Arxius de eleccions 14F | Pàgina 4 de 9 | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Febrer, 2021

Inma Rodríguez va ser regidora del PP a l’Ajuntament de Tarragona i ara s’atreveix fent el salt a la política autonòmica. És la cap de llista del partit conservador al Parlament de Catalunya. Inma Rodríguez és una dona que té les idees clares sobre allò que necessita Tarragona. Assegura que si obté la confiança de l’electorat, defensarà, com a diputada tarragonina, els interessos del territori. A la candidata li preocupa que uns quants partits vulguin saltar-se la llei, provocant odi i crispació entre ciutadans. És una ferma opositora al sanchisme i al processisme. Entén que s’haurà d’evitar a tota costa el tripartit perquè Catalunya pugui retrobar-se amb el progrés i la conciliació democràtica. Inma Rodríguez no té dubtes que Tarragona és la província que millor reflecteix la inoperància i l’abandonament sistemàtic de quatre dècades de nacionalisme.

Per què ha decidit presentar-se?
Perquè vull defensar els interessos de Tarragona, oblidada històricament pels governs de la Generalitat, contribuir a recuperar el prestigi de les nostres institucions i fer front a tot tipus de populisme. És un honor formar part del projecte de l’Alejandro Fernández, l’única alternativa possible al sanchisme i al secessionisme.

Per què l’hauran de votar?
Perquè representem el constitucionalisme autèntic i la garantia per no repetir processisme ni tripartit. Però, a més, perquè tenim una demostrada capacitat de gestió i una agenda centrada en recuperar el pols econòmic, acabar amb l’infern fiscal que tenim a Catalunya i defensar amb fermesa totes les llibertats individuals, actualment amenaçades per un govern separatista i un govern socialcomunista.

Quin projecte té per a Catalunya?
Recuperar el lideratge de Catalunya a partir de la llibertat, la concòrdia i el progrés.
Quins són les bases per una millor convivència entre independentistes i espanyolistes?
Apel·lar més a raons que a sentiments, respectar al que pensa diferent i, evidentment, complir la llei: és la base de la convivència en democràcia.

L’actual govern ha governat o s’ha dedicat sobretot a fer propaganda independentista?
No tenen cap balanç positiu de gestió. En els darrers anys els darrers 8 anys, el relat independentista no ens ha desconnectat – afortunadament – d’Espanya ni d’Europa, però sí que ha desconnectat els nostres governants de la realitat dels ciutadans, de les empreses, del comerç, de les famílies, de l’economia mundial.

Com s’ha gestionat la pandèmia?
A Catalunya hem patit una falta esfereïdora de lideratge, la gestió del govern ha estat caòtica i perjudicial. Fins i tot, el guru científic del govern va dir que a Madrid es feien bé les coses i a Catalunya no. L’executiu català ha estat més preocupat de la seva supervivència que de la supervivència de les empreses catalanes; ha estat més preocupat de revifar el foc del relat del procés, que de construir un marc de convivència imprescindible per fer front a les urgències econòmiques i sanitàries de Catalunya. I, recordem que, a l’octubre, van dir que ho tindrien tot llest per votar al febrer i arribat el febrer no tenien res preparat.

Quins són els grans problemes de Tarragona?
Alguns són compartits amb altres províncies espanyoles com la crisi sanitària, la crisi econòmica, la despoblació i els desequilibris demogràfics. Altres són propis, som la província catalana amb més atur i la més maltractada pel govern de la Generalitat. Tarragona té el repte d’impulsar dos sectors vitals: la indústria química i el turisme, adequant-los a les necessitats més urgents i als del futur.

Tarragona està morta?
Les regions o creixen o minven. Fa molts anys que no tenim estímuls de creixement, que patim governs de la Generalitat incapaços. Però nosaltres no ens abandonem al victimisme, això ja ho fan altres molt bé. Tot es pot redreçar i el nostre és un missatge optimista: una Tarragona millor és possible.

El govern català s’ha oblidat de Tarragona?
Tarragona és potser la província que millor reflecteix la inoperància i l’abandonament sistemàtic de quatre dècades de nacionalisme. Som l’onze per cent de la població i el govern només destina a Tarragona el quatre per cent de les inversions. I és un govern que inverteix poc perquè té la coartada de l'”Espanya ens roba“. El mateix amb pressuposts sanitaris, educatius, d’infraestructures… No és una percepció, les dades ens ho repeteixen sempre. La llista de greuges a la província per part de la Generalitat creix cada any.

Com creu que s’hauria d’ajudar els empresaris i sobretot autònoms?
Amb ajuts directes, eliminació de barreres i participació en els òrgans de decisió. Alleugerir la càrrega fiscal que fa de Catalunya un infern en aquest sentit és també prioritari.

Què farem amb tants aturats? Quina solució?
A Espanya les esquerres destrueixen ocupació i benestar i el Partit Popular crea ocupació i progrés. Sempre ha estat així.

Amb qui pactarà el seu partit?
Primer cal esperar als resultats. Ens presentem per sumar des del constitucionalisme autèntic, però no som comparsa de ningú i menys dels que s’abracen amb els que “ho tornaran a fer”. A Badalona i a Castelldefels, on vam guanyar les eleccions, el PSC no va optar per pactar amb el constitucionalisme precisament.

Si Salvador Illa és president es rebaixarà la confrontació a Catalunya?
Tornarem als temps del tripartit, que va ser l’origen de molts dels conflictes que patim ara. A més, haurem de patir unes condicions socials lamentables. Són temps que ja hem viscut i tothom va voler passar pàgina. Els catalans no ens podem permetre ensopegar dues vegades amb el mateix tripartit.

El procés està en un “punt mort”?
Està agonitzant però intentant sobreviure amb una mutació de la mà del govern de Sànchez i Iglesias.

S’ha de tornar a votar en un referèndum d’autodeterminació?
Catalunya no és una colònia i a Catalunya no hi ha colons. És greu que el PSOE accepti a la seva agenda el concepte d’autodeterminació.

Què ofereix el seu partit tenint-la de cap de llista?
Moderació, experiència en govern, esperit constructiu.

Al Parlament parlarà en castellà o català?
Al Parlament parlaré en llibertat en qualsevol de les meves dues llengües. La llengua és un patrimoni, una riquesa i un vehicle de comunicació.

Puigdemont hauria de tornar a Catalunya? En quines circumstàncies?
Aquest és un tema que està a disposició judicial. Ara tenim coses més importants en què pensar que en el futur penal d’una persona que ha perjudicat tant a Catalunya.

Li fa respecte que Vox entri en les institucions catalanes?
Em fa respecte que tinguin ocupades les institucions catalanes partits que defensen saltar-se les lleis. Em fa respecte que ens vulgui tornar a fer el mateix de 2017: substituir la nostra democràcia per una república totalitària on Puigdemont nomenaria els jutges a dit.

REDACCIÓ11 Febrer, 2021

L’Ajuntament de la Pobla de Mafumet, d’igual manera que altres consistoris com el tarragoní, posa en marxa un protocol especial de prevenció de covid per les eleccions del 14 de febrer. L’objectiu és que pugui exercir el seu dret a vot el nombre més gran de ciutadans possible. En aquest sentit, la primera d’aquestes mesures consisteix en la reubicació d’una de les quatre taules que, habitualment, donen servei als pobletans en l’exercici del seu dret de sufragi. Si bé aquestes quatre taules acostumen a ubicar-se a l’interior del Pavelló municipal, en aquesta ocasió una de les taules serà traslladada a un punt de votació diferenciat, com és l’Escola Mare de Déu del Lledó.

Pel que fa al Pavelló, les tres taules restants estaran àmpliament separades i disposaran, tal com succeirà a la taula de l’Escola, de recorreguts diferenciats i de sentit únic per a l’accés i sortida dels votants. És a dir, els electors només podran accedir al recorregut unidireccional de la taula assignada, respectant sempre les normes de seguretat sanitària establertes.

Aquestes consisteixen en l’obligatorietat de l’ús de mascareta en tot moment, la desinfecció de mans amb gel hidroalcohòlic i el respecte de la distància de seguretat, fixada en 1,5 metres. Per facilitar el compliment d’aquesta normativa, l’Ajuntament de la Pobla habilitarà punts d’accés segur amb dispensador de gel hidroalcohòlic i control de la mascareta i, també, senyalitzarà amb marques a terra la posició on ha d’esperar el seu torn cada elector.

D’altra banda, l’accés al punt de votació està limitat a la persona que ha de votar, sense acompanyant excepte que el requereixi per a la pròpia assistència. Un cop a la taula de votació, el votant mostrarà el seu document d’identificació, que no serà tocat pels membres de la taula, evitant en tot moment el contacte físic i respectant sempre la distància de seguretat establerta.

Així mateix, es recorda la recomanació de respectar les franges horàries de votació: de 9 a 12 h per a persones amb risc de contraure la malaltia; de 12 a 19 h per a població en general (persones sense risc de contagi i/o no infectades); i de 19 a 20 h, per a persones contagiades i contactes estrets de persones contagiades.

PUBLICITAT

REDACCIÓ11 Febrer, 2021

L’Ajuntament de Tarragona vol blindar els col·legis electorals perquè tothom pugui votar diumenge en l’entorn més segur possible. En aquesta línia, l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha explicat aquest matí que el consistori donarà feina a més de 240 treballadors (funcionaris, brigada municipal, protecció civil, Guàrdia Urbana, personal sanitari, etc.) durant la jornada electoral del 14 de febrer. Segons l’alcalde, la xifra s’ha quadruplicat respecte a les anteriors eleccions. A més a més, aquest nombre no contempla ni els interventors ni els apoderats de cada partit, els quals també s’han de fer el test de coronavirus.

Els empleats s’estan fent la prova avui a la plaça de la Font. Un cop fet el test, es reuneixen perquè se’ls hi expliqui el procediment d’aquestes eleccions tan especials. Alhora, els representants de l’administració reben el seu Equipament de Protecció Individual: dues mascaretes FPP-2, una pantalla facial, ulleres, i una armilla identificativa.

Com a mesures especials, hi haurà unitats de Protecció Civil i Guàrdia Urbana a cada seu electoral per evitar aglomeracions i problemes. També hi haurà professionals sanitaris que puguin resoldre qualsevol inconvenient que es pugui ocasionar. Respecte al pressupost, uns 800 tests han comportat una despesa de 20.000 euros. Ricomà preveu un 5% de treballadors que donin positiu al test, per la qual cosa s’han preparat substitucions que hi puguin donar resposta.

Per aquesta cita s’ha creat una nova distribució de col·legis electorals, per tal de complir els protocols que estableix la Generalitat. Això ha comportat la reestructuració dels anteriors, alguns s’han tancat i se n’han creat 14 de nous, que sumen un total de 42 col·legis electorals que disposen de l’espai suficient que requereixen les distàncies de seguretat; compleixen amb els accessos prou diàfans i – diferenciant l’entrada i la sortida – possibiliten les cues i la suficient ventilació.

VÍDEO

PUBLICITAT

REDACCIÓ11 Febrer, 2021

El Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) ha creat i està impulsant un pla de millora de la província de Tarragona, un programa que atregui inversió i “generi riquesa”. Aquesta iniciativa, que rep el nom de “Tarragona vol existir, persistir i liderar el seu futur”, té per objectiu “reconstruir l’economia de Tarragona i les Terres de l’Ebre i solucionar els dèficits que té la demarcació per part de la Generalitat i l’Estat”.

La primera de les accions va ser enviar una carta al ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, per demanar un “pla de xoc urgent” per a la supervivència del comerç, el turisme, la restauració i la cultura de la demarcació de Tarragona, els sectors del territori més afectats per la crisi de la COVID-19.

També s’enviarà una carta a les ministres de Transició Ecològica i d’Indústria, Comerç i Turisme, per demanar-los-hi que el territori participi en les decisions que l’afectin i es doni suport a les empreses en els projectes de descarbonització i energia. En paraules de la cap de llista del PNC a Tarragona pel 14F, Àurea Rodríguez: “No pot ser que es faci un Pla Delta sense el Delta. No pot ser que tinguem un pol petroquímic i no el potenciem. No pot ser que Tarragona, sent el 10 % del PIB, no existeixi”.

Alhora, es vol aconseguir la connexió amb fibra òptica i 5G a tot el territori. Per aquest motiu, la candidata ha enviat una carta als consellers delegats de Telefònica i de Cellnex Telecom per tal de col·laborar en l’acceleració de la implementació de la connectivitat a tota la demarcació.

Paral·lelament, Àurea Rodríguez espera reunir-se ben aviat amb membres de Teruel Existe per trobar sinergies i treballar conjuntament. Teruel Existe, que representa la província limítrofa, té moltes similituds amb el PNC. Ambdós són nacionalistes, procedeixen de la societat civil o d’una plataforma ciutadana i són partits polítics petits. A més, lluiten per “revertir els greuges comparatius del seu territori i tenen interessos comuns com la millora de les infraestructures i comunicacions per carretera per l’interior, una reivindicació compartida”.

PUBLICITAT

REDACCIÓ11 Febrer, 2021

La Cambra de comerç de Reus va enviar un qüestionari amb preguntes de territori a tots els candidats de la província al 14F. Els resultats s’han fet públics, evidenciant les prioritats i preocupacions dels caps de llista envers el territori. En aquest sentit i en primer lloc, tots ells van ordenar de major a menor importància diverses infraestructures a millorar: el desdoblament de l’eix de l’Ebre (de Tortosa a Lleida), el desdoblament de la C14 en el tram d’Alcover a Montblanc i de Montblanc a Tàrrega, l’adequació de la TV-3141 de Reus a Cambrils (carretera de Misericòrdia), i la millora de la carretera C241 de Montblanc a Santa Coloma de Queralt fins a la Panadella.

Respecte a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) al Camp de Tarragona, tots els candidats creuen en la necessitat d’augmentar el seu pressupost, que actualment frega els 20 milions d’euros, enfront dels més de 1.300 milions de l’ATM de Barcelona. La Cambra considera que, en proporció, la xifra òptima hauria de ser d’uns 150 milions. Sobre l’ATM de les Terres de l’Ebre no es qüestiona en cap cas la seva creació, però sí que es considera necessari que es pronunciï el territori.

Pel que fa a la promoció de l’aeroport de Reus, La majoria de candidats consideren indispensable reformular la Taula Estratègica que lidera la Generalitat, especialment a l’hora d’incrementar el nombre de vols regulars que ofereix. Alguns caps de llista han posat damunt la taula el debat sobre el model de gestió de l’aeroport, reivindicant que aquesta pugui ser similar a la del Port, amb un consell d’administració format per institucions i agents territorials. Alhora, tots ells s’han compromès a la intermodalitat de transport per arribar i sortir de l’aeroport, un aspecte que es considera clau per la competitivitat de la infraestructura. Això inclou rodalies, alta velocitat i tren-tramvia.

En referència al comerç, en totes les intervencions s’ha reforçat la voluntat de protegir i potenciar el comerç tradicional. Es considera que és bàsic per cohesionar els nuclis de població. Diversos candidats s’han referit al paper estratègic que pot jugar, en determinades ciutats, el desenvolupament de les APEUs (Àrees de Promoció Econòmica i Urbana de Catalunya). També s’ha proposat la limitació del creixement dels polígons comercials, la inversió de recursos, en el sector, en àmbits estratègics com la digitalització per garantir la competitivitat del comerç en un moment transcendent, just després de la pandèmia; i una nova regulació dels horaris comercials.

Respecte al turisme, diversos candidats han exposat un Pacte Nacional pel Turisme o un pla de xoc per confortar al sector. Altres idees han estat l’IVA superreduït, la moratòria de la taxa turística, combatre la turismofòbia, la creació d’un corredor segur a l’Aeroport de Reus per garantir l’accés de visitants i accelerar la recuperació del sector, afavorir mesures per la desestacionalització, posant en valor el turisme d’interior, i fer una aposta ferma pel turisme sostenible que proximitat que atorga un gran valor afegit.

Finalment, tots els partits polítics s’han mostrat partidaris de la tramitació i aprovació de la llei de Cambres en la propera legislatura, contemplant l’assignació de fons estructurals per poder suportar l’activitat pública que realitzen les corporacions.

PUBLICITAT

REDACCIÓ11 Febrer, 2021

Rosa Maria Ibarra és la cap de llista del PSC Tarragona al Parlament de Catalunya. La vallenca no té dubtes que és la millor candidata. En aquesta entrevista, Ibarra parla del nou fitxatge del partit – Rubén Viñuales – i recorda que no és amiga de l’exsocialista (ara número 4 d’ERC per Tarragona) Carles Castillo. La cap de llista del PSC està convençuda que Salvador Illa és el millor presidenciable a la Generalitat, sobretot per recuperar les relacions entre Catalunya i Espanya i el progrés. Ibarra critica l’actitud de Ciutadans, la qual no ha servit per unir sinó per crispar encara més la societat catalana. Instada a comentar si li agradaria ser titular d’alguna Conselleria, la socialista ha recordat que està al servei del partit i del president de la Generalitat

Dedueixo que es va sorprendre quan li van informar que l’exlíder de Ciutadans, Rubén Viñuales, seria el número 2 de la seva candidatura…
Sí, però gratament sorpresa.

Gratament?
Sí. És una persona molt vàlida, treballadora i que a més a més forma part del gran percentatge de persones que en el seu moment va votar Ciutadans i que ara ‘torna a casa.

Torna a casa? No l’entenc…
Torna a confiar en el valors socialistes i en un projecte que és vàlid per revertir l’actual situació. Ell s’ha adonar que Ciutadans no va poder solucionar cap problema i ara entén que el PSC podria fer-ho.

Què té el PSC que es diferenciï de Ciutadans?
Moltes coses. Sobretot la voluntat de no dividir les persones i enfrontar els catalans i treballar de manera transversal per poder resoldre la situació. Ciutadans això no ho ha sabut fer o no ho va voler fer.

Carles Castillo, ara a ERC, segur que discrepa de vostè quan parla del PSC…
Jo li explico el que penso. El Sr. Castillo pot tenir una altra. És legítim.

Quina relació manté amb Carles Castillo?
Va ser company de partit fins fa poc i company de Parlament…

Això no és una resposta…
No tenim cap tipus de relació personal.

No sou amics?
No. No som amics. Érem companys de partit. Les amistats no les cerco en l’àmbit del treball ni polític.

Espera ser amiga de Rubén Viñuales?
Ja veurem com evoluciona la nostra relació política i si tenim afinitats personals.

Li fa por que el Sr. Viñuales li faci ombra?
No. Aquí estem tots per defensar un projecte polític. Tots hi sumem.

Es considera la millor candidata del PSC a Tarragona?
(Riu) Sí. I perdoni’m la manca de modèstia. He treballat molt en els darrers anys per defensar els interessos de les comarques de Tarragona. M’he guanyat el dret de ser la cap de llista.

Però el cert és que no s’ha fet primàries per elegir-la…
Tenim uns reglaments i uns estatuts que estableixen una manera d’elegir els integrants de la candidatura.

Parlo de primàries….
No existeixen primàries en aquest àmbit territorial.

Home, Carles Castillo es va sotmetre a unes primàries…
Es van canviar els estatuts en el darrer Congrés…

No era molt més interessant ser guanyadora d’unes primàries?
Tot i que no es va fer primàries, les agrupacions es van pronunciar i les assembles em van fer confiança.

Dels 7 anys que porta com a diputada, quin és el moment que destacaria i el que li agradaria oblidar?
M’agradaria oblidar-me del que va passar els dies 6 i 7 de setembre del 2017. Els diputats del PSC vam haver d’entrar al Parlament escortats per la policia. Aquesta sensació d’angoixa és duríssima, sumat al que vaig patir a Valls és horrible… Vaig patir amenaces de mort. D’altra banda, destacaria, per exemple, el conveni que Constantí va signar amb l’Agència Catalana de l’Habitatge amb l’objectiu d’allotjar el Barri de Centcelles que vivia una situació realment delicada.

L’alcalde de Constantí seria un bon candidat al Parlament de Catalunya?
Seria un bon candidat a tot allò que es proposi. És una persona treballadora, humil, implicada i que connecta amb la gent.

Què té Salvador Illa per ser el millor candidat a la Generalitat?
Ha demostrat rigor, confiança, capacitat de treball i que és capaç d’entendre’s amb opcions polítiques diferents per a solucionat problemes.

Creu que serà president de la Generalitat?
Sí.

Miquel Iceta va fer un pas al costat – tal com va fer Artur Mas – perquè era un estorb?
No. Crec que ell va analitzar la situació i ha vist que el canvi necessari passava per introduir un revulsiu que és en Salvador Illa. Per a mi, Miquel Iceta és dels millors polítics que tenim a Catalunya i Espanya. Té una altura de mires increïble. Ell va entendre que potser no era la persona adequada per liderar el canvi necessari.

Creu que ha arribat el moment que el PSC torni a governar Catalunya?
Estem davant d’una dècada perduda. Madrid i València ja ens han passat pel davant. Aqui no s’ha tingut en compte la ciutadania. Estem davant d’una pandèmia mundial molt dura a nivell econòmic i sanitari i ara necessitem algú a la Generalitat que sigui capaç de liderar aquesta nova etapa. I Salvador Illa és la persona adequada. L’independentisme va prometre un escenari que, finalment, no ha estat així. Ha estat un engany. Només ha servit per retrocedir. Hem de passar pàgina i teixir complicitats amb les administracions, amb l’estat i amb Europa.

I com pretén convèncer l’electorat independentista amb frases fetes i bones intencions?
Tenim un programa electoral que es basa en propostes clares i valorades econòmicament. El PSC ja va demostrar la nostra capacitat a l’hora de governar. No són frases fetes i buides de continguts. Proposem una llei de barris tenint en compte els diners que venen d’Europa i que comportarà un revulsiu per a l’espai públic i pels edificis.

El govern de Quim Torra ha fet alguna cosa positiva?
Jo no en trobo cap. Estem davant d’una legislatura perduda, amb recels i baralles entre els dos partits que conformen el govern. De fet, fa un any que el president Torra deia que la legislatura estava esgotada i que el govern estava trencat i portem un any amb una angoixa insuportable i enfrontaments inacceptables. La gent que ens ha donat aquest espectable no poden continuar. Per això hem d’evitar que tornin a governar.

Espectacle? Ciutadans també protagonitzava alguns espectacle i no he vist cap crítica per part seva…
He dit el que havia de dir a les meves xarxes socials i quan m’ho van demanar. Crec que són la cara de la mateixa moneda, es mouen bé en la confrontació. No van fer res per a solucionar cap problema. El Ciutadans, per més inri, va plantejar una moció de censura que era conscient que no prosperaria. Ara, les enquestes evidencien la desmotivació i el desencant de la ciutadania.

Es veu ocupant el càrrec de consellera?
Em veig on el meu partit cregui que sóc útil.

Em pot contestar?
Estaré allà on el president de la Generalitat – que serà Salvador Illa – vulgui que hi sigui.

Allà? Pot concretar?
Estic disposada a treballar amb totes les meves capacitats.

I en el cas que li convidessin a presidir una conselleria, quina seria?
No és el moment. Estem en una campanya electoral. Tot arribarà.

El PSC sol no pot governar, quins serien els companys de viatge per arribar a la presidència de la Generalitat?
Ens agradaria formar govern com el que tenim a l’estat. Crec que no ens hauríem de preocupar amb qui sumen sinó per fer el que.

Seria PSC, ‘Comuns’ i ERC?
Caldrà veure quines majories es donen.

Quants diputats traurà el PSC a Tarragona?
Crec que sis. (riu)

I els altres partits?
Ni idea. El PSC té un projecte interessant per a Tarragona. El sud de Catalunya ha estat el gran oblidat dels governs independentistes.

Quina opinió té de la gestió de la pandèmia feta des de Catalunya?
Es podria fer millor.

A l’Estat també, oi?
Es tracta d’una pandèmia mundial que ens ha agafat a tots per sorpresa. Tots hem anat fent el que hem pogut i com hem pogut. Però, a Catalunya, no oblidem, vam estar 40 dies sense secretari de Salut Pública. Cal reconèixer que no és fàcil gestionar aquesta pandèmia. És important saber gestionar no només la part sanitària com també l’econòmica. Hem de pensar en els sectors més perjudicats.

Com va viure personalment el coronavirus?
El meu marit i el meu fill petit el van patir de forma lleu. Jo vaig donar negatiu.

Què pensa d’aquells alcaldes que van aprofitar-se del càrrec per vacunar-se?
Ha estat un error. Els polítics hauríem de donar l’exemple. Hi ha coses que no les entendré mai.

Què espera del 2021?
Un canvi per a Catalunya. El necessitem. Cal passar passat pàgina urgentment i curar les ferides. És important recuperar la nostra identitat, el nostre orgull…

Com es fa una campanya electoral amb pandèmia?
Estem aprenent. Fem molta cosa telemàtica. L’important és que la ciutadania sàpiga que som capaços de liderar el canvi i de recuperar el temps perdut. Hem de tornar a Catalunya, tenint en compte que Tarragona també existeix.

REDACCIÓ10 Febrer, 2021

Diumenge dia 14, hi ha eleccions a la Comunitat Autònoma de Catalunya sota administració espanyola, ja ho sabeu. Diumenge, es fan eleccions malgrat les indicacions de la majoria d’experts sanitaris i, en aquest cas també, dels polítics de la majoria de partits del Parlament. Aquells que emfàticament es diuen «representants del poble», deixeu que rigui una mica, van aprovar ajornar-les i van demostrar, un cop més, que la «mafiada» del 78 és qui mana a través de la banda de bandits néts de franquistes i voltants que, per col·locar-se en plena «Transició», van aprovar Dret i viuen molt bé, camuflats sota togues fosques i protegits per lleis que els converteixen en dèspotes impunes (agafo aire després de tanta manca de punts…).

Van ser ells qui va decidir fer les eleccions el dia 14 petés qui petés i demostrar així que manen més que ningú. Total, sempre han dictat què s’ha de fer i sempre han fet el que han volgut, que per això són el poder. Així doncs, posats que tenim eleccions, a veure què fem.

Davant de cada una de les conteses electorals sempre se sent la mateixa pregunta: anireu a votar? Serveix per a res fer-ho? La resposta primera és fàcil i senzilla de dir: no. Però, com en molts altres temes, la resposta es fa diversa quan algú diu que: «segons quan i a qui, sí i, segons quan i a qui, no». Aquest cop, no tenim davant cap possibilitat de trencament de res del que hi ha, per molts lemes de campanya que llegim en veu alta o mig remugant. I no crec que calgui repetir que crec que només un trencament amb l’actual estat de coses pot fer-nos avançar per algun camí que no sigui l’empobriment general de la població, el desmuntatge de la societat del benestar que fa uns anys vam albirar i la dominació i la destrucció ecològica total a què anem dirigits.

Per tant, no anar a votar és una opció tan legítima com qualsevol altra. Sí, ja sabem que l’extrema dreta, que si el feixisme, que si… Mireu, a les urnes està bé aturar el feixisme però no és allà on cal lluitar contra ells i on se situa el primer dic de contenció del totalitarisme de dretes: la defensa a ultrança de la igualtat de les persones (no davant la llei només, sinó sobretot l’econòmica), la llibertat total de moviments ara negada (inclosa la d’anar amunt i avall del planeta tal com fa el capital, com a mínim) i la solidaritat entre humans i altres (ara esdevinguda caritat com a molt, és a dir repartir el que sobra) són les eines bàsiques per lluitar contra el feixisme (ja sigui el vell o el «neo»). Per tant, no anar a votar pot ajudar a fer més importants els vots feixistes però no anar-hi no converteix ningú en res que no sigui. Igual que votar no allibera ningú de ser qualificat com el que realment és. Només faltaria!

Però si hi anem, què fem? Doncs entre «els meus», entre «els nostres», és més que clar que la meva opció se situa al costat de la CUP, organització de què vaig formar part sobretot a nivell municipal a Tarragona fins que a nivell catalunyès es va decidir cedir al xantatge del «procés» i aprovar uns pressupostos de la Generalitat que, com tots els aprovats en els darrers decennis, apostaven per la miserabilització de bona part de la població i per l’infrafinançament de l’Educació i la Sanitat, dues de les prioritats socials que, tot i que no ser les úniques, assenyalen clarament si el govern que patim és de dretes o més de dretes encara.

En aquestes eleccions de 2021, a les llistes de la CUP hi van molts companys i companyes dels que sé que són independentistes i anticapitalistes, feministes i municipalistes, defensors del territori i de les vides no estàndard però que, sobretot, no s’han venut mai fins ara, i ara no parlo només a nivell electoral. És aquest motiu suficient per votar-los? Doncs tampoc, però és clar que de la resta me’n fio molt menys i d’alguns ni a ratos ni a bocins. Perquè tinc ben clar que si a algú es pot votar no és a qui xerra molt bé i retalla la sanitat i l’educació, ni a qui diu una cosa al Priorat i tot el contrari a Tarragona, ni a qui ha convertit fer de «polític» en la seva feina, ni a qui quan cal ens envia les porres per tapar els desastres socials que la seva gestió provoca.

Anem a coses concretes, perquè el meu vot, si es dona, comptarà a Tarragona. I a Tarragona, votar per la CUP pot garantir que cap representant de Bocs entri al Parlament si atenem les darreres enquestes i els resultats de les darreres eleccions catalunyeses. A més, votar la CUP pot representar que entri al Parlament la Laia Estrada, amb qui durant tres anys vaig poder intentar fer net de la merderada que la màfia local acumulava a l’Ajuntament de Tarragona. I al seu costat, hi ha molta altra gent de Reus i Tarragona, el Camp i la Conca, el Priorat, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès amb qui al llarg dels anys hem compartit projectes de lluita i construcció social no subjectes ni a partits ni a vots ni a càrrecs. Aquests no sortiran però marquen i marcaran profundament les línies de les polítiques que la Laia defensarà al Parlament, és a dir que la resta no hi va per omplir o perquè queda bé sinó, sobretot, perquè participa en les lluites.

Així, cap altra llista inclou tants lluitadors i lluitadores presents en totes les mobilitzacions en defensa del territori (contra la regressió del Delta i en defensa dels rius vius), per un nou paradigma energètic (de no massificació eòlica però també contra nuclears i fòssils), de defensa del medi i el món rural (a nivell agrícola i de pobles petits), social (pel dret a l’habitatge o per la renda bàsica), laboral (en la defensa sindical de les condicions de vida que el salari i les condicions a la feina ens poden donar), de gènere (feminista i per la diversitat de gènere) i tantes altres coses.

Alhora, i cal dir-ho clar, el seu programa educatiu és, si fa no fot, el meu i això és més que determinant perquè és a les aules i treballant per a elles on passo més temps de la meva vida. Però, a banda de la meva persona, la defensa de l’educació pública i de qualitat (sense que els diners públics vagin a les escoles de l’Opus o a la privada es digui concertada o privada) és central per a qualsevol societat que vulgui tenir futur.

Per tant, si diumenge no neva, aniré a votar i votaré per la CUP a Tarragona, tal com l’aniria a votar a Lleida, a Barcelona o a Girona si hi fos i les seves llistes fossin, que suposo que ho són, com les que es presenten aquí. I en el minut següent després de votar continuaré lluitant, dient i deixant clar que ningú no em representa, ni ara ni mai, perquè la meva sobirania no depèn de votar o de no votar, sinó de lluitar i de viure. I amb el vot, almenys jo, no la delego mai en ningú.

Que quedi molt clar, doncs, que no votaré la CUP perquè formi part d’un govern que apliqui mesures neoliberals (sense trencament, tots els que pot haver-hi ho faran). Els mals menors ni m’interessen ni penso avalar-los, perquè sempre acaben sent els pitjors i si la CUP acabés legitimant un govern que es digués d’esquerres i continués fent polítiques de dretes, és clar que continuaria pensant, tal com penso, que per votar el mal menor val més votar el mal més gran, que sempre és Cthuluh. O no votar.

Jordi MARTÍ FONT

REDACCIÓ10 Febrer, 2021

Després de les diverses baixes que ha patit Ciutadans (Cs) a Tarragona, el seu cap de llista per les eleccions del 14 de febrer, Carlos Carrizosa, ha explicat la situació del seu partit a la ciutat: “El projecte està absolutament viu, unes persones se’n van i d’altres arriben”. El presidenciable també ha apuntat que “allò que importa és el projecte col·lectiu”. Cal recordar que Ciutadans va aconseguir el percentatge més gran de vots de Catalunya a Tarragona, per la qual cosa Carrizosa ha apel·lat a què tornin a confiar en la seva formació.

Pel que fa a les baixes, el presidenciable ha mencionat les noves incorporacions com la del reconegut advocat, Pere Huguet. “La salut del nostre projecte, com a projecte de centre, liberal, moderat, defensor constitucionalista sense complexos, és ben clara. Per això continuem rebent persones de fora del nostre partit”, concloïa Carrizosa.

VÍDEO

PUBLICITAT

REDACCIÓ10 Febrer, 2021

La secretaria general de Ciutadans (Cs), Inés Arrimadas, ha qualificat – en una visita a Tarragona “d’irresponsabilitat” la decisió de Salvador Illa a fer-se la prova de coronavirus abans del debat d’ahir a TV3. La líder del partit taronja ha explicat que possiblement no va accedir “perquè si donava positiu s’hagués acabat la campanya i s’hagueren acabat els debats”. La realitat pot ser encara més impactant, i és que es rumoreja que l’exministre de Sanitat es podria haver vacunat ‘il·legalment’, motiu pel qual es va negar a fer-se el test d’antígens.

“Si la gent veu que l’exministre de Sanitat no es fa la prova poden dir: no em faig la prova per si dono positiu i he de deixar de treballar o no puc fer el viatge que tenia previst…”, exemplifcava Arrimadas. D’altra banda, el presidenciable de Cs, Carlos Carrizosa, ha instat a Illa a fer-se la prova de cara als propers debats i actes de campanya. “Em va deixar molt sorprès en veure que ell no portava la prova feta essent al damunt l’exministre de Sanitat”, explicava el cap de llista.

VÍDEOS

PUBLICITAT

REDACCIÓ10 Febrer, 2021

Per si algú encara tenia dubtes amb les intencions de Junts per Catalunya respecte al Partit Socialista (PSC), el seu cap de llista per Tarragona, Albert Batet, ha aclarit que no col·laboraran amb el PSC: “no acceptarem cap vot del PSC, que ha aprovat els fons europeus amb Vox”. Així ho expressava ahir en un acte a Valls, poble on va ser alcalde durant molts anys. “Hem de decidir quin model volem: Laura Borràs o Salvador Illa, el president Puigdemont o Pedro Sánchez, un govern independentista unit o un tripartit del 155, avançar o fer marxa enrere, Catalunya o Madrid”, exposava Batet.

Pel que fa a la pandèmia, el candidat ha explicat que cada vot serà decisiu per també decidir el model de recuperació econòmica que es prefereix. “Fem que els vots siguin útils per ajudar els autònoms, les empreses, els comerciants, les famílies, la gent gran; però també per una majoria independentista al Parlament de Catalunya”, apuntava el cap de llista.

L’esdeveniment també va comptar amb la participació – telemàtica – de l’expresident de la generalitat, Carles Puigdemont, i de l’exconseller Josep Rull. En la seva intervenció, Puigdemont ha advertit que “la manera com Espanya està gestionant la seva democràcia està arrossegant la Unió Europea a un ridícul global. Tothom ha vist la feblesa de Josep Borrell, company de Salvador Illa, alumnes de la mateixa escola”. Per això, el president ha insistit: “No podem permetre que governin Catalunya”.