La Junta Electoral Central denúncia davant la Fiscalia al president de la Generalitat, Quim Torra, després que aquest es negués primerament a retirar els llaços grocs dels edificis públics i després d’haver canviat avui la pancarta de la balconada per una amb un llaç blanc.
La JEC ordena els Mossos a retirar les pancartes independentistes
Els magistrats no només han decidit obrir-li un expedient sancionador, sinó denunciar-lo a la Fiscalia per desobediència i ordenar als Mossos d’Esquadra que retirin les noves pancartes amb llaços blancs que el Govern ha fet penjar tant del Palau de la Generalitat com de les conselleries.
De poc han servit les darrers al·legacions presentades per Torra en les quals assegura que ja “no hi ha estelades o llaços grocs a les seus de la Generalitat de Catalunya”. Els magistrats no accepten la solució imaginativa del Govern per esquivar la retirada de la simbologia.
El president havia sol·licitat també que es desestimés la nova denúncia presentada per Ciutadans, que inclou una petició d’exigir als Mossos que retirin els llaços i les pancartes i que es posi el cas en mans de la Fiscalia.
L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell veu cada vegada més evident que el judici de l’1-O és una “causa artificial sense fonament jurídic” i que s’ha construït amb l’única intenció de castigar el moviment independentista.
Forcadell, en un article publicat a ‘El Punt Avui’, ha afegit que la causa “es va desfent com un torró de sucre”. L’expresidenta ha assenyalat que les respostes de l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy amb “evasives, respostes vagues i genèriques i amb molts ‘No lo recuerdo’ i ‘No me consta’ evidencien una “clara manca d’arguments fàctics i jurídics”. Així mateix, Forcadell comptabilitza fins a deu incompliments de decisions del Tribunal Constitucional (TC) per part del govern de Rajoy.
“Després de les diverses sessions al Tribunal Suprem (unes sessions que, dit sigui de passada, se’ns fan cada vegada més llargues i més dures a causa de la situació de presó que patim) podem dir que les acusacions no estan aconseguint provar cap dels delictes dels quals se’ns acusa”, escriu Forcadell per després concloure que la causa “es va desfent com un terròs de sucre”.
Pel que fa a les declaracions de Rajoy i de l’exdelegat del govern espanyol Enric Millo, Forcadell assegura que s’han constatat “els episodis d’amnèsia transitòria d’aquells que van orquestrar la repressió i els debats esperpèntics sobre murs i envasos de Fairy que no tenen com a objectiu final buscar la veritat sinó construir realitats paral·leles que s’adaptin als seus relats de ciència-ficció”.
Sobre Rajoy, li retreu que defensés davant del tribunal de l’1-O que el govern espanyol sempre actua en conseqüència per complir les sentències del TC quan només el seu govern n’ha incomplert deu. Davant d’aquesta situació, Forcadell lamenta que sobre el paper tothom està obligat a obeir els tribunals però que, a la pràctica, “sembla que només una part ho està realment”. “I ho està, fins i tot, quan les resolucions dels tribunals impliquen la prohibició de l’exercici de drets com el de llibertat d’expressió o el de participació política”, lamenta.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha denunciat aquest dilluns des de Brussel·les el judici de l’1-O i la manca de voluntat de “diàleg real” del govern espanyol. “Si el preu de defensar els nostres drets i l’autodeterminació és la meva llibertat personal, el pagaré”, ha assegurat Torra durant la conferència sobre la causa al Suprem i el paper de la Unió Europea.
El mandatari català ha assegurat que es jutja als líders independentistes encausats perquè se’ls considera “culpables de ser demòcrates” i ha fet una crida “a tots els europeus que creuen en la democràcia” perquè donin el seu “suport”. “Els pròxims mesos són una oportunitat per la comunitat internacional per entendre la cara real de l’Estat”, ha afirmat en relació al judici.
Durant la seva intervenció Torra també ha criticat el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, pel vet a la conferència. Segons ha assegurat, la decisió de Tajani és “política i ideològica” i ha acusat l’italià d’haver dut a terme “una de les accions més antidemocràtiques i antieuropees”: “violar el principi de la llibertat d’expressió de dos membres elegits pels catalans per donar el seu punt de vista sobre el judici i la seva evolució”.
Marcehena en un acte de l’associació de premsa de Madrid
A poques hores de començar el judici històric contra el procés, el president de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, assegura que encara el judici contra els polítics independentistes “amb serenitat i seny”.
El president del tribunal, que ha participat en un acte de l’Associació de Premsa de Madrid, ha dit que durant els propers mesos els jutges optaran pel silenci, perquè ningú no pugui mal interpretar les seves declaracions.
Marchena, conscient de la importància i transcendència d’aquest judici, assegura hores abans que arrenqui la vista oral que “és temps de silenci” i que els magistrats que hauran de jutjar la causa demostraran la seva professionalitat, independència judicial i respecte per les lleis.
Marchena ha rebut un guardó per la seva defensa a la independència judicial.
El judici contra el procés serà històric. Les properes generacions hauran d’estudiar el què, el com i el perquè d’un judici contra polítics independentistes. A partir d’aquest dimarts, més de 600 periodistes seguiran fil per randa el judici, on els acusats són polítics catalans que han organitzat un referèndum sobre la independència de Catalunya.
El digital La República Checa és un dels mitjans acreditats pel Tribunal Suprem. Això significa podrem assistir en directe i des de l’interior del Suprem al judici més mediàtic de la Història recent espanyola. Està previst que el judici contra l’1-O tingui una durada de tres mesos.
El periodista Ricard Checa és un dels professionals de la comunicació que ha estat acreditat per viure en directe el judici històric contra els protagonistes del procés independentista.
Carmen Calvo, la vicepresidenta del Govern i ministra d’Igualtat, acaba d’anunciar que els partits catalans pro independència no accepten el marc traçat per l’executiu presidit Quim Torra.
“Aquest govern té la ferma decisió d’establir tots els ponts possible però en aquest moment, el marc traçat que hem fet no és acceptat pels partits independentistes”, ha assegurat la número 2 del president Pedro Sánchez després de la reunió del Consell de Ministres.
La Policia Local d’Amposta ha identificat aquesta matinada de dimecres sis membres de les anomenades ‘Brigadas de limpieza’ que intentaven arrencar pancartes a favor dels presos independentistes de la façana de l’Ajuntament, segons ha informat l’alcalde, Adam Tomàs.
El batlle republicà ha indicat, a través d’un missatge a la xarxa social Facebook, que els sis individus procedien del Camp de Tarragona. “És lamentable aquest intent d’eliminar símbols aprovats per acord de plenari i que llueixen en un edifici institucional”, ha afegit la màxima autoritat política municipal d’Amposta.
El judici contra el procés començarà dimarts al Tribunal Suprem. Els presos independentistes, reclusos al centre penitenciari madrileny de Soto del Real ha rebut aquesta tarda la notificació judicial per la qual se’ls commina a presentar-se davant dels jutges del Tribunal Suprem el proper dimarts.
El tribunal que jutjarà l’1-O estarà presidit per Manuel Marchena i es calcula que el judici, que compta amb al voltant de 600 testimonis, s’allargui durant diversos mesos amb la data de les pròximes eleccions de maig com a possible cap de les vistes públiques.
Amb aquesta notificació, el Suprem fa cas omis a les peticions dels advocats que demanaven la posada en llibertat dels seus defensats i que es posposés el judici tres setmanes perquè els lletrats poguessin tenir prou temps per analitzar tota la documentació existent en el procés judicial. Estan acreditats més de 700 periodistes arribats de totes les parts del món.
Senyors del Diari Digital República Checa, no m’agraden els llaços, no m’agrada que s’embruti la ciutat, però amb matisos…
La ciutat està molt bruta, sí però no precisament de llaços. Cada dia al carrer Pare Palau -per dir-ne un per on passo sovint- hi trobo més de 3 caques de gos, al meu pàrquing litres i litres de pixum… la ciutat està en un grau de degradació i porqueria màxima!!
La decoració de llaços no m’agrada però intentin mirar vostès la cara dels que els posen i la cara dels que els treuen… En unes cares hi veuran amor i en unes altres ràbia i odi…
Per centrar-me en els llaços els hi diré que no m’agraden aquest tipus de manifestacions a les quals vostès es refereixen: col·locació de llaços, cartells, adhesius, grafitis… Però els hi diré que ja fa uns anys que ho entenc i que ho mig respecto, sempre i quan aquestes accions no es realitzin directament sobre el patrimoni… he vist com algunes creus gammades han aparegut damunt d’una escultura de Martorell o d’una Font pública, o com un llaç groc pintat apareixia damunt d’una escultura pública d’un autor reconegut i amic a una rotonda dels afores… això no es pot ni tolerar ni respectar i fa mal al qual en realitza l’acció i per tant deslegitima el seu missatge…
Àlvar Calvet
Però senyors del digital La República Checa, quines opcions tenen aquestes persones per a manifestar-se davant de les greus accions d’un estat demòfob? Quines opcions tenen aquestes persones per a poder expressar-se? Hi han llocs a la ciutat destinats a poder exercir lliurement la llibertat gràfica d’expressió?, llocs on es puguin posar eslògans i accions concretes? No creuen vostès que posar aquests llaços -si oblidem la seva significació- guarneix alguns indrets malmesos, bruts i abandonats de la ciutat, que ens costen més de 21 milions d’euros l’any? M’agradaria recordar que l’origen del llaç groc és als estats Units com un senyal d’amor… Aquests llaços són una acció pacífica per la qual cosa i davant dels fets tan injustos que s’estan patint ho trobo magnífic.
No m’agraden els llaços però els tolero per allò que signifiquen i representen!!! Volen que parlem de l’ocupació injusta i abusiva de la via pública? Els hi puc posar centenars d’exemples de persones que fent ús i abús del seu lloc o de la seva situació de personatge públic la utilitzen com i quant volen!! Tenim exemples i molts, per exemple cada any un grup polític cobreix el mirador (balcó) de la ciutat amb una gran bandera republicana (espanyola), volen que continuem parlant d’ocupar sense gens de respecte la via pública? Mirin l’hemeroteca i vegin el que fa aquest mal govern a la ciutat: ocupació personal i a cops partidista d’espais patrimonials quan es vol i com es vol (amfiteatre, Museu d’història, Pretori, etc. Em sembla escandalós i digne de denúncia i multa)…
Seguim parlant de l’ocupació dels espais sense respectar als ciutadans que l’habitem i que paguem impostos? Doncs mirin el que va permetre el senyor alcalde amb una sèrie de senyors que es tiraven amb paracaigudes amb unes banderetes o banderoles (per la seva dimensió no pas pel significat, que respecto per a qui li agradi, tot i que no em reconec en aquella bandera), i seguim: fa 4 anys – vostès mateixos en van fer menció – la vicepresidenta de Societat Civil Catalana a Tarragona, va sortir al balcó de l’Ajuntament (la casa de totes i de tots) al costat d’una altra senyora d’un partit ja en extinció i van penjar al balcó una bandera republicana espanyola… tot això no els hi semblen abusos? Veuen com segons com es miri això dels llaços pot representar una minúcia agradable i decorativa? I amb significacions plurals i diverses. (Veure enllaç de la wiquipèdia).
Permetin-me senyors que per acabar i per posar ritme al text els hi posi la lletra i la melodia –els hi dic amb els ulls humits- de la cançó originària dels llaços grocs com a símbols!!… si els uns fossin tan creatius com els altres tindríem un gran país, segur!!
Ja he complert pena tornaré, i vull saber si ets meu o ja no ets meu. Per carta, ja vaig dir-te: Em deslliuren aviat.
Ja saps què has de fer, si encara em vols i m’ho vols dir. Saps com m’ho has de dir. Lligant amb un llaç groc el roure del camí.
Han passat tres anys. Has pensat en mi? Si miro, i el roure no duu el llaç lligat, no baixaré, de l’autobús. Si vols, culpa’m a mi.
Que el roure sense el llaç, que ja no em vols voldrà dir. Tornaré a casa. T’ho vaig dir. I vull saber el què és meu i el què no és meu. Sols tu és qui té la clau de la presó d’on vull sortir.
Ja saps què has de fer, si encara em vols i m’ho vols dir. Saps com m’ho has de dir. Lligant amb un llaç groc el roure del camí.
Han passat tres anys. Has pensat en mi? Si miro, i el roure no duu el llaç lligat, no baixaré de l’autobús. Si vols, culpa’m a mi. Que el roure, sense el llaç, que ja no em vols ens voldrà dir. Sols tu és qui té la clau de la presó d’un vull sortir.
Ja saps el que has de fer, si encara em vols i m’ho vols dir.
Cent cintes vaig veure al roure Cent cintes vaig veure al roure Cent cintes vaig veure al roure
La Unió d’Anelles de la Flama (UAF), ubicada a Valls ha denunciat que l’estelada, el pal que la sostenia i un llaç groc han estat arrencats de la façana de la seva seu.
L’entitat cultural de Valls vinculada al patrimoni festiu emmagatzema a la seu elements del seguici festiu de la ciutat, com l’ós o la mulassa – que durant la passada festa major va sortir vestida de groc.
La UAF ha condemnat a través de Twitter aquest tipus d’actes vandàlics, que va ocórrer fa uns dies enrere i se’n va informar a la darrera assemblea de l’entitat.
REDACCIÓ21 Març, 2019
El judici contra el procés serà històric. Les properes generacions hauran d’estudiar el què, el com i el perquè d’un judici contra polítics independentistes. A partir d’aquest dimarts, més de 600 periodistes seguiran fil per randa el judici, on els acusats són polítics catalans que han organitzat un referèndum sobre la independència de Catalunya.
RICARD CHECA
Senyors del 
