Les set principals integrants a les llistes municipals han pogut debatre les seves propostes a la plaça Corsini davant l’atenta mirada dels ciutadans tarragonins.
Les 7 candidates i el periodista Ricard Checa que ha moderat el debat
La campanya electoral a les eleccions municipals ja és tot un fet, i així ha quedat reflectitt aquest dilluns al matí, a la plaça més ciutadana de la capital de la demarcació. Davant la façana principal del Mercat Central, a la Plaça Corsini; Sonia Orts de Ciutadans, Carla Aguilar d’En Comú Podem, Sandra Ramos del PSC, Cristina Guzmán de Junts per Tarragona, Laura Castel d’ERC, Elisa Vedrina del PP i Laia Estrada de la CUP han pogut mostrar les seves principals propostes dels seus programes electorals.
El debat, moderat pel director d’aquest digital, Ricard Checa, s’ha estructurat en tres blocs: seguretat ciutadana, economia municipal i espais públics, on s’ha aflorat, amb deteniment, la neteja, el civisme i la convivència.
Finalment, les candidates han pogut cloure les seves intervencions amb un minut d’or, dirigit a atraure el vot de la ciutadania tarragonina.
El debat ha tingut lloc a la Plaça Corsini
En els propers dies estarà disponible el vídeo amb totes les intervencions de les candidates al Gran Debat en Femení del Diari La República Checa. El debat tienia com a principal objectiu donar a conèixer les propostes polítiques que defensen les dones de les diferents formacions polítiques que es presenten a la propera cita electoral. Es pretenia conèixer la Tarragona de futur des d’una perspectiva feminina, el que no vol dir feminista.
Aviat es podrà veure el debat en format televisiu
En definitiva: voliem que les candidates ens donessin el seus punt de vista sobre una ciutat que és capital de demarcació i Patrimoni de la Unesco. Era fer un repàs polític, però, en aquesta ocasió, amb ulls de dona.
Aquest 6 d’abril és el Dia Internacional de l’Activitat Física, una celebració encaminada a reconèixer l’extraordinària funció que desenvolupa l’esport en la nostra societat.
Tots i totes som conscients que l’esport promou hàbits saludables, per això és tan important fer que l’esport arribi a tothom, fent-lo accessible a tota la societat, a totes les persones i a totes edats.
Al llarg dels anys, durant la meva pràctica esportiva, he après que l’esport fa millors a les persones, que té un poder transformador per a les societats encara infrautilitzat, que l’esport s’ha d’utilitzar com una eina d’enfortiment personal, d’integració i de cohesió social.
L’activitat física gènera un gran impacte a la nostra societat i sempre és en positiu. Podríem parlar del benefici que gènera la pràctica esportiva en el rendiment escolar, o podríem recordar l’estalvi que una societat saludable pot generar en les partides pressupostàries de salut d’un país.
La pràctica esportiva moderada s’ha d’iniciar des de la infantesa i ha d’arribar fins a la maduresa, ja que això ens permetrà assolir una societat més saludable amb una qualitat de vida molt més elevada per a totes les edats. Hi ha diferents disciplines, diferents tipologies d’esports que poden adaptar-se perfectament a cada persona, a cada situació.
Tampoc ens hem d’oblidar de fer accessible l’esport per a tothom. En aquest sentit, i centrant-nos amb l’Ajuntament de Tarragona, calen polítiques d’igualtat a tots els departaments del consistori i, molt especialment, en les àrees d’Esport i Educació. Ens hem de posar les piles amb l’esport inclusiu, encara ens queda molt camí per recórrer i la feina és de totes i tots, de l’administració, de les famílies, de l’escola… I de totes les entitats esportives que avui encara no han fet el pas definitiu per fer de l’esport un activitat totalment inclusiva.
En definitiva, l’esport és, a la vegada, una necessitat i un deure. Tothom s’hauria de veure en la necessitat i l’obligació de practicar alguna disciplina esportiva per trobar-se bé amb si mateix, fomentar la convivència amb l’entorn i millorar la salut de la nostra societat.
Feliç dia de l’esport!
