Arxius de jutges | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Juny, 2021
joan-perarnau-1280x960.jpg

El president de l’Audiència Provincial de Tarragona (APT), Joan Perarnau, està preocupat amb la situació judicial en l’àmbit del Camp de Tarragona. “La situació dels jutjats a les Terres de l’Ebre és bona, molt millor que els del Camp de Tarragona (Tarragona, Reus, Vendrell i Valls) perquè tenen càrregues de treball ajustades o fins i tot inferiors a les legalment previstes”.

“Sense perjudici de l’alt nivell de resposta, que situa els òrgans de la província l’any 2020 en termes percentuals als primers llocs de Catalunya en taxa de resolució, el cert és que en termes generals la situació en alguns partits judicials pot (encara) qualificar-se de preocupant”.

Perarnau ha fet aquesta valoració, aquest matí, durant la presentació de la ‘Memòria de l’Audiència Provincial de Tarragona de l’any 2020‘ al palau judicial de Tarragona. El màxim representant dels magistrats a la província també ha confessat preocupació en relació amb la situació de la jurisdicció social al Camp de Tarragona a causa de la càrrega de treball que “continua, any rere any, superant per molt”. No obstant això, Perarnau ha explicat que els tribunals de violència sobre la dona (Vido) tenen càrregues de treball que “no assoleixen per molt el legalment previst”.

PUBLICITAT

Referint-se als tribunals d’instrucció, ha dit que la preocupació se centra en casos complexos (com potser Iqoxe), els quals s’intenta evitar que la fase instructora s’eternitzi. La solució – ha esmentat Perarnau – implica adoptar “mesures de reforç” als jutjats on es detecten aquestes necessitats. Però també és cert, segons relata el president de l’APT, que la borsa de treball dels jutges substituts ha suposat “un problema important”, ja que resulta difícil cobrir, de forma immediata, les vacants existents.

La borsa de treball dels jutges substituts ha suposat “un problema important” perquè és  difícil cobrir les vacants existents

Per millorar el ‘panorama’ judicial, sobretot al Camp de Tarragona, Josep Perarnau ha proposat la creació d’un jutjat social a Tarragona i a Reus i un mercantil a Tarragona. Però no ho és tot. Suggereix promoure i incrementar la mediació extrajudicial en l’àmbit penal i instrucció de Tarragona i mixtos del Vendrell i Valls. En l’àmbit civil, es treballa per fomentar la mediació a tota la província.

D’altra banda, el president de l’Audiència vol promoure, amb la col·laboració dels jutjats, tribunals, Fiscalia i advocats, la conformitat penal prèvia al dia del judici. Un altre objectiu de Perarnau és facilitar més protecció a les víctimes dels delictes.

El màxim representant de la magistratura a la província aposta per la necessitat de construir la ciutat de la justícia a la capital tarragonina. Aquest edifici és “urgent” sobretot per crear nous òrgans judicials i serveis comuns que “agilitzin” el funcionament de tots els jutjats i de la mateixa Audiència.

PUBLICITAT

Durant la trobada amb els periodistes, Josep Perarnau també defensa, per a un ús més eficient de la justícia, l’atribució a un jutjat de primera instància de Tarragona els concursos de persona física de tota la província. També proposa plans de comarcalització en matèria de violència sobre la dona, de manera que els jutjats especialitzats exclusius de Tarragona, Reus i Vendrell estenguin la seva jurisdicció a altres partits judicials, tenint en compte la seva “infrautilització”. També defensa un servei comú d’executòries pels jutjats penals de Tarragona, fins que no s’implementin les noves oficines judicials.

Proposa la creació d’un servei comú de notificacions a Tarragona

Josep Perarnau entén necessària la creació d’un servei comú de notificacions a Tarragona, atenent que en l’actualitat la situació és complicada “per la dispersió de les seus judicials”. Ha insistit tanmateix en la importància de mantenir els plans de prevenció de riscos laborals i seguretat en el treball, sobretot ara, en temps de pandèmia.

Ampliarem informació

PUBLICITAT



REDACCIÓ8 Octubre, 2020
jutges.jpg

Aquest dijous, 52 jutges de la 69a promoció han jurat el càrrec abans d’incorporar-se oficialment en els diferents jutjats a tota Catalunya.

