Arxius de COMUNICATS | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Octubre, 2020
josep-maria-mainat.jpg

Josep María Mainat, el hombre más buscado estos días en los medios, ha decidido pronunciarse al respecto de la tormenta mediática por el presunto intento de asesinato a manos de su ex mujer.

Seis días después de que saltase la notica, y tras guardar silencio en todo este tiempo, el productor ha emitido un COMUNICADO para dar su versión de los hechos y aclarar algunas de las cosas que se han publicado.

Ante las noticias, comentarios y valoraciones que desde los medios de comunicación se están realizando en relación con los diferentes procedimientos judiciales que me afectan, me veo en la necesidad de escribir estas palabras:

En esta situación que estoy viviendo, mi principal prioridad ha sido siempre la protección de mis hijos pequeños, a los que intento e intentaré garantizar su bienestar emocional y la defensa de su derecho a la intimidad.

Esto ahora me está resultando especialmente difícil, debido al tratamiento que determinados medios de comunicación están dando a los hechos que nos afectan, en forma de especulaciones, persecuciones y juicios paralelos, que están afectando de manera grave a toda mi familia, especialmente a mis hijos pequeños.

El último mes hemos cambiado tres veces de domicilio para aislarnos de la persecución mediática y esto no es recomendable para unas criaturas que ya empiezan a preguntarse qué está pasando.

Además, suponiendo que descubrieran dónde estamos, sólo pasarían dos cosas: una, que tampoco declararía nada y dos, que deberíamos volver a cambiar de domicilio. Por favor, no lo hagáis.Considerad también que, a pesar de la extraordinaria gravedad de los hechos en los que tengo la condición de víctima, especialmente la causa seguida contra Angela Dobrowolski por presunto intento de asesinato, el hecho de que Ángela haya sido mi esposa durante nueve años y sea la madre de mis dos hijos pequeños, hace para mí especialmente dolorosa esta situación, que espero se resuelva lo antes posible por la vía judicial.

Los conflictos judiciales en que desgraciadamente estamos inmersos nos conciernen sólo a Ángela y mí. Confío plenamente en la Administración de Justicia, siendo los tribunales, y sólo ellos, los que han de resolver los conflictos jurídicos y las diferentes causas que actualmente se están tramitando.

Para terminar, quisiera aclarar que no se está instruyendo ningún procedimiento penal en el que se me atribuya ningún maltrato físico o psíquico a Ángela Dobrowolski. El Juzgado de Violencia sobre la Mujer de Barcelona recibió el 11 de julio una denuncia de Ángela contra mí, solicitando protección por un supuesto delito de coacciones y de revelación de secretos.

Después de tomar declaraciones, el día 29 de julio, el juez denegó la orden de protección solicitada. Finalmente, mi abogada presentó el 17 de septiembre un escrito solicitando el sobreseimiento y archivo definitivo de la causa, al no existir ningún nuevo indicio que sustente la continuación del procedimiento contra mí.

También quisiera recordar que la causa seguida contra Angela Dobrowolski por el supuesto intento de asesinato está todavía en fase de instrucción judicial.

Esta instrucción puede durar muchos meses. Estoy comparecido en este procedimiento como Acusación Particular, y en tal condición, mi abogada ha realizado y realizará las peticiones que creamos convenientes para esclarecer los hechos y para defender mis intereses. Os iremos informando de todo aquello que sea relevante.

Muy agradecido por la difusión de este mensaje


REDACCIÓ5 Octubre, 2020
discoteques.jpg

MANIFEST PEL MALTRACTAMENT INJUSTIFICAT
AL SECTOR DE L’OCI I ELS ESPECTACLES

Després de 7 mesos sense activitat, i la imposició del tancament de les empreses d’oci i espectacles a conseqüència de les decisions de la Comissió Interterritorial de Sanitat, de la qual formen part el Govern d’Espanya i les CCAA, la plataforma #somocinocturn, ens veiem en la necessitat de convocar un nou acte de protesta. Un acte que permeti donar visibilitat a la situació desesperada que viuen les empreses del sector i els seus treballadors. Al mateix temps, volem denunciar la negligència, les injustícies i l’arbitrarietat de les actuacions de l’administració, que estan portant a l’abisme a un dels sectors emblemàtics de la nostra activitat turística i senyal d’identitat de la nostra marca país.

Mitjançant el present manifest, volem identificar les causes i les conseqüències de l’erràtica actuació del Govern d’Espanya i Catalunya, i en cascada, les diferents decisions polítiques adoptades per comunitats autònomes i ajuntaments. Unes decisions que han convertit als locals d’oci al cap de turc d’una crisi sanitària gravíssima i amb dramàtiques implicacions econòmiques, enfront de les quals no hi ha hagut capacitat d’actuació per part de les administracions. Ens han utilitzat com a cortina de fum per a distreure l’atenció de mitjans de comunicació i opinió pública.

Per tot el que s’ha dit:
1. El col·lectiu empresarial i professional del sector de l’oci i els espectacles reclama la posada en marxa d’un pla de mesures econòmiques de suport i rescat per a les empreses i locals d’oci i espectacles que existeixen al nostre país. És inconcebible que, després de 6 mesos sense activitat, el debat sobre el PLA DE RESCAT per a l’oci nocturn és límit a la possibilitat de renovar i ampliar l’extensió dels ERTE.

En aquest sentit, ha arribat el moment de parlar de la baixada de l’IVA al tipus reduït del 4%, de l’ampliació de la moratòria per a la devolució dels crèdits ICO per 3 anys, de les ajudes als lloguers dels establiments, la suspensió de la quota dels autònoms o la baixada de l’IRPF al 15%.

Per a entendre la magnitud de la catàstrofe, només cal dir que el 93,2% dels locals d’oci tenen llogats els seus establiments i que el preu mitjà del lloguer d’un bar musical és de 2.400 euros/mes i el d’una discoteca 9.600 euros/mes, per la qual cosa cada mes els locals d’oci a Espanya estan perdent 48’6 milions d’euros en lloguers. En definitiva, des que va començar la crisi, tan sols en arrendaments de locals que romanen tancats, les pimes han gastat una mitjana de 14.727 euros; és a dir, un total de 243’4 milions d’euros en tot el sector.

És inconcebible i vergonyós que sent el primer país del món en turisme de vacances, i que l’oci i el turisme són la primera indústria del nostre país, el Govern d’Espanya continuï mantenint-nos en un laberint de terminis i negociacions, en lloc de definir un pla d’actuació contundent que transmeti garantia. Alemanya ja ho he fet, ampliant els ERTE fins a desembre de 2021 o dedicant 30 milions d’euros per a pagar el lloguer dels clubs a Berlín. Per part seva, la baixada de l’IVA de Regne Unit a l’hostaleria i el turisme ha deixat el tipus en el 5%. França i Itàlia han donat bons i ajudes directes al consum en oci turisme i cultura…. I Espanya? I Catalunya?

  1. En segon lloc, instar l’administració catalana, a la Generalitat i al PROCICAT l’aprovació urgent del pla sectorial que està a sobre la Taula des de el 6 de Juliol, la reobertura amb caràcter immediat de les nostres activitats, ja siguin de bars musicals, discoteques, sales de festa o Karaokes, amb un horari que faci compatible la viabilitat econòmica. Hem estat un dels primers sectors que es va autoregular amb un protocol aprovat pel Ministeri de Sanitat , i no obstant això no se’ns ha deixat treballar . Portem tancats més de 6 mesos sense cap mena d’ajuts sofrint l’escarni i l’estigmatització del nostre sector.
  2. En tercer lloc, la jornada de lluita d’avui pretén denunciar la culpabilització i estigmatització que s’ha realitzat per part del conjunt de les administracions. S’ha posat als locals en el punt de mira com a principal focus de contagi, sense comptar amb cap mena d’informació i sabent que la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica no havia investigat aquest tema fins al passat 15 de juliol. En definitiva, les dades evidencien que no es pot considerar als locals d’oci focus de contagi, sinó que, molt al contrari, eren l’últim dic de contenció enfront dels abusos del botelló , les festes privades i familiars incontrolades. Es tracta d’una situació injustificable que ens ha convertit en el cap de turc de la crisi del coronavirus. Per això, reclamem una rectificació i que s’assumeixi la incapacitat de prevenir l’expansió de la malaltia davant la nul·la contractació de rastrejadors, imprescindibles per a neutralitzar el contagi del coronavirus. Insistim: tal com estem contemplant, la seva expansió res tenia a veure amb l’activitat dels locals d’oci.
  3. El sector de l’oci nocturn i els espectacles exigeix la rectificació del ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, que la setmana passada es va atrevir a rebutjar l’activitat de les discoteques i denegar la seva possible comparació amb la música en directe. Tot això, ignorant que és la llicència de discoteca, sala de festes i bar musical la que permet realitzar actuacions en directe en els locals d’oci i establiments públics del nostre país.Tenim un ministre de Cultura que no sap que la baixada de l’IVA cultural es va aplicar als locals d’oci i a les discoteques perquè en el segle XXI es considera que els discjòqueis són tan artistes com els músics de rock o els compositors de música clàssica. Però, per desgràcia, el senyor Uribes no sap ni el tipus de llicències que tenen els locals en els quals es fan concerts.
    5. Respecte a la defensa dels llocs de treball, Els empresaris del sector van remetre un escrit al SEPE i als sindicats, el mes de maig passat, denunciant el retard en les liquidacions de les prestacions que feia insostenible la situació personal i familiar dels treballadors i professionals del sector de l’oci i els espectacles.

    Així mateix, ens veiem en la necessitat de denunciar la injusta situació que vivim els treballadors d’un sector al qual, tenint en compte les característiques i horaris de l’activitat dels locals d’oci, que es desenvolupen durant el cap de setmana en nombre de sessions limitades, i que dóna lloc al fet que les contraccions siguin a temps parcial, s’estan aplicant minoracions a les prestacions del 75%. Això significa que la gran majoria de treballadors han d’esperar més de 3 mesos per a rebre la seva prestació, i amb quanties que poden estar entre els 150 i els 300 euros.
    6.Finalment, l’acte d’avui i la lectura d’aquest manifest, pretén servir per a mostrar la sorpresa i l’estupor amb el qual les pimes assisteixen a les actuacions d’un govern que es diu progressista, que una vegada i una altra ha insistit que no anava a deixar a ningú enrere. No obstant això, en clau turística tan sols s’ha preocupat de salvar i rescatar a les multinacionals hoteleres o a les línies aèries i les navilieres, deixant a la seva sort a desenes de milers de treballadors, professionals, autònoms i micro empreses sobre els quals s’acumulen acusacions i mesures restrictives. Sense que es posin en marxa mesures de suport econòmic, i que més endavant segur generaran tota mena de reclamacions patrimonials.

Resulta absolutament injust que el mateix sector que es va comprometre, des del principi, amb la prevenció de la malaltia, elaborant les guies de prevenció higiènic sanitària juntament amb l’Institut de la Qualitat Turística Espanyola i que va aprovar el mateix Ministeri de Sanitat, estigui sent, ara, abandonat a la seva sort i vegi limitada i prohibida la seva activitat, sense rebre notícies d’un pla de xoc que eviti que abans del 31 de desembre desapareguin més de la meitat de totes les empreses del sector i milers de treballadors.

#somocinocturn

Barcelona, 5 octubre 2020

 


REDACCIÓ12 Setembre, 2020
ajuntament-tarragona-2.jpg

COMUNICAT en relació a l’anunci per a la contractació del servei de direcció del Centre d’Art de Tarragona

“Des de l’Associació Catalana de Crítica d’Art volem manifestar el nostre desacord en relació als continguts i la forma de l’anunci per a la contractació del servei de direcció del Centre d’Art de Tarragona que l’Ajuntament de Tarragona ha fet públic recentment.

En aquest sentit, volem precisar que la Junta de l’ACCA va ser contactada per tal de revisar el Plec de Prescripcions Tècniques mesos abans de la seva publicació, i que es varen fer unes recomanacions que només han estat recollides de forma parcial. Per altra banda, l’ACCA no va accedir al Plec de Prescripcions Administratives i en conseqüència no vàrem poder identificar aquells punts que vulneren l’exercici de les Bones Pràctiques.

Després d’haver accedit als documents finalment publicats en relació a aquest concurs en el web de l’Ajuntament de Tarragona detallem a continuació una sèrie de punts, els quals considerem que són anòmals o irregulars:

L’anunci de la contractació s’ha produït a finals d’agost (concretament el dia 20) i el termini per a la presentació de propostes finalitza el dia 7 de setembre. Considerem que el període de temps que s’atorga (no arriba a 20 dies) és totalment insuficient.

Creiem que un concurs per a la direcció d’un centre d’art no hauria d’adoptar el format de licitació. Tal i com es va comunicar en el seu moment a l’Ajuntament de Tarragona, la persona contractada es trobaria en una situació molt precària i vulnerable a nivell laboral i, per altra banda, si suposem que estarà dirigint personal funcionari, això podria implicar a més certes irregularitats. D’altra banda, aquest tipus de contractació està sotmès a nivell administratiu a requisits de solvència econòmica i financera així com a la subscripció d’assegurances que no tenen cap sentit en el marc de la tasca de direcció que es regula en aquest concurs, i que a més a més pot excloure’n a professionals de les arts visuals amb perfil idoni per a la plaça.

En la convocatòria no s’especifica la dotació pressupostària per activitats, especificitats dels espais que constituiran el Centre ni el personal amb el que comptarà, quan aquesta informació és necessària per elaborar el projecte que se sol·licita.

L’anunci hauria d’incloure els noms del membres que constitueixen la Comissió de seguiment, que tanmateix assessorarà com a comitè d’experts en la selecció de la direcció artística. En aquest sentit, no obstant, volem destacar que des de l’ACCA es va comentar en el seu moment que la Comissió de seguiment només podria suggerir modificacions o accions al futur/a director/a en el seu exercici; altra tipus d’acció podria ser considerada com a ingerència en la programació de la direcció.

Considerem que el pressupost destinat a aquest contracte de 30.000 € anuals més IVA és insuficient per tractar-se d’un contracte de direcció, pel volum de feina que suposa, per la formació i experiència que se sol·licita i per les despeses associades a aquest tipus de contracte. Cal dir que aquesta observació ja es va fer arribar a l’Ajuntament de Tarragona, però la modificació que se n’ha fet a l’anunci definitiu no ha estat substancial.

Pel que fa als criteris de puntuació i valoració, des de l’ACCA considerem que es valora de forma excessiva l’oferta econòmica, que podria rebre fins a 3 punts en la seva valoració màxima, i que passa per davant, en termes de valoració, a altres criteris tals com l’experiència professional o els coneixements en matèria d’art contemporani.

Aquestes observacions són aspectes que afecten de forma fonamental aquest concurs, per la qual cosa emplacem a l’Ajuntament de Tarragona a aturar aquest procediment i rectificar-ne les condicions. Caldria optar per una modalitat de contractació que no vulneri el Codi de les Bones Pràctiques ni l’ètica professional dels treballadors de l’art i la cultura, i en aquest sentit, l’ACCA es posa a disposició de l’Ajuntament de Tarragona per tal de revisar novament el document, o pel que requereixi, atès que som sabedors que el concurs ha causat molt malestar en el sector.

Finalment, instem tanmateix al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a cercar fórmules de col·laboració i obligatorietat, si s’escau, per tal de regular els sistemes de contractació en els projectes i institucions en els quals participa via conveni, subvenció o qualsevol altre model”.

 


REDACCIÓ2 Abril, 2020
judici.jpg

La Comisión Permanente del Consejo General del Poder Judicial ha acordado hoy iniciar la elaboración un plan de choque de cara a la reanudación de la actividad judicial tras el levantamiento del estado de alarma, que tendrá como principales objetivos evitar el colapso de la Administración de Justicia y agilizar al máximo la resolución de todos aquellos asuntos cuya demora pueda incidir más negativamente en la recuperación económica y en la atención a los colectivos más vulnerables.

El plan de choque también pretende proporcionar a los/las jueces/zas y magistrados/as un escenario fiable para la vuelta a la normalidad, con mecanismos que les permitan afrontar con menor dificultad el incremento de cargas de trabajo al que tendrán que hacer frente.

Necesidad del plan de choque

La emergencia sanitaria por la pandemia de coronavirus COVID-19 ha llevado al Gobierno a declarar el estado de alarma en todo el territorio nacional mediante el Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo, situación que ha quedado luego prorrogada hasta el próximo 12 de abril y que, en lo que respecta a la Administración de Justicia, ha supuesto la suspensión de todas las actuaciones judiciales y de los plazos procesales que conllevan, salvo en los supuestos de servicios esenciales que han sido determinados en los distintos Acuerdos que ha ido dictando la Comisión Permanente del CGPJ.

La Comisión Permanente señala que es evidente que en el momento en que se levante el estado de alarma se producirá una situación inédita y excepcional en nuestros Juzgados y Tribunales, ante la que es necesario estar preparados para mitigar, en la medida de lo posible, sus efectos negativos, consecuencia tanto de la propia reanudación de la actividad judicial suspendida (puesta al día de cada procedimiento, reordenación de los señalamientos, incoación de nuevos asuntos que se encontraran “en espera” en los despachos de abogados, etc.) como del previsible incremento de la litigiosidad derivada de la propia emergencia sanitaria y del impacto socioeconómico de las medidas adoptadas durante el estado de alarma (despidos, EREs, ERTEs, procedimientos de Seguridad Social, concursos de persona física y jurídica, impagos, desahucios, procedimientos de familia, sanciones impuestas por el confinamiento, etc.).

“Resulta por ello absolutamente imprescindible anticiparse a la llegada de ese momento, mediante el diseño de un plan de choque que articule las medidas, de muy distinta naturaleza, que deberían activarse de manera inmediata al levantamiento del estado de alarma”, señala el órgano de gobierno de los jueces.

Diseño de medidas y coordinación

Según el documento “Directrices para la elaboración de un plan de choque en la Administración de Justicia tras el estado de alarma” aprobado hoy por la Comisión Permanente, el plan debe basarse en los principios de eficacia (identificación de las medidas con impacto más directo e implantación más rápida en cada caso), especificidad (las medidas no serán las mismas en todos los órdenes jurisdiccionales) y globalidad: se contemplará todo el abanico posible de actuaciones, desde propuestas de reformas procesales urgentes que pudieran abordarse mediante Real Decreto-Ley, hasta medidas organizativas de todo tipo (concentración de asuntos, especialización, normas de reparto, etc.), sin olvidar el incremento de los medios personales y/o materiales que sean necesarios.

El Plan, añade el texto, ha de diseñarse e implantarse de manera coordinada y con la colaboración de otras instancias, tanto a nivel interno (grupos de trabajo en el seno del Consejo General del Poder Judicial y en los Tribunales Superiores de Justicia) como a nivel externo (Ministerio de Justicia, Comunidades Autónomas con competencias transferidas en esta materia y operadores jurídicos).

Las medidas que se aprueben, por último, incluirán una evaluación de su impacto y, en función de su naturaleza, se someterán a revisión y, en su caso, adaptación.

Fases de elaboración del plan

La Comisión Permanente ha acordado hoy la constitución y puesta en funcionamiento de los distintos grupos de trabajo que abordarán la elaboración del plan de choque bajo la supervisión del presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial.

En la primera fase, que se desarrollará en el seno del CGPJ, se constituye un grupo de trabajo técnico para cada orden jurisdiccional (civil, penal, social y contencioso-administrativo) y otro para las medidas de carácter general. Cada uno de ellos estará bajo la dirección de un vocal del Consejo e integrado por letrados del órgano de gobierno de los jueces. Dentro de la jurisdicción civil, se prestará especial atención a los Juzgados Mercantiles y de Familia.

El objetivo de estos grupos de trabajo es elaborar un documento que identifique los problemas y proponga las medidas que se consideren adecuadas, clasificando estas según su naturaleza y el órgano competente para su aplicación.

Los responsables de cada grupo de trabajo se integrarán a su vez en un grupo de coordinación del que también formarán parte la Jefa del Servicio de Inspección, el Jefe del Gabinete Técnico y el Jefe del Servicio de Personal Judicial y Oficina Judicial, sin perjuicio de incorporar a otros vocales o letrados, que integrará las propuestas en un documento global que incorpore las medidas de carácter general (comunes a todos los órdenes jurisdiccionales) y las específicas para cada jurisdicción.

En una segunda fase, se dará traslado de esas propuestas a los presidentes de los Tribunales Superiores de Justicia para lo constitución de sus propios grupos de trabajo y, en la tercera, se constituirán los grupos de trabajo externos: uno con el Ministerio de Justicia y las Comunidades Autónomas con competencias transferidas en esta materia, a semejanza del que ya existe para el plan de especialización de Juzgados en cláusulas abusivas, y otro con los operadores jurídicos.

La última fase será la de implantación y seguimiento del plan de choque, en la que debe quedar claramente determinado el órgano competente para la ejecución de las medidas en función de la naturaleza de éstas: aprobación de reformas legales, dictado de normas organizativas, acuerdos gubernativos (CGPJ, Tribunales Superiores de Justicia…) y se establecerá un mecanismo para el seguimiento y evaluación permanente del plan, al objeto de poder introducir las correcciones o adaptaciones que resulten necesarias.

 


REDACCIÓ25 Març, 2020
amic.png

Comunicat de l’AMIC

Aquesta crisi sanitària sense precedents, en la que tots estem immersos, ens arriba en el pitjor moment. Els mitjans d’informació impresos i digitals, i en el nostre cas, la premsa de proximitat, que és el gran col·lectiu que representa l’AMIC amb 420 capçaleres, ve d’uns anys en què estem patint la transformació del nostre negoci, fent molts sacrificis, invertint en nous models, buscant respostes difícils a un futur incert.

No hi ha dubte que som un veritable servei públic a la ciutadania, a les nostres comunitats. Sempre hem dit que la nostra riquesa rau en la diversitat i la proximitat. Les ciutadanes i ciutadans necessiten saber, ara més que mai i les dades d’audiència així ho demostren, què passa a prop seu, amb informació contrastada, veraç i elaborada per professionals que saben fer la seva feina, i que coneixen de primera mà la realitat. Ho saben els ciutadans i ho saben els col·lectius, les entitats socials, esportives i culturals, ho sap el comerç i les empreses de serveis de proximitat, ho saben els Ajuntaments i les Institucions.

Però se’ns presenta un gran atzucac: som imprescindibles com a instrument perquè els ciutadanes i ciutadanes d’aquest país gaudeixin del dret de la informació, se sentin acompanyats i arrelats a una comunitat que no els deixa sols, que els hi explica el que passa. I nosaltres, tenim el deure i la obligació de no parar, de doblar els esforços com ho estem fent amb les nostres redaccions treballant des de casa, posant-nos al servei de les autoritats sanitàries, de les institucions i de les empreses de serveis.

Però per altra banda, l’economia, el motor que genera recursos, s’ha aturat i per nosaltres del tot. Els ingressos de publicitat que és del que vivim, han caigut dràsticament d’un dia per l’altre.

Davant d’aquest panorama el sector reclama amb caràcter d’urgència per tal de mantenir el servei a la comunitat: que de cara a demanar ajuts se’ns consideri un sector bàsic i estratègic, com reconeix la llei, afectat de ple per aquesta crisi sanitària del COVID19, ja que nosaltres hem de continuar treballant sense ingressos; suspendre de forma imminent el pagament d’impostos i cotitzacions de la Seguretat Social per a empreses i autònoms; agilitzar els tràmits dels ERTO per causa major, sense interpretacions ni restriccions, per tal de garantir uns serveis mínims; moratòria en el pagament de crèdits, sobretot en el retorn de capital; crèdits de bancs amb garanties públiques, agilitzar la tramitació i concessió i relaxar-ne els paràmetres de risc; ajuts a la reactivació de l’activitat per quan s’iniciï la recuperació;  accelerar el pagament de subvencions concedides i campanyes publicitàries institucionals, i per aquest any, ampliar els imports dels ajuts; i agilitzar els tràmits per als ajuts estructurals del 2019 i obrir els de projectes.

Reclamem que les administracions tant Ajuntaments com Generalitat, Diputacions, Consells Comarcals i organismes públics, utilitzin els mitjans d’informació com a vehicle de comunicació i publicitat, incrementant les insercions que ajudin a pal·liar la manca i caiguda de publicitat privada. Això per altra banda, serà una prova del seu compromís. Perquè el benestar d’una democràcia de qualitat, es basa en el dret a la informació lliure i plural.

 

AMIC
Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació

 


REDACCIÓ28 Gener, 2020

PSC sobre la comissió del 155

Considera que s’ha limitat a ser un espai de propaganda independentista

1. El PSC no ha participat en els treballs de la comissió del 155 perquè considera que s’ha limitat a ser un espai de propaganda independentista.

2. Volem recordar que en el moment de la constitució d’aquesta comissió parlamentària, els i les socialistes vam instar a eixamplar els seus objectius i fer-la més plural, però els partits independentistes s’hi van oposar.

3. Constatem que en aquesta comissió s’ha perdut una altra ocasió per reconèixer errors, fer autocrítica i apostar decididament per refer ponts i pel diàleg.

4. Creiem que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució va ser imprescindible per restablir l’ordre constitucional després que el Govern independentista fes una Declaració Unilateral d’Independència i situés les institucions fora de la llei, obviant més de la meitat de ciutadanes i ciutadans de Catalunya.

5. Des del PSC seguirem apostant pel diàleg com a única via per a la reconciliació entre catalans i trobar una solució al conflicte polític.

 


REDACCIÓ11 Octubre, 2018

Quan s’està a punt de celebrar el 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat, la CUP entén que no hi ha res a celebrar i per tant, els seus regidors, malgrat ser dia festiu, acudiran als seus llocs de treball.

Tot i tractar-se d’un gest simbòlic, els cupaires consideren fonamental “no participar d’aquesta festivitat que té unes connotacions tan contràries a tot que (la formació anticapitalista) defensa”. La CUP aprofita l’ocasió per rebutjar “l’imperialisme tacat de sang i el projecte d’unitat d’Espanya”.

Pels antisistema, “en l’actual situació de recentralització i de retallada de drets i llibertats motivades, especialment, per l’avenç del projecte independentista, així com l’alarmant auge de la violència feixista, aquesta celebració imperialista, racista i espanyolista és especialment ofensiva. Per la llibertat i la dignitat dels pobles, el 12 d’octubre, res a celebrar”.

La CUP recorda que el dia de la Hispanitat és una festivitat que es va oficialitzar durant el franquisme i que se celebra amb una exhibició espanyolista, monàrquica i militarista amb el clar propòsit d’enaltir la unitat d’Espanya. A més a més, és una cita ineludible per a l’extrema dreta que any rere any es passeja impunement pels carrers fent gala de la seva ideologia ultraespanyolista.

“El 12 d’octubre es commemora el dia de la Hispanitat o “Día de la Raza”, una festivitat que celebra l’imperialisme espanyol a Amèrica i exalta l’ocupació, el racisme i el genocidi. El colonialisme ha significat, per a molts pobles del món, l’espoli dels seus recursos naturals, el seu deteriorament mediambiental, la minorització o pèrdua de les llengües i cultures pròpies i l’explotació i fins i tot esclavatge de les seves dones i homes”.

 


REDACCIÓ10 Setembre, 2018

La Diada de l’Onze de setembre d’enguany torna a presentar-se com una jornada reivindicativa i multitudinària, amb un gran nombre d’actes programats arreu del territori i les tradicionals convocatòries de manifestacions independentistes. Aquesta Diada, però, no se celebrarà en un ambient normal ja que plana sobre ella una doble amenaça. Per una banda, la constant i creixent situació d’agressions feixistes per part de grupuscles ultraespanyolistes i, per altra banda, la presència d’antiavalots de la policia espanyola enviada fa pocs dies per part del govern central.

Tarragona, malauradament, no resta aliena a aquesta conjuntura. A les agressions de caire feixista denunciades els darrers mesos, com les amenaces a membres del CDR de l’Eixample de “tallar-los el coll” mentre penjaven llaços o la crema d’una pancarta a favor dels presos en un balcó particular, s’hi ha de sumar el que usuaris de Twitter han denunciat d’assenyalament de cases de persones independentistes amb pintades a la façana titllant-los de “nazis”. En aquesta mateixa línia han actuat a l’Hospitalet aquesta nit amenaçant de mort un militant de Poble Lliure.

L’enviament d’agents de la Policia Nacional a Catalunya a pocs dies de la Diada no pot deslligar-se d’aquesta situació. La presència de desenes de vehicles a la comissaria de Tarragona és una imatge només equiparable a la militarització de la ciutat que es va viure el setembre i octubre de l’any passat, amb el record gravat de la violència desfermada el dia de la celebració del referèndum. El nou govern de Pedro Sánchez sembla estar disposat a seguir la mateixa línia que el seu predecessor inundant els carrers de presència policial per demostrar qui mana.

L’objectiu, doncs, és clar: l’independentisme ha de ser acorralat i atemorit fins al punt de condicionar la celebració de la Diada, tradicionalment i de forma especial en els darrers anys, el dia més reivindicatiu i multitudinari a favor de l’alliberament nacional. El poder central compta, per assolir-lo, amb dos braços armats: el formal i legal, que és la seva policia, la qual ja va demostrar fa prop d’un any la violència de la qual és capaç, i l’informal, el feixisme que actua impunement als carrers i se li dona ales des de la complicitat expressada per part de diversos polítics unionistes.

L’alcalde Ballesteros no pot seguir impassible davant la situació que s’està vivint en la ciutat que governa. La CUP l’insta, per una banda i com porta reivindicant de fa mesos, a posicionar-se públicament i inequívoca al costat de les víctimes d’agressions feixistes. I per l’altra, a expressar també públicament el rebuig cap a la presència de la policia espanyola, especialment amenaçadora en una ciutat que va viure’n directament i sobre els cossos dels seus ciutadans i ciutadanes la repressió violenta. Una actitud acrítica amb les decisions del govern central només demostra que el partidisme supera el seu sentit de responsabilitat i de deure’s a la ciutadania de Tarragona. Restar en silenci sempre et situa del costat de l’opressor.