Cristina GUZMÁN Número 2 de la candidatura de Junts per Tarragona
Els regidors del PDeCAT a l’Ajuntament de Tarragona han convocat als periodistes davant un edifici que està ‘segellat’ per la policia. En el mateix carrer, tot just al costat del palau consistorial, es poden veure façanes molt deteriorades.
Dídac Nadal s’ha manifestat preocupat per l’estat de degradació absoluta d’algunes façanes i, de retruc, amb el perill que això pressuposa.
Després de denunciar la desídia per part del govern de Ballesteros, el portaveu del Partit Demòcrata ha explicat que presentarà una moció en què demanarà que els pressupostos municipals tinguin una partida d’1,5 milions d’euros destinada a rehabilitar les façanes dels edificis en risc de despreniment. Amb aquests diners es podrien reparar-ne unes 75 a l’any.
La subvenció d’1,5 milions d’euros no és suficient per resoldre el problema, però ajudaria a anar corregint la situació. Dídac Nadal diu que és una xifra assumible en els propers pressupostis municipals.
A més, segons ha proposat el PDeCAT, aquesta subvenció municipal podria ser compatible amb les que la Generalitat de Catalunya dóna en l’actualitat per aquest aspecte. Se’n beneficiarien els veïns que presentin les seves sol·licituds a l’ajuntament. La intervenció municipal es faria després d’un informe tècnic.
Dídac Nadal nega que es tracti d’una mesura electoralista, ja que amb la seguretat no s’hi juga. Recorda que només al mes d’octubre s’han realitzat quatre intervencions a Bonavista. En tres d’elles s’ha hagut de desallotjar els propietaris. El representant del PDeCAT lamenta que Tarragona sigui dels municipis de l’estat espanyol on es poden trobar els edificis més antics.
Nadal i Guzmán estan preocupats amb l’estat d’algunes façanes
Veient aquesta situació i les últimes que han succeït en els darrers mesos, Dídac Nadal ha confessat preocupació “perquè sembla que aquí les coses no passen per una qüestió de fortuna, però hauríem de prendre actuacions com més aviat millor per evitar aquest risc que un dia potser podríem lamentar”.
El regidor ha assegurat que a Tarragona no hi ha un registre específic de façanes en situació de risc.
Només estan identificades les que estan en un estat més deplorable, ha explicat, tot afegint que aquesta manca de control li fa “patir especialment”, sobretot perquè hi ha denúncies des del 2011. “Tot això és insostenible i inadmissible. L’Ajuntament ha de prendre mesures urgents”.
Cuando todavía resuenan los legítimos tambores reivindicativos del 8 de marzo, cuando tenemos un aplaudido consejo más de ministras que de ministros, cuando se hace imparable la voz del movimiento “me too”, cuando todo eso pasa a nuestro alrededor, nuestras damas de hierro presentan claros síntomas de oxidación. Veamos cómo están nuestras representantes municipales más destacadas ante el casting preelectoral para los próximos comicios de mayo de 2019, que curiosamente decidirán cuatro hombres: sus respectivos ‘jefes’ de filas.
BEGOÑA FLORIA (PSC) Ha sido la concejal con más proyección pública y mediática del consistorio y con mayor acumulación de poder. El alcalde la fichó como “ostiópata” – dícese de la persona que ejerce curas a base de ostias – y Floria aceptó el papel y lo interpretó con solvente entusiasmo, convirtiéndose en azote de la oposición y comiéndose todo tipo de marrones.
El problema es que tuvo la oportunidad de cambiar de registro e irse de diputada al Parlament, pero alguien le dijo que ella sería el relevo de Ballesteros en estas elecciones de 2019. La engañaron o hicieron un pésimo cálculo de futuro: Ballesteros será candidato en 2019 por el PSC, si el caso Inipro no lo evita y, en el supuesto de que no lo fuese, Floria no le relevaría en ningún caso. Es más, aunque ella está convencida de que estará en puesto seguro en la lista de Ballesteros, les puedo asegurar que casi todo apunta en sentido contrario. Floria parece que no ha aprendido nada de las salidas de Crespo, Tarrés o Castillo y la forma que tiene su alcalde de gestionar estas cuestiones.
MÒNICA ALABART (ERC) Pese a que goza de apoyos dentro de ERC y cuenta con una medida confianza de Pau Ricomà, Mònica Alabart ha mostrado demasiadas carencias y desajustes para convencer como tándem de su candidato en las próximas municipales, sobre todo teniendo en cuenta que las aspiraciones de su jefe de filas son máximas de cara a esa cita de mayo.
