REDACCIÓ
Senyors del Diari Digital República Checa, no m’agraden els llaços, no m’agrada que s’embruti la ciutat, però amb matisos…
La ciutat està molt bruta, sí però no precisament de llaços. Cada dia al carrer Pare Palau -per dir-ne un per on passo sovint- hi trobo més de 3 caques de gos, al meu pàrquing litres i litres de pixum… la ciutat està en un grau de degradació i porqueria màxima!!
La decoració de llaços no m’agrada però intentin mirar vostès la cara dels que els posen i la cara dels que els treuen… En unes cares hi veuran amor i en unes altres ràbia i odi…
Per centrar-me en els llaços els hi diré que no m’agraden aquest tipus de manifestacions a les quals vostès es refereixen: col·locació de llaços, cartells, adhesius, grafitis… Però els hi diré que ja fa uns anys que ho entenc i que ho mig respecto, sempre i quan aquestes accions no es realitzin directament sobre el patrimoni… he vist com algunes creus gammades han aparegut damunt d’una escultura de Martorell o d’una Font pública, o com un llaç groc pintat apareixia damunt d’una escultura pública d’un autor reconegut i amic a una rotonda dels afores… això no es pot ni tolerar ni respectar i fa mal al qual en realitza l’acció i per tant deslegitima el seu missatge…
Però senyors del digital La República Checa, quines opcions tenen aquestes persones per a manifestar-se davant de les greus accions d’un estat demòfob? Quines opcions tenen aquestes persones per a poder expressar-se? Hi han llocs a la ciutat destinats a poder exercir lliurement la llibertat gràfica d’expressió?, llocs on es puguin posar eslògans i accions concretes? No creuen vostès que posar aquests llaços -si oblidem la seva significació- guarneix alguns indrets malmesos, bruts i abandonats de la ciutat, que ens costen més de 21 milions d’euros l’any? M’agradaria recordar que l’origen del llaç groc és als estats Units com un senyal d’amor… Aquests llaços són una acció pacífica per la qual cosa i davant dels fets tan injustos que s’estan patint ho trobo magnífic.
No m’agraden els llaços però els tolero per allò que signifiquen i representen!!! Volen que parlem de l’ocupació injusta i abusiva de la via pública? Els hi puc posar centenars d’exemples de persones que fent ús i abús del seu lloc o de la seva situació de personatge públic la utilitzen com i quant volen!! Tenim exemples i molts, per exemple cada any un grup polític cobreix el mirador (balcó) de la ciutat amb una gran bandera republicana (espanyola), volen que continuem parlant d’ocupar sense gens de respecte la via pública? Mirin l’hemeroteca i vegin el que fa aquest mal govern a la ciutat: ocupació personal i a cops partidista d’espais patrimonials quan es vol i com es vol (amfiteatre, Museu d’història, Pretori, etc. Em sembla escandalós i digne de denúncia i multa)…
Seguim parlant de l’ocupació dels espais sense respectar als ciutadans que l’habitem i que paguem impostos? Doncs mirin el que va permetre el senyor alcalde amb una sèrie de senyors que es tiraven amb paracaigudes amb unes banderetes o banderoles (per la seva dimensió no pas pel significat, que respecto per a qui li agradi, tot i que no em reconec en aquella bandera), i seguim: fa 4 anys – vostès mateixos en van fer menció – la vicepresidenta de Societat Civil Catalana a Tarragona, va sortir al balcó de l’Ajuntament (la casa de totes i de tots) al costat d’una altra senyora d’un partit ja en extinció i van penjar al balcó una bandera republicana espanyola… tot això no els hi semblen abusos? Veuen com segons com es miri això dels llaços pot representar una minúcia agradable i decorativa? I amb significacions plurals i diverses. (Veure enllaç de la wiquipèdia).
Permetin-me senyors que per acabar i per posar ritme al text els hi posi la lletra i la melodia –els hi dic amb els ulls humits- de la cançó originària dels llaços grocs com a símbols!!… si els uns fossin tan creatius com els altres tindríem un gran país, segur!!
http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/…/lliga…
Ja he complert pena tornaré,
i vull saber si ets meu o ja no ets meu.
Per carta, ja vaig dir-te: Em deslliuren aviat.
Ja saps què has de fer, si encara em vols i m’ho vols dir.
Saps com m’ho has de dir.
Lligant amb un llaç groc el roure del camí.
Han passat tres anys. Has pensat en mi?
Si miro, i el roure no duu el llaç lligat,
no baixaré, de l’autobús. Si vols, culpa’m a mi.
Que el roure sense el llaç, que ja no em vols voldrà dir.
Tornaré a casa. T’ho vaig dir.
I vull saber el què és meu i el què no és meu.
Sols tu és qui té la clau de la presó d’on vull sortir.
Ja saps què has de fer, si encara em vols i m’ho vols dir.
Saps com m’ho has de dir.
Lligant amb un llaç groc el roure del camí.
Han passat tres anys. Has pensat en mi?
Si miro, i el roure no duu el llaç lligat,
no baixaré de l’autobús. Si vols, culpa’m a mi.
Que el roure, sense el llaç, que ja no em vols ens voldrà dir.
Sols tu és qui té la clau de la presó d’un vull sortir.
Ja saps el que has de fer, si encara em vols i m’ho vols dir.
Cent cintes vaig veure al roure
Cent cintes vaig veure al roure
Cent cintes vaig veure al roure
I l’autobús arribà,
No sé què vaig sentir
Cent cintes vaig veure al roure
Àlvar CALVET
*Resposta d’Àlvar Calvet a la reflexió que ha fet el nostre digital sobre el llaços grocs, en la secció ‘Vídeo’
REDACCIÓ