L’acte ha tingut lloc de forma telemàtica a causa de les recomanacions imposades per la pandèmia del coronavirus.

Cinc magistrats estan destinats al partit judicial de Tarragona. IGNACIO PARRA CABRERA, jutge d’adscripció territorial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a Tarragona; EDUARDO MORENO BOLUMAR, Jutjat de Primera Instància i Instrucció nº 6 d’El Vendrell; VICTOR HUGO SANCHO MONTALVO, Jutjat de Primera Instància i Instrucció nº 2 de Valls, amb funcions compartides de Registre Civil; MARÍA ROCÍO PILAR VARGAS MAGALLÓN, Jutjat de Primera Instància i Instrucció nº 1 de Valls, amb competència en matèria de Violència sobre la Dona; LUCIA CREMADES GRACIA, Jutjat de Primera Instància i Instrucció nº 1 de Falset, amb competència en matèria de Violència sobre la Dona i funcions compartides de Registre Civil.

En l’acte protocol·lari, el president de la sala del Contenciós, Javier Aguayo, en funcions de president del TSJC, ha demanat als nous magistrats que desenvolupin les seves funcions amb l’excel·lència a què estan obligats i que exigeix la ciutadania. També ha tingut paraules de record per les víctimes de la Covid-19.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Octubre, 2020
jutges.jpg

L’Audiència de Tarragona ha condemnat a 3 anys i tres mesos d’internament psiquiàtric un jove acusat de la mort d’un home a qui va deixar en coma d’un cop de puny a Tortosa el 2016. El judici havia de començar avui amb jurat popular, però divendres les parts van tancar un pacte atès que, en el moment dels fets, l’acusat tenia les capacitats greument afectades. El noi patia d’esquizofrènia paranoide i de retard mental lleu, i té reconegut un grau de discapacitat del 69%. La fiscalia, que demanava 12 anys de presó per homicidi, va rebaixar la petició a 3 anys i tres mesos per un delicte de lesions en concurs amb un homicidi imprudent, amb l’eximent incompleta d’alienació mental. L’home haurà de pagar 120.000 euros a la germana de la víctima.

L’agressió va passar cap a les dues de la matinada del 4 de desembre del 2016 a les portes d’un local d’oci del carrer Argentina de Tortosa. La víctima es trobava a l’exterior de l’establiment i duia el seu mòbil a la mà en aparença d’estar fent fotos. Aleshores l’acusat es va dirigir cap a ell, li va donar un cop a la mà de tal forma que li va caure el mòbil i, tot seguit, va donar-li un fort cop de puny al cap i una puntada de peu a la cama. Com a conseqüència dels cops la víctima va caure d’esquenes i es va colpejar el cap al terra. L’home va quedar inconscient i l’acusat va marxar corrent.

L’agressor, de nacionalitat argentina, va passar 20 dies en crida i cerca fins que els Mossos el van poder detenir el 25 de desembre. El jove va passar a disposició judicial el dia de Nadal però va quedar en llibertat amb càrrecs a les poques hores. El dia dels fets, la víctima va acudir, conscient, a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa. A les poques hores un coàgul sanguini al cervell el va fer entrar en estat crític i va ser traslladat al servei de neurocirurgia de l’hospital Joan XXIII de Tarragona, on el van operar. La víctima va passar a l’UCI fins el 10 de gener i després el van traslladar a planta. El 9 de febrer del 2017 va quedar ingressat a l’hospital de Jesús amb un estat de paràlisi i un estat vegetatiu persistent –coma vígil.

El 28 de setembre del 2018, quan tenia 40 anys, va morir “per una encefalitis derivada del traumatisme inicial de l’agressió”. Posteriorment, el 10 de juny del 2019, l’Audiència de Tarragona va acordar presó provisional per a l’acusat, que acumulava nombrosos antecedents per robatoris, agressions, intimidació i atemptat contra els agents de l’autoritat, entre altres.

