26. Abril 2024

Arxius de fiscalia | Pàgina 3 de 10 | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Juliol, 2021

Totes les qüestions judicials que impliquen infants acaben sent força doloroses i semblen, sovint, injustes. Mai ningú no està d’acord, sobretot si l’autoritat judicial és cridada a intervenir per deliberar sobre la custòdia del menor.

Abans les mares es quedaven gairebé sempre amb custòdia i la pàtria potestat de l’infant. Avui dia, les coses han anat canviant. Però, les polèmiques continuen dins i fora dels jutjats. Molts progenitors no respecten les decisions judicials encara que això sigui un delicte o pugui representar un greuge i problemes per al menor.

La mare va empadronar la menor sense el consentiment del pare (que té la custòdia) i fins a la data l’amaga a casa sense haver-la escolaritzat

Els protagonistes d’aquesta història rocambolesca són pare, mare i una nena de 10 anys. Dit d’aquesta manera podria tractar-se d’un dels milers de casos que hi ha a les taules dels jutges o dels representants del Departament  d’Atenció a la infància, en aquest cas de Terres de l’Ebre. La novetat d’aquest estrambòtic cas és que a hores d’ara contra la mare hi ha querella per sostracció i desobediència.

Anem per pams. L’Audiència Provincial de Tarragona va deliberar el 2 d’octubre una sentència on ordena que la ‘guarda i custòdia’ de la menor sigui atribuïda al pare. També fixa una pensió d’aliments de 50 euros mensuals. A més, la Secció 1a. del tribunal provincial estipula que el règim de visites als caps de setmana alternats des del divendres fins al diumenge. El dimecres, la nena també està autoritzada a pernoctar al domicili matern a Terres de l’Ebre.

El cert és que en una d’aquestes visites, la mare va decidir no tornar la menor al pare. Han passat més de 500 dies d’aquest ‘segrest‘. El pare, que viu al centre de Tarragona, ha iniciat una ‘guerra judicial’ que compta amb tots els ingredients per a un guió d’una novel·la de tragicomèdia veneçolana.

Malgrat tenir una sentència de l’Audiència Provincial favorable, el pare no pot gaudir de la custòdia de la seva primogènita. La mare la manté ‘segrestada‘ en un habitatge d’un municipi de Terres de l’Ebre. No té cap intenció d’entregar la filla a la seva exparella ni de respectar la sentència. De fet, va empadronar la menor sense el consentiment del pare (que té la custòdia) i fins a la data l’amaga a casa sense haver-la escolaritzat. O sigui, la nena porta tot un curs escolar sense freqüentar un centre escolar oficial, sense fer exàmens…. sense escolaritzar. Un fet inèdit que té coneixement l’EAIA, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat i el mateix Ministeri Fiscal. I el curiós és que no passa res. Fins al moment, totes les estratègies de dilació de la mare per no ‘entregar’ la nena al seu progenitor, tal com dictamina una sentència de l’Audiència, han donat fruits.

La Justícia reconeix que hi ha seriosos problemes per resoldre aquesta situació atenent l’alt grau de conflictivitat existent entre els dos progenitors i també a causa de la situació emocional que travessa la menor. De fet, es deixa palès que “la situació actual no beneficia el benestar emocional ni físic” de la nena.

Al revés, la justícia entén que els indicadors de risc s’han mantingut en els darrers 10 anys. Tot i que la sentència és favorable al pare, la mare es nega a complir-la, violant tots els dictàmens i ordres judicials. En un escrit de Fiscalia datat de 18 de maig de 2021 i al qual larepublicacheca.cat ha tingut accés, s’admet que la menor continua amb la mare “il·legalment”, al no haver-se complet ni executat la sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona.

Segons fonts judicials contactades per la nostra redacció, aquest cas “és d’una complexitat extrema” perquè s’està actuant “en tot moment per fer prevaler els interessos superiors de la menor”, la qual “és conscient de la situació”. Alguns fonts apunten que la sentència de l’Audiència Provincial no s’ha respectat perquè la nena, de 10 anys, visiblement manipulada per la mare, va amenaçar amb autolesionar-se.

És obvi que la justícia disposa de mecanismes legals per “forçar” el compliment d’una sentència judicial, avancen les mateixes fonts, tot destacant que, en aquest cas “delicat” totes les “directives” adoptades per fer complir el veredicte han de ser “mesurades” a fi d’evitar “traumes majores” per a la menor i reaccions incontrolables i indesitjables. Una altra opció és fer que la nena sigui traslladada a un centre ‘controlat’ per l’administració, allunyant-la així d’una situació que l’està perjudicant seriosament.

Les interpel·lacions i els recursos de l’advocat del pare són nombrosos i la resposta de la justícia és lenta i arriba amb comptagotes. De moment, fa més de 500 dies que el pare porta sense poder gaudir de la seva filla, tal com ordena la sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona.

El cert és que mentre els pares juguen a la picabaralla (de forma impune), els interessos de la menor estan sent oblidats. Qui controla això? De moment, cap institució de defensa i protecció del menor s’ha pronunciat… Ara per ara, cap institució ha fet complir la sentència de l’Audiència Provincial. Ni els jutges de primera instància, ni tan sols la Fiscalia. És normal?

 

PUBLICITAT



REDACCIÓ30 Juny, 2021

La Fiscalia de Tarragona ha presentat una querella a la companyia elèctrica Fecsa per la mort d’almenys, 641 aus electrocutades en les línies entre els anys 2012 i 2019.

L’Associació  Adensva detalla que han mort electrocutades aus en perill d’extinció, com les 13 àguiles de Bonelli (Hieraetus fasciatus), dos milans reials (Milvus milvus) i dues àguiles pescadores (Pandion haliaetus).

També destaca la mort de 152 ratoners (Buteo buteo) com a espècie més afectada, tot i que així mateix han comptabilitzat 90 mussols reials (Bubo bubo), 88 cigonyes i 54 àguiles (Circaetus gallicus).

Adensva indica que les comarques tarragonines amb més casos d’aus electrocutades són les del Montsià i el Baix Ebre, just les que pateixen més plagues de conills per la falta dels seus depredadors naturals.

A més, el Delta de l’Ebre, una zona de refugi migratori de les aus per excel·lència, també concentra molts casos de mort per culpa de les esteses elèctriques.

La Fiscalia de Barcelona ja ha presentat recentment una querella a Endesa pels mateixos fets, en considerar que no ha vetllat per la protecció de l’avifauna, la qual cosa repercuteix al seu torn en tot l’ecosistema.

La Fiscalia General de Medi ambient i Urbanisme ja va instar, al juliol de 2019, a totes les comunitats autònomes a què exigeixin aplicar la normativa mediambiental i recordava en el seu escrit que l’omissió del deure de perseguir delictes està tipificada.

 
PUBLICITAT




REDACCIÓ14 Juny, 2021
buch2-1280x722.jpg

La fiscalia demana sis anys de presó i altres 15 d’inhabilitació absoluta per a l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, per suposats delictes de malversació i prevaricació al designar escorta personal per a l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, resident actualment a Bèlgica.

En el seu escrit d’acusació, el Ministeri Públic també sol·licita altres 12 anys d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per a Buch, així com altres quatre anys i sis mesos de presó per al sergent dels Mossos d’Esquadra, Lluís Escola, que va prestar tasques de seguretat al president Puigdemont.

PUBLICITAT





REDACCIÓ27 Maig, 2021

La fiscalia demana 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per a l’expresident de la Generalitat, Quim Torra, per no haver despenjat a temps una pancarta a favor dels polítics presos del balcó de la Generalitat el setembre del 2019. Torra està acusat d’un delicte de desobediència, ja que hauria fet cas omís a l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el qual li va donar 48 hores per despenjar el cartell. Finalment, els Mossos es van personar al Palau per fer complir la retirada, que va acabar sent executada per uns treballadors. 

PUBLICITAT


REDACCIÓ20 Abril, 2021

Els dos joves que van agredir un inspector de l’Empresa de Transports de Tarragona (EMT) podrien ser condemnats a cincs anys de presó si prospera la petició del Ministeri Públic. Recordem que els dos adolescents, de 18 i 19 anys, estan acusats d’agredir un funcionari de l’EMT que els havia fet baixar d’un bus per no dur la mascareta i molestar la resta d’usuaris. Els fets van passar el 31 de gener al vespre quan, després de ser expulsats, els dos individus van seguir l’empleat cap al seu vehicle mentre deien expressions com ara “soc colombià i a la meva terra per això que has fet ja estaries mort” i li alçaven el puny “amb l’ànim d’acoquinar-lo”. Finalment, els processats van clavar-li diversos cops i van deixar-lo semi inconscient a terra. El ministeri fiscal planteja substituir la pena de presó per l’expulsió del país durant 7 anys.

Cap a les 19:40 hores els dos nois viatjaven a bord d’un autobús de la línia 6 en direcció a Sant Pere i Sant Pau i mostraven, en tot moment, una actitud irrespectuosa cap a la resta de passatgers, segons la fiscalia. Atès que feien cas omís dels seus requeriments, la conductora va trucar a l’EMT i l’empresa va indicar-li que aturés l’autobús a la parada més pròxima.

Aleshores, un inspector de la companyia es va adreçar fins a la parada de la Muntanyeta i va demanar als acusats que baixessin de l’autobús. Els nois, presumptament ebris segons va informar l’Ajuntament, van seguir l’inspector mentre l’home caminava cap al cotxe i, en un moment donat, el van colpejar i el van deixar gairebé inconscient.

Els dos joves van fugir del lloc però quatre dies més tard la Guàrdia Urbana els va poder arrestar gràcies a la col·laboració del personal de la companyia i ciutadans anònims. De la seva banda, l’home va patir un trau a la cella que va requerir de tres punts de sutura, va perdre un incisiu i va estar gairebé dues setmanes de baixa.

La fiscalia acusa els dos joves d’un delicte de lesions amb deformitat pel qual demana 5 anys de presó i d’un delicte lleu d’amenaces pel qual demana tres mesos de multa amb una quota diària de 20 euros. Atès que els dos processats són estrangers, la fiscalia planteja que se substitueixi la pena privativa de llibertat per l’expulsió del país durant 7 anys.

En concepte de responsabilitat civil, el ministeri públic sol·licita que els nois indemnitzin l’inspector amb 980 euros per les lesions, amb 2.000 euros per les seqüeles i en l’import que es determini en execució de sentència per l’implant de la peça dental. A més, també demana que paguin les costes processals a mitges. El judici es farà properament a l’Audiència de Tarragona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Desembre, 2020

Dues dones xineses podrien acabar expulsades d’Espanya per presumptament fer-se passar l’una per l’altra en l’examen teòric del carnet de conduir, a Tarragona, el juliol passat. Després de ser enxampada, la suplantadora va justificar que si no s’assemblava a la fotografia del carnet era perquè s’havia sotmès a una operació estètica.

Ara el Ministeri Fiscal demana per a cadascuna 2 anys de presó i 4.050 euros de multa per un suposat delicte de falsedat en document oficial en concurs amb un delicte d’usurpació d’estat civil. A més, el ministeri públic proposa substituir la pena privativa de llibertat a les dues dones per l’expulsió del país i la prohibició de tornar-hi durant 6 anys. El judici es farà properament als jutjats penals.

La dona que va acudir a fer l’examen no tenia autorització per residir legalment a l’Estat, mentre que l’altra sí que en tenia. Segons la fiscalia, el migdia del 17 de juliol de 2020 la suplantadora va acudir a les dependències de la DGT a Tarragona amb la intenció de fer la prova teòrica del carnet de cotxe. La dona va exhibir als examinadors la documentació NIE de l’altra acusada i també va signar el document de sol·licitud de proves amb una identitat que no era la seva.

Els examinadors van alertar els Mossos perquè van veure que la dona es va acreditar amb un document d’identitat que, per la fotografia, semblava d’una altra persona. Els mossos es van entrevistar amb ella i aquesta va intentar fer-se passar per la persona que apareixia al NIE dient les dades que hi constaven. A més, va dir que no s’assemblava a la fotografia del carnet per una operació estètica.

La fiscalia considera que totes dues són coautores d’un delicte de falsedat en document oficial en concurs medial amb un delicte d’usurpació d’estat civil pel qual demana 2 anys de presó i nou mesos de multa amb una quota de 15 euros diaris, a més de les costes processals. Així mateix, el ministeri fiscal proposa substituir la pena de presó per l’expulsió del país durant 6 anys.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Octubre, 2020
sentencia_trapero.jpg

La Fiscalia no presentarà recurs contra la sentència de l’Audiència Nacional que va absoldre Josep Lluís Trapero i l’excúpula d’Interior dels delictes de sedició i desobediència, cosa que farà que esdevingui ferma.

En un comunicat, el ministeri públic diu que va sostenir una tesi que no ha estat assumida per la sentència. «Malgrat aquesta disparitat, la fiscalia, després d’un estudi serè, ponderat i rigorós de la sentència i el seu vot particular, i d’acord amb els estàndards actuals, ha decidit no recórrer-la a causa de les limitacions legals que actualment regeixen el recurs d’apel·lació contra sentències absolutòries i que ens condueixen a entendre la impossibilitat que, interposat recurs, aquest pogués prosperar», diu en un comunicat.

«El tribunal ha valorat les proves practicades d’acord a la seva consciència i lleial saber i entendre, i ho ha fonamentat d’una manera clara i precisa en cada un dels punts objecte de debat, el que fa que sigui difícilment revisable en una segona instància, ja que el que ens indica la jurisprudència és que el contrari seria tant com substituir la valoració del tribunal, presidida per la immediatesa, per la dels altres participants en el procés, el que no es contempla en el nostre sistema penal», argumenta.

El judici va ser força mediatitzat

L’únic motiu de recurs en el cas d’una sentència absolutòria com la present (ja que no hi ha qüestions de dret material per rebatre) és l’error en la valoració de la prova, i per a aquests casos la llei és molt clara i impedeix que la sala d’apel·lació de la Audiència Nacional condemni els acusats absolts o s’agreugi la seva condemna. L’única possibilitat seria la d’anul·lar la sentència perquè se’n dicti una altra de nova celebrant-se, o no, nou judici davant del mateix tribunal amb la mateixa o diferent composició, i això últim només està previst quan s’hagués compromès greument el principi d’imparcialitat, cosa que no és el cas, creu la fiscalia.

«La celebració d’un nou judici, (en la més allunyada de les hipòtesis d’admissió d’un eventual recurs), es presenta estèril, ja que en practicar de nou el que ja es va fer en el plenari i no poder aportar prova nova o diferent de la que es va tenir en compte per formular l’acusació, es repetiria la decisió i es dictaria una nova sentència del mateix sentit de la recorreguda», opina el ministeri públic.

 A més, la prosperabilitat del recurs exigeix, d’acord amb la llei, la presència a la sentència de raonaments il·lògics, arbitraris, irraonables, absurds o incoherents, «cosa que en el present supòsit no s’ha produït per més que la solució sigui contrària a la defensada pel ministeri públic durant la vista». En resum, les possibilitats d’estimació del recurs d’apel·lació contra sentències absolutòries són, avui dia, pràcticament nul·les.

Tot recurs exigeix causes taxades d’interposició per evitar que per aquesta via es tracti de substituir les funcions d’immediatesa en la valoració de la prova del tribunal que ha celebrat el judici, que són les que, en definitiva, constitueixen la medul·la de la resolució judicial. «En la sentència dictada no es troba aquest vici o defecte que obri una via d’impugnació consistent per demanar la seva nul·litat, revocació o modificació», conclou la fiscalia.

Per finalitzar, la Fiscalia de l’Audiència Nacional vol destacar «el rigor i la qualitat tècnica tant de la sentència com del vot particular que no són, sinó, la culminació d’un procés en el qual el respecte dels drets fonamentals i processals de totes les parts constitueixen la pedra angular del nostre sistema i igualment vol agrair la professionalitat, respecte i rigor de tots els participants en aquest judici».

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ27 Octubre, 2020
ajuntament-de-calafell.jpg

 

Agents de paisà dels Mossos d’Esquadra, actuant com a policia judicial, s’han personat aquest matí a l’Ajuntament de Calafell. Segons ha pogut saber el digital larepublicacheca.cat, els policies estan donant compliment a un ordre de la Fiscalia del Vendrell.

Tot i que no es coneixen a hores d’ara els detalls de la investigació, fonts judicials han explicat a la nostra redacció que els agents estan recollint informació relacionada amb algunes “decisions il·legals de l’alcaldia” que podrien ser constitutives d’un delicte de corrupció. El consistori està presidit pel socialista Ramon Ferré.

En arribar a l’edifici, els policies de paisà han demanat la presència del secretari municipal, a qui han sol·licitat informació sobre els expedients que estan sent objecte d’investigació judicial.

En aquests moments, no està prevista cap detenció, però no es descarten quan la investigació estigui més avançada.

Fonts municipals han explicat a la nostra redacció que , efectivament, els Mossos s’han personat a l’edifici municipal per requerir informació referent a “uns ajuts socials” que l’ajuntament va tramitar, però “és la Generalitat que els paga”.

PUBLICITAT

 

 


REDACCIÓ24 Agost, 2020

Membres de la CUP davant del Parlament

La Fiscalia Anticorrupció ha obert diligències contra la CUP per la partida de 168.666,63 euros que va destinar per la campanya de l’1-O. Segons publica l’ ‘Ara’ proveïdors de la campanya per al referèndum de la CUP estan sent citats a declarar. Van començar al febrer i, després del confinament, s’han tornat a activar.

Una quinzena de persones ja haurien declarat. La Fiscalia Anticorrupció, que ha decidit actuar d’ofici, veu en l’actuació de la CUP un possible delicte de malversació.

La investigació sorgeix d’una proposta de resolució de Ciutadans, presentada ara fa un any i on recordava les assignacions que reben els grups parlamentaris a través del pressupost del Parlament són per desenvolupar les seves funcions i no “sufragar activitats il·lícites”.