26. Abril 2024

Arxius de hospital | Diari La República Checa

REDACCIÓ12 Abril, 2023
xarxa-santa-tecla.jpg

La Xarxa Santa Tecla organitza una jornada de portes obertes per als futurs Metges Interns Residents (MIR) per informar sobre les opcions de formació i experiència que ofereixen els seus dispositius docents.

La Xarxa Santa Tecla ofereix cada any 10 places per a l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària (MFiC) i 1 plaça per a Medicina Interna (MI).

Enguany,  una desena de llicenciats en Medicina han assistit a la jornada presencialment a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, mentre que altres interessats han pogut participar virtualment.

Actualment, la Xarxa té 34 MIR que es formen en MI i MFiC i compta amb un equip de 14 tutors distribuïts en diferents dispositius que combinen la tasca assistencial amb la docència.

Per a més informació, els interessats poden contactar amb la Unitat Docent a través de l’adreça de correu unitatdocent@xarxatecla.cat o visitar el lloc web https://xarxatecladocent.cat/.

PUBLICITAT













REDACCIÓ15 Desembre, 2022
urgencies.jpg

La meitat de les visites que s’atenen en un hospital són poc o gens urgents i es podrien derivar a l’atenció primària. Així ho conclou un estudi de la infermera Anna Balsells presentat a la VII Jornada de Recerca i Innovació que organitza el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA). Els resultats mostren que el volum més gran de visites urgents va ser per les urgències generals, seguides de les de traumatologia, pediatria i, finalment, obstetrícia i ginecologia. El 2021 hi va haver unes 16.000 visites menys en general, disminuint sobretot les visites de pediatria i augmentant un 4% les de caràcter general.

Examinant el nivell de gravetat de les visites analitzades, el 49,99% de les urgències totals eren de nivells menys urgents i no urgents (IV-V). Justament aquestes visites augmenten lleugerament el cap de setmana, essent aproximadament un 3% superiors que entre setmana.

Durant la majoria de mesos es comptabilitzen més visites de nivell IV que de nivell III (a excepció de gener i octubre). Pel que fa al nivell de gravetat V (no urgents), quan hi va haver més visites va ser de maig a agost.

Per franges horàries, la majoria de les menys urgents es fan durant el torn de tarda (un 41,62%), seguit amb poca diferència del torn de matí (un 40,87%) i en menor mesura el torn nocturn (un 17,5%). A més, durant el cap de setmana les visites nocturnes són majors que entre setmana.

PUBLICITAT




REDACCIÓ26 Setembre, 2022

Una ambulància (imatge d’arxiu)

Un bomber del Parc Químic ha estat traslladat a l’hospital Joan XXIII de Tarragona “per precaució” i “amb marejos” a causa de la fuita de nafta que s’ha produït aquest dilluns a la matinada a l’empresa Asesa (Asfaltos Españoles S.A.). Tot i que inicialment des de Protecció Civil s’havia informat que no hi havia hagut cap persona ferida, un document intern del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) dirigit a ajuntaments i organismes del Camp de Tarragona ho ha assegurat a les 10.12 hores del matí. El document també afirma que no hi ha “afectació exterior a l’empresa” si bé s’han registrat més de 350 trucades al 112 de ciutadans queixant-se de males olors. Les trucades van des del Tarragonès fins al Maresme.

El bomber hauria resultat afectat durant les tasques de contenció de la fuga d’entre 150 i 300 metres cúbics d’aquest hidrocarbur d’un tanc que contenia fins a 3.000 m³. La fuita s’ha produït a les 4.21 hores segons ha informat Asesa a les autoritats. Tal com s’apunta en la notificació del CECAT, “el sostre del dipòsit s’ha enfonsat, segons ha pogut comprovar Bombers de la Generalitat mitjançant un vol sobre la zona”. “La possible causa de l’esfondrament del sostre seria l’acumulació d’aigua de pluja dels darrers dies i un drenatge insuficient. Tota la quantitat sortint ha estat recollida a cubeto i canonades pròpies de l’empresa”, s’indica.

Arran del sinistre l’empresa ha fet “una aturada controlada de la planta” i des del migdia s’està traslladant el producte del dipòsit afectat a altres receptacles de la mateixa companyia “o bé d’empreses properes”. Ha estat a partir d’aquest moment quan les fortes olors s’han començat a sentir al centre de Tarragona, especialment als barris marítims, i quan s’ha comunicat a la població a través dels canals dels serveis d’emergències a les xarxes socials.

Molts ciutadans han expressat a través de les xarxes socials que es tracta de pudor a gas o gasolina i alguns han assegurat patir nàusees i marejos. Fins i tot els serveis d’emergències han hagut de fer comprovacions per descartar fugues de gas en edificis. Un d’aquests avisos s’ha arribat a produir a Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Les pudors es mantenen al centre de Tarragona durant aquest dilluns al vespre. La recomanació de Protecció Civil és tancar-se a casa, tancar les finestres o anar al metge si es tenen símptomes a causa de les olors. L’episodi està previst que es mantingui fins dimarts al matí, quan està previst que s’acabi de transferir la nafta del dipòsit afectat.

PUBLICITAT




REDACCIÓ3 Maig, 2021
caiguda.jpg

Donar eines a les persones grans per tal que evitin caigudes que puguin acabar en fractures. Aquest és l’objectiu de l’Escola de Prevenció de Caigudes i Noves Fractures que ha posat en marxa la Unitat de Coordinació de Fractures per Fragilitat. Les sessions es fan a l’Hospital Sociosanitari Francolí de Tarragona i estan adreçades a persones de més de 65 anys que ja han patit algun trencament ossi. Tot i això, la intenció és que també tingui un caràcter preventiu. Als tallers s’hi treballen aspectes com la força, el to muscular o l’equilibri, però també com dur a terme accions quotidianes que poden suposar un risc. Segons dades de l’ICS, un 30% de les dones de més de 50 anys patirà una fractura per fragilitat durant la seva vida.

La Unitat de Coordinació de Fractures per Fragilitat està formada per l’Hospital Joan XXIII, l’Hospital Sociosanitari Francolí i l’Atenció Primària de l’ICS Camp de Tarragona. La integren professionals dels serveis de rehabilitació i fisioteràpia, orto geriatria, geriatria, reumatologia, traumatologia, cirurgia maxil·lofacial, infermeria i la unitat de gestió de casos. Conjuntament treballen amb persones grans que uns mesos enrere han caigut i han patit alguna fractura.

Segons dades de l’ICS, un 30% de les dones de més de 50 anys patirà una fractura per fragilitat durant la seva vida

“Venen dos o tres cops per setmana i fan una part de rehabilitació, en la qual es treballa força, to muscular, potència i equilibri. Amb les terapeutes ocupacionals també fan educació sobre com han de fer les coses en el seu dia a dia, com ara estendre la roba, fer el llit o agafar les coses de l’últim calaix”, explica Eugenia Sopena, doctora encarregada d’orto geriatria i fractures per fragilitat de l’Hospital Sociosanitari Francolí. Finalment, també reben una sessió sobre aliments rics en calci i vitamina D, per tal de reforçar els ossos. Tot el procés dura entre sis i vuit setmanes i va arrencar fa aproximadament un mes.

Segons dades de l’ICS, la incidència de fractures per fragilitat en dones és més gran que la suma d’infarts, embòlies i càncer de mama. A més, un cop es presenta la primera fractura, el risc de patir-ne una altra augmenta en cinc cops, sobretot els 2 primers anys. “A l’equip ens va sobtar que els pacients ens deien que ja havien caigut abans però que no s’havien trencat res. A nosaltres això ens provocava sorpresa, però a ells i a la família no, com si fos normal que les persones grans caiguin fins que es trenquin”, exclama la doctora. Sopena fins i tot parla que aquestes fractures per fragilitat “tenen una història predestinada”. “A partir d’entre 65 i 70 anys comencen amb fractures vertebrals, i progressen fins que apareix la més limitant, que és la de maluc”, concreta.

Els pacients noten millora
Carmen Pérez i Josefa Vallejo són dues de les participants de l’Escola de Prevenció de Caigudes i Noves Fractures. “Vaig caure al plat de dutxa. Vaig relliscar i em vaig trencar la vèrtebra”, recorda Pérez, de 73 anys.