Eximent incompleta per alienació mental
Divendres les parts van arribar a un acord de conformitat que ha permès evitar la celebració del judici amb un jurat popular. Inicialment, la fiscalia demanava 12 anys de presó per un suposat delicte d’homicidi. Finalment, el ministeri públic va modificar les conclusions provisionals i va reconèixer que en la data dels fets l’acusat patia d’esquizofrènia paranoide i d’un retard mental lleu, la qual cosa “limitava greument les seves capacitats volitives i intel·lectives”.

El ministeri públic va considerar que els fets corresponen a un delicte de lesions doloses de l’article 147 del Codi Penal en concurs ideal amb un delicte d’homicidi imprudent de l’article 142, amb la circumstància eximent incompleta d’alienació mental. La petició va quedar en 3 anys i tres mesos de presó, i a l’empara de l’article 104 del Codi Penal es va acordar la mesura d’internament per a tractament mèdic en un establiment adequat a l’alteració psíquica que pateix. La sentència, que ja és ferma, també condemna l’home a pagar les costes processals i a abonar una indemnització de 120.000 euros -més els interessos legals- a la germana del difunt.

 


REDACCIÓ12 Setembre, 2020
jutges.jpg

#MarcaEspaña: Iñarritu destapa que estarien fent classes preparatòries per a oposicions i cobrant en negre amb el vistiplau estatal

Iñarritu amb Rufián, diputat d’ERC

Jutges i fiscals delinquint presumptament amb la total impunitat per part de l’Estat i amb l’encobriment del Gobierno “més progressista de la història”, el de Pedro Sánchez i de Pablo Iglésias.

Aquesta és la conclusió a la qual arriba el diputat al Congreso d’EH-Bildu, Jon Iñarritu, després de publicar la resposta per escrit que li ha ofert l’executiu de coalició espanyol entre PSOE i Unidas Podemos després d’una pregunta parlamentària.

Iñarritu explica que van preguntar al Gobierno sobre “nombrosos magistrats i fiscals que fa dècades que estan exercint de preparadors d’oposicions sense estar donats d’alta i cobrant milers d’euros en negre”. La resposta de l’executiu espanyol no solament no contesta res de res, sinó que tampoc nega els fets, amb xerrameca buida sobre l’actuació de l’Agència Tributària Espanyola. El comentari del polític basc és irònic: “El Gobierno respon que ja tal…”.

 


REDACCIÓ19 Juliol, 2019
espia.jpg

 La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha acordat incoar diligències informatives per investigar si en els jutjats i tribunals de Catalunya s’han produït accessos indeguts per a activitats d’inspecció, control o seguiment no previstes en la Llei orgànica del poder judicial.

L’òrgan de govern dels jutges ha pres aquesta decisió després que, fa uns dies, a les pantalles dels ordinadors d’alguns jutges i magistrats de Catalunya aparegués un missatge sobre la “vigència i aplicabilitat” de la instrucció 3/2018 de la Secretaria d’Administració i Funció Pública de la Generalitat informant de la possibilitat d’accés als elements que conformen les TIC al servei de l’Administració de Justícia per dur a terme activitats de “control i seguiment”, incloses les estacions de treball i infraestructures comunes.

Segons la informació facilitada al Consell per diferents jutges i magistrats, posteriorment confirmada per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el missatge incloïa una menció final que indicava que l’ús de l’ordinador implica una “manifestació expressa” del coneixement dels termes i condicions de la instrucció i incloïa una pestanya de “confirmació de lectura” que forçosament havia de ser polsada per seguir utilitzant el dispositiu.

La Comissió Permanent recorda que els fitxers de dades existents en els jutjats i tribunals de Catalunya són, en bona mesura, tractaments de dades jurisdiccionals i que, en no poques ocasions, les dades incorporades als tractaments es corresponen amb les categories especials dels articles 9 i 10 de la Llei Orgànica de Protecció de Dades i els articles 9 i 10 del Reglament Europeu de Protecció de Dades, que fan referència als que permeten la identificació de la ideologia, afiliació sindical, religió, orientació sexual, creences o origen racial o ètnic; així com a condemnes i infraccions penals.

Afegeix la comissió que els responsables dels tractaments són els òrgans jurisdiccionals, únics que poden autoritzar l’accés a les dades; i que la possibilitat d’accedir-hi per a l’exercici de funcions d’inspecció i control es limiten a les establertes en la pròpia Llei Orgànica del Poder Judicial i no en cap altra norma o acte administratiu, com seria una simple instrucció. A més, l’accés s’ha de limitar a l’imprescindible, el que exclou la possibilitat d’accessos generals o indiscriminats; i s’ha de fer amb coneixement individualitzat del responsable de tractament i sota la seva supervisió.

Per tot això, el CGPJ, en la seva condició d’autoritat de control en matèria de protecció de dades respecte dels tractaments de caràcter jurisdiccional, ha acordat incoar diligències informatives per investigar possibles accessos indeguts a tractaments jurisdiccionals per a activitats d’inspecció, control o seguiment no previstes en la Llei Orgànica del Poder Judicial.

També ha encomanat al Centre de Documentació Judicial (CENDOJ) que realitzi les comprovacions tècniques corresponents per determinar si s’han produït aquests accessos indeguts als jutjats i tribunals de Catalunya i, si escau, l’abast dels mateixos i la forma en què es s’haurien produït.

Finalment, la Comissió Permanent ha acordat requerir la Generalitat perquè suspengui provisionalment tota activitat d’inspecció, control o seguiment sobre tractaments jurisdiccionals i perquè, en el termini de quinze dies, informi de manera detallada de tots els accessos que s’hagin dut a terme en jutjats i tribunals de Catalunya.

 


REDACCIÓ10 Juny, 2019
jutges.jpg

Davant l’incompliment sistemàtic de les normes de prevenció de riscos laborals que afecten jutges i jutgesses que treballen a Barcelona, Tarragona i Reus, l’associació judicial jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJpD), ha presentat una denúncia contra el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Ministeri de Justícia davant la Inspecció de Treball de Catalunya.

La queixa es fonamenta en la sobrecàrrega de treball continuada i l’excés habitual de la seva jornada de treball, que de forma continuada pateixen els jutges i magistrats i que afecta “de forma molt greu a la seva salut, com a conseqüència de l’exposició a riscos psicosocials”.

A més, aquesta sobrecàrrega de treball està suposant que els procediments que es tramiten davant aquests jutjats pateixin retards que afecten els drets a la tutela judicial efectiva de la ciutadania. L’estrès laboral, derivat d’aquesta exposició excessiva als riscos, també provoca malalties i baixes de llarga durada de les persones exposades.

En la denúncia es pot llegir que “(…) Els jutges/es i magistrats/es estan dins de l’àmbit d’aplicació de la Llei 31/95 (arts.3.2 i 3.4): SSTS (Sala III) de 06/02/2001, 12/02/2002, 19/02 / 2002 i 24/09/2002, ja que d’una banda tenen condició d’autoritat, però d’altra tenen una condició d’empleats públics, subjectes a un estatut professional, respecte dels quals concorren potestats d’inspecció i disciplinària del CGPJ, qui els sotmet a un règim determinat de treball, en unes instal·lacions, proporcionant-los el Ministeri de Justícia o la comunitat autònoma competent els mitjans materials (edificis, mobiliari …) i personals (funcionaris/es) per a l’exercici de les seves funcions (…)”.

 


REDACCIÓ14 Desembre, 2018

El PP proposa que els jutges i fiscals que exerceixen funcions a Catalunya hauran de rebre una compensació econòmica. Això perquè, d’acord amb el diputat Jordi Roca, la situació que viuen els representants del poder judicial és, actualment, pitjor a la del País Basc. Els assetjaments, les amenaces i els ‘escraches’ contribueixen al fet que els jutges i fiscals visquin una situació anòmala, que requereix atenció parlamentària.

Si bé és cert que el diputat reconeix que alguns edificis judicials necessiten ser remodelats i que el sistema judicial necessita més personal i més mitjans tecnològics, el principal problema, ara per ara, resideix en la tranquil·litat i la independència judicial. Roca diu que, avui dia, no és comparable, per exemple, la situació de Burgos, Sevilla o Galícia amb Catalunya. El conflicte polític a causa de l’independentisme fa que, judicialment, Catalunya sigui un territori preocupant. En la seva opinió, hi ha 50 jutges que demanat marxar de Catalunya. “És una xifra preocupant”, confessa Jordi Roca.

