18. Abril 2024

Arxius de eleccions 14F | Pàgina 3 de 9 | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Febrer, 2021
Ibarra-14F-1280x960.jpg

Rosa Maria Ibarra té 51 anys i actualment és diputada al Parlament de Catalunya amb el PSC des de 2015. Nascuda a Valls, anteriorment també ha estat regidora de l’Ajuntament d’Alió i de Valls entre 1999 i 2015. És llicenciada en Dret per la Universitat de Lleida i màster en Lideratge per la Gestió Política i Social per la UAB. Treballa com a cap de delegació a la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona i és sòcia de l’Institut d’Estudis Vallencs. Es tracta d’una de les candidates amb més experiència en el món polític, la qual vol retornar al Parlament per continuar amb la feina.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2021

Laia Estrada té 38 anys i és regidora de l’Ajuntament de Tarragona per la CUP des de fa uns quants anys. Nascuda a Tarragona, és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona i màster en Estudis Territorials i de la Població per la UAB. La seva professió és educadora, concretament de secundària a l’Institut Campclar. Filla d’un reconegut sindicalista, Estrada és una bona oradora capaç de parlar i actuar sense por. Bon exemple és quan denunciar el cas INIPRO, una causa que encara li dóna mal de caps al PSC de Tarragona. La cupaire ha estat detinguda i condemnada pel cas Bershka.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2021

L’expresident de la Generalitat, José Montilla, presideix una de les meses al col·legi electoral de Sant Just Desvern al Baix Llobregat, en la qual li correspon votar en les eleccions catalanes d’aquest diumenge, malgrat que, inicialment, era suplent.

La periodista Ainara Guezuraga, a través del seu compte de Twitter, ha publicat unes imatges en què es veu l’expresident Montilla atenent un dels votants i desitjant-li un bon dia, una vegada aquesta persona ha dipositat el seu vot a l’urna.

El polític socialista era suplent del president de la seva mesa, però aquesta persona havia presentat al·legacions a la Junta Electoral i, finalment, no ha hagut d’exercir com a tal en ser dispensada d’això. Una nova experiència per l’exmandatari socialista.


REDACCIÓ14 Febrer, 2021

Catalunya viu avui la seva jornada electoral més estranya de la història. Amb una pandèmia pel mig i amb una crisi socioeconòmica greu, aquestes eleccions es presenten clau pel futur del territori. Tarragona s’inclou dins d’aquest context, i amb ella tots els col·legis electorals que s’obrien a les 8 del matí. Moltes incògnites: S’hi presentaran tots els membres de les meses electorals? La participació viurà una davallada de rècord? Anirà a votar algun negacionista sense mascareta?

Una cosa ja era ben clara a primera hora, les cues serien les més llargues mai vistes. L’anella mediterrània dels barris de ponent estava plena de persones decidides a fer front al coronavirus exercint el seu dret a vot. La cua, que arribava fins al final dels aparcaments, evidenciava que la ciutat no es deixaria guanyar per la indecisió. Distància de metre i mig entre electors, mascareta obligatòria, gel hidroalcohòlic i itinerari d’entrada i de sortida. Unes mesures que segons Carmen Granero, de 72 anys, “són molt bones i estan molt ben organitzades”. “Malgrat el dia que fa, he hagut d’esperar uns 10 minuts, però ho he trobat bé”, explicava Granero.

En aquesta línia, Emili Barceló, de 69 anys, exposava que ha viscut “bé” la jornada electoral, “com sempre”, apuntava. “Tal com està el panorama, trobo les mesures molt correctes”, expressava Barceló. L’elector sexagenari explicava que no es perd cap període d’eleccions, ja que “s’ha d’anar a votar”.

Encara queda bona part del dia perquè els ciutadans que s’ho rumien vagin a votar. En general, tothom està content amb les mesures sanitàries aplicades als col·legis electorals. No hi ha excusa, si els nostres grans hi van, qualsevol pot.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2021
Ariadna-Barberà-e1613302062109.jpg

Catalunya viu avui una jornada electoral històrica. 

Unes eleccions sempre han estat importants, però amb el context social, econòmic i polític que travessa el territori, les d’avui són una de les més transcendentals des de la transició. Molts electors ja tenen el vot decidit, d’altres no exerciran el seu dret a participar en la democràcia, i alguns encara no saben a qui li faran confiança. Ariadna Barberà és una estudiant de primer curs d’Història de l’Art i Arqueologia a la Universitat Rovira i Virgili, i aquesta jornada de diumenge serà la primera vegada que anirà a votar. Parlem amb ella per saber què opina del context actual de Catalunya i d’aquestes eleccions tan rellevants. 

Quines són les sensacions de la primera vegada que es vota?
Bastant nerviosa i amb certa por. Personalment em sento amb una càrrega extra de responsabilitat i tot i que sé que només és un vot extra, m’he intentat informar a fons i comparar tant amb el que sento com el que hi ha.

Creu que aquestes sensacions serien diferents en unes eleccions normals? És a dir, sense cap pandèmia pel mig.
Segurament no, perquè amb el tema de la pandèmia, em preocupa molt la situació entorn d’aquestes eleccions, més sabent el gran risc que pot haver-hi, no només a mode personal sinó que també amb la població que s’ha trobat formant una mesa.

Vostè creu que els comicis s’han de dur a terme malgrat la situació epidemiològica? Per què?
Sincerament no, i no crec que sigui l’única que pensi així, doncs mentre tots patim d’alguna manera el cop de la pandèmia, ara, gràcies a les elits més poderoses que per un pom de vots no ajornen les eleccions, fan parar bojos a tota una població cada cop més cremada i esgotada de la situació. Així que esperar-se que tot això hagués baixat d’incidència, tampoc no hagués estat catastròfic.

S’ha plantejat no anar a exercir el seu dret a vot?
Sí, no només pel cert temor a la pandèmia sinó que també per mostrar la meva decepció entorn de tot això. Tot i així, finalment he vist que era una opció certament errada, segons el meu punt de vista.

Què opina de la situació política per la qual travessa Catalunya?
Certament n’estic molt decebuda. Sento com, en aquest cas, les elits s’han oblidat del “poble” un cop s’han assegut a la poltrona, i ara juguen a mantenir la posició amb promeses. A més, la impotència de veure com partits d’extrema dreta, que lluiten contra moltes llibertats que s’han aconseguit i s’omplen la boca de discursos d’odi, em provoca també enuig de veure com manipulen, i no només ells, sinó la gran majoria, perquè per suposat, aconseguir vots és dir el que la gent vol sentir, en la seva gran majoria, i després fer el que per benefici es vol o el que dicten els caps de govern.

En matèria jove, quines formacions polítiques creu que s’hi apropen i es preocupen més? Per què?
Sincerament, no li sabria dir. Mai he tingut la política com a centre ferm de la meva vida, perquè em volia allunyar d’aquestes picabaralles, i aquests últims anys, que m’hi he centrat més, crec que els joves som els que menys es mencionen en tema polític, de fet, jo encara no he vist un partit que se centri en les desigualtats d’escoles, o les taxes, algunes més que altres, altes de les universitats, eren poques pinzellades, i ara, que sembla que s’interessa més, poc em crec les paraules, ja que veient com han evolucionat certs partits, seran promeses que cauran a l’oblit i que no recuperaran.

Què li agradaria que en sortís dels resultats d’aquest 14F? Em refereixo a propostes o millores d’algun aspecte que consideri rellevant pel jovent.
Més oportunitats a nivell nacional, feines dignes i que es pugui exercir del que s’estudia. Sobretot en matèria d’arts o humanitats m’agradaria que hi hagués un cert auge en aquests àmbits, perquè ja es diu: Sense la història, no hi ha art, i a la vegada sense la ciència o sense la història, una no pot existir sense l’altre. La societat es regeix per aquests tres pilars que ho abracen tot, i no es pot fomentar una més que un altre. I em refereixo no a la història o la ciència com a tal, sinó a les humanitats, les arts i la ciència general.

Si tingués davant a tots els presidenciables a la Generalitat, què els hi diria?
No crec que sigui un lèxic adequat, però suavitzant-ho, els hi diria bàsicament que a veure quan arribaria el moment de pensar en els seus votants o en la població en lloc de la poltrona o els seus escons com a matèria principal. A termes generals, cap partit ha assolit la totalitat de les seves polítiques o per la seva contra, pocs, segons el meu punt de vista, i veure tants casos de corrupció, cada vegada amb més quotidianitat, votar significa escollir, de totes les opcions tan dolentes, la que menys ho és.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Febrer, 2021

Creu Roja ha anunciat que, com cada dia d’eleccions, ajudarà a persones amb mobilitat reduïda a anar a votar. Ho farà mitjançant 222 voluntaris d’arreu de Catalunya que acompanyaran als col·legis electorals a ciutadans amb discapacitat que no compten amb xarxa familiar o altres recursos per desplaçar-se i exercir el seu dret a vot.

Tot i que hi ha hagut un lleuger descens en el nombre de sol·licituds, atribuïble al context de pandèmia i l’augment de les votacions per correu, el nombre persones voluntàries s’ha doblat respecte a les darreres eleccions amb l’objectiu de reforçar els dispositius de seguretat davant la Covid-19. En aquesta línia, s’han millorat els protocols per garantir un entorn segur i el compliment estricte de les mesures de prevenció per protegir tant les persones usuàries com els voluntaris i voluntàries que portaran a terme el servei.

Després de rebre les sol·licituds pertinents, les assemblees que oferiran l’acompanyament són: l’Alt Penedès, Alt Maresme, Baix Llobregat, Barcelona, Barcelonès Nord, Caldes d’Estrac, Cornellà, El Masnou-Alella-Teià, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat-St. Just Desvern, a Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, Maresme centre, Mataró, Moianès, Muntanya de Montserrat, Sabadell, Sentmenat, Terrassa, St. Joan Despí, Camprodon, La Garrotxa, Llagostera, Palafrugell, Palamós, St. Feliu de Guíxols, Sta. Coloma de Farners, Alt Camp, Baix Penedès, Reus, Almacelles i Lleida.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Febrer, 2021

La Tàrraco Arena Plaça torna a obrir les seves portes després d’haver tancar a conseqüència del coronavirus. En aquesta ocasió, no acollirà cap concert, però sí un acte electoral. Es convertirà en col·legi electoral aquest diumenge.

En temps de pandèmia, on tota cura és poca, s’ha hagut de cercar espais segurs per poder exercir el dret de vot amb la màxima seguretat. I la Tàrraco Arena Plaça (TAP) ho és. La seva amplitud, la bona ventilació i la seva cèntrica ubicació converteixen aquest equipament de la Diputació de Tarragona, en un lloc idoni per a votar de forma segura, ja que permet la distància social i respectar les recomanacions anticovid.

Aquest diumenge, amb motius del 14Fla TAP acollirà 14 meses en total, col·locades al redol i disposades de forma a evitar el màxim de contacte entre els electors. L’Ajuntament de Tarragona hi ha distribuït les meses segons els protocols establerts, i també s’encarregarà de controlar, aquest diumenge, els accessos i el compliment de les mesures d’higiene i distància per part de tothom. Es calcula que al llarg del 14-F puguin passar per la TAP entre 5.000 i 7.000 persones.

D’altra banda, la institució supramunicipal també habilitarà el Pati del Palau de la Diputació, al passeig de Sant Antoni, com a espai de votacions, com ja ve sent habitual en les darreres convocatòries electorals.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Febrer, 2021

Fa dies que el fantasma del frau electoral està damunt de la taula. Són molts els alertes que arriben a les redaccions, de manera anònima. A les xarxes es comenta que es podria estar dibuixant un gran frau a través del vot per correu. De fet, aquest digital sap que les autoritats judicials estan molt atentes a aquestes denúncies i estan fent els possibles per analitzar la seva credibilitat.

Un elector de Barcelona, Francesc Saez, ha fet públic que algú havia votat per ell. Ha explicat que el passat divendres quan va anar a votar per correu, els treballadors li van fer saber que no podia votar perquè jo ho havia fet, segons les informacions del sistema informàtic de Correus. Algú havia votat per ell la tarda del dia anterior.

Confós i incrèdul, Saez ha negat la major, perquè, essencialment, acabava d’obrir el sobre que l’havia enviat l’oficina del cens electoral. En el vot fraudulent, segons explica, figuraven les seves dades electorals exactes, però a l’apartat de la signatura no hi constava res. Estava buit.

Ell va presentar una reclamació a Correus i una denúncia a la Junta Electoral de Barcelona amb l’objectiu d’esclarir aquest episodi que, sospita, pot no ser l’únic i formar part d’un gran frau electoral. No és de descartar que la policia ja estigui investigant casos similars arreu del territori.

 
PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Febrer, 2021
Albert-Batet3-1280x720.jpg

La campanya de Junts per Catalunya a Tarragona ha acabat fa uns minuts amb la presència de diverses persones destacades del partit com Laura Borràs, l’exconseller Jordi Turull, el secretari general de la formació, Jordi Sánchez, l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el cap de llista per Tarragona, Albert Batet.

Albert Batet

Aquest darrer ha fet el discurs més potent, recriminant l’actitud de Salvador Illa perquè no va fer-se la prova de coronavirus abans del debat de TV3. “Amb la salut dels catalans no s’hi juga!”, expressava en to imponent el candidat independentista.

“És la persona que ha donat el pitjor exemple de tots”, explicava el cap de llista, i afegia: “Amb quina exigència i com mirarà als ulls a la gent si ell no pren aquestes mesures?”. De fet, Batet s’hi ha referit com al “pitjor ministre de Sanitat de tota Europa en la gestió de la pandèmia”. 

També ha reconegut que a Tarragona es coneix bé al PSC: “És exemple de les oportunitats perdudes. Ho van fer amb els Jocs pel Mediterrani, van convertir una oportunitat en una mala gestió”.

Finalment, Batet ha declarat que “tot vot que no sigui per Junts, és un vot que només facilita la victòria del PSC i la via de la involució, repressió i autonomisme”. “Podem demostrar aquest diumenge que Tarragona és independentista, puigdemontista i feminista. Però això només serà possible si guanya Junts”, ha conclòs.

VÍDEOS

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Febrer, 2021
jordi_jordan_podem.jpg

Tot i que és nou com a candidat territorial al Parlament de Catalunya, Jordi Jordán és regidor a l’oposició a l’Ajuntament de Tortosa. Vol fer el salt cap a la cambra catalana de la mà d’ECP, perquè considera que des del Parc de la Ciutadella es pot contribuir el país i sobretot donar l’empenta que Tarragona i Terres de l’Ebre tant necessiten. El candidat dels ‘comuns‘ a la província entén que Junts i ERC s’han especialitzat en gestos simbòlics i en grans proclamacions, totes elles retòriques. El tortosí sap prou quines són les exigències i necessitats de les comarques d’interior. Reclama més compromís polític i socials dels càrrecs electes. Tarragona necessita esma i aprofitar el seu potencial. Cal equilibri territorial. Jordi Jordan també pensa que encara som a temps d’evitar que Vox es coli en les institucions catalanes.


Jordi, per què ha decidit presentar-se?

Vinc del municipalisme, sóc el cap de l’oposició a l’Ajuntament de Tortosa. Presentar-me a les eleccions al Parlament és un pas més en el meu compromís amb la gent, el país i amb el nostre territori. En temps difícils com aquests ens hem de comprometre encara més.

Per què l’haurien de votar?
És molt important que la gent vagi a votar, té més poder de la que es pensa per fer que les coses canviïn. En aquestes eleccions decidim com sortir de la crisi social i econòmica provocada per la pandèmia i com farem front a la crisi climàtica que ja tenim a sobre. Decidim entre canvi o continuïtat. Només un Govern d’esquerres, en què En Comú Podem sigui determinant, garanteix una sortida socialment justa i verda d’aquesta crisi. Serem l’escut social de la gent en el nou govern.

Quin projecte té per a Catalunya?
Un projecte de canvi, de transformació del país, que he definit amb les tres “e” dels comuns: l’equitat, per garantir tots els drets socials, el primer a una sanitat de qualitat 100% pública; l’ecologia per impulsar una economia verda que creï nous llocs de treball i l’esperança en què podem fer possible el que ara sembla impossible i guanyar un futur millor per la vida de la gent.

Quines són les bases per una millor convivència entre independentistes i espanyolistes?
El que volem és superar el conflicte polític i per això cal diàleg, cal reconèixer la diversitat del país i cal fraternitat. No reconstruirem el país, després de la pandèmia, a partir de blocs i trinxeres. És temps de solucions i d’acords sense exclusions, cal pensar en tot el país i no només en una part.

L’actual govern ha governat o s’ha dedicat sobretot a fer propaganda independentista?
El Govern de Junts i ERC s’ha especialitzat en els gestos simbòlics i en les grans declaracions retòriques, però no tenen un projecte real per fer avançar el país. Cal un canvi, no podem continuar igual, amb desgovern i bloqueig. La fórmula de Junts i ERC està esgotada.

Com s’ha gestionat la pandèmia?
Només fa un any no ens haguérem imaginat una situació com la que hem patit. Tots els governs s’han pogut equivocar. En el cas del govern de Junts i ERC, però, el Govern no ha estat a l’altura del repte, hem patit el desgovern i les contradiccions i baralles entre Junts i ERC. Hem patit el col·lapse del 061, la improvisació, el desastre en la gestió de les residències, el pagament abusiu a la sanitat privada o l’externalització a Ferrosser (filial de Ferrovial) del sistema de rastreig. Si una conclusió en podem treure de la pandèmia és: mai més retallades, la sanitat pública és sagrada.

Quins són els grans problemes de Tarragona?
A més dels que compartim amb la resta del país en vull assenyalar cinc d’específic: la crisi del turisme, un sector que ocupa molta gent; el mal servei ferroviari de Rodalies; el despoblament de les comarques interiors, amb el que suposa de pèrdua de serveis i oportunitats per la gent que hi viu; la manca de previsió i de planificació per part del Govern per fer front a la desindustrialització i el tancament de les nuclears, estem perdent el tren d’una transició ecològica que hauria de ser una oportunitat; i el risc de desaparició del Delta.

Està morta Tarragona?
Tarragona té unes grans potencialitats: teixit econòmic, una ubicació privilegiada a l’eix del mediterrani (que és un dels principals eixos econòmics de l’Estat), una bona universitat, patrimoni cultural i natural… Cal que Tarragona recuperi la confiança amb una estratègia compartida, per això proposem un pacte territorial per la reactivació econòmica i la reindustrialització amb la participació de totes les institucions, de la URV i dels agents socials.

El govern català ha oblidat Tarragona?
El govern ha oblidat el país real, han estat massa ocupats en els seus embolics i conflictes. No ha tingut lideratge per impulsar una agenda per Tarragona-Terres de l’Ebre. Per exemple per articular una autèntica àrea metropolitana de Reus, Vila-seca, Tarragona, per impulsar el TramCamp, per les inversions en el nou Joan XXIII i l’hospital de Tortosa o per garantir que es compleixen amb rigor les normes de seguretat la petroquímica.

Com creu que s’hauria d’ajudar els empresaris i sobretot autònoms?
Nosaltres hem dit que tota mesura de restricció de l’activitat econòmica de qualsevol sector ha d’anar acompanyada d’un pla d’ajudes efectives per evitar la destrucció de teixit econòmic. Ara tenim la gran oportunitat dels fons de recuperació europeus que, a parer nostre, han d’arribar a les petites empreses i les microempreses. A més dels ajuts d’emergència, cal un pla d’ajuts que estigui orientat a la digitalització i la transició ecològica, a modernitzar el teixit productiu que tenim, el comerç i el sector turístic.

Què farem amb tants aturats? Quina és la solució?
Cal un govern que tingui com a principal prioritat sortir de la crisi econòmica i crear ocupació. Cal lideratge públic, una Generalitat emprenedora en diem, amb un pla de reactivació de l’economia per reindustrialitzar Catalunya i crear nous llocs de treball. El model de baixos salaris per atreure inversions estrangeres s’ha acabat.

Amb qui pactarà el seu partit?
Hem estat molt clars, la gent té dret a saber que faran amb el seu vot. Nosaltres l’utilitzarem per fer un govern d’esquerres que faci polítiques d’esquerres i ecologistes i treballi pel diàleg i no per la confrontació. En temps excepcionals com els que vivim calen solucions que en altres moments podrien semblar excepcionals. Només un govern plural d’esquerres, pot garantir una sortida justa de la crisi.

Si Salvador Illa és president es rebaixarà la confrontació a Catalunya?
Estarem en condicions de superar la confrontació si es construeix una nova majoria de govern d’esquerres que sigui transversal. I això dependrà de qui tingui més capacitat de dialogar, de construir aliances, d’articular una nova majoria i de liderar propostes valentes que superin la confrontació. En Comú Podem som la millor garantia per superar el conflicte.

El procés està en “punt mort”?

El procés com a tal si, però el conflicte polític no s’ha resolt. És evident que tant la via unilateral com l’immobilisme han fracassat. Ara és temps de solucions, de diàleg i d’acords. A Catalunya hi ha una gran majoria que vol solucions democràtiques i que no es conforma amb l’autonomia que tenim, que vol més autogovern.

S’ha de tornar a votar en un referèndum d’autodeterminació?
D’entrada cal dir que l’acord que surti del diàleg entre el Govern de l’Estat i el de la Generalitat per resoldre el conflicte s’ha de sotmetre a votació de la ciutadania. La solució que proposem és pactar una llei que estableixi les condicions i procediments per un referèndum acordat (com va fer Canadà per resoldre el conflicte del Quebec) i una reforma constitucional que reconegui el caràcter plurinacional de l’Estat i de Catalunya com a nació, amb un major autogovern i millor finançament. El nostre horitzó: la república plurinacional federal.

Què ofereix el seu partit tenint-lo de cap de llista?
Jo sóc l’únic cap de llista de la demarcació que sóc de les Terres de l’Ebre, és un gest clar per l’equilibri territorial.

Al Parlament parlarà en castellà o català?
En català.

Puigdemont hauria de tornar a Catalunya? En quines circumstàncies?
Nosaltres estem treballant per la reforma del Codi Penal i l’indult, per solucions justes i factibles que permetin que els presos surtin de la presó i, per tant, també que Puigdemont pugui tornar.

Li fa respecte que Vox entri en les institucions catalanes?
Som a temps que això no passi. A Tarragona i les Terres de l’Ebre, En Comú Podem es disputa el segon escó amb VOX. Som doblement útils, per aconseguir un govern d’esquerres i per aturar l’extrema dreta. En tot cas, el que cal fer aïllar-los a ells i les seves polítiques de l’odi.