La seva companya, de 84, va patir l’accident a la cuina i també es va fracturar una vèrtebra. Totes dues van estar ingressades uns dies i van acabar la recuperació a casa. El procés es va allargar més de quatre mesos. Un cop van estar millor, van començar els tallers. “Movem diferents parts del cos, són coses que a casa no faríem”, afirma Pérez. Vallejo, afegeix: “em trobo una mica millor, no tinc tants dolors. A casa vaig fent coses i quan em canso, m’assec”.

La doctora Sopena explica que per als pacients és complicat tornar a agafar confiança en caminar i, sobretot, sortir al carrer. A més, durant la convalescència han perdut massa muscular, amb la qual cosa el risc de caigudes és en cara més gran. En aquest sentit, el confinament per la covid-19, tampoc ha ajudat, reconeix Sopena.

Per això, considera que “ara és el moment de posar en marxa els tallers, perquè cal que puguin sortir de casa amb seguretat”. En aquest sentit, l’objectiu és que a l’escola també hi puguin assistir pacients que per l’edat i les seves condicions físiques ja han començat a patir caigudes però encara no han tingut cap fractura. “Calen canvis a nivell poblacional. És normal que amb els anys perdem massa muscular i equilibri, però hem de saber com treballar-ho i condicionar els domicilis”, alerta la doctora. Afirma que un dels elements que provoca més caigudes són les estores, especialment les del lavabo. “Només traient les estores i posant agafadors a les parets s’evitarien caigudes”, assenyala.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Agost, 2019

Jordi Turull surt de la presó per visitar el pare

La Sala de Vacances del Tribunal Suprem ha concedit aquest dilluns un permís extraordinari de sortida del centre penitenciari l’exconseller Jordi Turull, en presó preventiva i a l’espera de sentència pel procés independentista, perquè pugui visitar al seu pare, que es troba hospitalitzat.

En concret, el Suprem ha concedit una autorització extraordinària perquè pugui dur a terme una visita de quatre hores al seu pare a l’hospital on es troba ingressat a causa d’una malaltia greu, segons informen fonts jurídiques.

No és la primera vegada que el Suprem autoritza una visita d’aquestes característiques: El passat mes de novembre i davant d’una hospitalització, Turull també va rebre permís per visitar al seu pare a l’hospital.

 


REDACCIÓ12 Juny, 2014

Una nena de 7 anys va acudir al servei d’urgències de l’Hospital Sant Joan de Reus. Va estar 5 hores en un box del centre hospitalari. Durant aquest temps, no va ser visitada per cap metge. L’Hospital reconeix que el protocol ha fallat. 

El justificant de l'estada hospitalària
El justificant de l’estada hospitalària

Maite és una mare “cabrejada” que se sent “impotent” amb la situació viscuda la nit del dimarts al servei d’urgències de l’Hospital Sant Joan de Reus. La seva filla Paula, de 7 anys, es trobava malament. Es queixava de maldecap, dolors estomacals, vòmits i 38,8 de febre. Els pares de la nena van acudir a urgències.
A les 0:13 hores la Paula va ser atesa per una infermera i posteriorment conduïda a un box a l’espera que la visités un pediatra. Aquest és el protocol que segueix el servei d’urgències, tot i que, per norma, els nens i els casos més complexes solen, com és obvi, tenir prioritat.
No obstant, la mare de la menor es queixa de la manca d’atenció dispensada per part del servei d’urgències. Lamenta que la nena hagi estat durant cinc hores en un box, amb febre i malestar, sense haver estat “controlada i atesa” per un facultatiu.
“Malgrat la meva insistència no se li va fer cap analítica de sang o orina per descartar complicacions. Ningú va fer cas al dolor de la meva filla i a la nostra angoixa”, relatà la Maite al nostre diari, afegint que “la van dutxar després de tres hores d’insistència”.
Durant la seva estada a l’hospital, la Maite anava controlant la temperatura de la nena amb un termòmetre que havia portat de casa.
Les hores passaven i la visita a urgències es convertia en un malson per a aquesta família. Els nervis començaven a aflorar per l’absència d’un metge al box i,també, perquè “la febre no desapareixia”.
Tots els metges ocupats?
Davant de la seva persistència i reiterades  reclamacions, Maite va obtenir com a resposta des d’infermeria que “el servei d’urgències està col·lapsat” i que els dos pediatres de servei estaven atenent “una emergència” en la unitat de nounats “des de fa  hores”. Per aquesta raó, – “i perquè avui el servei dóna una miqueta de fàstic” – una infermera li va fer saber que no podria dir quan s’atendria, finalment, la Paula.
El servei d'urgències de l'Hospital Sant Joan de Reus
El servei d’urgències de l’Hospital Sant Joan de Reus