Suenan nombres para ese segundo puesto y a Ricomà le llegan propuestas interesantes, pero él es hombre “slow” y por lo tanto no abrirá un posible conflicto antes de tiempo. No obstante, la presencia de su partido en el Govern de la Generalitat le puede ayudar a desdramatizar la salida de Alabart. Lo que sí es cierto es que ERC necesitará acompañar a Ricomà de una “segunda” con pegada en la ciudad y Alabart no está bien posicionada en ese ranquin.
CRISTINA GUZMÁN (PDeCAT)
Llegó con fuerza al consistorio de las manos de Albert Abelló, pero las circunstancias sobrevenidas la han golpeado duramente. Dídac Nadal la respeta, pero no cuenta fijo con ella para que repita experiencia electoral. Él dice que sí. Ya lo veremos. Algunos rumores sitúan a Guzmán en el 112. Veremos. Le deseamos mucha suerte, porqué se lo merece.
LAIA ESTRADA (CUP) Sin duda, por su coraje, insistencia, desparpajo, irreductibilidad, descaro, energía y suerte, Estrada es la “wonderwoman” de la política municipal y todo hace pensar que seguirá siéndolo. A pesar de sus estrategias quijotescas, de su tono en ocasiones primario y de sus propios demonios, la concejal cupaire ha dado una lección de superación personal política y ha concitado sobre ella mucha más atención de la que, por las dos sillas consistoriales de la CUP, le corresponderí a. No se queje tanto el alcalde de ella y muéstrese más entero y menos llorica. Hay un periodista que continúa trabajando en el book fotográfico de la cupaire…
¿Y Sonia Orts (Cs) y las concejalas del PP? Tranquilidad, que todo llega.
Dídac Nadal és el flamant regidor del PDECAT a l’Ajuntament de Tarragona. És un advocat i un amant de la natació i dels indrets més descoenguts de Tarragona. Li agrada la discreció i l’honestedat però l’apassiona la política encara que no s’hi havia dedicat mai de manera activa. És el fill de l’exalcalde Joan Miquel Nadal. Aquest dijous s’estrenarà com a regidor al plenari tarragoní. En aquesta entrevista, és força crític amb la governació del socialista Ballesteros i acusa la resta de l’oposició de patir somnolència. Diu que el PSC no ha conclòs cap dels projectes que ha anunciat en els darrers 10 anys. Dídac Nadal es compromet, en aquesta nova etapa vital, a ser ell mateix i assegura que si cal, criticarà alguns aspectes de la gestió del seu pare.
Dídac Nadal el el substitut d’ Albert Abelló
Li han presentat com el Hulk de la política tarragonina. Per què l’alcalde Ballesteros ha de tenir por de vostè com a regidor?
No sé si és por. Només tinc clar que ha d’arribar un punt d’inflexió a Tarragona. A Tarragona no passa res des de fa 10 anys.
I què ha fet Convergència per invertir la situació?
Potser podrien haver tingut un pes molt més efectiu. Des de que ens hem convertit en un partit petit, jove i fresc podem dir la veritat i ser molt honestos amb tot allò que està passant i els resultats podem ser meravellosos.
O sigui, tot ha empitjorat des que l’alcalde Joan Miquel Nadal, que és el seu pare, va marxar…
No parlo d’etapes. Em refereixo a projectes. No s’ha acabat ni un dels que van anunciar ara fa 10 anys. Ni un.
Però sembla que als tarragonins aixó no els fa perdre la son…
Aquesta és la gran preocupació. Hi ha una certa somnolència col·lectiva.
O potser la ciutadania anava massa esverada durant els mandats de l’alcalde Nadal…
No home no. Ha passat res amb la Tabacalera o amb el Banc d’Espanya, on es muntarà un pícnic? No s’està fent res, cregui’m.
Sigui honest: Joan Miquel Nadal ha estat millor alcalde que Ballesteros? Puc ser honest, però no imparcial. Pregunti als tarragonins i sabrà la resposta. És notori que l’alcalde Nadal va fer un canvi radical a aquesta ciutat, al qual l’alcalde Ballesteros no ha estat capaç ni d’apropar-s’hi.
El poder del PDECAT Em fa l’efecte que vostè es presenta com el despertador dels tarragonins… Primer intento saber que espero jo de mi mateix. Puc oferir i proposar treball i ser molt disconforme amb tot allò que no contribueixi a millorar la vida dels tarragonins. Sóc conscient, no obstant, que al PDECAT a Tarragona som només dos regidors.
Exacte, podeu resultar insignificants…
Però la nostra veu serà tan alta que ens farem notar.
I de tant cridar no li fa por quedar afònic?
No. Això no passarà. No podrà continuar en política
No tem decebre la ciutadania i el seu electorat amb missatges il·lusionants que després no podrà complir?
El missatge no és de salvador de la pàtria i sí d’honestedat. Crec que tots tenim clar que hi ha una sèrie de situacions que són veritablement inadmissibles. No em comprometo a canviar-ho tot. Només vull tenir veu (prou forta) per dir al Sr. Ballesteros, si s’escau, que el que ens està dient no és cert.
En 2019 que pensa fer, políticament parlant?
No ho sé.
Dídac durant l’entrevista
Què hauria de passar perquè sigui alcaldable?
Hauria de tenir la sensació que aquest camí que ara emprenc tingui sentit i doni resultats. Si no tinc això, no puc continuar en política.
En les seves aparicions públiques ha intentat esquivar el fet de ser fill de Joan Miquel Nadal. Ho fa per vergonya…
No. És un orgull. Però intento ser jo mateix, tot i ser el fill de Joan Miquel Nadal, exalcalde de Tarragona i de la Júlia.
És conscient que durant els plenaris, molts regidors faran referència a la seva afiliació…
Si això passa, crec que es tracta d’una opció senzilla i lleugera. Es presumeix que els debats hauran de ser elaborats i constructius. Si els que em volen fer mal, fan servir el que van viure amb l’alcalde Nadal potser ha arribat l’hora que abandonin la política perquè, això vol dir que fa massa anys que hi són a l’ajuntament.
Què li fa falta a Tarragona?
Entenc que vivim un moment de pocs recursos econòmics recursos, però la imaginació i la il·lusió no valen diners. Per exemple, obrir les portes al mar no costa diners. El mar és el jardí més assequible, bonit obert i barat que tenim.
I què pensa fer amb la pobresa?
És un tema que ens ocupa i preocupa. Hem participat en moltes actuacions amb diferents menjadors socials i banc d’aliments. La pobresa ha de ser la prioritat de les prioritats.
És la prioritat de l’actual govern municipal?
La gent, en general, està una mica emprenyada.
Quina gent i amb el què?
No puc entrar en detalls, però és obvi que s’hauria de proveir les necessitats de la gent amb més urgència i sobretot atendre a les institucions que s’hi dediquen.
Rodar caps Josep Fèlix Ballesteros és un alcalde il·lusionat?
No, en absolut.
I l’oposició?
Crec que no. La somnolència és generalitzada. Algú creu que la gestió dels Jocs del Mediterrani, en el sector privat, no hagués suposat rodar caps?
Convergència ha estat d’acord… o no?
En aquest capítol tinc una opinió particular i diferenciada de la d’Albert Abelló. La meva preocupació ara mateix és que passarà amb les instal·lacions i si algú pot garantir que serviran per a la promoció real de l’esport.
Busquen diners No són els seus jocs?
La meva concepció de l’esport no és un espai on es concentren quatre mil persones per practicar un esport. Sóc defensor dels esports minoritaris que ho estan passant molt malament.
Insisteixo… són els seus jocs?
Sí són els de Tarragona, són meus, però només desitjo que no es faci el ridícul. Vull que es parli del sistema d’organització, de la seva funcionalitat, de la gestió… Això em fa patir…
Tarragona s’endeutarà excessivament amb aquests jocs? Crec que sí. Tinc entès que s’està buscant 1 milió i mig d’euros de forma desesperada per la última fase del palau.
Hi assistirà a la inauguració i clausura dels jocs? La ciutat ja està representada amb l’alcalde i a més a ell li agrada tot això.
On es deixarà veure?
Jo estaré on em necessitin i on cregui que sóc útil. Vull treballar i si possible discretament. Sóc més de picar pedra. Crec que no sóc útil en les inauguracions.
Ballesteros i Zapatero Creu que el Sr. Ballesteros hauria de trepitjar més els carrers, però sense cotxe oficial?
Clar. Les entitats i associacions no se senten escoltades.
Però diu que l’alcalde Ballesteros és bona persona…
El Sr. Ballesteros em fa recordar a Zapatero. Algú pot dir que Zapatero és mala persona? No. Amb el talant i el somriure es pot viure amb un temps, però no eternament. A Tarragona, perquè hi ha passat masses coses, si no el Sr. Ballesteros ja hagués marxat de l’ajuntament.
Per quins motius?
Bàsicament perquè no ha passat res. On estan els petits projectes? On estan els projectes que han millorat la qualitat de vida dels tarragonins? No hi són. No s’ha fet res en 10 anys.
Home, projectes n’hi han?
Sí, sí. Projectes, propostes i concursos és el que sobra. Falta concreció i feina feta. Han passat 10 anys fent propostes i concursos. Potser és hora de posar-se a treballar. Quin projecte ha acabat Ballesteros en els darrers 10 anys?
Teoria perversa Alguna cosa ha fet, no?
La Tabacalera està abandonada. El mur verd de la Tabacalera (que hauria de ser un jardí intel·ligent) és un insult a la intel·ligència de qualsevol ciutadà; la pantalla gegant que s’està fent malbé per la humitat és una falta de respecte; s’hauria d’explicar com està l’interior del Banc d’Espanya i sobre el Pàrquing Jaume I començo a creure en la teoria perversa que no els interessa fer absolutament res.
“Ballesteros deixa molt que desitjar”
És un ‘llegat’ de l’era Nadal, el seu pare?
És obvi que hi ha hagut un problema i que s’estan dirimint responsabilitats, però algú pot entendre que es faci una consulta popular, concursos d’idees i, transcorreguts 10 anys, no hi hagi cap solució? És creïble?
Criticarà, si fa falta, la gestió del seu pare?
Sí. Criticaré el que hagi de criticar. I si cal criticaré la gestió del meu pare. Malgrat tot, no creu que s’hauria de començar a atribuir responsabilitats a un alcalde que va entrar fa 10 anys i no va fer res. És creïble que en 10 anys no es pugui donar solució a una infraestructura municipal?
Contundent sí, ofensiu no Com definiria l’alcalde Ballesteros?
Durant els primers anys va estar fent política amb el somriure, però com a alcalde deixa molt que desitjar.
Home, aparentment ell és més simpàtic que vostè…
No ho nego, però sóc una persona alegre i feliç. És cert que no ric amb els acudits.
Es veu fent campanya als barris…
La gent m’encanta i m’agrada molt escoltar les seves històries i experiències que per cert moltes d’elles són extraordinàries. Sóc una persona molt discreta i amb un sentit de la vergonya molt alt. Em fa molta vergonya pensar que si un dia decideixo presentar-me a l’alcaldia veuré la meva foto penjada per tot arreu. És quelcom que m’inquieta.
Quan adverteix que farà una oposició contundent, podem interpretar que també hi haurà fatxenderia?
No, home no. Sóc una persona respectuosa i no hem d’extravasar-nos el camp polític. Hem de saber diferenciar el contundent de l’ofensiu.
Alguns dubtes…
Imagini’s que no és el Dídac Nadal. No li resultaria estrany si li expliquessin que una persona que anava de número 15 en la llista ocuparà el càrrec de regidor passant 11 números al davant?
No. I en aquest cas, cal dir que com CiU ja no existeix i l’objectiu fixat per Albert Abelló tampoc, tocava que el PDECAT recuperés la seva veu a l’Ajuntament. Això és el que vam explicar als independents i a les persones que feien part de la llista conformada per l’Albert i agraïm la comprensió de tothom.
Però vostè era el predilecte…
Això no és veritat.
Per quin motiu no seria candidat a ser alcalde de Tgna?
Que la meva entrada en política pertorbés a la meva família, no ser capaç de tirar endavant el compromís que jo he assumit i que els ciutadans no se sentin còmodes.
Li agradaria ser alcalde de Tarragona?
Ja li vaig dir que sí.
Nadal durant l’entrevista
Opinió de la Júlia
Vostè va demanar consell al seu pare abans d’acceptar l’acta de regidor?
El meu pare va arribar a guanyar distància fins al punt de no voler contestar a les preguntes que jo li formulava. A partir del moment que jo vaig anar a casa seva a comentar-li el tema i a expressar-li les meves intencions, es va limitar a preguntar-me que pensava…
Què hagués dit la teva mare?
La meva mare, després d’haver viscut l’experiència política al costat del meu pare, m’ho va dir un dia que en l’àmbit personal i polític no pagava la pena. Crec que la política ha canviat molt i la manera d’estar i fer política també. Les xarxes socials han fet canviar moltes coses en la política.
Si haguessin existit unes primàries per ocupar el càrrec que Albert Abelló va deixar vacant… S’hi hagués presentat?
No.
Tal com ja havia anunciat el nostre digital, Dídac Nadal és el nou regidor i portaveu del grup municipal del PDeCAT a l’Ajuntament de Tarragona. El fill de Júlia i de Joan Miquel Nadal ocuparà el vacant que Albert Abelló va deixar lliure després de patir un infart.
Nadal diu que vol recuperar l’orgull tarragoní
En una roda de premsa concorreguda a hores poc habituals, el president del comitè local, Albert Puñet, ha explicat com va anar la ‘selecció’ de Nadal, atenent que era el número 15 de la llista que es va presentar a les eleccions municipals del 2015. La idea principal ha estat que el partit controlés el grup municipal en benefici de la ciutat. “A partir d’ara el PDeCAT recupera la seva veu a l’Ajuntament de Tarragona”, ha dit Nadal.
Puñet assegura que tot el procés de renúncies ha estat pacífic. El que sembla que no serà pacífica, segons el president dels demòcrates, és l’oposició que el PDeCAT està disposat a fer. Ara comença el “malson” per a Ballesteros, ha insistit el flamant regidor, perquè “farem una oposició més contundent” i “diferent”. En primer lloc perquè pretenen mantenir la flama d’Albert Abelló “ben encesa” i després perquè volen recuperar la “capitalitat de Tarragona i l’orgull de tarragoní”. El nou tàndem demòcrata està capficat en despertar la Bella Dorment com més aviat millor i recuperar la convicció i l’autoestima perdudes.
Els dos regidors del PDeCAT a l’AjuntamentIrene Mallol parlant amb Nadal
En relació a l’oposició, Dídac Nadal ha criticat el paper d’oposició que exerceix el partit liderat per Rubén Viñuales. “Ciutadans hauria de revisar el seu guió polític, ja que el que proposa no és el que volem per a les nostres vides. No estem d’acord amb la seva forma d’oposició”, ha sentenciat el nou regidor.
Dídac Nadal promet una oposició contundent
Dídac Nadal, que és secretari de l’executiva del partit, no ha estat convincent a l’hora de dir si es presentarà o no a les primàries per ser candidat a l’alcaldia de Tarragona, tot i que ha avançat que pot “canviat de criteri”.
Tampoc ha esclarit que compaginarà la seva professió d’advocat amb el càrrec de regidor, sobretot quan es quedi sol, com a conseqüència de la baixa de maternitat de la regidora Cristina Guzmán, qui ha passat una bona estona de la roda de premsa eixugant les llàgrimes.
Sense oblidar que és fill de l’exalcalde Nadal, el nou regidor ha confessat que aquest fet ha provocat que s’hagués allunyat de la política.
Sobre el cas Inipro, Dídac Nadal ha asseverat que si l’alcalde Ballesteros resulta condemnat arran del cas Inipro, el PDeCAT li exigirà la dimissió.
El PDeCAT està horroritzat amb la situació ‘espantosa’ en que es troba la urbanització Rodolat del Moro a Tarragona. El partit demòcrata, a través de la regidora Cristina Guzmán, alerta pel fet que un mes després del temporal de pluja i vent, “multitud de carrers continuen obstruïts per enormes muntanyes de troncs, branques i fullaraca”.
Es poden apreciar encara les conseqüències del temporal
Per a Guzmán “la situació és surrealista”. Això perquè, explica, entre la multitud de residus orgànics també es troben fanals que van caure durant el temporal”. “Aquestes grans muntanyes de residus estan obstaculitzant tant la calçada com les voreres i, a banda, propicien la creació d’abocadors d’escombraries incontrolats”, ha denunciat la regidora.
Lamenta la passivitat del govern municipal, conformat pel PSC i PP. Recorda que és obligació de l’Ajuntament “mantenir els espais públics en condicions”.
Cristina Guzmán també alerta pel fet que hi ha voreres en mal estat i plenes d’herbes, solars abandonats en pèssimes condicions, i senyals de trànsit trencats. O sigui… “una situació espantosa”.
Cap a on volen portar Tarragona? Quins projectes duran a terme en el cas que siguin els escollits per governar la ciutat? Quina model cultural teniu per a Tarragona? Què han fet durant aquests dos anys? Aquestes són algunes de les preguntes que hauran de contestar els representants dels partits polítics que intervendran en el debat que tindrà lloc al Corte Inglés aquest dimcres
És hora de fer balanç. La majoria dels partits polítics aprofiten l’equador del mandat per donar comptes als ciutadans i explicar què han estat fent i quins són els seus projectes fins a les eleccions municipals del 2019.
És normal que el govern lloï la seva tasca i que l’oposició critiqui la inoperància del partit que hi governa. Aquest dimecres, a partir de les 19 hores, la sala Àmbit Cultural del CorteInglés de Tarragona, acollirà els representants de les diferents forces partidàries, els quals compartiran amb el públic la feina que han desenvolupat durant els darrers 730 dies.
En un debat, moderat pel periodista Ricard Checa, els polítics hauran de pronunciar-se sobre diferents assignatures com potser l’urbanisme, la neteja de la ciutat i el Turisme, entre d’altres. També tindran l’oportunitat d’explicar, de forma informal, cap a on volen portar Tarragona i com es pot avivar l’orgull tarragoní.
L’acte és obert al públic en general i està limitat a l’aforament de la sala.
En els últims anys i des del Grup Municipal del Partit Demòcrata hem comprovat i seguim comprovant de primera mà el mal estat de la nostra ciutat, dels nostres barris, de cada carrer i de cada equipament que en forma part. Hem escoltat veïns i veïnes, entitats i associacions de tots els indrets de Tarragona i tots ells coincideixen en un sentiment d’indignació envers l’actual gestió municipal a l’hora de donar resposta a les nombroses i eternes demandes.
La situació ens fa pensar en la coneguda teoria de les finestres trencades dels científics socials James Q. Wilson i George L. Kelling. Aquesta teoria postula que des del moment que un edifici té una finestra trencada, augmenta la probabilitat que es produeixen més actes vandàlics a la zona.
Per què? Doncs perquè una finestra trencada que no s’ha arranjat és símbol d’indiferència, de deixadesa i de descontrol. El missatge que transmet un vidre trencat durant mesos sense cap mena de resposta exterior és que es poden causar d’anys sense que te’n facin assumir la responsabilitat, que no li importa a ningú.
Malauradament aquesta teoria la veiem dia a dia a la nostra ciutat. Un dels exemples més clar és el cas del Centre Cívic de Sant Salvador, on ja fa dos anys que es van trencar un parell de vidres. Aquells dos vidres continuen trencats i actualment hi ha més d’una vintena de finestres esgarrades al mateix edifici, equipament que en els últims estius també ha patit robatoris amb força.
Podríem posar múltiples exemples més: el mal estat de la zona esportiva de La Móra amb les tanques, cistelles i porteries trencades, el deteriorament del mobiliari públic de barris com Campclar i Solimar, els fanals trencats de la carretera principal de La Floresta, la degradació que pateixen nombroses voreres de barris com Riu Clar, Cala Romana i La Llevantina-Bon Sol, etc.
Fa massa temps que els tarragonins i tarragonines reclamen l’arranjament d’aquestes i altres deficiències que veuen dia rere dia al seu barri, als seus carrers. Tant ells com nosaltres ens preguntem el perquè d’aquesta manca de resposta, de la permissivitat d’un equip de govern davant petites reparacions que tan sols requereixen de voluntat política.
La situació actual és complicada però també reversible. Es tracta d’evitar el deteriorament de l’espai públic i de crear una ciutat, neta, ordenada i respectuosa amb els codis bàsics de la convivència. No podem continuar veient-les passar.
Cristina GUZMÁN Regidora del PDECAT a l’Ajuntament de Tarragona
El Grup Municipal de Convergència i Unió ha reaccionat al contingut de l’escrit de la regidora de Festes enviat a les entitats del Carnaval de Tarragona. La regidora Cristina Guzmán ha titllat de “desmesurada” i “sense sentit” l’actitud de Begoña Floria “davant un correu merament informatiu”.
La representant convergent a l’Ajuntament de Tarragona entén que el que ha molestat la titular de Festes “és que diguem veritats”. Guzmán assegura estar sorpresa amb el fet que Floria hagi utilitzat a les comparses com a interlocutores “en lloc d’adreçar-se directament al grup municipal” liderat per Albert Abelló.
CiU continua insistint que la projecció i difusió exterior de les festes és manifestament insuficient i la reducció del pressupost destinat al Carnaval és una realitat.
Cristina Guzmán dissipa dubtes en assegurar que “continuarem traslladant a l’equip de govern les peticions que rebem de les entitats de la ciutat i seguirem informant les entitats”.
REDACCIÓ6 Maig, 2019
La campanya electoral a les eleccions municipals ja és tot un fet, i així ha quedat reflectitt aquest dilluns al matí, a la plaça més ciutadana de la capital de la demarcació. Davant la façana principal del Mercat Central, a la Plaça Corsini; Sonia Orts de Ciutadans, Carla Aguilar d’En Comú Podem, Sandra Ramos del PSC, Cristina Guzmán de Junts per Tarragona, Laura Castel d’ERC, Elisa Vedrina del PP i Laia Estrada de la CUP han pogut mostrar les seves principals propostes dels seus programes electorals.
Aquest 6 d’abril és el Dia Internacional de l’Activitat Física, una celebració encaminada a reconèixer l’extraordinària funció que desenvolupa l’esport en la nostra societat.
REDACCIÓ
Cuando todavía resuenan los legítimos tambores reivindicativos del 8 de marzo, cuando tenemos un aplaudido consejo más de ministras que de ministros, cuando se hace imparable la voz del movimiento “me too”, cuando todo eso pasa a nuestro alrededor, nuestras damas de hierro presentan claros síntomas de oxidación. Veamos cómo están nuestras representantes municipales más destacadas ante el casting preelectoral para los próximos comicios de mayo de 2019, que curiosamente decidirán cuatro hombres: sus respectivos ‘jefes’ de filas.
Ha sido la concejal con más proyección pública y mediática del consistorio y con mayor acumulación de poder. El alcalde la fichó como “ostiópata” – dícese de la persona que ejerce curas a base de ostias – y Floria aceptó el papel y lo interpretó con solvente entusiasmo, convirtiéndose en azote de la oposición y comiéndose todo tipo de marrones.
Pese a que goza de apoyos dentro de ERC y cuenta con una medida confianza de Pau Ricomà, Mònica Alabart ha mostrado demasiadas carencias y desajustes para convencer como tándem de su candidato en las próximas municipales, sobre todo teniendo en cuenta que las aspiraciones de su jefe de filas son máximas de cara a esa cita de mayo.
Sin duda, por su coraje, insistencia, desparpajo, irreductibilidad, descaro, energía y suerte, Estrada es la “wonderwoman” de la política municipal y todo hace pensar que seguirá siéndolo. A pesar de sus estrategias quijotescas, de su tono en ocasiones primario y de sus propios demonios, la concejal cupaire ha dado una lección de superación personal política y ha concitado sobre ella mucha más atención de la que, por las dos sillas consistoriales de la CUP, le corresponderí a. No se queje tanto el alcalde de ella y muéstrese más entero y menos llorica. Hay un periodista que continúa trabajando en el book fotográfico de la cupaire…
Sigui honest: Joan Miquel Nadal ha estat millor alcalde que Ballesteros?
És hora de fer balanç. La majoria dels partits polítics aprofiten l’equador del mandat per donar comptes als ciutadans i explicar què han estat fent i quins són els seus projectes fins a les eleccions municipals del 2019.
