07. Maig 2024

Arxius de Jesús Arjona | Pàgina 4 de 14 | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Febrer, 2021

Según las creencias de las religiones tradicionales africanas, los ancestros viven para siempre y cuidan de los vivos allá donde se encuentren. Estos son los que han tenido el poder en algún momento, las personas más sabias y los más “puros”. Su lugar de residencia, después que el cuerpo se desvanezca es el bosque, pero no uno cualquiera, sino uno sagrado, aquel donde residen todas las almas de las personas que han fallecido y donde descansan por siempre.

En muchas religiones tradicionales africanas, particularmente en aquellas donde se rinde culto a los ancestros, el bosque sagrado es el sitio más significativo para la comunidad, siendo un sitio reservado para acciones de culto.

Su entrada está reservada a unos pocos, no todo el mundo puede entrar. Es un lugar para los iniciados y para que los ancianos de la comunidad, vayan a tomar decisiones o realicen cultos, dado que es un sitio sagrado y limpio de cualquier maldad foránea.

El bosque sagrado para los miembros de la comunidad tiene un significado que se sitúa entre el miedo y la veneración, ya que su respeto hacia los mayores y las antiguas generaciones es absoluto y forma parte de su identidad, tal es el punto de respeto que existe la creencia que si incumplen las normas del lugar pueden contraer enfermedades.

Veo una curiosa conexión con nuestra situación actual en referencia a los lugares donde se toman las decisiones.

“Hoy paseando por el bosque he oído voces que me hablaban”

Muchas veces, hemos escuchado en infinidad de métodos para la curación personal que el pasear por la naturaleza, es decir por el bosque limpia el alma de nuestras preocupaciones y nos conecta con nuestro “yo” interior y puede que estos lugares sí que tengan esos poderes curativos, vinculados a estos ancestros. Son lugares de curación.

Hoy muestro una serie de obras que representan a ancestros, personalidades del lugar que eran veneradas por su sabiduría y actos. En este caso todas las obras que se presentan pertenecen a la etnia Lobi y en ningún caso, ellos, podrían encontrarse de forma física en el bosque, sino que estarían guardados en los poblados, concretamente en los altares familiares o bien de la comunidad, dado que siempre hacían servicio al pueblo en vida.


REDACCIÓ4 Febrer, 2021

Recobert d’or, potser perdo el meu valor, aquell que em van donar els meus pares a través de l’educació, la meva inquietud i experiència.

Va ser durant la colonització europea que Àfrica va donar valor a un metall que, tot i ser un material preuat i preciós, no tenia el valor que tenia al passat i té a occident als nostres dies, aquest material era l’or.

Aquest metall era una font de riquesa molt abundant al continent africà i va portar a molts vaixells europeus a les costes del litoral occidental africà, amb la finalitat d’emportar-se grans quantitats d’aquest metall.

La població nativa tenia aquest metall al seu abast i com quelcom oblidat o bé poc utilitzat, ja que no tenien la necessitat d’obtenir-lo en la mesura que ho feien els colons occidentals, va haver de posar-se al dia, ja que les incursions colones, d’alguna manera eren també amb caràcter de tipus comercial. Podríem dir que es van signar negocis entre pobles natius i occidentals, tot i que l’explotació i el saqueig va ser el més abundant.

En concret, el grup Akan de Ghana, lloc on hi havia una gran quantitat de mines d’or, va idear una mesura de pes per a poder donar-li valor a aquest metall tan preuat. Van realitzar una sèrie de pesos amb formes de tota mena: animals, persones fent oficis, motius geomètrics, eines del camp, símbols de la cultura, elements típics dels colons… Aquests elements eren els seus “números” per calcular les quantitats d’or que intercanviaven, van esdevenir fonamentals per aquests tràmits.

Avui us presento dos d’aquests pesos d’or, que en aquest cas tenen forma de destral i una caixa on es guardava la pols d’or abans d’efectuar els tràmits, tots ells realitzats a través de la tècnica de la cera perduda.