Aquesta resposta va deixar bocabadats als pares de la nena, els quals es van sentir “impotents” perquè “la meva filla es trobava fatal. És un veritable escàndol que a les ’urgències d’una ciutat de més de 100 mil habitants només hi hagi 1 pediatra i dos facultatius de medicina general de servei”.
La Maite considera que la seva filla va ser abandonada pel servei metge de l’Hospital Sant Joan de Reus, atenent a que durant les gairebé sis hores que van estar al centre hospitalari cap metge es va presentar al box on havia una nena amb molta temperatura i molt de dolor.
“Enfadats” i “impotents”, els pares van decidir informar el centre que volien anar a un altre hospital on “la meva filla fos tractada com una persona”.
O sigui la Paula va entrar al servei d’urgències a les 0:13 hores i va sortir a les 05:21 sense haver estat atesa per un pediatra o qualsevol altre facultatiu.
La mare de la Paula no es conforma amb aquesta “situació surrealista” i es qüestiona: “si li hagués passat alguna cosa de qui seria la responsabilitat? Quina excusa s’inventarien per justificar el que no té cap justificació?”
Els pares de Paula van decidir, finalment, portar-la a l’Hospital Quiron de Barcelona.
Resposta de l’hospital
La República Checa es va posar en contacte amb el cap de guàrdia del servei d’urgències de l’Hospital de Reus, el qual després de lamentar aquest episodi, ha volgut remarcar que es tracta d’un cas aïllat. No obstant, ha explicat que aquests errors no solen passar, però reconeix que el protocol “ha fallat”. Malgrat la situació de col·lapse, “això no hauria d’haver passat”, va concloure.
 
 


REDACCIÓ16 Abril, 2014

La regidora de Cultura i Mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria, ha hagut de rebre, aquesta tarda, assistència hospitària, després d’haver rebut un impacte d’un vehicle mentre circulava en bicicleta al Carrer August.

Floria es desplaça sovint en bici
Floria es desplaça sovint en bici

L’accident s’ha produit cap a les 14h30, però la portaveu del grup socialista al consistori no ha estat ferida de gravetat.
No obstant, i per recomanació mèdica, Bego Floria s’ha sotmès a diverses proves i ha estat en observació hospitalària durant més de cinc hores.
Ha abandonat l’Hospital Joan XXIII de Tarragona minuts abans de vuit del vespre, pel seu propi peu.
“Estic tocada”
La regidora socialista es desplaça sovint per la ciutat amb la seva inseparable bicicleta.
Bego Floria ha comentat a La República Checa TV haver viscut un “important ensurt”. Es troba dorida a causa de la topada i de, moment, estarà uns dies recuperant-se. “Estic tocada. L’ensurt ha estat considerable”, ha confessat.
 
 
 


REDACCIÓ12 Març, 2014

L’article que llegireu a continuació és cent per cent real encara que contingui algunes dosis que puguin semblar surrealistes o inventades.
Que la sanitat pública està agonitzant és una realitat tenint en compte les tisorades que ha patit per part d’un govern que s’ha dedicat a retallar drets minvant la qualitat de vida de la població.
Plantes senceres tancades als hospitals, manca de llits per atendre la població que ha d’ingressar, els serveis d’urgències a la vora de la fallida moral del personal i els boxes de recuperació i els passadissos plens de lliteres de ciutadans esperant el seu torn per ser atesos amb l’atenció i la privacitat que es mereixen. Aquestes imatges són, lamentablement, les del dia a dia del nostre sistema sanitari públic que sempre ha destacat, i segueix fent-ho, per la qualitat i professionalitat del personal que es deixa la pell, i moltes hores, en cadascun dels seus centres sanitaris.
Perquè el que ha fallat realment és el sistema del contingut però no el del continent. Els metges, infermers i infermeres, auxiliars i zeladors segueixen estant al peu del canó aguantant les queixes dels usuaris que perden la paciència i, sovint, no atenen les explicacions que els dóna el personal. I segueixen mantenint-se en el seu lloc i demostrant la seva eficàcia amb menys mitjans i recursos.
Explico tot això arran d’un problema que m’ha afectat directament i que em va dur, fa uns dies, fins als serveis d’urgències de diversos centres sanitaris. Després de trobar- me malament a la meva oficina, on un dolor agut m’oprimia tot el cos i em tenia com empresonat, em van acompanyar fins al Centre d’Assistència Primària més proper. Allà va començar el meu calvari davant l’espera que vaig haver de suportar tot explicant la meva malaltia.
Un cop agafat el número vaig haver d’esperar a que em toqués el torn tot i que abans que aquest m’arribés vaig tenir la sort de trobar-me amb una infermera a qui conec de fa anys i, veient la urgència, em va fer passar cap al servei d’urgències immediatament. En aquest moment l’únic que els demanava és em traguessin el dolor que seguia oprimint-me per dins i no em deixava respirar. Un vasodilatador injectat al moment em va calmar bastant i en llavors em va traslladar en ambulància fins a l’hospital Joan XXIII de Tarragona.
Un cop allí, el viacrucis de l’espera en ple passadís. Aquell espai per on la gent hauria de caminar estava del tot intransitable, ple de lliteres formant cues i plenes de persones amb diferents patologies i malalties. No podien passar a ningú als boxes perquè estaven tots plens i el personal d’urgències anava atenent com podia a cadascun dels pacients.
El triatge es feia però era gairebé una quimera davant la impossibilitat de poder derivar a cada malalt al lloc on li corresponia. Cinc hores d’espera. Cinc llargues hores vaig estar al passadís fins que em van passar a un box per fer-me les proves. I un cop fetes, vaig poder anar a casa.
Sort vaig tenir que la meva afectació no requeria l’ús de la Unitat d’Hemodinàmica de Tarragona la qual, per retallades pressupostàries, només funciona a certes hores del dia i si t’agafa quan no funciona t’han de traslladar a Barcelona contrarellotge.
Però la meva processó no s’acaba aquí. Al cap de pocs dies, després d’una forta recaiguda, vaig anar a parar de nou a urgències on vaig arribar amb una mica menys de dolor després de subministrar-me jo mateix, per l’experiència de l’altra vegada, el vasodilatador. Em van traslladar en ambulància i un cop a l’hospital, va tornar a començar el suplici.
Estirat en una llitera a l’espera que el caos disminuís, encara que això no va passar, i pelat de fred gràcies a aquesta mania que tenen els hospitals de crear un clima de baixes temperatures que acaba gelant als malalts que ja entren destemperats del carrer. A això en dic jo, filar encara més prim.
Tot el temps d’espera me’l vaig passar, com la resta de malalts, podent-me cobrir únicament amb aquest llençol tan prim que utilitzen els hospitals i que no serveix de res. Sort de la jaqueta de la meva companya que em va servir per entrar una mica en calor fins que al final, després de molts intents per aconseguir una manta, una persona que conec i estava aquell dia de guàrdia me’n va aconseguir una però la va portar d’amagat.
L’espectacle em va semblar lamentable i menyspreable per part d’un sistema que té contra les cordes als seus usuaris i manté en un estat d’estrès insofrible a tot el personal que assumeix el comandament als serveis d’urgència dels hospitals.
El meu cas es pot explicar ara amb cert sarcasme però no deixo enrere la indignació que he sentit al veure com s’han carregat tot el treball realitzat durant anys per tenir una sanitat pública de primer nivell en tots els sentits.
La solució no està en una manta, encara que vagi bé, ni que algú et trobi i te la porti fent un favor. El que realment fa mal, més que la pròpia malaltia que un pateix, és veure com en quatre dies s’han ensorrat les conquestes de quatre dècades de treball i lluita per fer d’aquesta, la nostra societat, una mica millor. El meu regne per una manta i la meva vida per la recuperació dels drets perduts.
 
Ángel JUÁREZ
President de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Xarxa Internacional d’Escriptors per la Terra