En clau política, el diputat conservador acusa la Generalitat – qui té la tutela de la Justícia a Catalunya – de no fer res per solucionar aquest problema. Davant d’aquesta inèrcia, el PP ha decidit aprovar unes mesures legals perquè els professionals de l’administració de la Justícia pugui treballar tranquil·lament i independència a Catalunya. La compensació econòmica oscil·la entre els 400 i els 500 euros. Es tracta de la mateixa mesura que s’aplica, actualment, als magistrats i representants del Ministeri Fiscal, desplaçats al País Basc o a les illes.

Qüestionat sobre l’oportunitat de presentar aquesta proposta al Congrés – si es tracta d’oportunisme polític? – Jordi Roca reconeix que es podria haver presentat durant el govern de Mariano Rajoy, però la situació continua sent preocupant i té bisos d’agreujar-se. El parlamentari tarragoní confessa que no li agrada que parlin malament de Catalunya, però no pot negar que, ara per ara, “a Catalunya tenim una circumstància especial que no podem negar. No podem dir que a Catalunya no passa res”, ha sentenciat.

 


REDACCIÓ19 Novembre, 2018

Uns 50 jutges i 35 fiscals de la província de Tarragona han decidit fer vaga per cridar l’atenció de la societat i del poder polític per a la necessitat de resoldre alguns problemes que s’arrosseguen massa temps. Els togats, concentrats a les portes dels jutjats, han llegit un comunicat general on lamenten que s’estigui vivint “un nou episodi” qüestionant l’estat de dret.

A Reus, el degà dels jutges, Diego Álvarez, ha estat l’encarregat de posar veu al manifest. “Un cop més, sense el mínim respecte pel Poder Judicial ni pel Poder Legislatiu, s’anuncia – en el marc d’una situació insostenible per la carrera judicial – l’acord entre alguns partits polítics sobre el proper president del Tribunal Suprem i del Consell General de Poder Judicial”. Diego Álvarez entén que “recobren especial importància les nostres reivindicacions sobre la independència judicial”.

Els jutges reclamen més mitjans materials per poder donar una “resposta adequada” als ciutadans, així com la derogació del 324 de la LECrim, les càrregues de treball saludables, retribucions dignes, drets a permisos i llicències; creació de places i increment del nombre de jutges i fiscals i condicions laborals dignes pels que acaben d’accedir a la carrera judicial i fiscal. Aquestes exigències són les “condueixen” els jutges a mobilitzar-se.

El jutge degà, fent de portaveu de les inquietuds dels seus companys, ha dit que “avui, més que mai”, els magistrats i representants del Ministeri Públic, “hem de sortir a defensar l’estat de dret i la separació de poders”. A l’entendre d’aquests professionals, “un Consell General del Poder Judicial elegit pels partits polítics generarà sempre dubtes sobre la independència de la justícia, amb el risc evident de minvar la confiança dels ciutadans en les institucions i, en darrera instància, en el mateix estat de Dret”.

La vaga, convocada per les 7 associacions judicials, és una “ocasió idònia per demostrar a la societat que els jutges i fiscals defensem una separació absoluta dels poders, un Consell General del Poder Judicial realment independent i una carrera judicial i fiscal com unes condicions professionals dignes i al servei dels drets dels ciutadans”.

 

VÍDEOS
Declaracions del jutge degà, Diego Álvarez

Declaracions de la fiscal en cap, Maria Cinta López

 


REDACCIÓ5 Octubre, 2017

Conscientes de la preocupación de la ciudadanía por la gravedad de todo cuanto sucede en Cataluña en estos días, con el ánimo de contribuir, como asociación judicial mayoritaria, a apaciguar algunas de sus comprensibles inquietudes y para tratar de disipar las incertidumbres que se extienden por otros operadores públicos, creemos conveniente trasladar estas consideraciones:

1.- La eficacia de las conocidas como Leyes de Referéndum y de Transitoriedad, recientemente emanadas del Parlament de Catalunya, fue suspendida por nuestro Tribunal Constitucional en sus Providencias de 7 y 12 de septiembre de 2017. A su razón, el pasado día 1 de octubre de 2017 en Cataluña no tuvo lugar la celebración de un referéndum jurídicamente admisible, como ha recordado la Junta Electoral Central en resolución de 4 de octubre de 2017. Compartimos todos esos pronunciamientos. Del mismo modo, cualquier acto, decisión o resolución de las autoridades autonómicas catalanas que se apoye en esas leyes de eficacia suspendida o en aquel referéndum que no tuvo lugar como tal, adolecerán de las mismas patologías de ineficacia, careciendo de cualquier clase de valor jurídico y, en cualquier caso, claudicantes ante cualquier otra decisión, previsiblemente inmediata, de nuestro Tribunal Constitucional. Quienes se apartan del Estado de Derecho pierden la legitimidad que solo brota de él y se ubican fuera de nuestro sistema democrático, en el que ya no pueden pretender ampararse.

2.- Las autoridades judiciales de Cataluña desempeñamos nuestra función constitucional con el solo amparo que nos otorga el hecho de que nuestras facultades jurisdiccionales provienen del pueblo español, en quien reside la soberanía nacional y del que emanan los poderes del Estado (art. 1.2 CE). Por eso solo administraremos justicia en nombre del Rey, como Jueces y Magistrados independientes, inamovibles, responsables y sometidos únicamente al imperio de la Ley (art. 117.1 CE), para preservar los derechos y libertades de todos los ciudadanos catalanes (arts. 10 y 24 CE).

3.- Todos están obligados a respetar la independencia de los Jueces y Magistrados españoles (art. 13 LOPJ). Para el ejercicio de nuestra función, contamos con el auxilio de los distintos cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado, ya sean estos locales, autonómicos o estatales, que se encuentran sujetos a las órdenes e instrucciones de la judicatura y del Ministerio Fiscal (arts. 547 y ss. LOPJ). Quienes desobedecen esas instrucciones también se apartan de nuestro sistema de convivencia y obran contra su condición de agentes de la fuerza pública.

4.- Los Jueces y Magistrados que sufran cualquier tipo de interferencia en el ejercicio de su función, que comprometa su desempeño independiente o impida desarrollarla con plenitud, deben poner dicha circunstancia en conocimiento del Consejo General del Poder Judicial, solicitando su amparo, así como el del resto de órganos gubernativos de los que el Poder Judicial ha sido dotado por la Ley (art. 14 LOPJ).

Asociación Profesional de la Magistratura
Sección Territorial de Catalunya

 

 


REDACCIÓ28 Maig, 2016

CRÒNICALa temperatura amena convidada a fer un tomb i a gaudir dels paisatges de Tarragona. De nit, les vistes encara són més idíl·liques. Al que es passejaven pel Moll de Costa del Port s’aturaven per apreciar el vaixell luxós que ‘decorava’ aquella zona de la Marina Port Tàrraco, just al costat del Tinglado 1.jutjat12

En aquest mateix indret, s’havien donat cita més de 300 dones i homes del dret. Sí, sí, jutges, fiscals, advocats i procuradors, diputats, regidors i familiars. Un ‘poti poti‘ organitzat amb motiu de la celebració de Sant Raimon de Penyafort, el patró dels togats. Una col·lecció de cotxes de luxe s’havia ‘colat’ per donar una mica més de glamur a l’acte social.

L’ambient era distès i agradable. Molts dels convidats han aprofitat l’avinentesa per lluir els seus millors vestits. Les corbates dels homes ha estat complement més vistós. Els colors dels vestits pràcticament tots foscos, es tracta d’una professió tradicional i molt formal, però homes han intentat trencar motllos en triar alguns colors: pantalons vermells, corbates amb tons força cridaners com és el verd i el fúcsia. Alguns advocats també han optat pel llacet. Però no hi ha dubte que les dones – algunes, tampoc cal passar-se – en saben molt de lluir ‘tipito‘ i fer que pràcticament tot els encaixi que ni un guant.justicia5

Hi havia ‘modelitos‘ per sucar-hi pa. També hi havia algun cas daltonià perquè la barreja de colors no casava ni pel Jutjat de Pau. També s’ha pogut veure sabates amb talons que semblaven bastides. Caminar era practicament missó imposible.

Inicialment, el photocall instal·lat en un dels extrems de l’entrada del Tinglado se sentia sol. Alguns li miraven de reüll mentre feien la primera copa o degustaven el piscolabis.Tots sabem que l’àrea del Dret requeix discreció, formalitat, res d’excès de protagonisme, per això ningú no volia ficar la pota ni pecar de presumit. Un cop el degà Manel Abiac ha ‘inaugurat’ el photocall, el fotògraf ja no donava l’abast.
Ja a l’interior del Tinglado, cadascú aposentat en les seves respectives cadires – els llocs estaven reservats amb noms i cognoms – la temàtica de conversa era molt diversa, tot i que el Dret, la Justícia i alguna sentència o cas específic mereixia una atenció especial. manel_jutge1Però aquesta trobada serveix, sens dubte, per estrènyer lligams i parlar de forma despreocupada i, en definitiva, demostrar que la relació entre els diferents agents de la justícia sap conviure.

La pilota del Nàstic que servia per decorar les 26 taules en alguns casos va servir per obrir la ‘veda’ de les conversacions que va acabar, en alguns casos, una temàtica ‘variopinta‘. Per trencar el gel sempre va bé allò de preguntar de quina promoció ets i quins profes vas tenir. El problema – que en un no res deixa de ser-ho – rau quan al costat d’un llicenciat (ara diplomat) en Dret pot asseure una dentista, una dissenyadora o fins i tot el xofer ocasional del mateix conseller de Justícia.

justicia7A mesura que passen els minuts i després de fixar-nos en pràcticament totes les pintures de l’exposició que decora el Tinglado 1, els temes de conversa ja van sortint alegrement. Sorgeixen les primeres rialles, les primeres selfies i el primer brindis.

Tot això regat amb aigua Bezoya i vi del Duero. Sort que el cava era català. Bé, però la nit no convidava a nacionalismes. Segurament que en la majoria de les taules poc s’ha parlat de política. Però molt de la necessitat de construir el fòrum de la justícia encara que el conseller Carles Mundó – que no va assistir al sopar per respondre a altres compromisos – havia reiterat que no es faria per qüestions pressupostàries.

Les hores anaven passaven, i es notava que la gent s’anava animant. El soroll de la sala s’anava incrementant, però no s’ha registrat xivarri. És que els togats i ‘Sus señorias‘ saben mantenir el ‘tipus’ i la correcció dins i fora de la sala de vistes. Després de sopar, ha tingut lloc un sorteig en benefici de la Fundació ICAT. JUSTICIA16

El president del Grup dels Joves Advocats de Tarragona, Lluís Escoda, s’ha convertit en el speaker de la nit. Inigualable en el tracte i simpàtic perquè sí, Escoda ha fet de mestre de cerimònies i ha posat el marxa la ruleta de la sort, canviant les boles per les mans innocents. Però sembla que no tan innocent, si tenim en compte que en més d’una ocasió hem pogut sentir la paraula ‘tongo‘. Carles Castillo, sí, sí, l’exregidor, convertit en diputat al Parlament de Catalunya, va fer de mà innocent i, vet aquí i li toca un Ipad. Tongo? No, home no. Excés de sort. Ja diu el refrany: “Afortunat en l’amor i desafortunat en….

L’ambient s’havia anat animat. Molts ja s’havien tret l’americana. El degà Manel Albiac ha convidat els presents a fer un brindis per la Justícia i per tots els que la fan possible. Per a alguns la nit no s’havia acabat. Tarragona i els seus paisatges conviden a continuar passejant … Alguns dels presents s’han fet un grup de Whatsapp, perquè com deia el ministre durant el lliurament de les noves cèdules professionals: Sant Raimon de Penyafort és quan un vol.
En fi.. és de justícia dir que ha estat una bona vetllada.

FOTO GALERIA

[foogallery id=”53638″]




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter