan acusats d’un delicte de tràfic de drogues i contra la salut pública. L’home detingut
El seu ingrés al centre penitenciari de Tarragona va ser conseqüència de l’operació policial conjunta de la Guàrdia Civil i la Guàrdia Urbana de Tarragona. Van intervenir-hi més de 15 agents.
Els dos cossos policials van preparar un important dispositiu per escorcollar el pis, al número 52 del Carrer Apodaca, on van decomissar una roca d’heroïna i 65 dosis preparades per vendre.
Els policies van trobar també els estris necessaris per l’elaboració i confecció de les dosis.
REDACCIÓ19 Novembre, 2018
REDACCIÓ
Conscientes de la preocupación de la ciudadanía por la gravedad de todo cuanto sucede en Cataluña en estos días, con el ánimo de contribuir, como asociación judicial mayoritaria, a apaciguar algunas de sus comprensibles inquietudes y para tratar de disipar las incertidumbres que se extienden por otros operadores públicos, creemos conveniente trasladar estas consideraciones:
2.- Las autoridades judiciales de Cataluña desempeñamos nuestra función constitucional con el solo amparo que nos otorga el hecho de que nuestras facultades jurisdiccionales provienen del pueblo español, en quien reside la soberanía nacional y del que emanan los poderes del Estado (art. 1.2 CE). Por eso solo administraremos justicia en nombre del Rey, como Jueces y Magistrados independientes, inamovibles, responsables y sometidos únicamente al imperio de la Ley (art. 117.1 CE), para preservar los derechos y libertades de todos los ciudadanos catalanes (arts. 10 y 24 CE).
A mesura que passen els minuts i després de fixar-nos en pràcticament totes les pintures de l’exposició que decora el 
