29. Abril 2024

Arxius de independència | Pàgina 4 de 15 | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Octubre, 2019

Joves exhibint banderes espanyoles

Els carrers de Catalunya comencen a omplir-se de protestants contra la sentència del procés. A Tarragona, els primers manifestants s’han fet notar a la Plaça de la Font. Posteriorment, han començat a caminar, de forma pacífica, fins a l’Audiència Provincial.

En aquesta manifestació, s’han pogut veure cares conegudes de la política i de moviments independentistes. La policia fa els possibles per evitar aldarulls. L’objectiu és que els manifestants, tant independentistes com constitucionalistes, exerceixen els seus drets sense “complicar la vida” a la resta. La idea és fugir de tots els enfrontaments possibles.

Aquest matí, uns joves lluïen una bandera espanyola i intentaven provocar els que es posicionaven en contra de la duresa de la sentència contra els presos independentistes. La protesta es fa ara mateix davant de la subdelegació del govern a Tarragona i després està previst que es pugui tallar algunes vies de comunicació.

VÍDEO


REDACCIÓ13 Octubre, 2019

Protesta del Pícnic per la República a Sants

Unes 400 persones s’han concentrat aquest matí en el vestíbul de l’estació de Sants de Barcelona, obligant la intervenció dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Nacional per desallotjar l’estació.

Els ciutadans, que actuen a favor de la llibertat dels presos polítics i contra una possible sentència condemnatòria, han exhibit pancartes i han cridat lemes com ‘Llibertat, presos polítics’ i han cantat ‘L’estaca’.

Agents de policia treuen un dels protestants

La concentració, anomenada ‘Pícnic per la República’, pretén visibilitzar allò que es considera un abús de l’estat i també la repressió policial.

Els agents han desallotjat d’un a un els manifestants – alguns arrossegant-los o en braços – per la porta principal de l’estació. Un cordó de seguretat de la Policia Nacional – amb una vintena d’agents – només deixa accedir a l’estació de Sants els viatgers amb bitllets d’AVE. Els concentrats pel Pícnic per la República criden també consignes com ‘Buch dimissió’, ‘Demà tornarem’ o ‘Ho tornarem a fer’. Ara estan tallant els accessos a la Plaça Espanya i han tallat el trànsit a la Gran Via de Barcelona.

 


REDACCIÓ11 Octubre, 2019

Hi ha molta expectativa per conèixer el contingut de la sentència del Tribunal Suprem sobre el judici del procés. Hi ha opinions per a tots els gustos i parers. El Ministeri d’Interior, tutelat pel jutge Fernando Grande-Marlaska, ha ordenat l’envio de reforços policials a Catalunya per col·laborar amb els Mossos d’Esquadra en les tasques de seguretat ciutadana.

La sentència, en principi, serà donada a conèixer el proper dilluns, 14 d’octubre. Es farà després de la celebració de la Hispanitat i abans que el compleixi el termini de la presó preventiva dels Jordis. En aquests moments, els set magistrats estan reunits per deliberar i redactar les conclusions. El jutge president, Manuel Marchena, pretén que la votació sigui per unanimitat per evitar així friccions o fractures entre magistrats i evitar afeblir la imatge de la justícia.

Els magistrats optaran per la malversació i la sedició. Quedaria així descartat el delicte de rebel·lió, atenent que no es va poder provar de forma categòrica l’existència d’una violència estructural

La ciutadania catalana, independentista o no, està pendent de la decisió judicial. La duresa de la mateixa implicació una resposta més o menys turbulenta als carrers. Tot i l’hermetisme del Tribunal Suprem, sembla que els magistrats optaran per la malversació i la sedició. Quedaria descartat el delicte de rebel·lió, atenent que no es va poder provar de forma categòrica l’existència d’una violència estructural per assolir la independència de Catalunya.  Si es confirma aquesta tesi, els líders independentistes empresonats evitarien una pena que podria arribar als 25 anys. Els jutges també parlaran de la conspiració…

De moment, no està previst que la lectura del veredicte es faci durant una roda de premsa o en una sessió pública. L’alt tribunal enviarà la sentència a les parts, tot i que hi ha qui asseguri que es convocarà els advocats al TS perquè siguin notificats de la decisió judicial.

Després de fer-se pública la sentència, s’espera que les manifestacions i les concentracions al carrer siguin una realitat. Els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional estan en alerta per evitar que es pugui produir episodis violents o que s’atempti contra edificis públics.

Cal recordar que el proper dia 18 està convocada una ‘aturada de país”, un fet que podrà complicar la tranquil·litat tensa que viu Catalunya.

 


REDACCIÓ3 Octubre, 2019

Tot just quan es compleixen dos anys dels fets de l’1 d’octubre, no persones que van resultar ferides a conseqüència de la repressió policial van interposar una querella a l’Audiència Nacional per un ‘crim de lesa humanitat’ contra les comandaments del dispositiu policial i alguns polítics.

La denúncia s’adreça a l’exsecretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, l’exdelegat del govern espanyol a Barcelona Enric Millo, l’excap de la Policia Nacional a Catalunya Sebastián Trapote o l’excap de zona de la Guàrdia Civil a Catalunya Ángel Gozalo.

L’Associació d’Afectats per l’1-O, l’Advocacia per la Democracia, Atenes Juristes pels Drets Civils i ferits, són les entitats que han presentat la querella a l’Audiència Nacional.
Els querellants els acusen “d’atac sistemàtic i planificat” contra la població civil.

 


REDACCIÓ30 Setembre, 2019

Dos anys després d’un 1-O que va fosquejar amb centenars de ferits, la justícia segueix investigant les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, sense aclarir encara qui les va planificar i ordenar, mentre dirimeix si la cúpula de Mossos va incomplir l’ordre d’impedir el referèndum independentista amb una laxa intervenció davant la votació.

Tot just cinc pàgines tenia l’acte en el qual, en vigílies de l’1-O, la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armes ordenava als tres cossos policials “unir forces” per actuar conjuntament i impedir el referèndum, suspès pel Tribunal Constitucional.

Els jutjats de tota la geografia catalana van obrir investigacions pel paper dels Mossos en el referèndum -Van arribar a comptabilitzar gairebé una vintena, la majoria instigades per denúncies de particulars-, el que ha portat a desenes d’agents a desfilar davant del jutge imputats per desobediència.

La major part d’aquestes investigacions per desobediència han acabat arxivades, però d’altres segueixen planant sobre comandaments de la policia autonòmica: a Cornellà (Barcelona) és investigada la que va ser la cúpula de Mossos l’1-O, inclòs el cap en l’etapa del 155 Ferran López, i a Sabadell l’ara comissària superior Cristina Manresa.

La sort d’aquestes investigacions dependrà, en bona mesura, dels fets que el Tribunal Suprem consideri provats en la sentència del “cas Procés”

La sort d’aquestes investigacions dependrà, en bona mesura, dels fets que el Tribunal Suprem consideri provats en la sentència del “cas Procés”, una causa en què la Fiscalia situa als Mossos d’Esquadra, sota la direcció de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, com un dels pilars del full de ruta unilateral.

Enfront de la delicada intervenció de la policia catalana, la contundència exhibida per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil davant de la votació: després de veure abandonats pels Mossos, van adduir els responsables dels dos cossos al Suprem, van enviar a reprimir el referèndum als seus antiavalots, abocats a obrir-se pas entre votants hostils davant els quals no van tenir més opció que carregar.

Són diverses les investigacions judicials que va suscitar l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per impedir l’1-O, centrades principalment en els jutjats de Barcelona, Manresa (Barcelona), Amposta (Tarragona) i Girona, unes indagacions que en total comprenen a prop de 80 agents investigats.

Les declaracions judicials dels imputats no han servit per aclarir qui va dissenyar el dispositiu policial i va ordenar les càrregues, que es van iniciar a primera hora del matí en centres de votació de tot Catalunya -alguns de gran pes simbòlic, com el pavelló municipal de Sant Julià de Ramis (Girona) on havia d’anar a votar Carles Puigdemont- i es van interrompre al migdia, amb nombrosos centres de votació encara plens.

Les declaracions judicials dels imputats no han servit per aclarir qui va dissenyar el dispositiu policial i va ordenar les càrregues de l’1 doctubre

Tampoc van llançar llum sobre aquest assumpte els responsables polítics del Ministeri d’Interior que van ser interrogats en el judici del “Procés”, des de l’exsecretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto, el coronel Diego Pérez dels Cobos que va coordinar el dispositiu de seguretat contra l’1-O el mateix exministre d’Interior Juan Ignacio Zoido, que va atribuir les decisions sobre les càrregues a un genèric “els operatius”.

Per la seva banda, al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, on la investigació està més avançada, els policies nacionals investigats van afirmar rebre instruccions d’un centre de coordinació, que van denominar “Prefectura d’Unitat d’Intervenció”, però sense especificar qui ho integrava.

Això ha motivat la imputació de vuit inspectors en cap de la Policia Nacional que van dirigir els dispositius, per ordre de l’Audiència de Barcelona, que arran d’un recurs presentat per l’Ajuntament de Barcelona va obligar el jutge a investigar les directrius que es van donar als agents.

En la resolució que va obligar a imputar als inspectors -pendents de declarar davant el jutge-, l’Audiència vol aclarir si la Policia Nacional es va limitar a complir “l’estrictament ordenat pel TSJC” per impedir el referèndum o si hi va haver una “utilització desproporcionada de la violència “contra els votants.

Convertida ja en jornada èpica de les mobilitzacions independentistes, l’1-O va concloure amb centenars de parts de lesions als jutjats – la Generalitat va xifrar el nombre d’afectats en més d’un miler, balanç que el Govern va qüestionar – i una infinitat d’imatges d’incidents que van servir de munició, tant a acusacions com a defenses, en el judici contra el “Procés”.

RG

 

 


REDACCIÓ28 Setembre, 2019

Lorena Roldán, la líder de Ciutadans

La líder de Ciutadans a Catalunya, Lorena Roldán, ha acusat el president de la Generalitat, Quim Torra, de ser la “benzina dels comandos separatistes”.

Roldán s’hi ha referit després que mitjans de comunicació hagin publicat una presumpta vinculació del president amb un dels detinguts de l”operació Judes’.

La portaveu de Cs ho ha titllat de “gravíssim” perquè Torra, apunta, “no només els ovaciona, els defensa i els aplaudeix al Parlament, sinó que, en cas de confirmar-se aquesta informació, podria també haver estat al corrent de les seves accions i fins i tot planejar ajudar-los”.

En declaracions als mitjans de comunicació durant la seva visita a Vila-seca, la líder del partit taronja ha afirmat que “aquesta ha estat la setmana negra del separatisme a Catalunya”.

Roldán ha demanat que Sánchez trenqui tots els seus pactes i governs entre els socialistes i els ajuntaments independentistes i a la Diputació de Barcelona

També ha reiterat que els partits independentistes han aprovat resolucions declarades il·legals pel Tribunal Constitucional, han votat per fer fora la Guàrdia Civil de Catalunya i han censurat i fet fora a la seva formació del Parlament per denunciar la “infàmia” de Torra i la resta de diputats quan van aplaudir a favor dels detinguts acusats de terrorisme.

Així mateix, Roldán ha instat el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, a deixar de “donar l’esquena als catalans constitucionalistes” i li ha demanat que trenqui tots els seus pactes i governs entre els socialistes i els ajuntaments independentistes i a la Diputació de Barcelona.

 


REDACCIÓ27 Juliol, 2019

El suport a la independència entre els catalans es troba en el punt més baix d’ençà de l’estiu del 2017, segons el baròmetre del CEO publicat avui. Actualment, a la pregunta ‘Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?’, un 48.3% respon no per un 44% que respon sí.

La resta d’enquestats, o bé no ho saben o bé no responen. És la primera vegada, des del baròmetre del juny del 2017, que el no es situa per damunt del sí; aleshores fou un 49,4% pel no i un 41,1% pel sí, pocs mesos abans de l’1-O.

Quan es demana als enquestats de triar quin estatus hauria de tenir Catalunya, l’opció de l’estat independent continua essent el preferit, per un 34,5% dels enquestats, seguit de la comunitat autònoma (27%), de l’estat dins d’una Espanya federal (24,5%) i d’una regió d’Espanya (7,8%). Tanmateix, es tracta novament del percentatge més baix de l’opció de l’estat independent d’ençà del juny del 2017, quan es va situar en un 34,7%. Vegeu-ho en aquest gràfic:

L’enquesta s’ha fet amb una mostra de 1.500 persones del 25 de juny al 17 de juliol.


REDACCIÓ21 Juny, 2019
violència2.jpg

El Jutjat d’Instrucció número 1 de Reus ha arxivat provisionalment la querella de l’Associació d’Advocats Voluntaris contra la Guàrdia Civil per les càrregues de l’1-O a Mont-roig del Camp.

La resolució, explica l’associació, entén que, un cop practicades les diligències que ha considerat pertinents ha decidit arxivar el cas perquè considera que no hi ha indicis d’infracció penal. Entén que l’actuació del cos policial s’empara en la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 27 de setembre del 2017, que no va ser desproporcionada i que, en tot cas, les lesions als votants serien delictes lleus que no es podrien resoldre per no haver quedat acreditada la identitat dels agressors.

L’associació d’advocats lamenta que, en canvi, la resolució judicial no esmenta que aquella mateixa interlocutòria del TSJC indicava que les actuacions policials no podien alterar la convivència ciutadana. “Les circumstàncies per analitzar la proporcionalitat o no de l’actuació policial haurien d’haver estat valorades sota aquest paràmetre imprescindible”, opina l’entitat.

Finalment, l’associació afirma que creu “fermament” que la decisió no és ajustada a dret i que, per aquest motiu, té la intenció d’interposar els corresponents recursos.

 


REDACCIÓ12 Juny, 2019

El president del tribunal que jutja el procés al Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha deixat el judici vist per a sentència a les 19.02 hores d’aquest dimecres. Marchena ha posat fi així a un judici que ha durat un total de 52 sessions i que ha acabat amb els torns d’última paraula dels 12 acusats. Ho ha fet sense fer cap intervenció final, simplement amb un “vist per a sentència”. A la sala, l’ambient en aquest moment ha estat de silenci i salutacions efusives.

En total, han passat pel tribunal un total de 422 testimonis, que juntament amb les declaracions dels acusats, els pèrits i les proves documentals hauran de servir als set membres del tribunal per dictar sentència. No es preveu que la decisió arribi fins a la tardor i, mentrestant, els 9 acusats que estan en presó preventiva podrien tornar a ser traslladats a presons catalanes. El tribunal haurà de resoldre també si atén les peticions de les defenses i els deixa en llibertat abans de fer pública la sentència.

Marchena ha posat punt final al judici contra el procés

Un cop ha acabat la sessió, pocs minuts després de les set de la tarda, tant els advocats com els acusats han anat a acomiadar-se dels set membres del tribunal.

Els quatre mesos de judici no han servit perquè les acusacions facin cap canvi en les seves peticions de pena. La fiscalia manté la rebel·lió i la pena més alta que demana són els 25 anys de presó per a l’expresident Oriol Junqueras. Mentrestant, l’advocacia de l’Estat manté la seva discrepància amb la fiscalia i acusa per sedició, amb penes que arriben fins als 12 anys de presó, i l’acusació popular de Vox eleva les peticions de penes fins als 74 anys de presó, acusant de delictes com la rebel·lió i l’organització criminal.

Els acusats podrien passar molts anys a la presó

En l’última sessió el judici hi han estat presents diversos membres del Govern, com ara el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de la Presidència i portaveu Meritxell Budó. També el president del Parlament, Roger Torrent, el vicepresident primer de la cambra, Josep Costa, i diversos diputats d’ERC i JxCat al Congrés.

 


REDACCIÓ25 Març, 2019

El judici continua amb el testimoni dels agents de la Guàrdia Civil

Els vehicles de la Guàrdia Civil que van ser danyats durant els registres del 20-S tenien armes llargues (fusells d’assalt) al seu interior, segons ha precisat avui el tinent responsable del dispositiu de seguretat, que ha afegit que entre els objectes robats hi havia una caixa de munició.

El tema de les armes als cotxes de la Benemèrita ha tornat a aparèixer avui en el judici contra el procés amb una versió diferent de la que va donar el que va ser cap de la Guàrdia Civil a Catalunya en aquelles dates, Àngel Gozalo, que va dir al tribunal que aquestes armes eren en realitat escopetes de projectils de goma.

Avui, el tinent que estava al capdavant de la seguretat de la comissió judicial que va practicar els registres de la Conselleria d’Economia, ha aclarit que no era així i que, a més de les armes per al control de masses, hi havia armes llargues perquè Espanya estava en alerta 4 antiterrorista.

En concret, portaven fusells HKG36 i Cetme que van deixar en els maleters juntament amb els carregadors, les armes de control de masses i “moltíssim material” de protecció, material individual, material d’obertura …

Tot aquest material es va quedar en els cotxes perquè hauria estat “absurd” i hauria creat “alarma social” ficar-lo a la Conselleria per a uns registres.

El fiscal Jaime Moreno també ha preguntat al testimoni pel material sostret dels cotxes. El balanç que ha fet és que no van robar armes, però sí una caixa amb munició, objectes de treball i personals, així com elements dels cotxes com cinc de les sis plaques de matrícula dels tres vehicles.

També 05:00 boines negres, quatre uniformes d’intervenció complets, quatre cascos i defenses. “Feia molt de material tant particular com col·lectiu”, ha detallat el Guàrdia Civil.

El tribunal ha decidit no ‘ensenyar’ la cara dels guàrdies civils

Altres dels objectes robats van ser cinta delimitadora, màscares, el material de recanvi d’una càmera GoPro, les claus de recanvi d’un dels cotxes, la còpia de la documentació d’un altre, el frontal d’una emissora de ràdio i el micròfon i un comandament de megafonia.

El testimoni, a preguntes del fiscal, ha seguit relatant els objectes personals que van sostreure, com una motxilla, claus dels domicilis i diners. No van aconseguir emportar-se, ha puntualitzat un navegador GPS que “va caure i no el van veure”.

Mentre el fiscal ha seguit preguntant a l’agent sobre els objectes robats, el president del tribunal, Manuel Marchena, li ha tallat: “Ja el testimoni ha descrit a grans trets el que va ser sostret”.

De tot el sostret, només es van recuperar dues motxilles amb objectes personals dos o tres dies després. De la resta no s’ha tornat a saber res i no hi ha constància de detencions pels robatoris, ha afegit el tinent en resposta a les preguntes de l’acusació popular de Vox.