28. Març 2024

Mare ‘segresta’ la filla i incompleix la sentència de l’Audiència de TGN

Totes les qüestions judicials que impliquen infants acaben sent força doloroses i semblen, sovint, injustes. Mai ningú no està d’acord, sobretot si l’autoritat judicial és cridada a intervenir per deliberar sobre la custòdia del menor.

Abans les mares es quedaven gairebé sempre amb custòdia i la pàtria potestat de l’infant. Avui dia, les coses han anat canviant. Però, les polèmiques continuen dins i fora dels jutjats. Molts progenitors no respecten les decisions judicials encara que això sigui un delicte o pugui representar un greuge i problemes per al menor.

La mare va empadronar la menor sense el consentiment del pare (que té la custòdia) i fins a la data l’amaga a casa sense haver-la escolaritzat

Els protagonistes d’aquesta història rocambolesca són pare, mare i una nena de 10 anys. Dit d’aquesta manera podria tractar-se d’un dels milers de casos que hi ha a les taules dels jutges o dels representants del Departament  d’Atenció a la infància, en aquest cas de Terres de l’Ebre. La novetat d’aquest estrambòtic cas és que a hores d’ara contra la mare hi ha querella per sostracció i desobediència.

Anem per pams. L’Audiència Provincial de Tarragona va deliberar el 2 d’octubre una sentència on ordena que la ‘guarda i custòdia’ de la menor sigui atribuïda al pare. També fixa una pensió d’aliments de 50 euros mensuals. A més, la Secció 1a. del tribunal provincial estipula que el règim de visites als caps de setmana alternats des del divendres fins al diumenge. El dimecres, la nena també està autoritzada a pernoctar al domicili matern a Terres de l’Ebre.

El cert és que en una d’aquestes visites, la mare va decidir no tornar la menor al pare. Han passat més de 500 dies d’aquest ‘segrest‘. El pare, que viu al centre de Tarragona, ha iniciat una ‘guerra judicial’ que compta amb tots els ingredients per a un guió d’una novel·la de tragicomèdia veneçolana.

Malgrat tenir una sentència de l’Audiència Provincial favorable, el pare no pot gaudir de la custòdia de la seva primogènita. La mare la manté ‘segrestada‘ en un habitatge d’un municipi de Terres de l’Ebre. No té cap intenció d’entregar la filla a la seva exparella ni de respectar la sentència. De fet, va empadronar la menor sense el consentiment del pare (que té la custòdia) i fins a la data l’amaga a casa sense haver-la escolaritzat. O sigui, la nena porta tot un curs escolar sense freqüentar un centre escolar oficial, sense fer exàmens…. sense escolaritzar. Un fet inèdit que té coneixement l’EAIA, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat i el mateix Ministeri Fiscal. I el curiós és que no passa res. Fins al moment, totes les estratègies de dilació de la mare per no ‘entregar’ la nena al seu progenitor, tal com dictamina una sentència de l’Audiència, han donat fruits.

La Justícia reconeix que hi ha seriosos problemes per resoldre aquesta situació atenent l’alt grau de conflictivitat existent entre els dos progenitors i també a causa de la situació emocional que travessa la menor. De fet, es deixa palès que “la situació actual no beneficia el benestar emocional ni físic” de la nena.

Al revés, la justícia entén que els indicadors de risc s’han mantingut en els darrers 10 anys. Tot i que la sentència és favorable al pare, la mare es nega a complir-la, violant tots els dictàmens i ordres judicials. En un escrit de Fiscalia datat de 18 de maig de 2021 i al qual larepublicacheca.cat ha tingut accés, s’admet que la menor continua amb la mare “il·legalment”, al no haver-se complet ni executat la sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona.

Segons fonts judicials contactades per la nostra redacció, aquest cas “és d’una complexitat extrema” perquè s’està actuant “en tot moment per fer prevaler els interessos superiors de la menor”, la qual “és conscient de la situació”. Alguns fonts apunten que la sentència de l’Audiència Provincial no s’ha respectat perquè la nena, de 10 anys, visiblement manipulada per la mare, va amenaçar amb autolesionar-se.

És obvi que la justícia disposa de mecanismes legals per “forçar” el compliment d’una sentència judicial, avancen les mateixes fonts, tot destacant que, en aquest cas “delicat” totes les “directives” adoptades per fer complir el veredicte han de ser “mesurades” a fi d’evitar “traumes majores” per a la menor i reaccions incontrolables i indesitjables. Una altra opció és fer que la nena sigui traslladada a un centre ‘controlat’ per l’administració, allunyant-la així d’una situació que l’està perjudicant seriosament.

Les interpel·lacions i els recursos de l’advocat del pare són nombrosos i la resposta de la justícia és lenta i arriba amb comptagotes. De moment, fa més de 500 dies que el pare porta sense poder gaudir de la seva filla, tal com ordena la sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona.

El cert és que mentre els pares juguen a la picabaralla (de forma impune), els interessos de la menor estan sent oblidats. Qui controla això? De moment, cap institució de defensa i protecció del menor s’ha pronunciat… Ara per ara, cap institució ha fet complir la sentència de l’Audiència Provincial. Ni els jutges de primera instància, ni tan sols la Fiscalia. És normal?

 

PUBLICITAT


Quins partits governaran a Tarragona?

One comment

  • Un lector

    12 Juliol, 2021 at 9:04 pm

    Bona tarda, he llegit amb interès el seu article titulat: “Mare ‘segresta’ la filla i incompleix la sentència de l’Audiència de TGN” publicat avui.
    Si no vaig errat conec el cas per ser persona propera a la família. Així doncs, i des de la meva coneixença del cas voldria fer certs comentaris o puntualitzacions.
    Les faré per orde de com han estat exposades a l’article:
    – En la pràctica són dos cursos els que ha estat sense escolaritzar la petita, donat que, va ser sostreta a mitjans de gener de 2020 i no va tornar a escola.
    – No estic d’acord amb la referència en l’alt grau de conflictivitat entre els progenitors. Pel coneixement que tinc del cas, la conflictivitat sempre ha procedit de la progenitora i l’entorn d’aquesta. El fet és que des de l’inici de tot plegat no ha complert ni una de les resolucions judicials que s’han emès. Ni tan sols les que li eren favorables.
    – En la meva opinió i tenint en compte l’exposat abans, el perjudici emocional l’ha generat la progenitora que, pel que jo se, mai a mantingut al marge a la menor, fent d’ella una eina o arma.
    – També estic en desacord en l’afirmació de què “ha prevalgut l’interès superior de la menor”. Que es permeti que un progenitor, sigui ell o ella, s’endugui un menor, el mantingui sense escolaritzar i aïllat, incomplint totes les resolucions emeses en el decurs del més de 500 dies i, que els òrgans que han de vigilar per la cura i protecció del menor (siguin judicials i/o administratius) no hagin fet cap moviment per fer complir les esmentades resolucions, mostrant una absoluta passivitat, no es pot valorar com a “defensa de l’interès superior del menor”. Es podrien nomenar d’altres formes, però no d’aquesta.
    – Tampoc estic d’acord amb com s’ha presentat el tema de les possibles autolesions de la menor. Pel coneixement que jo tinc del cas i havent pogut llegir un informe emès pels Mossos d’Esquadra, les afirmacions de possible autolesió van ser fetes per la progenitora en relació a la menor i com a forma de pressió. Una altra cosa és que des dels estaments que haurien hagut de vetllar pel menor ho facin servir per justificar la seva manca d’acció davant certes situacions. Així doncs ens trobaríem davant l’acció de convertir una falsedat en una veritat per “tapar”, en el millor dels casos, la ineficiència, dels esmentats òrgans.
    – Afirmar que “els pares juguen a la “picabaralla” (de manera impune)”, al meu entendre no reflecteix la realitat i es criminalitza el progenitor, que és la persona que, com he explicat abans i s’ha exposat a l’article, ha patit els incompliments i ha hagut de lluitar per la seva filla, mentre provava, sempre, de mantenir-la al marge.
    Per altra banda i en relació al seguiment que faig de casos com aquest donat que jo sóc, tambè, un afectat, la pregunta que em faig es: ¿S’hauria tingut la mateixa passivitat si hagués esta ell el que haguès incomplert?
    Per últim agrair que donin visibilitat a casos com aquest, que en l’àmbit estatal afecten molts més progenitors i progenitores.

    Reply

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.

Free Download WordPress Themes
Premium WordPress Themes Download
Premium WordPress Themes Download
Premium WordPress Themes Download
udemy paid course free download