CUP Tarragona


REDACCIÓ7 Setembre, 2018

Després de declarar en dependències policials, tots quatre van quedar en llibertat a l’espera de comparèixer davant del jutge.

Els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Valls van detenir la matinada de dijous quatre persones per diversos furts a l’interior de camions en un aparcament de la capital de l’Alt Camp.

Una patrulla de cada cos policial es van desplaçar fins al lloc alertades que s’estaria produint un robatori. En arribar-hi, els policies van localitzar dos vehicles, un turisme i una furgoneta, a l’interior de la qual van localitzar tres bateries de camió.

Mentre identificaven als tres ocupants dels dos vehicles, va arribar un altre home que els acompanyava i que anava brut de pols i tenia restes de greix a les mans. En paral·lel, un responsable de l’empresa dels camions va arribar al lloc, atès que l’havien avisat de l’activació de l’alarma antirobatori dels vehicles. Els agents van comprovar que els individus havien aconseguit robar tres bateries de dos camions diferents i que ho havien intentat amb quatre camions més.

A més, entre els camions saquejats es va localitzar unes alicates amb les quals els lladres haurien tallat els cables dels borns de les bateries sostretes.

Les persones arrestades com a presumptes autores d’un delicte de furt són dues dones, de 23 i 27 anys, de nacionalitat espanyola i veïnes de Tarragona i el Rourell, i dos homes, de 28 anys, de nacionalitat marroquina, un d’ells veí del Rourell i l’altre amb domicili desconegut.

 


REDACCIÓ2 Setembre, 2018

Des d´Àgora Judicial entenem que un dels camins per preservar la independència judicial és l´observança de manera estricta del principi de divisió de poders, el qual podria quedar malmès  pel fet que l’executiu de l’Estat costegi  la defensa en la  demanda interposada contra l’actuació particular d’un jutge.

Aquest fet podria ser contrari al principi de responsabilitat personal dels jutges i magistrats que proclama l´article 117.1 CE.

La  figura de l’empara regulada a l´article 14 LOPJ parteix d´un pressupòsit de fet de caràcter netament subjectiu. Aquest caràcter el matisa l´article 319 del Reglament 2/2011 de la Carrera Judicial, seguint la línia de la sentència de la  Sala tercera del TS,  de 13 de juny de 2008,  quan diu “Es decir, las amenazas a la independencia judicial en que está pensando este artículo 14 de la Ley Orgánica del Poder Judicial son las que surgen en la esfera de la opinión y pueden proceder tanto del seno de las instituciones públicas cuanto de las formaciones sociales. Por eso, el amparo que el Consejo presta, cuando entiende que es procedente, se mueve en el mismo plano y se concreta en una declaración formal en la que se otorga”.

Els fets que fonamentarien la inquietud o pertorbació de la independència del jutge instructor, el Sr. Pablo Llarena,  deriven de l´exercici, per part de nacionals espanyols  residents a països de la UE,  d´accions legalment previstes, la qualificació de les quals pertany, només,  a les parts.  Davant de l´exercici d´aquest dret,  consistent en impetrar la tutela judicial,  només  correspon als òrgans judicials espanyols, d´acord amb la normativa europea de cooperació judicial en matèria civil,  prestar l´auxili reclamat.

Així mateix, és cabdal, en un Estat de Dret,  l´acompliment dels terminis fixats per a la realització de determinades actuacions, de manera que la seva execució extemporània les invalida. En aquest sentit, l´article  320 Reglament 2/2011, fixa amb claredat que el termini per sol·licitar l´empara és de 10 dies des de la producció dels fets o del seu coneixement per part del jutge afectat.

Consta com a argument principal en el  vot particular a l´acord del CGPJ de 16 d´agost de 2018,  emès per la vocal del CGPJ la  Sra. Concepción Sáez Rodríguez, la inadmissió de la sol.licitud d´empara havent transcorregut, amb escreix, els 10 dies. El mateix raonament havia fet la mateixa Comissió Permanent per acord de 6 d´octubre de 2016, inadmetent per extemporània una petició d´empara. La resposta desigual en supòsits anàlegs exigeix una especial motivació per no convertir-se en arbitrarietat i en tractament discriminatori.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter