REDACCIÓ13 Juliol, 2021
Totes les qüestions judicials que impliquen infants acaben sent força doloroses i semblen, sovint, injustes. Mai ningú no està d’acord, sobretot si l’autoritat judicial és cridada a intervenir per deliberar sobre la custòdia del menor.
Abans les mares es quedaven gairebé sempre amb custòdia i la pàtria potestat de l’infant. Avui dia, les coses han anat canviant. Però, les polèmiques continuen dins i fora dels jutjats. Molts progenitors no respecten les decisions judicials encara que això sigui un delicte o pugui representar un greuge i problemes per al menor.
La mare va empadronar la menor sense el consentiment del pare (que té la custòdia) i fins a la data l’amaga a casa sense haver-la escolaritzat
Els protagonistes d’aquesta història rocambolesca són pare, mare i una nena de 10 anys. Dit d’aquesta manera podria tractar-se d’un dels milers de casos que hi ha a les taules dels jutges o dels representants del Departament d’Atenció a la infància, en aquest cas de Terres de l’Ebre. La novetat d’aquest estrambòtic cas és que a hores d’ara contra la mare hi ha querella per sostracció i desobediència.
Anem per pams. L’Audiència Provincial de Tarragona va deliberar el 2 d’octubre una sentència on ordena que la ‘guarda i custòdia’ de la menor sigui atribuïda al pare. També fixa una pensió d’aliments de 50 euros mensuals. A més, la Secció 1a. del tribunal provincial estipula que el règim de visites als caps de setmana alternats des del divendres fins al diumenge. El dimecres, la nena també està autoritzada a pernoctar al domicili matern a Terres de l’Ebre.
El cert és que en una d’aquestes visites, la mare va decidir no tornar la menor al pare. Han passat més de 500 dies d’aquest ‘segrest‘. El pare, que viu al centre de Tarragona, ha iniciat una ‘guerra judicial’ que compta amb tots els ingredients per a un guió d’una novel·la de tragicomèdia veneçolana.
Malgrat tenir una sentència de l’Audiència Provincial favorable, el pare no pot gaudir de la custòdia de la seva primogènita. La mare la manté ‘segrestada‘ en un habitatge d’un municipi de Terres de l’Ebre. No té cap intenció d’entregar la filla a la seva exparella ni de respectar la sentència. De fet, va empadronar la menor sense el consentiment del pare (que té la custòdia) i fins a la data l’amaga a casa sense haver-la escolaritzat. O sigui, la nena porta tot un curs escolar sense freqüentar un centre escolar oficial, sense fer exàmens…. sense escolaritzar. Un fet inèdit que té coneixement l’EAIA, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat i el mateix Ministeri Fiscal. I el curiós és que no passa res. Fins al moment, totes les estratègies de dilació de la mare per no ‘entregar’ la nena al seu progenitor, tal com dictamina una sentència de l’Audiència, han donat fruits.
La Justícia reconeix que hi ha seriosos problemes per resoldre aquesta situació atenent l’alt grau de conflictivitat existent entre els dos progenitors i també a causa de la situació emocional que travessa la menor. De fet, es deixa palès que “la situació actual no beneficia el benestar emocional ni físic” de la nena.
Al revés, la justícia entén que els indicadors de risc s’han mantingut en els darrers 10 anys. Tot i que la sentència és favorable al pare, la mare es nega a complir-la, violant tots els dictàmens i ordres judicials. En un escrit de Fiscalia datat de 18 de maig de 2021 i al qual larepublicacheca.cat ha tingut accés, s’admet que la menor continua amb la mare “il·legalment”, al no haver-se complet ni executat la sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona.
Segons fonts judicials contactades per la nostra redacció, aquest cas “és d’una complexitat extrema” perquè s’està actuant “en tot moment per fer prevaler els interessos superiors de la menor”, la qual “és conscient de la situació”. Alguns fonts apunten que la sentència de l’Audiència Provincial no s’ha respectat perquè la nena, de 10 anys, visiblement manipulada per la mare, va amenaçar amb autolesionar-se.
És obvi que la justícia disposa de mecanismes legals per “forçar” el compliment d’una sentència judicial, avancen les mateixes fonts, tot destacant que, en aquest cas “delicat” totes les “directives” adoptades per fer complir el veredicte han de ser “mesurades” a fi d’evitar “traumes majores” per a la menor i reaccions incontrolables i indesitjables. Una altra opció és fer que la nena sigui traslladada a un centre ‘controlat’ per l’administració, allunyant-la així d’una situació que l’està perjudicant seriosament.
Les interpel·lacions i els recursos de l’advocat del pare són nombrosos i la resposta de la justícia és lenta i arriba amb comptagotes. De moment, fa més de 500 dies que el pare porta sense poder gaudir de la seva filla, tal com ordena la sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona.
El cert és que mentre els pares juguen a la picabaralla (de forma impune), els interessos de la menor estan sent oblidats. Qui controla això? De moment, cap institució de defensa i protecció del menor s’ha pronunciat… Ara per ara, cap institució ha fet complir la sentència de l’Audiència Provincial. Ni els jutges de primera instància, ni tan sols la Fiscalia. És normal?
PUBLICITAT
La Fiscalia de Tarragona ha presentat una querella a la companyia elèctrica Fecsa per la mort d’almenys, 641 aus electrocutades en les línies entre els anys 2012 i 2019.
La Fiscalia de Barcelona ja ha presentat recentment una querella a Endesa pels mateixos fets, en considerar que no ha vetllat per la protecció de l’avifauna, la qual cosa repercuteix al seu torn en tot l’ecosistema.
La fiscalia demana sis anys de presó i altres 15 d’inhabilitació absoluta per a l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, per suposats delictes de malversació i prevaricació al designar escorta personal per a l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, resident actualment a Bèlgica.
La fiscalia demana 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per a l’expresident de la Generalitat, Quim Torra, per no haver despenjat a temps una pancarta a favor dels polítics presos del balcó de la Generalitat el setembre del 2019. Torra està acusat d’un delicte de desobediència, ja que hauria fet cas omís a l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el qual li va donar 48 hores per despenjar el cartell. Finalment, els Mossos es van personar al Palau per fer complir la retirada, que va acabar sent executada per uns treballadors. 
Dues dones xineses podrien acabar expulsades d’Espanya per presumptament fer-se passar l’una per l’altra en l’examen teòric del carnet de conduir, a Tarragona, el juliol passat. Després de ser enxampada, la suplantadora va justificar que si no s’assemblava a la fotografia del carnet era perquè s’havia sotmès a una operació estètica.
Els examinadors van alertar els Mossos perquè van veure que la dona es va acreditar amb un document d’identitat que, per la fotografia, semblava d’una altra persona. Els mossos es van entrevistar amb ella i aquesta va intentar fer-se passar per la persona que apareixia al NIE dient les dades que hi constaven. A més, va dir que no s’assemblava a la fotografia del carnet per una operació estètica.
La Fiscalia no presentarà recurs contra la sentència de l’Audiència Nacional que va absoldre Josep Lluís Trapero i l’excúpula d’Interior dels delictes de sedició i desobediència, cosa que farà que esdevingui ferma.
En un comunicat, el ministeri públic diu que va sostenir una tesi que no ha estat assumida per la sentència. «Malgrat aquesta disparitat, la fiscalia, després d’un estudi serè, ponderat i rigorós de la sentència i el seu vot particular, i d’acord amb els estàndards actuals, ha decidit no recórrer-la a causa de les limitacions legals que actualment regeixen el recurs d’apel·lació contra sentències absolutòries i que ens condueixen a entendre la impossibilitat que, interposat recurs, aquest pogués prosperar», diu en un comunicat.
A més, la prosperabilitat del recurs exigeix, d’acord amb la llei, la presència a la sentència de raonaments il·lògics, arbitraris, irraonables, absurds o incoherents, «cosa que en el present supòsit no s’ha produït per més que la solució sigui contrària a la defensada pel ministeri públic durant la vista». En resum, les possibilitats d’estimació del recurs d’apel·lació contra sentències absolutòries són, avui dia, pràcticament nul·les.
Per finalitzar, la Fiscalia de l’Audiència Nacional vol destacar «el rigor i la qualitat tècnica tant de la sentència com del vot particular que no són, sinó, la culminació d’un procés en el qual el respecte dels drets fonamentals i processals de totes les parts constitueixen la pedra angular del nostre sistema i igualment vol agrair la professionalitat, respecte i rigor de tots els participants en aquest judici».
Agents de paisà dels Mossos d’Esquadra, actuant com a policia judicial, s’han personat aquest matí a l’Ajuntament de Calafell. Segons ha pogut saber el 
Tot i que no es coneixen a hores d’ara els detalls de la investigació, fonts judicials han explicat a la nostra redacció que els agents estan recollint informació relacionada amb algunes “decisions il·legals de l’alcaldia” que podrien ser constitutives d’un delicte de corrupció. El consistori està presidit pel socialista 
