Arxius de fiscalia | Pàgina 2 de 7 | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Gener, 2020
81502539_3399137326823972_2525860478547132416_n.jpg

Fiscalia i Mossos investiguen el succés

La fiscalia i els Mossos d’Esquadra investiguen conjuntament la retirada de la bandera espanyola del Palau de la Generalitat el passat divendres, després que la Junta Electoral Central (JEC) acordés la inhabilitació immediata del president de la Generalitat, Quim Torra.

Segons ha avançat ‘El Periódico’ i han confirmat a l’ACN fonts coneixedores, no hi ha cap identificat ni investigat per aquests fets. L’incident va tenir lloc al voltant de les 21 hores, quan membres de l’ANC van entrar al Palau de la Generalitat per col·locar de nou al balcó la pancarta sobre els presos que ha costat la inhabilitació a Torra.

El mateix president havia entregat el cartell a la presidenta de l’ANC. Minuts després algú va despenjar la bandera espanyola. Des de Presidència asseguren que no van donar cap ordre de fer-ho. El mateix Torra va explicar que algú havia entrat i havia retirat la bandera, i que s’estava investigant qui ho havia fet. L’ANC es va atribuir l’acció.


REDACCIÓ23 Desembre, 2019
puigdemont_comin.jpg

El PP i Ciutadans volen que el Suprem continuï amb les diligències necessàries perquè els exiliats independentistes siguin lliurats a la justícia espanyola

La Fiscalia ha presentat aquest dilluns un escrit dirigit al jutge instructor de l’1-O, Pablo Llarena, en què li reclama que mantingui les euroordres contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín, i que demani “amb la major urgència possible” al Parlament Europeu la suspensió de la immunitat que ostenten com a eurodiputats. A l’escrit, la Fiscalia també demana a Llarena que comuniqui de manera immediata a les autoritats belgues que ja ha demanat al Parlament Europeu aquesta suspensió, de manera que deixi en suspens els terminis per a la resolució de l’euroordre fins que el Parlament Europeu decideixi sobre aquesta questió.

La Fiscalia respon d’aquesta manera a la petició que va fer dijous el jutge Llarena després que es donés a conèixer la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que reconeixia la immunitat del líder d’ERC, Oriol Junqueras, com a eurodiputat. Llarena va demanar a les parts que es posicionessin en un termini de cinc dies sobre com calia actuar respecte a Puigdemont i Comín, que també van ser elegits com a eurodiputats.

En el seu escrit, la Fiscalia insisteix que Puigdemont i Comín “es troben en situació de rebel·lia” i recorda que s’ha dictat contra ells una mesura de presó provisional, a més d’ordres de recerca i captura per delictes “molt greus”.

Segons la Fiscalia, malgrat la sentència del TJUE les mesures cautelars que ja va acordar Llarena “estan absolutament legitimades i justificades” i s’han de mantenir no només per “la gravetat dels delictes i de les penes”, sinó també “per la necessitat” que responguin als càrrecs que se’ls imputen i “evitar la reiteració delictiva”.

Ho justifica pel fet que l’elecció de Puigdemont i Comín com a eurodiputats es va produït quan ja havien estat processats i per tant “eren plenament conscients de les limitacions que comportava la seva situació processal per a l’exercici dels seus drets polítics”.

En tot cas la Fiscalia reconeix que gaudeixen d’immunitat perquè reclama a Llarena que demani “de forma immediat i urgent” la suspensió “de la immunitat”.

També demana al jutge instructor que comuniqui tan aviat com sigui possible al Parlament Europeu “les mesures cautelars per salvaguardar les finalitats del procés penal”.

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2019
camping-trillas-platja-1.jpg

El càmping es defensa de les acusacions

El Càmping Trillas Platja Tamarit, a Tarragona, nega la comissió de cap delicte ecològic o contra l’ordenació del territori en les obres que va fer entre els anys 2013 i 2015, i que la fiscalia considera il·legals. Segons assenyala l’empresa en un comunicat, aquelles actuacions són “perfectament legalitzables” d’acord amb la normativa vigent, segons la qual “es permeten obres de millora, modernització i consolidació” com les que el fiscal vol enviar a judici.

Segons el càmping, l’expedient penal es va iniciar “només uns dies abans” de la darrera modificació del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), l’any 2014. Per això, l’empresa veu en aquest cas “diferències en la interpretació de la normativa urbanística”.