Aquests pesos moltes vegades cobraven la forma d’animals que podien ser des d’escarabats fins a crancs, utilitzant els mateixos animals vius com a motlle, fonent-los per fer aquestes valuoses peces. En aquest punt jo em plantejo i qüestiono el valor de les coses, ja que es calculava el que podria ser molts diners en or amb la forma d’un escarabat o un insecte, elements que a occident menyspreem, tot el contrari al que acostuma a passar amb l’or.

Cobert d’insectes cobraria la mateixa importància que cobert d’or? Com és de capriciós l’humà i els seus actes, però més ho és el valor de les coses.

PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Gener, 2021
consol-1280x960.jpg

L’exposició ‘Promesas y sueños‘ – sobre l’art tradicional etíop – que està oberta al públic, fins al 16 de febrer, a l’Espai Nautilus de Tarragona, ha rebut avui una visita especial: la cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó i el president de l’Observatori de Drets Humans de Catalunya, Saloua Bichri i el periodista Ricard Checa.

La diplomàtica ha estat rebuda per l’historiador i col·leccionista, Jesús Arjona Muñoz, comissari de l’exposició.

Arjona ha obsequiat la màxima representant del regne del Marroc a Tarragona una de les obres exposades. Es tracta d’un protector personal escrit en àrab que formava part de la important col·lecció que s’exposa aquests dies a Tarragona. Amb aquest ‘regal’, Arjona ha volgut, a través de la cultura, establir ponts entre els dos països, tot mostrant respecte pel país regnat per Mohammed VI.

Jesus Arjona ha recordat que la Cultura és l’única manera de poder conformar una unió entre pobles des del respecte i la Pau. L’historiador tarragoní ha agraït l’interès de la diplomàtica per les obres exposades en l’Espai Nautilus.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Gener, 2021
jesus_arjona_expo-1280x960.jpg

Que bien sienta empezar el año con cultura. Sí, ese elemento que caracteriza a todos los humanos, que nos ha acompañado y sonreído siempre, hasta en los momentos más amargos de guerras y tristezas humanas.

Es por eso que es para mí un orgullo y placer presentar esta nueva exposición, de la que soy comisario, con una selección de objetos, todos ellos procedentes de Etiopía, de una calidad e importancia superior, con la colaboración de diversos coleccionistas tarraconenses y de la prestigiosa sala de arte Montagut Gallery de Barcelona, que se encuentra entre las mejores galerías del mundo de arte tribal. Esta exposición muestra una calidad nunca vista en Tarragona en este tipo de objetos y arte.

“La vieja Etiopía parece ser el país donde nacen los sueños y se cumplen las promesas. Un país donde actualmente se derrama sangre a diario, un país que nunca había conocido la destrucción y el caos al nivel que lo hace actualmente.

Esta exposición quiere, en primer lugar, mostrar al visitante la belleza del arte etíope, simple y elegante, con los elementos sobre los que sus habitantes sueñan, a partir de unas colecciones de reposacabezas cuidadosamente seleccionados en los que destacan las formas simples y las superficies dulcemente pulidas por el paso del tiempo y uso; por otro lado, sus promesas realizadas a partir de los sueños de anhelo de sus habitantes, con una colección de Scrolls coptos escritos en Geez, la lengua litúrgica copta, que se sitúan entre el cristianismo y la magia, elementos que caracterizan mucho al país y también el continente.

Por otra parte, y dado el momento que el país vive, esta exposición quiere que, pese al abandono institucional que existe en Europa con los conflictos externos a la comunidad europea, haya un lugar al que se pueda ir a reflexionar sobre el país, para darle valor y concienciar de la situación que este vive.”

La exposición se podrá visitar de forma gratuita desde el día 12 de enero hasta el día 16 de febrero en horario comercial en el Espai Nautilus (C/Reding núm. 9).


REDACCIÓ3 Gener, 2021
jesus_arjona-1280x622.jpg

En aquests moments d’incertesa i en un any que hem viscut moments de tota mena, on la vida i la salut han estat per damunt de tot, des de l’Observatori de Drets Humans a Catalunya volem llençar un missatge d’esperança per aquest nou any 2021, on esperem que junts a la Medicina, la bona feina ciutadana i el respecte, es pugui aconseguir sortir d’aquests moments tan difícils que estem travessant.

Que aquest nou moment vital us7ens porti felicitat i salut, dos dels factors més importants als nostres dies. Nosaltres, des de l’Observatori dels Drets Humans a Catalunya, vetllarem pel respecte de la nostra condició humana i dels nostres drets, perquè aquest any, on no només hi ha hagut pandèmia sigui en tots els sentits, un any de millora absoluta, ple de respecte, amor i felicitat per tothom.

Jesús ARJONA
Secretari de l’Observatori de Drets Humans a Catalunya


REDACCIÓ1 Gener, 2021
jesus-1280x853.jpg

Sembla que arriba el dia de tancar la porta i acabar amb tot allò que no va amb nosaltres per posar punt final a un moment vital que ja forma part del que som.

Crec que ha arribat el moment de poder tancar una porta que des de fa ja molts mesos està oberta i que ha deixat entrar molt d’aire, més del que volíem, i potser amb aquest tancament pensem que acabarem amb el vent, però perdoneu, encara que a mi em faci mal, no és així. Tanquem la porta per obrir una altra, on també hi haurà corrents d’aire.

No puc fugir l’allò que ja és part de mi. No puc pensar que amb el simple fet d’acabar amb una relació, un moment, un canvi d’any… tot canviarà a diferent, que jo canviaré i també la meva vida, si ho fes, seria un innocent, un brètol i també un babau. Els corrents d’aire continuaran entrant a la nova habitació, tant les noves com les antigues, continuaran movent les branques dels arbres i embrutant els nostres carrers de fulles, continuaran movent els núvols portant pluges i tempestes, serà aquest aire el que també acabarà amb els nostres mals, serà aquest aprenentatge el que ens farà créixer, només amb l’experiència serà que podrem prosperar.

Avui us presento unes obres singulars, ja que nosaltres mai entendríem aquests objectes com una obra d’art, no obstant la seva presència ens fa canviar aquest paradigma. Es tracta d’uns candaus de porta dels Bamana de Mali. Aquests objectes anaven incrustats a les portes de les cases o graners que estaven decorades amb motius figuratius i geomètrics de tota mena. Aquesta part de la porta sempre acaba coronada amb una espècie de figura antropomorfa molt típica del poblat que les fa, que té una presència molt vinculada a la religió i a la protecció. Podria ser aquesta figura un protector per allò que succeeix en traspassar una porta? Podria aquest protector ajudar-nos a fer un canvi d’habitació?

“Avui torno a convocar als esperits protectors, veniu, passegeu pels nostres carrers, postreu-vos a totes les cases, a les portes i finestres, no deixeu passar cap mal”

Amics lectors, aquest any ha sigut molt dur per tots, no hi ha dubte, pel que fa a la meva experiència vital: he plorat, he estat nerviós, hi va haver un moment en el qual jo no veia el final del túnel… Però, vull transmetre la totalitat del que he viscut i aquest any també he rigut, he compartit moments inoblidables, he crescut, he creat, he ajudat…

Hi ha hagut coses molt positives que he de recordar. Crec que ara hem de tancar aquesta porta, i ho farem junts, però l’escenari no serà molt diferent, no obstant apartarem aquesta plana de la Història de la nostra vida per continuar amb l’experiència que ens ha donat per seguir llegint la següent.

Bon Any 2021


REDACCIÓ15 Desembre, 2020
jesus-arjona3-1280x853.jpg

Recuerdo el primer día que vi esta pieza que hoy os presento, tendría 17 años, y pensé de manera irrefutable que se trataba de un Cristo en una talla tribal, posiblemente colona.

Después de investigar y estudiar el arte del pueblo Lobi de Burkina Faso, pude entender la complejidad de este objeto, al cual ellos califican de peligroso y muy poderoso, y desmentir aquel primer impulso que tuve.

Esta pequeña escultura se llama Bateba Ti puo y es utilizada para proteger a las personas de los posibles ataques de espíritus malignos, enfermedades o bien de enemigos físicos. Normalmente se sitúan en los altares que pueden ser de la familia o del pueblo, dependiendo del rol de la obra.

Un gesto universal de amor, protección y amistad.

Esta posición de protección también la adoptan los miembros de la comunidad, normalmente mujeres, en el momento del funeral de un componente importante para la comunidad. Danzan con la posición de brazos abiertos en presencia del cuerpo del difunto con la finalidad de protegerlo de cualquier mal que pueda corromperlo.

Qué curiosa es la mente humana y qué importantes son los gestos que hacemos. Este objeto parece que quiera abrazarte, en otras ocasiones saludarte, darte la bienvenida amistosamente en caso de que seas amigo o bien no dejarte entrar al lugar en caso de ser enemigo y poder conjurarte algo maligno.

Este gesto, que es un abrazo para el lenguaje universal ateo puede, para algunas religiones y cultos, significar protección sobre lo maligno y el encuentro físico con una deidad en una situación espiritualmente harmónica, como es el caso de los Lobi y los cristianos, que han sido muy distantes en acciones y tan cercanos en la condición humana.

“No es la condición, sino la acción lo que califica al ser humano”

 


REDACCIÓ10 Desembre, 2020
jesus_arjona-1280x622.jpg

El dia 10 de Desembre és el dia fixat per celebrar els Drets Humans. Uns drets que van néixer l’any 1948 de la mà de l’ONU amb la finalitat que la llibertat, la justícia i la Pau al món perdurés després dels anys de tristesa, conflictes i guerra que el món va viure, no obstant això, aquests ja pertanyien a la dona i a l’home des de sempre.

Avui commemorem que es van signar i decretar una sèrie de drets fonamentals que han de ser respectats per totes les persones, amb la finalitat de mantenir la integritat de l’humà en tot moment, a tota hora i per tot el món, sent conscient i valorant cada persona individualment i per sobre de tot, la vida.

Però, als nostres dies, tots els Humans rebem el mateix tracte sense importat la nostra condició social, de raça o sexe? No, sembla que no tothom té els mateixos drets, hi ha classes i perfils que són més respectats passant per sobre a altres individus, és per això que en el dia d’avui és molt important conscienciar-nos del tracte vers els altres i sobretot sobre nosaltres mateixos, l’ensenyament i l’educació passen a ser l’única via per al canvi.

L’Observatori de Drets Humans a Catalunya es pronuncia i mostra el seu total suport al compliment dels drets fonamentals de la Persona, vetllant pel seu compliment per la integritat, la llibertat, la justícia i la Pau.

Des de l’Observatori dels Drets Humans a Catalunya volem fer una crida a la conscienciació de la població per a poder reflexionar sobre la importància que tenen en societat, amb la finalitat de construir una comunitat més sensible, integra i respectuosa vers allò que ens envolta.

Jesús ARJONA
Secretari de l’Observatori de Drets Humans a Catalunya


REDACCIÓ25 Novembre, 2020
jesus_arjona2-1280x853.jpg

Durant un temps la puresa de la sang existia, a més això era important per a la vida de la persona en qüestió, diuen que això va acabar, però jo crec que encara existeix.

Durant l’imperi romà, durant l’època medieval… fa uns anys a l’Alemanya Nazi, la puresa de la sang era un factor determinant per a poder viure. No pertànyer al que denominaven o consideraven “pur” podia significar que l’individu en qüestió fos considerat un objecte, o en molts casos, la mort.

Això, que sembla que estigui molt lluny de la societat i l’espai on vivim nosaltres, crec que no està tan lluny, de fet, considero que actualment hi ha una important segregació no només racial sinó de “classe”, si és que tot això existeix, ja que moltes vegades m’ho he qüestionat.

A peu de carrer, a les famílies, als grups d’amics, a les polítiques aplicades per alguns governants es veuen segregacions de classe, gènere, sexe i raça que fan vergonya.

Avui us vull explicar una màscara realment interessant, però abans vull parlar-vos de la importància que aquestes tenen en la societat tribal del continent africà. Elles són els éssers més sagrats i respectats de tota la societat, es consideren éssers vius als quals se’ls ha de tenir un respecte absolut i la seva forma i materialització són la perfecció absoluta. Són incorruptibles, i res ni ningú les pot menystenir. Dit això vull explicar-vos la lliçó que aquesta peça que avui us presento.

El que fa especial aquesta obra, a més de ser un objecte extremadament fi i bell, és que tot i ser una màscara “Elu” dels Ogoni, de Nigèria incorpora escarificacions d’una cultura veïna, els Idoma, fet que la fa molt especial i una exemplificació ideal del sincretisme africà. I que incorpora, segons el meu criteri, un valor afegit.

Pels col·leccionistes, en moltes ocasions, aquestes obres son poc considerades, ja que no tenen l’estil “pur” de l’ètnia, i a vegades no arriben a tenir un valor adequat a la categoria de l’obra… Què en penseu d’això?

Veritablement no gaire diferent de la segregació que vivim les persones. Vivíem en una societat completament segregadora vers tot el que els envolta?

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Novembre, 2020
jesus-1280x853.jpg

Normalmente me imagino como debería ser el escenario en el que se desarrollaban muchas de las obras que en esta sección os presento. Las visualizo y en algunos casos incluso siento el tacto que tendrían y el olor, pero muchas otras veces también escucho los rituales o las situaciones en las que se desarrollan y conviven las obras. Hoy os quiero narrar una:

“Cuando apenas había salido el sol en la mañana, en el más absoluto silencio, en medio de aquel lugar árido, donde apenas se veían árboles frondosos ya que apenas nacen plantas, se escucharon una infinidad de sonidos estridentes y otros más dulces, parecía el revuelo de unas aves cantoras sonando a la vez con cierta harmonía, como si de un concierto de Ara Malikian se tratase, eran los sonidos de las flautas de los Lobi de Burkina Faso, que sonaban desde diferentes direcciones, generando un diálogo entre ellas, como si hablasen.

De repente y sin avisar, unos hombres atléticos aparecieron de todos los lugares escondidos tras los pocos arbustos donde se encontraban, todos ellos con arcos y flechas, y con una flauta colgada en el pecho corrían hacia un lugar u otro, mientras que otros parados hacían sonar la flauta dando indicaciones a aquellos que se movían.

Entre ellos se trasladaban mensajes de dónde estaba la presa que iban a capturar. Los hombres del poblado se habían unido para cazar, utilizando la música. Se movían sigilosos en la inmensidad de la sabana haciendo únicamente los sonidos que la flauta les permitía y sólo llegó el silencio cuando la muerte lo hizo”.

Estos instrumentos musicales, de bellas formas, cumplían una función práctica para la vida diaria de los miembros de la comunidad, ya que habían desarrollado un lenguaje de notas, sonidos y vibraciones musicales que les ayudaba a comunicarse para no hacer ruidos demasiado sonoros que espantasen a los animales y poder asi acercarse a ellos sin levantar sospecha en grupo.

¿Realmente es sorprendente la función que tiene la música, no? La unión de vibraciones y sonidos consigue dar lugar a melodías harmoniosas para componer una obra que transmite o que puede generar en el individuo un sentimiento o bien le puede dar una instrucción de algo.

Incluso en ocasiones es la música la que nos traslada a situaciones y lugares vividos con intensidad o que recuerdan a personas… Y es maravilloso poder vivir una situación de un lugar remoto con todos los sentidos despiertos. Es como una máquina del tiempo, que puede trasladarte a cualquier momento y lugar.

¿Habéis escuchado las flautas? Si tenéis paciencia, seguramente lograreis escucharlas, cerrad los ojos.

 PUBLICITAT