El Càmping Trillas es defensa
El Càmping Trillas Platja Tamarit nega que la intervenció s’hagi efectuat en zona forestal i apunta que la qualificació urbanística d’aquest espai com a càmping es remunta als anys 70. Segons l’empresa, les obres -que van consistir en la substitució de la tanca i l’adequació i millora de talussos i vials preexistents-, es van fer dins el recinte del càmping i no van generar cap dany a l’àrea boscosa ni al medi ambient.

“Disposem d’informes pericials i estudis detallats de l’espai amb els quals acreditarem que té tot el sentit autoritzar aquestes obres de manteniment i millora d’acord amb l’esperit de la legislació actual; entenem que la incoació de l’expedient sobrevé per una falta d’actualització a la normativa urbanística emanada de la modificació del PDUSC“, exposa la propietat del Trillas Platja Tamarit en el comunicat.

Reacció a un escrit de la fiscalia
L’empresa s’ha pronunciat després que la fiscalia difongués dimarts l’escrit d’acusació on demana tres anys de presó i més de 12.000 euros de multa per al propietari del Càmping Trillas de Tamarit, acusat de fer unes obres d’ampliació il·legals en sòl no urbanitzable. La fiscalia el responsabilitza d’un suposat delicte contra l’ordenació del territori, d’un delicte ecològic i de desobediència per no atendre les diverses ordres de paralització que van fer-li els Agents Rurals.

Segons el fiscal de Medi Ambient, l’empresa va aixecar talussos, va eixamplar camins i va desforestar bosc en sòl no urbanitzable. “Les obres es van fer sense cap mena d’autorització, que tampoc no haguessin pogut obtenir, ni de projecte tècnic”, conclou el ministeri públic, el qual també sosté que el sòl on es van fer les obres està catalogat com a no urbanitzable costaner i no eren legalitzables.

COMUNICAT CÀMPING TRILLAS
El Càmping Trillas Platja Tamarit desitja deixar constància que el rerefons de l’expedient en qüestió neix d’una sèrie de diferències en la interpretació de la normativa urbanística, però en cap cas es poden qualificar els fets com a delicte ecològic o delicte contra l’ordenació del territori.

En primer lloc, l’escrit de Fiscalia dóna lloc a confusió, ja que la intervenció mai s’ha efectuat en zona forestal, com queda acreditat en la documentació que s’adjunta. La qualificació urbanística d’aquest espai és càmping des dels anys 70. Totes les obres, –que han consistit en la substitució de la tanca i l’adequació i millora de talussos i vials preexistents-, s’han realitzat dins el recinte del càmping i no han generat cap dany a l’àrea boscosa ni al medi ambient.

Les actuacions realitzades són perfectament legalitzables d’acord amb la normativa actualment vigent. El 2014 s’aprova l’última modificació del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC) i el redactat literal exposa que “es permeten obres de millora, modernització i consolidació”, que englobarien les que són objecte d’aquest expedient penal, iniciat només uns dies abans dels canvis en el text legal. Per tant, es tracta de diferències en la interpretació de la norma urbanística.

“Disposem -exposa la propietat del Trillas Platja Tamarit- d’informes pericials i estudis detallats de l’espai amb els quals acreditarem que té tot el sentit autoritzar aquestes obres de manteniment i millora d’acord amb l’esperit de la legislació actual; entenem que la incoació de l’expedient sobrevé per una falta d’actualització a la normativa urbanística emanada de la modificació del PDUSC “.


REDACCIÓ17 Desembre, 2019
camping-trillas-platja.jpg

La Fiscalia demana 3 anys de presó

La fiscalia demana tres anys de presó i més de 12.000 euros de multa per al propietari del Càmping Trillas de Tamarit, al municipi de Tarragona, acusat de fer unes obres d’ampliació il·legals en sòl no urbanitzable. En concret, la fiscalia l’acusa d’un suposat delicte contra l’ordenació del territori, d’un delicte ecològic i de desobediència per no atendre les diverses ordres de paralització que van fer-li els Agents Rurals.

Segons el fiscal de Medi Ambient, l’empresa va aixecar talussos, va eixamplar camins i va desforestar bosc en sòl no urbanitzable. “Les obres es van fer sense cap tipus d’autorització, que tampoc no haguessin pogut obtenir, ni de projecte tècnic”, conclou el ministeri públic. El cas es jutjarà als jutjats penals de Tarragona.

Tal com indica l’escrit d’acusació, el juliol del 2013 els Agents Rurals van detectar que el càmping no havia restaurat uns terrenys de la zona dels Horts de Tamarit a què estava obligat arran d’un expedient sancionador anterior. A més, la fiscalia sosté que la falta de col·laboració del processat va impedir que la inspecció es fes abans.

En una nova inspecció que van fer el setembre d’aquell mateix any, es va detectar una ampliació de les instal·lacions i la comunicació de diferents zones i nivells. A més, també es van observar treballs amb maquinària pesant de moviments de terra i d’excavació de talussos verticals elevats, els quals no tenien protecció contra esllavissades. Tot plegat, de caràcter il·legalitzable, segons la fiscalia.


REDACCIÓ12 Desembre, 2019
foto_35503691.jpg

Fiscalia demana 9.000 € de fiança

La fiscalia de l’Audiència Nacional ha informat que tres dels CDR empresonats puguin sortir en llibertat sota fiança de 9.000 euros. Es tracta de Xavier Buigas, Guillem Xavier Duch i Eduardo Garzón, segons informen fonts jurídiques.

Les defenses van presentar recursos contra la decisió presa el 20 de novembre pel jutge instructor Manuel García Castellón de mantenir a quatre dels set CDR acusats de terrorisme en presó provisional i ara la fiscalia, a l’escrit en resposta a aquests recursos, modifica el criteri mantingut fins ara de demanar presó sense fiança i proposa presó eludible amb fiança de 9.000 euros.

Ara, la Sala Penal de l’Audiència Nacional s’haurà de pronunciar. Les mateixes fonts rebutgen que sigui un gest de la fiscalia al president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, en el marc de les negociacions per la investidura.


REDACCIÓ3 Desembre, 2019
foto_3577952.jpg

Laura Borràs en el punt de mira

La fiscalia ha remès un escrit al Tribunal Suprem demanant que investigui la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, per contractes que va adjudicar quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que sumen gairebé 260.000 euros.

El ministeri públic creu que hi ha indicis que els hauria adjudicat al mateix proveïdor de forma fraudulenta, fraccionant-los per no haver de convocar concurs. Per això creu que podria haver comès els delictes de prevaricació, malversació de fons públics, frau administratiu i falsedat documental.

En el seu escrit, l’ens fiscal espanyol cita diferents correus electrònics i converses telefòniques on Borràs dóna instruccions a la persona que després aconsegueix els contractes perquè fraccioni les quantitats i presenti, sota altres noms, ofertes alternatives.


REDACCIÓ28 Novembre, 2019
foto_3470828.jpg

Trapero serà jutjat a Madrid pròximament

La defensa de l’excap dels Mossos Josep Lluís Trapero ha demanat a la Fiscalia que aclareixi si finalment l’acusarà per rebel·lió o per sedició. Els advocats maniobren d’aquesta manera després que al Tribunal Suprem caigués la rebel·lió en la sentència contra els líders independentistes.

Precisament, la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, constatava dijous passat la “transcendència” del text de l’alt tribunal en el cas contra l’excap dels Mossos que se segueix a l’Audiència Nacional. En aquest sentit, la defensa de Trapero considera que si finalment hi hagués un canvi de qualificació del ministeri públic, l’Audiència Nacional ja no seria competent per jutjar-lo, i caldria traslladar el cas a l’Audiència Provincial de Barcelona.

A l’escrit que la defensa de Trapero ha adreçat a la Fiscalia, es recorda que el Suprem ha establert que els fets atribuïts als líders independentistes són “legalment constitutius d’un delicte de sedició, sense que puguin tenir encaix en el delicte de rebel·lió”.

“Fonamentalment, perquè la concurrència de la violència que es declara provada no és funcional, preordenada o instrumental” i perquè la finalitat del projecte dels processats “no era vincular als seus actes l’efectiva proclamació de la República” sinó “convèncer el Govern d’Espanya perquè negociés amb el Govern de la Generalitat la convocatòria pactada d’un referèndum d’autodeterminació”.

És per això que, tenint en compte que hi ha una sentència ferma del Tribunal Suprem que pontifica que els fets en els quals es relaciona Trapero són constitutius d’un delicte de sedició, la defensa de l’excap dels Mossos demana a la Fiscalia que manifesti si manté o modifica les conclusions provisionals “amb anterioritat a l’inici de les sessions del judici oral”.


REDACCIÓ20 Novembre, 2019
Castor-1280x720.jpg

La Fiscalia ha rebutjat els recursos

Fiscalia s’ha oposat als recursos presentats per la defensa dels directius del projecte Castor, Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau, així com de la mateixa empresa exconcessionària Escal UGS, per evitar ser jutjats pels terratrèmols que va causar el projecte Castor fa sis anys.

En l’escrit de resposta, el ministeri públic reitera que l’actuació dels principals directius de l’exconcessionària durant les injeccions de gas al magatzem submarí durant la primera meitat de setembre de 2013 va estar lluny de poder ser considerada “ràpida, eficaç i transparent” a l’hora de contrarestar la crisi sísmica, amb més d’un miler de terratrèmols.

En la mateixa línia apuntada el titular del jutjat número 4 de Vinaròs en la interlocutòria que iniciava el procediment abreujat per jutjar del Potro –president-, Martínez Dalmau –conseller delegat- i la mateixa mercantil Escal UGS, la fiscal de medi ambient de Castelló, Dolores Ofrecio, manté que l’actuació dels investigats va posar en perill la integritat i el paisatge vital de la població de les Terres del Sénia.

El de major magnitud, de 4,3 de magnitud a l’escala de Richter, es va sentir a tota la zona costanera entre València i Barcelona. Ara, tot això està a punt de fer-los seure a la banqueta dels acusats per un suposat delicte contra el medi ambient.


REDACCIÓ19 Novembre, 2019
torra-1280x853.jpg

Torra assegut a la banqueta del TSJC

Comencen a produir-se les primeres reaccions després del judici al president Quim Torra, celebrat ahir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Isabel Elbal, advocada del president de la Generalitat, Quim Torra, ha opinat que hi haurà sentència abans de 15 dies tenint en compte que ha estat un “judici exprés”.

En declaracions a Catalunya Ràdio, la lletrada del president català ha volgut indicar que “no té l’agenda del tribunal”, però ha volgut fer aquesta suposició per la “celeritat inusitada” del procediment i per com es va desenvolupar el judici. “Era un judici amb moltíssima prova i testimonis i va quedar reduït a quatre o cinc testimonis i amb una prova practicada mínima”, ha ironitzat.

A parer seu, Torra no es va “autoinculpar“, perquè tot i que va admetre que no va retirar les pancartes amb els llaços grocs, “ningú es pot autoinculpar d’un delicte que no ho és”. “La Junta Electoral no és una autoritat superior que estigui per sobre del president”, ha insistit Elbal.


REDACCIÓ7 Novembre, 2019
foto_3550879.jpg

La Guàrdia Civil investigarà els fets de l’amfiteatre

Ciutadans (Cs) ha ratificat aquesta setmana davant la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona la denúncia sobre la gestió de l’amfiteatre romà que va presentar a principis d’octubre. El ministeri públic ha obert diligències i ha encarregat la investigació a la Guàrdia Civil. Ara, la fiscalia ha demanat diversos informes per determinar si es poden exigir responsabilitats penals per danys en el patrimoni històric i mal manteniment.

El 27 de setembre el govern va tancar l’amfiteatre per seguretat, arran d’un informe que alertava que la degradació podia posar en perill les persones i la conservació del monument. A mitjan octubre es va reobrir l’esplanada superior, però l’accés a l’arena i a les grades segueix tancat.

El grup municipal de Ciutadans defensa que cal investigar si hi ha hagut responsabilitats penals en els danys que té el monument, declarat Patrimoni de la Humanitat. Per aquest motiu, la formació taronja va sol·licitar que declarin l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà; el conseller de Patrimoni, Hermán Pinedo; i l’anterior consellera del ram, Begoña Floria.

També va incloure a la llista els arquitectes que van redactar l’informe sobre l’estat de l’amfiteatre. El portaveu municipal del partit, Rubén Viñuales, va ratificar la denúncia dilluns passat amb la intenció que el cas tiri endavant.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter